El pixacà,[1] també anomenat pigat bord o pigat (Amanita pantherina, del grec pánther, que vol dir "pantera", al·ludint al color i al pigallat del barret d'aquest bolet, semblant a la pell d'una pantera) és un bolet amb el típic desenvolupament de les amanites.
Té un barret de fins a 12 cm de ròdol, amb el marge estriat, de color molt variable des del crema o beix fins al bru fosc o marró xocolata, amb abundants restes del vel fragmentat en esquames d'un blanc net, que es manté sense tacar-se ni enfosquir-se, fins i tot quan el bolet és vell. Les làmines són blanques i lliures.
El peu, que també és blanc, porta un anell poc evident que es disgrega amb facilitat. A la part de baix, les restes del vel que haurien de conformar la volva es limiten a dibuixar uns cèrcols disposats com la rosca d'un vis.
La carn blanca no fa a penes olor en els bolets joves. Els més vells fan pudor.
Surt al sotabosc dels boscos caducifolis i mixtos, i també a les brolles d'estepes i brucs.
És un bolet tòxic. Ocasiona trastorns digestius més forts encara que els produïts pel reig bord, però no porta els principis actius causants de les al·lucinacions. És totalment rebutjable i fàcil de reconèixer.
Cal vigilar la possible confusió d'aquest bolet amb altres de similar fesomia, comestibles, com la cua de cavall (A. rubescens) i la cua de cavall grossa (A. spissa).[2]
El pixacà, també anomenat pigat bord o pigat (Amanita pantherina, del grec pánther, que vol dir "pantera", al·ludint al color i al pigallat del barret d'aquest bolet, semblant a la pell d'una pantera) és un bolet amb el típic desenvolupament de les amanites.
