L'esparver cendrós, arpella cendrosa o arpellot cendrós (Circus pygargus) és un ocell de l'ordre dels falconiformes i molt similar a l'esparver d'estany (Circus cyaneus).
Femella capturada a França.
La femella aprofita un arbre per fer-hi el niu, a base de branques i herbes que hi transporta. Al maig hi pon 4-6 ous blavencs molt pàl·lids (32 x 41 mm) que cova exclusivament ella durant 35 dies (el mascle només s'encarrega de dur-li menjar 5 o 6 vegades durant la incubació i 7-10 cops una vegada que els pollets han nascut). Els petits no volen fins al cap de 24-30 dies més i el niu només serà utilitzat una vegada. El mascle pot ésser polígam i tindre dues niuades simultàniament o consecutiva.
Presenta una petita població nidificant a les zones humides de l'Empordà, la Noguera, l'Urgell, el Bages, la Segarra, el Segrià, el Montsià, a Torreblanca i a les salines de Torrevella, llocs tots ells on es pot considerar poc freqüent, malgrat que el més corrent és que nidifiqui a les extensions de cereals de secà.[1]
Menja petits vertebrats (pardals, estornells, fringíl·lids, talps, ratolins, esquirols, llangardaixos, etc.) i insectes grossos. És un caçador hàbil, ràpid i que basa el seu èxit en el factor sorpresa.
Viu als aiguamolls i als boscos humits.
Habita Euràsia i Àfrica. Hiverna i nia a tots els Països Catalans llevat de les Balears (només hi passa en migració estival).
És una espècie molt lligada al bosc, per la qual cosa els incendis o les tales en massa d'arbres (i encara més si es produeixen a l'època de cria) són nefastos per a ella.[2] Segons les dades de BirdLife International per a l'any 2004 es creu que n'hi havia entre 150.000 i 200.000 exemplars a nivell mundial (a l'Estat espanyol a l'entorn de 4.000-5.000 parelles). Amb dades actuals, al Principat de Catalunya n'hi ha 70 parelles i a la resta d'Europa entre 35.000 i 65.000 parelles. El seu estat de conservació al Principat està en perill mentre que a Europa es considera que és segur.
L'esparver cendrós, arpella cendrosa o arpellot cendrós (Circus pygargus) és un ocell de l'ordre dels falconiformes i molt similar a l'esparver d'estany (Circus cyaneus).