Asclepias curassavica, llamada popularmente flor de sangre, platanillo, hierba María, matu ganáu o burladora, ye una especie perenne del xéneru Asclepias, na familia Asclepiadaceae.
Esta especie, que ye nativa de l'América tropical, anguaño alcuéntrase naturalizada en munches otres partes del mundu, amás d'en árees tropicales por tol mundu. Cultívase como planta ornamental de xardín y como fonte d'alimentu pa les caparines, nos xardinos de caparines.
Les plantes típiques son subparrotales perennes que crecen hasta 1 m d'altor, tienen tarmos grises macios.
Les fueyes dispónense opuestes nos tarmos, llanceolaes o oblongo-llanceolaes, y nes estremidaes acuminaes o agudes. Les flores surden en visos terminales con 10 a 20 flores caúna.
Les coroles pueden ser de color púrpura o colloráu y los lóbulos de la corona mariellos o naranxa polo que tamién se la llama bandera española.
Frutos fusiformes de 5 a 10 cm de llargor, llamaos folículos. Los folículos contienen granes ovales escures de 6 a 7 mm de llargu, éstes tienen pelos sedosos que-yos dexen llexar en corrientes d'aire cuando los folículos ábrense.[1]Les plantes florien cuasi tol añu.[2] Les plantes contienen una cazumbre llechienta, como la mayoría de los miembros del xéneru.
Hai una gran diversidá de cultivares con flores de colores ameyoraos (colloráu brillosu, mariellu o naranxa) y un vezu más curtiu. Asclepias curassavica ye una planta escelente en xardinos de caparines o como flor cortada.
Ye una de los dos especies con que s'alimenten los guxanos de les mariposes monarca, xuntu con Asclepias fruticosa, nativa del sur d'África, dende onde llegó a España a fines del sieglu XVIII.
Esta planta ye conocida como quebra mueles o españa mueles ente otros nomes, n'alusión a una de les sos propiedaes melecinales. En dellos estaos del centru y sur de Méxicu repórtase preséu pal tratamientu de problemes dentales: les caries o mueles picaes, col so emplegu búscase per un sitiu aselar el dolor y por otru estrayer la pieza afeutada por aciu la so fragmentación. El tratamientu xeneralmente consiste na aplicación del látex, yá seya de manera direuta o nun algodón bien trescaláu, sobre la pieza que causa la molestia; esperar con ello rompela, solliviando asina'l dolor y facilitando la so estracción. En Tabasco amás del procedimientu descritu, usen tamién la grana sobre'l diente que duel, pa esaniciar la molestia. Sía que non encamiéntase aplicar con curiáu'l látex, pos amás d'agafar les mucoses, tien un marcáu efeutu purgante ya inclusive alverten que la ingestión puede intoxicar, considerar venenoso.
Ye tamién bien frecuente l'emplegu del látex, n'aplicación esterna, p'atender diversos carecimientos de la piel. Ente ellos méntense a dellos tipos de granos: granos de neños, granos na cabeza y granos de gonorrea; según en verrugas, mezquinos, infeiciones cutanees, sarna, alforra, erisipela, ”fogajes”, nacíos y edemes. En Puebla, los tratamientos son variaos. Puede aplicase sobre los granos una pomada ellaborada a base de mantega y el látex de la planta; o caldiar la zona afeutada col cocimientu del quiebramuelas xuntu con un manizu de cualesquier de les siguientes plantes: flor tocada (Lobelia laxiflora), gobernadora (Lantana camara) y la fueya delgada. Los granos de la cabeza llavar col cocimientu de la planta.
Cuando asocede una mordedura de víbora o culiebra en Puebla, aplícase'l cocimientu de la planta pa caldiar la parte afeutada o se resfregar en crudu. Encamentar amás en picadures d'alacrán o de mosca chiclera. Y pa raspaduras y escayos soterraos, úsase'l látex sobre la parte afeutada.[3]
Asclepias curassavica describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 215. 1753.[4]
Asclepias: nome xenéricu dedicáu a Asklepios, dios de la Medicina na mitoloxía griega.
curassavica: epítetu xeográficu qu'alude a la islla de Curaçao, nel Caribe.[5]
.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Asclepias curassavica, llamada popularmente flor de sangre, platanillo, hierba María, matu ganáu o burladora, ye una especie perenne del xéneru Asclepias, na familia Asclepiadaceae.
Esta especie, que ye nativa de l'América tropical, anguaño alcuéntrase naturalizada en munches otres partes del mundu, amás d'en árees tropicales por tol mundu. Cultívase como planta ornamental de xardín y como fonte d'alimentu pa les caparines, nos xardinos de caparines.
Asclepias curassavica és una planta pertanyent a la família de les apocinàcies.
És una herbàcia perenne que assoleix el 1'5 m d'alçada. Les tiges són lleugerament piloses i les fulles són enteres, oposades amb pecíols de 1-2 cm de llarg i lanceolades o oblongo-lanceolades amb l'extrem agut, amb una lleugera pilositat en nervis i marge. La inflorescència és una umbel·la terminal, amb 8-11 flors pedunculades. Les bràctees són linears. Les flors són hermafrodites, actinomorfes i pentàmeres amb pedicels pilosos. El calze té lòbuls lanceolats o triangulars, reflexes (corbats cap enrere) i generalment pilosos a la base. La corol·la presenta pètals reflexes durant l'antesi, lanceolats, pubescents per la cara externa i glabres per la interna, de color roig o taronja. La corona és de color taronja. Els 5 estams estan fusionats al voltant de l'estil a nivell dels filaments i les anteres estan fusionades entre elles i sovint també amb l'estil formant una columna anomenada ginostegi. Els fol·licles són fusiformes, glabres, sobre pedicels erectes, d'un color bru fosc. Les llavors estan compreses, alades, ovoides, brunes, amb un plomall pilós blanc. Presenta un làtex blanquinós tòxic.[1][2] La floració al nostre clima es dóna des de primavera fins a la tardor.
El nombre cromosòmic d'aquesta espècie és 2n = 22.
Aquesta espècie es troba a praderies humides i ribes, des del nivell del mar fins als 200 m d'altitud. Originària de zones tropicals americanes, naturalitzada en ambients subtropicals i tropicals de la resta del món. Localment naturalitzada a la costa mediterrània del sud de l'Estat Espanyol. Al continent americà es pot trobar de manera natural en boscs sec, humit i molt humit. És comuna de llocs oberts de creixement secundari jove i de les vores dels camins.[3][4]
Les seues flors atrauen a diverses espècies de papallones en busca del seu nèctar, com ara Anartia fatima. També és una planta hoste per al altres tipus de papallones com papallona monarca i Danaus gilippus.
És parasitada per pugons Aphis nerii (pugó del baladre).[5]
Principalment, com a ornamental i en ser la font d'aliment de l'eruga de la papallona monarca es cultiva en insectaris i jardins de papallones. A més a més, ha sigut cultivada per a obtenir fibra i utilitzada de forma tradicional com a antitumoral i contra las berrugues, aquesta activitat pot ser deguda a les propietats citotòxiques de la calotropina, també tenen activitat citotòxica els cardenòlids. Les cisteïna-proteases del làtex tenen activitat coagulant.
Asclepias curassavica al seu hàbitat
Detall de la fulla
Inflorescència
Detall de la flor
Varietat groga 'Silky Gold'
Fruit
Llavors
Papallona monarca alimentant-se de la flor
Asclepias curassavica és una planta pertanyent a la família de les apocinàcies.
Ravsilkeplante (Asclepias curassavica), også skrevet Rav-Silkeplante, er en staude eller en halvbusk med en opret, stiv og forgrenet vækst.
Stænglerne er først glatte og lysegrønne, men senere bliver de delvist forveddede og lysegrå. Bladene sidder modsat og er lancetformede eller smalt ægformede med hel rand og en markeret spids. Oversiden er hårløs og græsgrøn med svagt forsænkede ribber, mens undersiden er blågrøn.
Blomstringen sker nærmest året rundt i hjemlandet. Planter, der bliver dyrket i Danmark blomstrer sent: august-oktober. Blomsterne sidder samlet i endestillede, skærmagtige stande med 5-10 blomster i hver. De enkelte blomster er regelmæssige og 5-tallige med fem røde kronblade og fem gule eller orange blade i en indre bikrone. Frugterne er tenformede, oprette bælgkapsler, der hver rummer mange brune frø med lange, silkeagtige frøhaler.
Rodnettet er kraftigt og dybtgående.
Højde x bredde og årlig tilvækst: 0,75 x 0,50 m (75 x 50 cm/år). Disse mål kan fx bruges til beregning af planteafstande, når arten anvendes som kulturplante.
Arten hører oprindeligt hjemme i de tropiske og subtropiske dele af Mellem- og Sydamerika. Da den bruges som prydplante overalt, hvor den kan trives, er den desuden naturaliseret mange steder, f.eks. i Australien, Spanien og Marokko.
I Culebra Cut, den kunstige dal i Panama, findes arten sammen med bl.a. amerikansk oliepalme, Annona spraguei (endemisk), caribisk myretræ, Cinnamomum triplinerve (en Kanel-art), Cyperus chorisanthos (en fladaks-art), Dalbergia retusa (en palisander-art), Ficus insipida (en figen-art), guineagræs, gul mombin, hvidløgstræ, Manihot aesculifolia (en maniok-art), netannona, rund fladaks, rød mombin og ægyptisk sukkerrør[1]
Planterne rummer en hvid mælkesaft med et indhold af latex og forskellige alkaloider.
Ravsilkeplante (Asclepias curassavica), også skrevet Rav-Silkeplante, er en staude eller en halvbusk med en opret, stiv og forgrenet vækst.
Die Indianer-Seidenpflanze (Asclepias curassavica), auch Curaçao-Seidenpflanze oder ungenau nur Seidenpflanze oder Seidenblume genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Seidenpflanzen (Asclepias) in der Unterfamilie Asclepiadoideae innerhalb der Familie der Hundsgiftgewächse. Sie ist in den wärmeren Regionen als Zierpflanze (oder auch verwildert) fast weltweit verbreitet.
Die Indianer-Seidenpflanze ist ein ein- bis wenigjähriger, aufrechter Halbstrauch, der Wuchshöhen von bis etwa 1 Metern erreicht. es ist Milchsaft vorhanden. Die Zweige sind wenig oder unverzweigt.
Die gegenständig angeordneten Laubblätter sind in Blattstiel und Blattspreite gegliedert. Der Blattstiel ist relativ kurz. Die einfache und kahle Blattspreite ist bei einer Länge von 8 bis 12 Zentimetern sowie einer Breite von 1 bis 2 Zentimetern lanzettlich. Die Blattoberseite ist dunkelgrün und die -unterseite bläulichgrün.
Der endständige, doldige Blütenstand enthält fünf bis zehn Blüten.
Die zwittrige Blüte ist bei einem Durchmesser Zentimetern radiärsymmetrisch und fünfzählig. Die fünf grünen Kelchblätter sind unscheinbar und nur an geschlossenen Blüten zu sehen. Die dunkelorangeroten Kronblätter sind weit zurückgeschlagen. Die Nebenkrone ist hellorangerot und kurz gestielt.
Die einzelne oder paarige, spindelförmige Balgfrucht ist bis zu 10 Zentimeter lang. Die Samen tragen den für Seidenpflanzen typischen Haarschopf („Seide“).
Asclepias curassavica ist für die Raupen des Monarchfalters (Danaus plexippus), der sich inzwischen fast weltweit in wärmeren Regionen verbreitet hat, eine wichtige Nahrungspflanze. Vor allem in Parks, wo Asclepias curassavica als Zierpflanze angepflanzt wurde, ist der Monarchfalter recht häufig. Auch die Raupen anderer Falter wie Danaus chrysippus, Danaus gilippus oder der Weißen Baumnymphe (Idea leuconoe) ernähren sich von den Laubblättern und Zweigen von Asclepias curassavica.
Asclepias curassavica ist ursprünglich von Mexiko bis ins tropische Südamerika verbreitet.[1] Sie wird als Zierpflanze nahezu weltweit verwendet und ist in vielen Regionen, zum Beispiel in Spanien und Marokko, verwildert.[1]
Die Erstveröffentlichung von Asclepias curassavica erfolgte 1753 durch den schwedischen Botaniker Carl von Linné in seinem Werk Species Plantarum, Tomus I, S. 215.[2][1] Ein Synonym für Asclepias curassavica L. ist Asclepias nivea var. curassavica (L.) Kuntze.
Die Indianer-Seidenpflanze (Asclepias curassavica), auch Curaçao-Seidenpflanze oder ungenau nur Seidenpflanze oder Seidenblume genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Seidenpflanzen (Asclepias) in der Unterfamilie Asclepiadoideae innerhalb der Familie der Hundsgiftgewächse. Sie ist in den wärmeren Regionen als Zierpflanze (oder auch verwildert) fast weltweit verbreitet.
Ko e tuʻulapepe pe loupepe pe vavaekona ko e fuʻu ʻakau siʻi ia. (ʻOku kehe mei he vavae).
Ko e tuʻulapepe pe loupepe pe vavaekona ko e fuʻu ʻakau siʻi ia. (ʻOku kehe mei he vavae).
Zèb papiyon se yon plant. Li nan fanmi plant kategori: Asclepiadaceæ . Non syantifik li se Asclepias curassavica L.
Istwa
Zèb papiyon se yon plant. Li nan fanmi plant kategori: Asclepiadaceæ . Non syantifik li se Asclepias curassavica L.
అడవి నిమ్మ (Asclepias curassavica, commonly called Mexican Butterfly Weed, Blood-flower, Scarlet Milkweed or, Tropical Milkweed) పుష్పించే మొక్కలలో అపోసైనేసి (Apocynaceae) కుటుంబానికి చెందిన పూల మొక్క.
ఇది సీతాకోకచిలుకల కోసం పెంచే తోటలలో వాటి ఆహార అవసరాలకై తప్పనిసరిగా ఈ మొక్కల్ని పెంచుతారు.
Fruits
Seeds
Seed with parachute
Seeds close up
Flower closeup
Flowers with ants feeding on the nectar
Monarch caterpillars feeding on Milkweed.
Asclepias curassavica 'Silky Gold'
అడవి నిమ్మ (Asclepias curassavica, commonly called Mexican Butterfly Weed, Blood-flower, Scarlet Milkweed or, Tropical Milkweed) పుష్పించే మొక్కలలో అపోసైనేసి (Apocynaceae) కుటుంబానికి చెందిన పూల మొక్క.
ఇది సీతాకోకచిలుకల కోసం పెంచే తోటలలో వాటి ఆహార అవసరాలకై తప్పనిసరిగా ఈ మొక్కల్ని పెంచుతారు.
Asclepias curassavica, commonly known as tropical milkweed,[3] is a flowering plant species of the milkweed genus, Asclepias.[4] It is native to the American tropics[5] and has a pantropical distribution as an introduced species. Other common names include bloodflower or blood flower,[3] cotton bush,[6] hierba de la cucaracha,[3] Mexican butterfly weed, redhead,[6] scarlet milkweed,[3] and wild ipecacuanha.[3]
It is grown as an ornamental garden plant and as a food source for some butterflies, however it may be harmful to the migration patterns of monarch butterflies when used in gardens outside of its native tropical range.[7] Though public concern for the rapidly declining monarch population increased the demand and commercial availability of milkweed among nurseries in the US, the results have been mixed. While tropical milkweed may effectively sustain monarch larvae, the perennial growth of the plant takes ill effect on the monarchs' migratory patterns and may have other physiological effects.[8] Use of the tropical milkweed in gardens has disrupted monarch migrations notably in California, Texas, Florida, and South Carolina.[9] Unlike the milkweed species native to these locations, the tropical milkweed does not go dormant in the winter causing non-migratory groups of butterflies to form. Planting Asclepias curassavica in nonnative regions therefore remains controversial and criticized. Alternatively, native milkweed species (such as showy milkweed, narrowleaf milkweed, and desert milkweed for California[10]) are suggested for butterfly gardens.[11]
It also attracts members of the Danainae subfamily, such as the queen.
Typical plants are evergreen perennial subshrubs that grow up to 1 m (3.3 ft) tall and have pale gray stems. The leaves are arranged oppositely on the stems and are lanceolate or oblong-lanceolate shaped ending in acuminate or acute tips. Like other members of the genus, the sap is milky. The flowers are in cymes with 10-20 flowers each. They have purple or red corollas and corona lobes that are yellow or orange. Flowering occurs nearly year-round.[5] The 5–10 cm (2.0–3.9 in) long, fusiform shaped fruits are called follicles. The follicles contain tan to brown seeds that are ovate in shape and 6–7 mm (0.24–0.28 in) long. The flat seeds have silky hairs that allow the seeds to float on air currents when the pod-like follicles dehisce (split open).[12]
There are a number of different cultivars with improved flower colors and shorter habit; some have bright red, yellow or orange colored flowers. Asclepias curassavica is sometimes used in butterfly gardens (see above for concerns for monarchs) or as a cut flower. However, when the stems or leaves are broken, a poisonous milky sap exudes which can cause eye injury.[13]
Asclepias curassavica is described by NatureServe as a "widespread species, ranging from southern North America through Central America and into South America."[1]
It is an introduced species in the US states of California, Florida, Hawaii, Louisiana, Tennessee, and Texas, as well as the US unincorporated territories of Puerto Rico and the United States Virgin Islands.[14]
It has been introduced and naturalized in the Chinese provinces of Anhui, Fujian, Guangdong, Guangxi, Guizhou, Hainan, Hubei, Hunan, Jiangsu, Jiangxi, Qinghai, Sichuan, Xizang, Yunnan, and Zhejiang, as well as in Taiwan.[5]
Asclepias curassavica was introduced to Australia prior to 1869 and is widespread in parts of Queensland.[15] It is considered an exotic plant, and a weed, at the Meteor Downs South Project near Rolleston, Queensland, Australia.[16]
Asclepias curassavica contains several cardiac glycosides,[17] including asclepin,[18] calotropin, uzarin and their free genins, calactin, coroglucigenin and uzarigenin.[19] It also contains oleanolic acid, β-sitosterol, and glycosides of asclepin. The most abundant cardiac glycoside present in Asclepias curassavica leaves is voruscharin, which comprises around 40% of the total cardiac glycoside content in leaves.[20]
Flower from flower biew
Fruits
Seeds
.jpg)
Seed with parachute
Seeds close up
Flower closeup
Flowers with ants feeding on the nectar
Monarch caterpillars feeding on milkweed.
Asclepias curassavica 'Silky Gold'
Scarlet milkweed with a Monarch caterpillar and large milkweed bugs
Asclepias curassavica, commonly known as tropical milkweed, is a flowering plant species of the milkweed genus, Asclepias. It is native to the American tropics and has a pantropical distribution as an introduced species. Other common names include bloodflower or blood flower, cotton bush, hierba de la cucaracha, Mexican butterfly weed, redhead, scarlet milkweed, and wild ipecacuanha.
It is grown as an ornamental garden plant and as a food source for some butterflies, however it may be harmful to the migration patterns of monarch butterflies when used in gardens outside of its native tropical range. Though public concern for the rapidly declining monarch population increased the demand and commercial availability of milkweed among nurseries in the US, the results have been mixed. While tropical milkweed may effectively sustain monarch larvae, the perennial growth of the plant takes ill effect on the monarchs' migratory patterns and may have other physiological effects. Use of the tropical milkweed in gardens has disrupted monarch migrations notably in California, Texas, Florida, and South Carolina. Unlike the milkweed species native to these locations, the tropical milkweed does not go dormant in the winter causing non-migratory groups of butterflies to form. Planting Asclepias curassavica in nonnative regions therefore remains controversial and criticized. Alternatively, native milkweed species (such as showy milkweed, narrowleaf milkweed, and desert milkweed for California) are suggested for butterfly gardens.
It also attracts members of the Danainae subfamily, such as the queen.
Collage of insects using tropical milkweed (Asclepias curassavica) for nectar or as a hunting ground
Asclepias curassavica, llamada popularmente algodoncillo, venenillo, bandera española, flor de sangre, platanillo, hierba María, mata ganado o burladora, es una especie perenne del género Asclepias, en la familia Apocynaceae.
Esta especie, que es nativa de la América tropical, actualmente se encuentra naturalizada en muchas otras partes del mundo. Se cultiva como planta ornamental de jardín y como fuente de alimento para las mariposas, en los jardines de mariposas.
Las plantas típicas son subarbustos perennes que crecen hasta 1 m de altura, tienen tallos grises pálidos.
Tiene hojas opuestas, lanceoladas u oblongo-lanceoladas, y en las extremidades acuminadas o agudas. Las flores surgen en cimas terminales con 10 a 20 flores cada una.
Las corolas pueden ser de color púrpura o rojo y los lóbulos de la corona amarillos o naranja por lo que también se la llama bandera española.
Frutos fusiformes de 5 a 10 cm de longitud, llamados folículos. Los folículos contienen semillas ovales oscuras de 6 a 7 mm de largo, éstas poseen pelos sedosos que les permiten flotar en corrientes de aire cuando los folículos se abren.[1]Las plantas florecen casi todo el año.[2] Las plantas contienen una savia lechosa, como la mayoría de los miembros del género.
Hay una gran diversidad de cultivares con flores de colores modificados (rojo brillante, amarillo o naranja) y un hábito más corto. En jardinería el algodoncillo (Asclepias curassavica) es considerada una planta excelente en jardines de mariposas o como flor cortada. Sin embargo, recientemente se ha descubierto que esta planta propaga un protozoario parásito (Ophyrocystis elektroscirrha) de las orugas de la mariposa Monarca (Danaus plexippus).
Asclepias curassavica es una especie muy difundida, desde el sur de Norteamérica, pasando por América Central hasta Sudamérica.[3]
Es una especie introducida en los estados sur de Estados Unidos, California, Florida, Louisiana, Tennessee y Texas, así como en Hawái, los territorios de Puerto Rico y las Islas Vírgenes.[4]
Ha sido introducida y naturalizada en las provincias de Anhui, Fujian, Guangdong, Guangxi, Guizhou, Hainan, Hubei, Hunan, Jiangsu, Jiangxi, Qinghai, Sichuan, Xizang, Yunnan y Zhejiang de China, así como en Taiwán.
En Rolleston, Queensland, Australia se la considera una planta exótica pero no invasora.[5]
Esta planta atrae la mariposa Danaus plexippus debido a que es una planta hospedera para esta mariposa, y los adultos visitan las flores.
Asclepias curassavica contiene varios cardenólidos[6] que incluyen asclepina,[7] calotropina, uzarina y sus geninas, calactina, coroglucigenina y uzarigenina.[8] También contiene ácidos oleanólicos, ß- sitosterol y glicósidos de asclepina.
Esta planta es conocida como quiebra muelas o revienta muelas entre otros nombres, en alusión a una de sus propiedades medicinales. En algunos estados del centro y sur de México se reporta útil para el tratamiento de problemas dentales: las caries o muelas picadas, con su empleo se busca por un lado calmar el dolor y por otro extraer la pieza afectada mediante su fragmentación. El tratamiento generalmente consiste en la aplicación del látex, ya sea de manera directa o en un algodón bien impregnado, sobre la pieza que causa la molestia; se espera con ello romperla, aliviando así el dolor y facilitando su extracción. En Tabasco además del procedimiento descrito, usan también la semilla sobre el diente que duele, para eliminar la molestia. En cualquier caso se recomienda aplicar con cuidado el látex, pues aparte de irritar las mucosas, tiene un marcado efecto purgante e incluso advierten que la ingestión puede intoxicar, lo consideran venenoso.
Es también muy frecuente el empleo del látex, en aplicación externa, para atender diversos padecimientos de la piel. Entre ellos se mencionan a varios tipos de granos: granos de niños, granos en la cabeza y granos de gonorrea; así como en verrugas, mezquinos, infecciones cutáneas, sarna, alforra, erisipela, ”fogajes”, nacidos y edemas. En Puebla, los tratamientos son variados. Se puede aplicar sobre los granos una pomada elaborada a base de manteca y el látex de la planta; o caldear la zona afectada con el cocimiento del quiebramuelas junto con un manojo de cualquiera de las siguientes plantas: flor tocada (Lobelia laxiflora), gobernadora (Lantana camara) y la hoja delgada. Los granos de la cabeza se lavan con el cocimiento de la planta.
Cuando ocurre una mordedura de víbora o culebra en Puebla, se aplica el cocimiento de la planta para caldear la parte afectada o se restriega en crudo. La recomiendan además en picaduras de escorpión o de mosca chiclera. Y para raspaduras y espinas enterradas, se usa el látex sobre la parte afectada.[9]
Asclepias curassavica fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 215. 1753.[10]
Asclepias: nombre genérico dedicado a Asklepios, dios de la Medicina en la mitología griega.
curassavica: epíteto geográfico que alude a la isla de Curaçao, en el Caribe.[11]
Asclepias curassavica, llamada popularmente algodoncillo, venenillo, bandera española, flor de sangre, platanillo, hierba María, mata ganado o burladora, es una especie perenne del género Asclepias, en la familia Apocynaceae.
Esta especie, que es nativa de la América tropical, actualmente se encuentra naturalizada en muchas otras partes del mundo. Se cultiva como planta ornamental de jardín y como fuente de alimento para las mariposas, en los jardines de mariposas.
Punasilkkiyrtti (Asclepias curassavica) on oleanterikasvien Apocynaceae heimoon kuuluva kasvi.[1]
Punasilkkiyrtti kasvaa 60-90 cm korkeaksi. Lehdet ovat noin 15 cm pitkät, kapeat, teräväkärkiset, keskivihreät ja niissä on joskus valkoinen raita keskellä. Varsista ja lehdistä irtoaa valkoista maitiaisnestettä jos ne murtuvat. Punasilkkiyrtti kukkii kesäkuusta lokakuuhun. Kukat ovat punaoranssit. Niistä kehittyy kapeat, jopa 10 cm pitkät siemenkodat joista irtoavat keveät siemenet leviävät tuulen mukana.[2]
Punasilkkiyrtti on kotoisin Etelä-Amerikasta, mutta koska sitä kasvatetaan yleisesti koristekasvina, se on levinnyt luontoon tulokaslajina kaikilla trooppisilla alueilla.[2] Sitä kasvatetaan myös huonekasvina.[3]
Kolibrit, perhoset ja mehiläiset ovat kiinnostuneita punasilkkiyrttien medestä. Monarkkiperhonen munii sen lehdille, ja toukat käyttävät yrttiä ravintokasvinaan. Maitiaisneste ärsyttää ihoa.[2] Kasvi maistuu pahalta ja karja syö sitä siksi vain hätätilassa. Se on kuitenkin aiheuttanut myrkytyksiä lampaille ja nautakarjalle.[4]
Punasilkkiyrtti (Asclepias curassavica) on oleanterikasvien Apocynaceae heimoon kuuluva kasvi.
Punasilkkiyrtti kasvaa 60-90 cm korkeaksi. Lehdet ovat noin 15 cm pitkät, kapeat, teräväkärkiset, keskivihreät ja niissä on joskus valkoinen raita keskellä. Varsista ja lehdistä irtoaa valkoista maitiaisnestettä jos ne murtuvat. Punasilkkiyrtti kukkii kesäkuusta lokakuuhun. Kukat ovat punaoranssit. Niistä kehittyy kapeat, jopa 10 cm pitkät siemenkodat joista irtoavat keveät siemenet leviävät tuulen mukana.
Punasilkkiyrtti on kotoisin Etelä-Amerikasta, mutta koska sitä kasvatetaan yleisesti koristekasvina, se on levinnyt luontoon tulokaslajina kaikilla trooppisilla alueilla. Sitä kasvatetaan myös huonekasvina.
Kolibrit, perhoset ja mehiläiset ovat kiinnostuneita punasilkkiyrttien medestä. Monarkkiperhonen munii sen lehdille, ja toukat käyttävät yrttiä ravintokasvinaan. Maitiaisneste ärsyttää ihoa. Kasvi maistuu pahalta ja karja syö sitä siksi vain hätätilassa. Se on kuitenkin aiheuttanut myrkytyksiä lampaille ja nautakarjalle.
Asclepias curassavica est une plante herbacée vivace de la famille des Asclépiadacées originaire d'Amérique tropicale et maintenant largement cultivée dans le monde entier comme plante ornementale.
C'est une plante haute de 1 m environ à la tige gris pâle, aux feuilles opposées, sessiles, lancéolées, acuminées, aux fleurs à sépales rouges et pétales jaunes groupées en cymes de 10 à 20 fleurs.
Cette vivace à souche ligneuse est souvent cultivée en annuelle, sa durée de vie est assez brève. Elle contient un latex blanc irritant et toxique. Elle attire les papillons monarques.
Asclépiade de Curaçao, Fleur de sang, Ipéca bâtard appelée localement aux Antilles Zèb-Man-Boivin (Herbe de Mme Boivin), Quadrille, Herbe-à-Ouatte, Calypso.
Comme toutes les asclépiades, A. curassavica est une plante hôte du papillon monarque. Toutefois, des études suggèrent qu'elle peut avoir des effets néfastes sur les populations migratrices de ce papillons dans certaines régions où on la cultive en dehors de son aire de répartition naturelle, mais où le climat lui permet de persister en automne et en hiver. Dans certaines régions comme les états américains de la Floride et de la Californie, cette espèce fleurit donc à l'année longue, contrairement aux asclépiades indigènes qui entrent en sénescence à l'automne. Il en résulte que certains monarques, au lieu de migrer, se sédentarisent où A. curassivica est cultivée[2].
Cette longue floraison est apparemment problématique pour le monarque puisque les papillons sédentaires présentent un taux plus élevé d'infection au parasite protozoaire Ophryocystis elektroscirrha (OE), par rapport aux monarques qui complètent leur migration[3],[4]. L'Asclépiade tropicale constituerait donc un « piège écologique » pour ces papillons qui ont trouvé là un site de reproduction hivernal.
Une solution est de demander aux jardiniers et propriétaires de supprimer toutes les asclépiades exotiques pour les remplacer par des souches locales, ou au moins de couper la plante à l'automne pour éviter que des papillons monarques y oublient de migrer[5].
Fleurs
Fruits
Graines
Graines
Planche botanique
Asclepias curassavica est une plante herbacée vivace de la famille des Asclépiadacées originaire d'Amérique tropicale et maintenant largement cultivée dans le monde entier comme plante ornementale.
C'est une plante haute de 1 m environ à la tige gris pâle, aux feuilles opposées, sessiles, lancéolées, acuminées, aux fleurs à sépales rouges et pétales jaunes groupées en cymes de 10 à 20 fleurs.
Cette vivace à souche ligneuse est souvent cultivée en annuelle, sa durée de vie est assez brève. Elle contient un latex blanc irritant et toxique. Elle attire les papillons monarques.
De frederiksbloem (Asclepias curassavica) is een plant uit de maagdenpalmfamilie (Apocynaceae). Het is een tot 1,2 m hoge struik met weinig verhoutte en spaarzaam vertakte twijgen. De plant bevat giftig melksap in alle vegetatieve delen. De tegenoverstaande, kortgesteelde bladeren zijn 8-15 x 1-2 cm groot, aan beide eindes toegespitst, aan de bovenkant donkergroen en aan de onderkant vaak blauwgroen.
De tot 1 cm brede bloemen groeien met vijf tot tien stuks in eindstandige schermen. De kroonbladeren zijn lichtrood en meestal teruggeslagen. Boven de kroonbladeren bevindt zich een gele of oranje bijkroon, die is opgebouwd uit een korte zuil en vijf zakvormige segmenten met een inwaarts gekromde tand. Deze segmenten zijn de uitgroeiingen van de vijf meeldraden. De meeldraden zijn vergroeid met de stempel van het uit twee vruchtbladen bestaande vruchtbeginsel. De bloemen worden door veel vlindersoorten bezocht. Als ze hun roltong in de bijkroon steken, komen ze vast te zitten tussen klemlichaampjes. Bij het losrukken nemen ze stuifmeel mee. De vruchten zijn smal sigaarvormig, tot 15 cm lang, altijd gepaard en wijduitstaand. De zaden worden omgeven door zaadpluis, dat echter te glad en te broos is om er weefsels van te maken.
De frederiksbloem is afkomstig uit tropisch Amerika. Op veel plekken in de tropen is de plant verwilderd en wordt de soort beschouwd als onkruid. Hij vormt een invasieve soort op veel plaatsen. Voor de meeste dieren is de plant te giftig om te eten, maar hij vormt de waardplant voor de rupsen van de kleine monarchvlinder (Danaus chrysippus), die van het eten van het blad zelf giftig worden.
Mediabestanden die bij dit onderwerp horen, zijn te vinden op de pagina Asclepias curassavica op Wikimedia Commons. Asclepias curassavica, conhecida popularmente como oficial-de-sala, é uma espécie de planta com flor pertencente à família Asclepiadaceae. É nativa da América Tropical, com distribuição desde o sul dos Estados Unidos, até a América Central e América do Sul. Ocorre em todo o Brasil.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 1: 215. 1753.[1]
Trata-se de uma espécie introduzida no território português, nomeadamente no Arquipélago da Madeira.
Asclepias curassavica, conhecida popularmente como oficial-de-sala, é uma espécie de planta com flor pertencente à família Asclepiadaceae. É nativa da América Tropical, com distribuição desde o sul dos Estados Unidos, até a América Central e América do Sul. Ocorre em todo o Brasil.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 1: 215. 1753.
Röd sidenört (Asclepias curassavica) är en art inom familjen oleanderväxter.
Hoa tai (danh pháp khoa học: Asclepias curassavica) là một loài thực vật có hoa trong họ La bố ma. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.[3]
Các cây điển hình là cây con thường xanh mọc dài đến 1 m (3,3 ft) và có thân màu xám nhạt. Những chiếc lá mọc đối trên thân cây và có hình dạng mũi giáo hoặc hình mũi giáo-chữ nhật, kết thúc bằng các đầu nhọn hoặc sắc. Giống như các thành viên khác của chi, nhựa đục như sữa. Những bông hoa có trong các xim với 10-20 hoa mỗi xim. Chúng có tràng hoa và vành hoa màu tía hoặc đỏ và thùy hoa màu vàng hoặc màu da cam. Hoa nở gần như quanh năm. Quả dài 5–10 cm (2.0–3.9 in), quả có hình dạng hình thoi được gọi là nang. Các nang chứa hạt màu nâu đến nâu có hình dạng noãn và dài 6–7 mm (0,24–0,28 in). Các hạt phẳng có lông mượt mà cho phép các hạt nổi trên dòng không khí khi các nang giống như vỏ (tách ra mở).
Có một số giống khác nhau với màu hoa khác, một số có hoa màu đỏ rực rỡ, màu vàng hoặc màu cam. Hoa loài này trông rất rực rỡ trong vườn bướm hoặc khi cắt để cắm. Tuy nhiên, khi thân cây hoặc lá bị vỡ, chúng tiết ra nhựa màu sữa có thể gây tổn thương mắt.
Asclepias curassavica được NatureServe mô tả là một "loài phổ biến, từ miền Nam Bắc Mỹ đến Trung Mỹ và vào Nam Mỹ."
Nó là một loài được du nhập ở các bang California, Florida, Hawaii, Louisiana, Tennessee và Texas, cũng như các vùng lãnh thổ chưa được hợp nhất của Hoa Kỳ của Puerto Rico và Quần đảo Virgin thuộc Hoa Kỳ.
Nó đã được du nhập ở các tỉnh An Huy, Phúc Kiến, Quảng Đông, Quảng Tây, Quý Châu, Hải Nam, Hồ Bắc, Hồ Nam, Giang Tô, Giang Tây, Thanh Hải, Tứ Xuyên, Xizang, Vân Nam và Chiết Giang, cũng như ở Đài Loan.
Nó được coi là một loại dị thảo, nhưng không phải là cỏ dại, tại Dự án Meteor Downs South gần Rolleston, Queensland, Australia.
_in_Talakona_forest,_AP_W_IMG_8310.jpg){kind=small}
Bài viết liên quan đến tông Bông tai này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Hoa tai (danh pháp khoa học: Asclepias curassavica) là một loài thực vật có hoa trong họ La bố ma. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.
马利筋（学名：Asclepias curassavica）为夾竹桃科蘿藦亞科马利筋属的植物。有毒，误食乳汁会引起肿胀、发高烧、脉搏加速但微弱、瞳孔放大等症状[1]。
常绿多年生小灌木，株高达1米，茎为浅灰色，叶对生，披针形或狭披针形，渐尖或急尖。10－20多花组成聚伞花序，花冠为紫色或红色，花冠裂片为黄或橙色。蓇葖果5－10厘米长，两头尖，包含黄褐色种子，种子卵形，6－7毫米长。花期几乎为全年。[2]马利筋与同属植物一样含有乳汁。种子扁平，被白色髮狀軟毛，这样蓇葖果裂开後，种子就能随气流飛行散佈。[3]
马利筋的栽培种很多，这些栽培种有更亮丽的花色和更佳的习性，花色包括灿烂的红、黄和橙。马利筋在蝴蝶花园中是优良的植物品种，也是一种切花材料。
分布在台湾、香港[1]、拉丁美洲、印度以及中国大陆的江西、湖南、广东、云南、广西、福建、四川、贵州等地，现已遍布全世界热带地区，生长于海拔250米至2,000米的地区，多生在路边、沟边潮湿地、河谷和逸生，并作为观赏植物被人们栽培，同时也是蝴蝶的食物来源之一。[4]
莲生桂子花（植物名实图考）；芳草花（中国植物图鉴）；金凤花、羊角丽、黄花仔、唐绵（广东）；山桃花、野鹤嘴、水羊角（广西）；盏银台、土常山、竹林标、见肿消、野辣子、辣子七、对叶莲、老鸦嘴、红花矮陀陀（云南）；草木棉（贵州）
马利筋與解毒草藥小駁骨丹很像，但前者有毒，而導致不少人會誤用。[5]
吸食花蜜的蚂蚁
Asclepias curassavica 'Silky Gold'
Asclepias curassavica 'Silky Gold'
Asclepias curassavica 'Silky Red'
_W_IMG_1573.jpg)
トウワタ（唐綿、学名: Asclepias curassavica）はキョウチクトウ科（旧分類ではガガイモ科）の多年草。原産地は南アメリカ。寒さに弱いため、日本では一年草として栽培される。1842年（天保13年）に渡来したとされ、和名は種子の冠毛に由来する。
草丈はおよそ1mに達する。葉は披針形で対生に付く。花期は夏から秋。花は赤い花弁に黄色または橙色の副花冠を有する。シルキーゴールドと呼ばれる黄花品種もある。
花
果実
種子
シルキーゴールド (Asclepias curassavica 'Silky Gold')
トウワタ属 (Asclepias) は茎などを切ると白い乳液を出すためmilkweedと呼ばれるが有毒である。また、北米を大移動する蝶、オオカバマダラの食草でもある。日本国内では本種やヤナギトウワタなどは属の学名をカタカナ表記したアスクレピアスで流通し、混同されることがある。
この項目は、植物に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めています（プロジェクト:植物／Portal:植物）。 トウワタ（唐綿、学名: Asclepias curassavica）はキョウチクトウ科（旧分類ではガガイモ科）の多年草。原産地は南アメリカ。寒さに弱いため、日本では一年草として栽培される。1842年（天保13年）に渡来したとされ、和名は種子の冠毛に由来する。
일반적으로 열대 밀크위드(milkweed)으로 알려진 아스클레피아스 크라싸비카(학명 Asclepias curassavica)는 금관화속(Asclepias) 박주가리아과(Asclepiadaceae)의 꽃 피는 식물 종이다.[1][2] 이것은 미국의 열대 지방에 고유하며 [5], 도입된 종으로서의 범열대성(pantropical) 분포를 가지고있다. 다른 일반적인 외국명으로는 Bloodflower, Cotton bush,Hierba de la cucaracha, Mexican butterfly weed, Redhead, Scarlet milkweed,Wild ipecacuanha 등이 있다.[3][4]
일반적으로 열대 밀크위드(milkweed)으로 알려진 아스클레피아스 크라싸비카(학명 Asclepias curassavica)는 금관화속(Asclepias) 박주가리아과(Asclepiadaceae)의 꽃 피는 식물 종이다. 이것은 미국의 열대 지방에 고유하며 [5], 도입된 종으로서의 범열대성(pantropical) 분포를 가지고있다. 다른 일반적인 외국명으로는 Bloodflower, Cotton bush,Hierba de la cucaracha, Mexican butterfly weed, Redhead, Scarlet milkweed,Wild ipecacuanha 등이 있다.
-02.JPG)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
