El nabiu, avajó o mirtil és el fruit de les plantes del gènere Vaccinium. Són plantes silvestres, que fan fruits petits de color blau, vermellosos per dins. Creixen en mates de poca alçada i a Catalunya en boscos d'alta muntanya, més aviat obacs al Pirineu, a partir dels 1.300 m d'altitud. És un bon comestible, i es pot menjar tant cru com fer-ne melmelades.
Popularment, el fruit rep els noms de mirtil, anajó, anajús, avajó, naió, naiet, nabiu, nadiu, nadius, nabís, nibix, i la planta avajonera, naionera, nabinera, nabiuera, nabissera, nibixera, gerdera silvestre, gerdonera, gerdonera silvestre, raïm de pastor. El nom científic d'aquesta planta, respon a la forma de les fulles que recorden les del fenoll o murtra, per això en el s.XVI li van donar el nom de Myrtillus (murtó petit). Respecte del nom del gènere Vaccinium, no és gaire clar si va ser el poeta romà Virgili qui el va anomenar així, perquè es tractava d'una espècie que constituïa una font d'aliment habitual en les vaques, o si el nom del gènere deriva de "bacca", que en llatí significa baia.
Es distribueix en la major part d'Europa (els Alps, els Apenins centrals i els Pirineus), l'Àsia, l'Amèrica Central, els EUA i el Canadà, entre els boscos de coníferes i als bruguerars. Al Principat de Catalunya és present en zones muntanyoses del nord de Catalunya.
Creix en boscos frescos com rouredes, en matolls. Es desenvolupen preferentment sobre sòls àcids entre 500 i 2200m. Necessita ombra, substrat pedregós i humitat mitjana.
Arbust dioic de grandària petita, de 15 a 50 cm d'altura.
Forma i tipus de la rel: Sota terra desenvolupa una xarxa d'arrels superficials, té soques rectes, quadrangulars, molt ramificades, la part més vella de les quals està recoberta per una fina crosta grisa.
Morfologia, tipus i consistència de la tija: Tija de color verd, amb quatre angles ben marcats.
Morfologia, textura i disposició de les fulles: Presenta unes fulles caduques, alternes, d'àpex acuminat, amb un pecíol curt, ovals i amb les vores del limbe finament dentats.
Inflorescència: Les flors són axil·lars i solitàries, de 4-7 mm de llargada, amb un curt peduncle i d'un color rosa pàl·lid.
Morfologia i color del periant: El calze està fusionat a l'ovari i està format per 5 lòbuls. La corol·la és globular i està fusionada, amb forma de gerro. Presenta 5 pètals insignificants.
Androceu: Format per 8-10 estamenis, que són més curts que l'estil. En els filaments apareixen multitud de pèls, mentre que les anteres són com banyes de color groc fosc.
Gineceu: Ovari ínfer
Fruit: Baia globular d'uns 5 mm de diàmetre. Passa de color vermell a blau fosc, i fins i tot negre, en la maduració. Té la polpa púrpura. En l'interior apareixen multitud de llavors. Sabor agradable i agredolç
Fulles i fruits
Usos tradicionals:
No s'han descrit interaccions medicamentoses, ni tampoc reaccions adverses a les dosis recomanades. S'ha de considerar el contingut en hidroquinona de les fulles, per aquest motiu s'ha de prescriure en forma de tractaments discontinus.
A altes dosis, en tractaments crònics poden produir-se reaccions adverses:
El principal país productor de nabius són Estats Units, que és alhora el més gran importador i el més gran consumidor. Canadà és el segon país en producció. A diferència dels Estats Units, on existeix una gran superfície de camps conreats, la major part de la producció canadenca procedeix de la recollida de fruits silvestres. El Canadà és també el primer país exportador de nabius congelats. Xile és el tercer país productor del món i a ell el segueixen Argentina, Nova Zelanda i Austràlia. França és el principal país productor a Europa, seguit d'Holanda, Alemanya, Polònia i Espanya. A més dels EUA, altres països on es consumeix habitualment aquest fruit són Itàlia, Alemanya, Anglaterra, Holanda, Noruega, Suècia, Finlàndia, el Canadà i el Japó.
El nabiu, avajó o mirtil és el fruit de les plantes del gènere Vaccinium. Són plantes silvestres, que fan fruits petits de color blau, vermellosos per dins. Creixen en mates de poca alçada i a Catalunya en boscos d'alta muntanya, més aviat obacs al Pirineu, a partir dels 1.300 m d'altitud. És un bon comestible, i es pot menjar tant cru com fer-ne melmelades.
Popularment, el fruit rep els noms de mirtil, anajó, anajús, avajó, naió, naiet, nabiu, nadiu, nadius, nabís, nibix, i la planta avajonera, naionera, nabinera, nabiuera, nabissera, nibixera, gerdera silvestre, gerdonera, gerdonera silvestre, raïm de pastor. El nom científic d'aquesta planta, respon a la forma de les fulles que recorden les del fenoll o murtra, per això en el s.XVI li van donar el nom de Myrtillus (murtó petit). Respecte del nom del gènere Vaccinium, no és gaire clar si va ser el poeta romà Virgili qui el va anomenar així, perquè es tractava d'una espècie que constituïa una font d'aliment habitual en les vaques, o si el nom del gènere deriva de "bacca", que en llatí significa baia.
