Anthus gustavi ye una pequeña ave paseriforme qu'habita na tundra del norte d'Asia, al este de Rusia. Como ave migratoria, pel iviernu establezse n'Indonesia. Raramente, nos meses de setiembre y ochobre, la bisbita del Pechora puede reparase nel este d'Europa.
A. gustavi ye una pequeña bisbita, paecida a la bisbita de pescuezu coloráu. El so plumaxe ye de color marrón enriba, con rayes blanques, y con marques negres sobre'l banduyu y el pechu, dambos de coloración blanca. Puede estremase de la bisbita de pescuezu coloráu peles llinia blanques y pol contraste ente'l so pechu y el so banduyu del mesmu color.
Esta especie suel establecese ente les camperes crecíes, y ye difícil que vuele, inclusive cuando la fadien. La so llamada ye un claru zip llétricu. Anque magar la llamada suel ayudar al momentu d'identificar a les bisbitas, esta especie usar muncho menos que les demás. Esto, combináu colos sos vezos ermitaños, convertir nuna especie difícil d'atopar y d'identificar nel Árticu, la tierra qu'habita.
Probablemente'l meyor llugar pa columbrar estes aves n'Europa Occidental seya Fair Isle, nes islles Shetland. La falta d'árboles nesta pequeña islla fai fáciles d'atopar a los paseriformes ermitaños.
El so hábitat pa la reproducción ye la tundra, el monte abiertu o los banzaos. Añera sobre la tierra, de cuatro a cinco güevos per vegada. Ye un ave insectívora, al igual que'l restu de les bisbitas.
Anthus gustavi ye una pequeña ave paseriforme qu'habita na tundra del norte d'Asia, al este de Rusia. Como ave migratoria, pel iviernu establezse n'Indonesia. Raramente, nos meses de setiembre y ochobre, la bisbita del Pechora puede reparase nel este d'Europa.