Higuera de Calatrava, Jaén. España 
Staudinger, 1869
La Anthocharis euphenoides ye un lepidópteru ropalóceru de la familia Pieridae. (Staudinger, 1869).[1][2][3][4]
Habita la península Ibérica incluyida Andorra, otros puntos de Francia (dende l'altu Garona hasta'l Macizu Central y Provenza), a Ticino en Suiza y a dellos puntos d'Italia (bien local: Llaciu, Abruzzi...). Ausente al noroeste de Portugal. Ye presente de 0 a 1800 m.[1]
La canesba ye gris azuláu con pequeños llurdios negros brillosos sacante una franxa percima de los espiráculos que ye namái blanca, escontra gris azuláu puntiada de negru. Presenta una llinia dorsal mariella. La parte inferior de la canesba tamién ye mariella. Recubierta d'una pilosidá curtio y escaso.
El imagu presenta variación de coloración ente dambos sexos. El machu ye mariellu llimón con un prominente llurdiu naranxa al ápice alar rematada per una zona marrón. La fema, sicasí, ye blanca con un llurdiu al ápice naranxa y marrón y un llurdiu negru a les ales anteriores. Aviesu de les ales posteriores mariellu con llurdios verdes oliva nos dos sexos.
Árees seques con flores, de normal templaes; márxenes de campos de cultivu. La gata aliméntase de Biscutella, preferentemente de Biscutella laevigata, Biscutella auriculata y Biscutella ambigua.[1]
Vuela nuna única xeneración ente abril y xunetu. En delles llocalidaes a partir de marzu. Envernía como pupa sobre plantes muertes.[1]
http://www.lepiforum.de/lepiwiki.pl?Anthocharis_Euphenoides Anthocharis_Euphenoides. La Anthocharis euphenoides ye un lepidópteru ropalóceru de la familia Pieridae. (Staudinger, 1869).
L'aurora groga (Anthocharis euphenoides)[1] és un lepidòpter ropalòcer de la família Pieridae.[2]
Habita la península Ibèrica inclosa Andorra, altres punts de França (des de l'Alta Garona fins al Massís Central i Provença), a Ticino a Suïssa i a diversos punts d'Itàlia (molt local: Laci, Abruzzi...). Absent al nord-oest de Portugal. És present de 0 a 1800 m.[2][3]
L'eruga és gris blavosa amb petites taques negres brillants excepte una franja per sobre dels espiracles que és únicament blanca; cap gris blavós puntejat de negre. Presenta una línia dorsal groga. La part inferior de l'eruga també és groga. Recoberta d'una pilositat escassa i curta.
L'imago presenta variació de coloració entre ambdós sexes. El mascle és groc llimona amb una prominent taca taronja a l'àpex alar culminada per una zona marró. La femella, en canvi, és blanca amb una taca a l'àpex taronja i marró i una taca negra a les ales anteriors. Revers de les ales posteriors groc amb taques verdes oliva en els dos sexes.
Àrees seques amb flors, normalment càlides; marges de camps de cultiu. L'eruga s'alimenta de Biscutella, preferentment de Biscutella laevigata, Biscutella auriculata i Biscutella ambigua.[2]
Vola en una única generació entre abril i juliol. En algunes localitats a partir de març. Hibernació com a pupa sobre plantes mortes.[2]
L'aurora groga (Anthocharis euphenoides) és un lepidòpter ropalòcer de la família Pieridae.
Der Gelbe Aurorafalter (Anthocharis euphenoides) ist ein Schmetterling (Tagfalter) aus der Familie der Weißlinge (Pieridae).
Der Gelbe Aurorafalter sieht dem Aurorafalter (Anthocharis cardamines) sehr ähnlich. Anders als bei dieser Art haben die Männchen jedoch statt einer weißen, eine gelbe Grundfarbe auf beiden Seiten der Flügelpaare. Bei den Weibchen sind nur die Flügelunterseiten teilweise gelb. Sie besitzen jedoch anders als die Weibchen des Aurorafalters orange Flügelspitzen, die jedoch weniger ausgedehnt sind, als beim Männchen. Auf Grund dieses Merkmals kann man sie jedoch mit der etwas größeren Zegris eupheme verwechseln, dessen Verbreitungsgebiet sich in Spanien überschneidet. Die Flügelspitze ist bei den Weibchen der ähnlichen Art jedoch nur orange gekernt und ansonsten graubraun. Colotis evagore kann ebenfalls mit dem Gelben Aurorafalter verwechselt werden, lässt sich jedoch durch die nicht graugrün marmorierten Unterseiten der Hinterflügel unterscheiden.[1]
Die Tiere kommen auf der Iberischen Halbinsel vor, fehlen jedoch im Südwesten und Nordosten. Die Verbreitung erstreckt sich weiterhin über den Süden Frankreichs, von den Ostpyrenäen bis zum Département Alpes-Maritimes und nach Italien in die Abruzzen. Wenige Nachweise gibt es aus der Schweiz (Südtessin), die Art ist dort jedoch nicht bodenständig, sondern ist nur als Irrgast zu bezeichnen. Die Art besiedelt offene und blütenreiche Gebiete, wie Halbtrockenrasen, Felsensteppen und ausgedehntere Lichtungen in trockenen Wäldern. Man findet sie darüber hinaus auch an sonnigen Waldwegen und in offenen Olivenhainen. Die Art kommt in Berglagen von bis zu 1800 Meter Seehöhe vor.[1]
Die Weibchen legen ihre Eier im Frühling an den Blütenstielen der Raupennahrungspflanzen ab. Sie sind anfangs gelb, dann rot gefärbt und haben eine längliche Form. Die Raupen ernähren sich ausschließlich von den Blüten und Früchten von Brillenschötchen (Biscutella) und selten auch Rauken (Sisymbrium). Die Imagines fliegen entsprechend der Blütezeit dieser Pflanzen im Mittelmeerraum bereits Anfang März, nördlich davon ab April. Im Gebirge endet die Flugzeit Ende Juni. Die Raupen fressen häufig Artgenossen und Raupen anderer Arten, wenn sie auf den gleichen Nahrungspflanzen leben.[1]
Der Gelbe Aurorafalter (Anthocharis euphenoides) ist ein Schmetterling (Tagfalter) aus der Familie der Weißlinge (Pieridae).
Anthocharis euphenoides, the Provence orange tip, is a species of butterfly in the family Pieridae. It is found in the Iberian Peninsula (missing in the southwest and northeast), in the south of France (from the eastern Pyrenees to the Alpes-Maritimes) and in Italy in the Abruzzo. There are a few records from Switzerland (Southern Ticino). Its caterpillars use Biscutella as their food source.
A. euphenoides is distinguished in both sexes only by the colour and markings of the underside of the hindwing. In the females the colour of the apical area of the upperside of forewing is very variable, for there occur also specimens with rather large reddish yellow patch. — ab. lecithosa Tur., hitherto only found in South France, has no orange patch in the male, but, like the female of this form, a sulphur-yellow apical spot. — Larva greenish, with yellow and black dorsal markings , white lateral stripes and large black dots, head green; in autumn on Biscutella species; it is a so-called cannibal-caterpillar. Pupa light brown, also green, very strongly incurved (Spuler).[2]
Museum specimens of Provence orange tip
Female
Female
Male
Male
Anthocharis in Seitz
Anthocharis euphenoides, the Provence orange tip, is a species of butterfly in the family Pieridae. It is found in the Iberian Peninsula (missing in the southwest and northeast), in the south of France (from the eastern Pyrenees to the Alpes-Maritimes) and in Italy in the Abruzzo. There are a few records from Switzerland (Southern Ticino). Its caterpillars use Biscutella as their food source.
Anthocharis euphenoides es un lepidóptero ropalócero de la familia Pieridae. (Staudinger, 1869).[2][3][4][5]
Habita la península ibérica incluida Andorra, otros puntos de Francia (desde Alto Garona hasta el Macizo Central y Provenza), en Ticino en Suiza y en varios puntos de Italia (muy local: Lacio, Abruzzi). Ausente al noroeste de Portugal. Está presente de 0 a 1800 m.[2]
La oruga es gris azulado con pequeñas manchas negras brillantes excepto una franja por encima de los espiráculos que es únicamente blanca hacia gris azulado punteada de negro. Presenta una línea dorsal amarilla. La parte inferior de la oruga también es amarilla. Recubierta de una pilosidad corta y escasa.
El imago presenta variación de coloración entre ambos sexos. El macho es amarillo limón con una prominente mancha naranja al ápice alar culminada por una zona marrón. La hembra, en cambio, es blanca con una mancha en el ápice naranja y marrón y una mancha negra en las alas anteriores. Reverso de las alas posteriores amarillo con manchas verdes oliva en los dos sexos.
Áreas secas con flores, normalmente cálidas; márgenes de campos de cultivo. La oruga se alimenta de Biscutella, preferentemente de Biscutella laevigata y Biscutella auriculata.[2]
Vuela en una única generación entre abril y julio. En algunas localidades a partir de marzo. Hibernación como pupa sobre plantas muertas.[2]
Anthocharis euphenoides es un lepidóptero ropalócero de la familia Pieridae. (Staudinger, 1869).
Anthocharis euphenoides
L’Aurore de Provence, Anthocharis euphenoides, est une espèce d’insectes lépidoptères de la famille des Pieridae, de la sous-famille des Pierinae et du genre Anthocharis.
L'Aurore de Provence ou Aurore de Barbarie se nomme Provence Orange Tip ou Marocco Orange Tip en anglais, Gelbe Aurorafalter en allemand et Geel oranjetipje en néerlandais.
Ce papillon présente un dimorphisme sexuel très marqué : le mâle est jaune avec l'apex des ailes antérieures orange bordé d'une petite bande noire alors que la femelle est blanche avec l'apex orangé et cette même bande noire. Le revers des ailes postérieures est marqué de vert et l'apex des antérieures est orange chez le mâle, jaune chez la femelle.
Les œufs donnent des chenilles blanches ponctuées de noir avec une large bande jaune dorsale[2].
Les adultes volent de mars à juillet, en une seule génération annuelle.
Cette espèce hiverne dans sa chrysalide, au stade nymphal.
Les plantes hôtes de la chenille sont des Biscutella et le Sisymbre officinal[2].
L'Aurore de Provence est présente dans le sud-ouest de l'Europe (Portugal, Espagne, sud de la France, centre de l'Italie) et dans toute l'Afrique du Nord (Maroc, Algérie et Tunisie).
L'Aurore de Provence n'est présente en France métropolitaine que dans les départements du pourtour méditerranéen mais elle est absente en Corse[3].
L'Aurore de Provence affectionne les lieux fleuris, chauds et secs.
Pas de statut de protection particulier.
Anthocharis euphenoides
L’Aurore de Provence, Anthocharis euphenoides, est une espèce d’insectes lépidoptères de la famille des Pieridae, de la sous-famille des Pierinae et du genre Anthocharis.
Het geel oranjetipje (Anthocharis euphenoides) is een dagvlinder uit de familie Pieridae, de witjes.
Er is bij de imagines sprake van seksueel dimorfisme. Het mannetje is wat kleiner dan het vrouwtje. Hij heeft een vleugels met een gele grondkleur aan de bovenkant, met een oranje vleugeltip aan de voorvleugel. Aan de uiterste tip zit een zwarte vlek, en tussen het geel en oranje zit een duidelijke zwarte lijn. De vleugels van het vrouwtje hebben aan de bovenkant een witte grondkleur met een zwarte stip, en de gekleurde vleugeltip is kleiner dan bij het mannetje, met oranje en zwart door elkaar.
Het geel oranjetipje komt in Zuidoost-Frankrijk en het aangrenzende deel van Italië, en in grote delen van het Iberisch Schiereiland voor. De vlinder geeft de voorkeur aan droge graslanden en vliegt van 0 tot 1800 meter in berggebied. De waardplanten komen uit de kruisbloemenfamilie, met name uit de geslachten Biscutella en Sisymbrium. De rupsen eten vooral van vruchtbeginsels.
De vliegtijd is van april tot en met juni, in één generatie. De pop overwintert.
Het geel oranjetipje (Anthocharis euphenoides) is een dagvlinder uit de familie Pieridae, de witjes.
Er is bij de imagines sprake van seksueel dimorfisme. Het mannetje is wat kleiner dan het vrouwtje. Hij heeft een vleugels met een gele grondkleur aan de bovenkant, met een oranje vleugeltip aan de voorvleugel. Aan de uiterste tip zit een zwarte vlek, en tussen het geel en oranje zit een duidelijke zwarte lijn. De vleugels van het vrouwtje hebben aan de bovenkant een witte grondkleur met een zwarte stip, en de gekleurde vleugeltip is kleiner dan bij het mannetje, met oranje en zwart door elkaar.
Het geel oranjetipje komt in Zuidoost-Frankrijk en het aangrenzende deel van Italië, en in grote delen van het Iberisch Schiereiland voor. De vlinder geeft de voorkeur aan droge graslanden en vliegt van 0 tot 1800 meter in berggebied. De waardplanten komen uit de kruisbloemenfamilie, met name uit de geslachten Biscutella en Sisymbrium. De rupsen eten vooral van vruchtbeginsels.
De vliegtijd is van april tot en met juni, in één generatie. De pop overwintert.
Anthocharis euphenoides er en dagaktiv sommerfugl i gruppen hvitvinger.
Sommerfuglene skiller seg fra de fleste andre insektene ved at munnen ikke har kjever og lepper, men en lang sugesnabel (proboscis) mellom palpene. Den er rullet opp i en spiral, mellom palpene, under hodet, når den ikke er i bruk. Antennene er trådformet og består av sylindriske ganske like ledd. Antenneklubben er flat eller skålformet slik som hos alle dagsommerfuglene. På beina finnes også sanseorgan som gir informasjon om hva sommerfuglen sitter på. Hunner bruker disse sansene for å finne riktig næringsplante, hvor den kan legge sine egg. Kroppen har et ytre skjelett (hudplater) som holder de bløte indre organer på plass. Det ytre hudskjelettet er bygd opp for det meste av kitin.
Bakkroppens indre organer består av fordøyelsesorganer, forplantningsorganer og åndedrett. Åndedrettet hos sommerfugler foregår ikke ved lunger, men ved at luft hentes inn og ut av kroppen gjennom små hull i hudskjelettet (spirakler). I kroppen er det et svært finmasket system av trakéer som leder oksygenet til kroppens vitale deler. En blodvæske som sirkulerer i kroppen, pumpes rundt av et avlangt rørformet hjerte. Brystpartiet består for det meste av vingenes muskulatur. Sanseorganer, for syn, smak og lukt er stort sett plassert i hodet. Nervesystemet består av en bukmarg med to nervestrenger og én nerveknute (ganglion) i hvert kroppssegment. Den første nerveknuten, som ligger foran munnåpningen, er spesielt stor og omtales som hjerne.
Larven har generelt tykk hud og er ganske hardføre. Hodet, brystet og bakkroppen er sammenvokst uten noen oppdeling.
Larvens hode består av en hard hodekapsel med noen punktøyne. Under øynene er det noe små antenner larven bruker til å finne riktig føde. Like bak hodet er bryststykket, som består av tre sammenvokste ledd, Bryststykket har tre par bein. Lengre bak har larvene noen vorteføtter, som ikke er egentlige bein, men utvekster larven kan bruke til å holde seg fast. Lengst bak har den en analfot. Larvens bakkropp består nesten bare av fordøyelsessystemet. Dette er ganske kort og mye av maten larven spiser passerer før all næringen er tatt opp. Avføringen kommer ut som små kuler helt bakerst på kroppen.
Larvene ånder gjennom traké-åpninger i hudskjelettet (spirakler), langs kroppens sider.
Puppen er plassert stående eller oppreist, og er festet i anal-enden mot underlaget. Den holdes oppe ved et magebelte av spinntråder. Den har én spiss i hodeenden, ikke to som hos svalestjerter.
Om natten og i overskyet vær hviler sommerfuglen. Vingene holdes sammenlagt opp og ut fra kroppen, noe som gir sommerfuglen en viss kamuflasje og beskyttelse. De voksne lever av nektar de suger opp fra blomstene på ulike planter (urter). Sugesnabelen, på hodets underside, gir sommerfuglen mulighet til å nå inn i dype blomster for å suge til seg nektar. Sugesnabelen gjør at sommerfugler er avhengig av flytende føde.
Parringen skjer ved sammenkobling mellom de to kjønnene. Eggene legges direkte på næringsplanten.
Larven er radikalt forskjellige fra de voksne, både i levevis og i kroppsbygning. Den lever som plantespiser på planter i slekten Biscutella. Larvens kroppstemperatur er mellom 35 og 38 grader C°. Ved lavere temperatur blir larven inaktiv. Derfor krever larver hos dagsommerfugler gjerne sollys for å være aktive. Om det blir for varmt regulerer larven temperaturen ved å oppsøke skygge.
Anthocharis euphenoides tilhører gruppen av insekter med fullstendig forvandling (holometabole insekter), som gjennomgår en metamorfose i løpet av utviklingen. Mellom larvestadiet og det voksne stadiet er et puppestadium, en hvileperiode, der sommerfuglens indre og ytre organer endres. Larvens bøyelige og myke kropp omdannes til en puppe med et hardt skall. Når skallet er hardt begynner omdanningen fra larve til den voksne (imago) sommerfuglen. De indre organer brytes i varierende grad ned til en cellemasse. En omorganisering skjer og dyret bygges opp igjen.
Anthocharis euphenoides finnes sør og øst i Europa.
Anthocharis euphenoides er en dagaktiv sommerfugl i gruppen hvitvinger.
Costo capìtol a l'é mach në sboss. Da finì.
La ruva a viv an dzora a Biscutella. Na generassion a l'ann.
Present an sj'Alp dël Piemont.
Costo capìtol a l'é mach në sboss. Da finì.
AmbientLa ruva a viv an dzora a Biscutella. Na generassion a l'ann.
DistribussionAnthocharis euphenoides é uma espécie de insetos lepidópteros, mais especificamente de borboletas pertencente à família Pieridae.[1]
A autoridade científica da espécie é Staudinger, tendo sido descrita no ano de 1869.
Trata-se de uma espécie presente no território português.
Anthocharis euphenoides é uma espécie de insetos lepidópteros, mais especificamente de borboletas pertencente à família Pieridae.
A autoridade científica da espécie é Staudinger, tendo sido descrita no ano de 1869.
Trata-se de uma espécie presente no território português.
Provence Orange Tip (Anthocharis euphenoides), là một loài bướm ngày thuộc họ Pieridae, phân bố tương tự như Morocco Orange Tip nhưng có khuynh hướng ở phía bắc nhiều hơn. Sâu của nó ăn Biscutella.
Bài viết liên quan đến họ bướm Pieridae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
Provence Orange Tip (Anthocharis euphenoides), là một loài bướm ngày thuộc họ Pieridae, phân bố tương tự như Morocco Orange Tip nhưng có khuynh hướng ở phía bắc nhiều hơn. Sâu của nó ăn Biscutella.
