La mòllera roquera, la bròtola de roca, la bròtola roquera, la fura, la molla o la mòllera[4] (Phycis phycis) és una espècie de peix pertanyent a l'ordre dels gadiformes.[5]
Es pot confondre amb Raniceps raninus (de distribució más nòrdica) i amb la mòllera de fang (Phycis blennoides) (tot i que aquesta té una prolongació filamentosa a la primera aleta dorsal que la mòllera roquera no té).[14]
A les illes Canàries té lloc entre l'octubre i el gener, la fresa s'esdevé a l'hivern i els ous són planctònics. Assoleix la maduresa sexual quan arriba als 37 cm de llargària.[6][17]
Menja peixos i invertebrats.[6][18][19]
És depredat pel sorell blancal (Trachurus mediterraneus), el congre (Conger conger) i el caçó (Galeorhinus galeus).[20][21][22]
És un peix marí, bentopelàgic, de clima subtropical (45°N-13°N, 32°W-36°E), el qual viu sobre substrats durs i de fang i sorra propers a roques, i entre 13-614 m de fondària (normalment, entre 100 i 200). També és present a coves.[6][11]
Es troba a la Mediterrània[23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36] i l'Atlàntic nord-oriental (des de la Mar Cantàbrica fins al Marroc, Cap Verd i les illes Açores).[37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][11]
Presenta activitat nocturna (s'amaga entre les roques durant el dia) i no és migratori.[6][18][11]
La talles comercials per a ésser pescada (amb soltes, palangres i bous d'arrossegament) es troben entre 20 cm (90 g) i 40 cm (780 g). Té una carn blanca, suau, delicada, molt poc ferma i de sabor molt agradable. S'utilitza en fresc, refrigerada o congelada i es comercialitza sencera, trossejada, filetejada i en rodanxes.[6][48][49][16]
És inofensiu per als humans.[11]
La mòllera roquera, la bròtola de roca, la bròtola roquera, la fura, la molla o la mòllera (Phycis phycis) és una espècie de peix pertanyent a l'ordre dels gadiformes.
Der Dunkle Gabeldorsch (Phycis phycis) ist ein Fisch aus der Familie der Gabeldorsche (Phycidae), der im Mittelmeer und in Teilen des Ostatlantiks beheimatet ist.
Der Körper des Dunklen Gabeldorsches ist dunkel- bis rötlichbraun, unterseits blass gefärbt. Meist erreicht er eine Gesamtlänge von etwa 25, höchstens 65 Zentimetern. Bei manchen Exemplaren weisen die Flossen einen weißlichen Saum auf.[1] Das Maul ist unterständig und am Kinn befindet sich die für Dorsche typische einzelne Bartel. Diese ist mit Sensoren bestückt, mit deren Hilfe er am Grund Nahrung finden kann. Seine Rückenflosse ist zweigeteilt in eine kurze vordere und eine lange hintere, die mit der ähnlich beschaffenen Afterflosse und der kleinen, rundlichen Schwanzflosse fast einen Flossensaum bildet. Die namensgebenden Bauchflossen besitzen jeweils nur zwei Strahlen und sind als langer, fadenartiger Fortsatz ausgebildet, der sich an der Spitze gabelt. Sie sind kehlständig und setzen vor den Brustflossen an. In keiner der Flossen sind Hartstrahlen vorhanden.
Von den beiden anderen Arten der Gattung Phycis lässt er sich dadurch unterscheiden, dass seine Brustflossenfortsätze nicht bis zum Beginn der Afterflosse reichen. Des Weiteren unterscheiden sich seine Verwandten durch einen verlängerten ersten Rückenflossenstrahl deutlich von ihm.[1]
Verbreitet ist der Dunkle Gabeldorsch im gesamten Mittelmeer, wenn auch lückenhaft im östlichen Becken.[2] Außerdem kommt er im Ostatlantik vom Golf von Biskaya bis zur marokkanischen Küste sowie um die Makaronesischen Inseln vor. Sein Habitat sind Felsgründe, wo er ein verstecktes Leben führt. Den Tag verbringt er meist vollständig zurückgezogen in Höhlen und Felsspalten. Im Flachwasser findet man ihn kaum, er bevorzugt Tiefen ab 15 Meter und dringt sogar mehrere Hundert Meter in die Tiefe vor. Er ernährt sich räuberisch von Wirbellosen und kleinen Fischen, die er nachts auch über nahe an seinen Verstecken gelegenen Sedimentgründen jagt. Das Laichgeschäft findet zwischen Januar und Mai statt.[1][2]
In der kommerziellen Fischerei spielt der Dunkle Gabeldorsch nur eine sehr untergeordnete Rolle.[1] Die IUCN geht von keiner Gefährdung der Bestände aus.[3]
Der Dunkle Gabeldorsch (Phycis phycis) ist ein Fisch aus der Familie der Gabeldorsche (Phycidae), der im Mittelmeer und in Teilen des Ostatlantiks beheimatet ist.
Phycis phycis, the forkbeard, is a species of phycid hakes in the family Phycidae.[2][3]
Genus and species names Phycis derive from Greek, phykon meaning seaweed, as these fishes usually live hidden among seaweeds.[2]
Phycis phycis commonly can reach a length of 25 centimetres (9.8 in), with a maximum length of 65 centimetres (26 in) in males.[2][4]
These fishes have a wide mouth with thick lips. A barbel is present on the chin. They do not have any thorn in the fins, but show elongated pelvic-fin rays reduced to bifid filaments, with 2 soft rays. The dorsal fin is a double and rounded (the first can have 9 or 11 soft rays, the second 56 or 65). The caudal fin is rounded, with 27 or 29 soft rays. Vertical fins distally reaching the origin of the anal fin. They are dark, sometimes with a pale margin. Body color is dark brown or gray on the back, but ventrally the color becomes paler.[2][5]
Forkbeards are nocturnal, during the day they hide between rocks. They feed on small fish and several species of invertebrates. Breeding takes place from January to May.[2] They are relatively slow growing and long lived fishes.[6]
This species is present in the Mediterranean, in Portugal and in western coast of northern Africa and the Azores. These fishes live on hard and sandy-muddy bottoms close to the rocks usually, at depths of 100–650 m.[2][5]
Phycis phycis, the forkbeard, is a species of phycid hakes in the family Phycidae.
La brótola de roca o bertorella es la especie Phycis phycis, un pez marino de la familia de los fícidos distribuido por el Mediterráneo, Portugal y costa oeste del norte de África.[2]
La longitud máxima descrita es de 65 cm,[3] aunque lo normal es que alcancen los 25 cm.[2] No tienen espinas en ninguna de las aletas, con unas aletas pectorales muy alargadas alcanzando el origen de la aleta anal; el cuerpo es alargado, de color rojo-castaño en el dorso y más pálido en el vientre; las aletas verticales se ven oscuras a distancia, a menudo como un claro margen.[2]
Es una especie bentopelágica marina, no migradora, que normalmente se la puede encontrar entre 100 y 200 metros de profundidad —a veces a mucha más—; se dispone sobre el lecho marino, palpándolo con sus largas aletas pélvicas; durante el día se esconde entre las rocas, alimentándose de noche, aprovechando la oscuridad para cazar pequeños peces y varias especies de invertebrados.[2]
Al no formar bancos se pesca en escasa cantidad, por lo que tiene una importancia comercial menor en cuanto a volumen, aunque es una especie muy cotizada y alcanza un precio muy alto en los mercados.[4]
,_Parque_natural_de_la_Arr%C3%A1bida,_Portugal,_2020-07-31,_DD_38.jpg)
|coautores= (ayuda) La brótola de roca o bertorella es la especie Phycis phycis, un pez marino de la familia de los fícidos distribuido por el Mediterráneo, Portugal y costa oeste del norte de África.
Arrokatako lotxa (Phycis phycis) ur gaziko arraina da, Phycidae familiakoa
Ekialdeko Ozeano Atlantikoan eta Mediterraneo osoan, 100–200 metro arteko sakoneran bizi da.[1] Zaila da 25 cm. baino gehiago izatea. Jateko ona da.[2]
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Arrokatako lotxa (Phycis phycis) ur gaziko arraina da, Phycidae familiakoa
Ekialdeko Ozeano Atlantikoan eta Mediterraneo osoan, 100–200 metro arteko sakoneran bizi da. Zaila da 25 cm. baino gehiago izatea. Jateko ona da.
Phycis phycis
La Mostelle ou Mostelle de roche (Phycis phycis), est une espèce de poissons marins de la famille des Gadidae et de la sous-famille des Phycinae.
C'est une espèce comestible assez commune en Méditerranée, qui vit dans des cavités rocheuses.
On reconnaît Phycis phycis au barbillon présent sous son menton et à son corps allongé. Elle dispose de 2 nageoires dorsales, une petite au niveau de la nageoire pectorale et une longue qui débute à la fin de la nageoire pectorale et qui se poursuit jusqu'à la nageoire caudale. Une nageoire anale suit de façon symétrique la nageoire dorsale, bien qu'un peu plus courte. Sous la tête, derrière les branchies, se trouvent 2 nageoires pelviennes se présentant sous la forme d'un rayon fendu en 2.
La mostelle peut être confondue avec d'autres gadidés tels que :
Deux espèces du genre Gaidropsarus. Outre la peau tachetée de la première, les 2 barbillons supérieurs laissent peu de doute quant à leur identification.
On trouve la Mostelle dans l'Atlantique est, du Golfe de Gascogne (rare) jusqu'au Cap-Vert, en passant par la mer Méditerranée[2].
C'est un poisson benthopélagique, c'est-à-dire qu'il vit près du fond. Il affectionne les fonds rocheux et les anfractuosités dans lesquelles il peut se cacher. C'est un poisson principalement nocturne, très mobile de nuit, lorsque la recherche de proies le nécessite.
Phycis phycis est fréquent de 100 à 200 mètres de profondeur, bien qu'il soit présent jusqu'à plus de 600 mètres de profondeur[1].
Son régime alimentaire se compose de poissons et de divers invertébrés.
Le frai a lieu de janvier à mai.
Sa chair délicate en fait un poisson recherché des pêcheurs et des chasseurs sous-marins. Cette espèce ne présente cependant pas un intérêt commercial important, bien qu'elle soit appréciée localement[3].
Phycis phycis
La Mostelle ou Mostelle de roche (Phycis phycis), est une espèce de poissons marins de la famille des Gadidae et de la sous-famille des Phycinae.
C'est une espèce comestible assez commune en Méditerranée, qui vit dans des cavités rocheuses.
Tabinja mrkulja (lat. Phycis phycis) morska je riba iz porodice bakalara (Gadidae). U Hrvatskoj je još nazivaju babinja, tabinjica ili tabina.
Tijelo je izduženo i bočno blago spljošteno. Oči su velike, okrugle, nešto manje od dužine gubice. Ispod brade joj se nalazi crvoliki pipak (ticalo). Ima dvije leđne peraje od kojih je prva kraća sa zaobljenim vrhom, a druga je dugačka. Tamnokestenjaste je boje, a prema trbuhu je svjetlija. Neparne peraje su obrubljene uskom bijelom i tamnom prugom. Ima poveći stomak u kojem veliki dio zauzimaju jetra. Raste do 64 cm u dužinu i do 3,5 kg težine.
Obitava u istočnom Atlantiku od obala Portugala do obala Maroka, u Sredozemnom moru i oko Azora.
Rasprostranjena je diljem Jadrana.
Tabinja mrkulja živi na svim vrstama dna. Voli tamu i mrklu noć a skriva se u dubokim rupama iz kojih rijetko izlazi. U mraku se tabinja snalazi pomoću otolita koji se nalaze u lubanji a služe joj kao organi za ravnotežu. Od osjetila se koristi i pipaljkama kojima u potpunom mraku opipava dno. Živi na dubinama od 100 do 650 m[1], a u Jadranu od 5 do 270 m dubine[2].
Početkom noći tabinja mrkulja izlazi iz svoje rupe u potrazi za hranom a hrani se strvinama drugih riba, sitnim crvićima i račićima koji su joj najdraža hrana.
Tabinje mrkulje se mrijeste zimi.
Tabinja je podcijenjena riba iako joj je meso izrazito ukusno. Jetra joj obiluju Omega-3 masnim kiselinama pa je jako zdrava. Lovi se vršama i parangalima.
Tabinja mrkulja (lat. Phycis phycis) morska je riba iz porodice bakalara (Gadidae). U Hrvatskoj je još nazivaju babinja, tabinjica ili tabina.
La musdea (Phycis phycis [Linnaeus, 1766), nota anche come mostella[1], è un pesce di acqua salata della famiglia Phycidae.
Diffusa nell'Oceano Atlantico orientale settentrionale, dal Golfo di Biscaglia al Marocco, fino a sud di Capo Verde, nel Mar Mediterraneo e nelle Azzorre, su fondali sia duri che sabbiosi da circa 20 a 650 metri di profondità.
Corpo allungato, ingrossato anteriormente, compresso posteriormente, di colore bruno scuro o grigio uniforme. Sul mento è presente un barbiglio; possiede una bocca ampia con labbra grosse. La pinna dorsale è doppia, arrotondata (la prima può avere 9 o 11 raggi molli, la seconda 56 o 65); le pinne pelviche, che hanno 2 raggi molli, sono ridotte a filamenti bifidi. La pinna pettorale può avere 17 o 19 raggi molli; la pinna caudale è arrotondata, con 27 o 29 raggi molli; la pinna anale, con 52 o 60 raggi molli, inizia a circa metà lunghezza fino a raggiungere il peduncolo caudale. Fino a 40-50 centimetri di lunghezza.
Specie notturna e sciafila, di giorno si rifugia tra le rocce. Poco socievole.
La riproduzione avviene da gennaio a maggio.
Si nutre di piccoli pesci e di invertebrati.
Ha buone qualità nutrizionali.Contenuto lipidico inferiore al 5 %.[2]
La musdea (Phycis phycis [Linnaeus, 1766), nota anche come mostella, è un pesce di acqua salata della famiglia Phycidae.
Phycis phycis is een straalvinnige vissensoort uit de familie van Oost-Atlantische gaffelkabeljauwen (Phycidae).[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1766 door Linnaeus.
Bronnen, noten en/of referenties
Phycis phycis (Linnaeus, 1766), conhecida pelos nomes comuns de abrótea-da-costa ou abrótea-da-pedra, é uma espécie de peixe pertencente à ordem Gadiformes, família Phycidae. É um teleósteo parente do bacalhau, fusiforme, de coloração castanho no dorso, tornando-se mais claro para o ventre, com olhos e boca protuberantes. Apresenta barbatanas pélvicas longas e filamentosas, bífidas, estendendo-se até à região anal.[1][2][3]
Esta espécie apresenta 11-12 fiadas de escamas entre a primeira dorsal e a linha lateral. O número de raios moles da primeira barbatana dorsal varia entre 9-11, a segunda barbatana dorsal entre 57-66. As barbatanas peitorais apresentam 15-19 raios moles, sendo que o número de branquispinhas do primeiro arco branquial é de 11-15. A barbatana caudal apresenta entre 23-29 raios moles. Apresenta barbatanas pélvicas têm como função procurar alimento. Podem atingir um comprimento máximo de 70 cm e um peso máximo de 4 kg.[3][4][4]
Espécie demersal, bentopelágica não migratória marinha, com ocorrência no Atlântico Nordeste desde o Golfo da Biscaia até Cabo Verde, assim como no Mar Mediterrâneo e Adriático, em fundos rochosos ou lamacentos. É uma espécie muito comum nos Açores, Madeira e Mediterrâneo mais propriamente na costa italiana. A distribuição vertical desta espécie é de 0-300 metros de profundidade, podendo ocorrer ocasionalmente a profundidades superiores.[2][4]
Alimentam-se principalmente de pequenos peixes e secundariamente de crustáceos decápodes Reptantia, sendo o peixe mais importante na dieta desta espécie o trombeteiro Macrorhamposus scolopax, seguido pelos mictofídeos. Ocasionalmente alimentam-se de outros invertebrados. A dieta desta espécie é constituída por organismos que vivem associados ao fundo marinho, refletindo o seu hábito alimentar bentónico.[2][4]
É uma espécie com comportamento noturno, permanecendo durante o dia em locais escuros (cavernas ou debaixo de largas pedras), saindo a noite para se alimentar.[2] As evidências sugerem que a maior ou menor dimensão dos exemplares capturados parece estar relacionada com a profundidade à qual estes são capturados.[4]
A época de reprodução situa-se entre o Verão e o Outono sendo que a época de postura da espécie se inicia em Dezembro até Fevereiro. O comprimento da primeira maturação ocorre aproximadamente nos machos à idade 4 (36 cm) e nas fêmeas à idade 5 (41 cm). A fecundidade pode variar entre 321 000 e 14 993 000 ovócitos por fêmea sendo o diâmetro máximo de um ovo inferior a 1 mm.[2][4]
W = 0 , 054. L 3 , 205 ⇔ l o g W = l o g ( 3 , 205 ) . l o g L − 2 , 271 {displaystyle W=0,054.L^{3,205}Leftrightarrow logW=log(3,205).logL-2,271} 
W=peso (g)
L=Comprimento (cm)
Método de captura através de palangre de fundo e linhas de mão, representa importância comercial significativa. Normalmente comercializado em fresco, consumido preferencialmente frito ou assado.
_(6788885748).jpg)
,_Parque_natural_de_la_Arr%C3%A1bida,_Portugal,_2020-07-31,_DD_43.jpg)
Phycis phycis (Linnaeus, 1766), conhecida pelos nomes comuns de abrótea-da-costa ou abrótea-da-pedra, é uma espécie de peixe pertencente à ordem Gadiformes, família Phycidae. É um teleósteo parente do bacalhau, fusiforme, de coloração castanho no dorso, tornando-se mais claro para o ventre, com olhos e boca protuberantes. Apresenta barbatanas pélvicas longas e filamentosas, bífidas, estendendo-se até à região anal.
Klippbrosme (Phycis phycis) är en fisk i familjen skärlångefiskar.
Klippbrosmen är en långsträckt fisk med två ryggfenor, den främre kort, och den bakre långsträckt.[2] Bukfenorna har starkt förlängda fenstrålar, vilka som mest kan nå till analfenans början. Ovandelen av kroppen är rödbrun, en färg som bleknar mot buken. Rygg-, anal- och stjärtfenor har mörka yttre delar, ibland med ljusa kanter.[3] Arten kan bli 65 cm lång och väga 3,9 kg, men är oftast mycket mindre.[2]
Arten lever nära bottnen på sten- och sandbotten, gärna i närheten av undervattensklippor. Den är nattaktiv och gömmer sig bland klippor under dagen. Den kan påträffas från 13 m[2] till åtminstone 650 m, men är vanligast på djup mellan 100 och 200 m. Födan består av fisk och mindre, ryggradslösa djur.[3]
Klippbrosmen finns i östra Atlanten från Biscayabukten över Medelhavet till Marocko och Kap Verdeöarna, samt västerut till Azorerna.[2]
Ett visst kommersiellt fiske med trål, fisknät och långrev förekommer. Den saluförs regelbundet i bland annat Spanien, Italien och Marocko, vanligtvis färsk.[3]
Klippbrosme (Phycis phycis) är en fisk i familjen skärlångefiskar.
本魚分布於東北大西洋，包括從比斯開灣至摩洛哥、維德角群島、亞速群島、地中海等海域。
水深13~614公尺。
本魚腹鰭絲狀鰭條延伸至臀鰭起點；第一背鰭無延長之鰭條，鰭條數60~63枚；臀鰭鰭條數54~64枚。側線鱗數120~140；側線上方橫列鱗數11~12。體呈黑色或紅褐色，側邊叫淡色。體長可達60公分。
屬礁區魚類，夜行性，白天通常躲於礁石洞穴中。以小魚及無脊椎動物為食，生殖季節在春季。
此魚在西班牙、葡萄牙及法國是重要的漁獲之一，經濟價值頗高。肉質細，適合各種烹調方法食用。
