nomes no trilho de navegação
Ar sifaka kabellek[1] a zo ur primat, Propithecus coronatus an anv skiantel anezhañ.
Brosezat eo al loen e gwalarn Madagaskar.
Ar sifaka kabellek a zo ur primat, Propithecus coronatus an anv skiantel anezhañ.
El sifaca coronat (Propithecus coronatus) és un sifaca. Com tots els lèmurs, és endèmic de Madagascar. Mesura entre 87 i 102 centímetres de llargada, dels quals 47-57 cm pertanyen a la cua.[1] Viu a boscos caducifolis secs de l'oest de Madagascar.[1]
Té el pelatge majoritàriament de color blanc cremós, amb el cap, el coll i la gola de color marró fosc. Viu en grups d'entre dos i vuit individus.[1]
El sifaca coronat (Propithecus coronatus) és un sifaca. Com tots els lèmurs, és endèmic de Madagascar. Mesura entre 87 i 102 centímetres de llargada, dels quals 47-57 cm pertanyen a la cua. Viu a boscos caducifolis secs de l'oest de Madagascar.
Té el pelatge majoritàriament de color blanc cremós, amb el cap, el coll i la gola de color marró fosc. Viu en grups d'entre dos i vuit individus.
Der Kronensifaka (Propithecus coronatus) ist eine Primatenart aus der Familie der Indriartigen innerhalb der Lemuren. Ehemals galt er als Unterart des Larvensifakas.
Kronensifakas erreichen eine Kopfrumpflänge von 40 bis 46 Zentimetern, die Schwanzlänge beträgt 48 bis 57 Zentimeter. Das Gewicht variiert zwischen 3,5 und 4,3 Kilogramm, sie zählen zu den kleineren Sifakaarten. Ihr Fell ist überwiegend weiß gefärbt, der Kopf, der Nacken und die Kehle sind dunkelbraun oder schwarz. Die Brust, die Schultern und die Oberarme können manchmal leicht gelblich-braun gefärbt sein. Das Gesicht ist unbehaart und grau gefärbt, die Ohren sind weißlich. Wie bei allen Sifakas sind die Hinterbeine deutlich länger als die Vorderbeine.
Diese Primaten kommen wie alle Lemuren nur auf Madagaskar vor. Sie bewohnen ein kleines Gebiet an der Westküste, das zwischen den Flüssen Mahavavy und Betsiboka liegt und sich etwas ins Landesinnere erstreckt. Ihr Lebensraum sind trockene Laubwälder, sie sind bis in 700 Meter Seehöhe zu finden.
Kronensifakas sind tagaktive Baumbewohner, die sich im Geäst senkrecht kletternd und springend fortbewegen. Sie leben in Gruppen von zwei bis acht Tieren, die sich aus einem oder mehreren Männchen, einem oder mehreren Weibchen und dem gemeinsamen Nachwuchs zusammensetzen. Es sind territoriale Tiere, ihre Reviere sind mit 1,2 bis 1,5 Hektar sehr klein. Zudem halten sie sich meist in einem kleinen Kerngebiet von nur 0,3 Hektar Größe auf.
In der Trockenzeit beansprucht die Nahrungsaufnahme rund 30 bis 40 % des Tages, der Rest wird rastend verbracht oder für die Interaktion mit Gruppenmitgliedern verwendet. In dieser Zeit fressen sie Knospen, unreife Früchte und Blätter. Die Nahrungszusammensetzung in der Regenzeit ist nicht bekannt.
Hauptbedrohung der Kronensifakas ist die Zerstörung ihres Lebensraums durch Abholzungen und die Holzkohleerzeugung. Die IUCN schätzt, dass die Gesamtpopulation in den letzten 30 Jahren (drei Generationen) um mehr als 50 % zurückgegangen ist, und listet die Art als „stark gefährdet“ (endangered).
In Europa wird die Art in Frankreich, Großbritannien, Nordirland und den Niederlanden gepflegt. Einziger deutscher Halter ist der Zoo Heidelberg, der im September 2021 aus dem Zoo Mulhouse ein knapp dreijähriges Tier namens Jao erhielt.[1]
Der Kronensifaka (Propithecus coronatus) ist eine Primatenart aus der Familie der Indriartigen innerhalb der Lemuren. Ehemals galt er als Unterart des Larvensifakas.
The crowned sifaka (Propithecus coronatus) is a sifaka endemic to western Madagascar, a part of the world where nature and its biological diversity faces enormous and devastating consequences resulting from anthropogenic activities.[4] It is a species of lemur belonging to the Idriidae family, it is of comparable size to the Golden-crowned sifaka and up to a meter in length, of which 47-57 centimeters are tail. The species is an arboreal vertical climber and leaper whose diet consists of leaves, fruits and flowers. It is threatened by habitat destruction caused by human activities[5][6] and is currently classified as critically endangered by the IUCN.[1] Conservation planning needs to take local people needs and views into account in order to be successful over the long term.
The crowned sifaka was formerly believed to be a subspecies of either Verreaux's sifaka[7] or Von der Decken's sifaka, but is now considered a valid species following a 2007 analysis of the cranium.[8] Melanistic individuals observed in the southern part of its range, in areas neighboring Verreaux's sifaka and Von der Decken's sifaka s range, are the results of hybridation of Crowned sifakas with individuals of these two species.[6][5] Only two melanistic forms have been documented so far: an intermediate and a dark one.[5]
The crowned sifaka is a medium-sized sifaka who has a total length of 87 to 102 centimeters, of which 47-57 centimeters are tail, and 39.5 - 45.5 cm are the head and body. Males weigh 3.5-4.5 kg and 3.5-5.0 kg for females.[9] It is of comparable size to the golden-crowned sifaka, Von der Decken's sifaka and Verreaux's sifaka. The crowned sifaka is characterized by a creamy white body with tinges of golden brown around the shoulder region, upper chest and back with a dark chocolate or black head with white ear tufts. Their dark grey face is hairless and they have a white tail. Occasionally a pale patch across the bridge of the nose may be present. Crown sifaka color variations occur more commonly in the lower regions of the sifakas range between the Mahavavy and Manombolo rivers.[5] Melanistic forms have been documented, with most occurrences observed where the southern limit of its range overlaps with that of P. deckenii.[10]This apparent color variation among groups of Crowned sifakas living in the southern edges of their range, which they share with their close relatives P. deckenii and P. verrauxi, is the product of the gene flow of Crowned Sifakas with its neighboring species.[6][5]
The crowned sifaka is found in the mangroves and dry deciduous[7] and riparian forests of northwest Madagascar.[10][11][12] Surveys have shown in the northern range of its habitat the crowned sifaka inhabits the forest between the Mahavavy River and Betsiboka River and extending south to the region of highly fragmented forests around the Tsiribihina River, Mahajilo River, and Mania River.[10][6] The species hasn't been reported southern than Ambolando, near Dabolava.[7][6] It is believed that Mania River is the southern limit of its range, where it meets with P. verrauxi's range.[5] The total population size in 2014 was estimated as 4,000-36,000 individuals, at densities of 46-309 individuals/km2 in different-sized forest fragments, with an average group size of 2-8 individuals per group.[1][12] Estimates remain uncertain since only part of the range has been surveyed so far. Total area of occupancy is thought to be 2,690-4,493 km2.[12] Furthermore, while it has been assessed by the IUCN that its population has decreased by at least 80% in the last 3 decades,[4] it is expected to decrease by another 80% in the following 3 decades.[1]
The crowned sifaka is a diurnal animal,[7] primarily active during the day. It spends a majority of its time resting with the remainder mostly devoted to feeding.[13] It frequents the upper stories of large trees and often is found in tree crowns. Depending on season, it feeds on young or mature leaves, ripe and unripe fruits and great quantities of flowers.[1] This species is essential for the biodiversity of its habitat since it is unconsciously and constantly working on restoring it. They do so through the scattering of their excrements containing seeds of various ingested fruits .[12]
Group size is between 2 and 8 individuals[7] and contains a balanced number of females and males in each group.[9] One dominant female is found in each group.[9][14] Social behavior within groups entails mostly allogrooming of other group members, agonistic behavior, and play as well as scent marking and call-localization.[14] Reproduction is seasonal, with gestation lasting 5–6 months and estrus lasting 4 months. Within the typical estrus period a female may have 3-5 estruses per reproductive season. Reproduction in the crowned sifaka has rarely been observed, and what little is known about it has been documented in the captive population at the Paris Zoological Park.[9] However, it is known that reproduction process is very low for the species, with females having new offsprings only every 2 to 3 years.[7]
The very restricted range and fragmented populations of the crowned sifaka are major concerns for the continuation of this species. Habitat destruction, forest fragmentation, slash and burn agriculture, capture for illegal pet trade, and illegal hunting constitute major threats.[1][12] These disruptions, coupled with the slow pace at which the species reproduce, slows even more the regeneration of the species and its habitats.[12] The species is currently listed by the IUCN Red List as critically endangered according to A2acd criteria,[1] and is listed as CITES Appendix I.[2] Additionally, the crowned sifaka population is expected to decline by another 32% in the nearby future due to habitat fragmentation and the resulting time-lagged effect. This effect can be described as the postponed impoverishment of a forest fragment conditions and resources essential for the inhabiting populations, after being separated and isolated from the rest of the forest for a certain period of time.[4] Some of the larger populations are found in protected areas, however much of its range remain relatively unexplored as they are labeled as politically “dangerous” zones. Looking more in depth into these area is of critical need for the long term survival of this species.[6] Conservation measures should be enforced in these area if we want to preserve the color variations of P. coronatus and be able to study it more closely to get a better understanding of how these varying fur pigmentations occur.[5][6] The 2009 Malagasy political crisis led to lawlessness across Madagascar and ultimately led to increased poaching of the sifaka for food as a delicacy in restaurants.[12] However, in order to establish effective conservation measures, a greater participation of locals would be required, along with gaining more knowledge about the species, and a need to focus on ensuring that the rest of available suitable habitats are protected along with an intent to reconnect forest fragments.[6][7][15] The first successful captive breeding population of crowned sifaka happened in 1994 and was coordinated by the Paris Zoological Park in Paris under the European Endangered Species Programme (EEP).[9]
The crowned sifaka (Propithecus coronatus) is a sifaka endemic to western Madagascar, a part of the world where nature and its biological diversity faces enormous and devastating consequences resulting from anthropogenic activities. It is a species of lemur belonging to the Idriidae family, it is of comparable size to the Golden-crowned sifaka and up to a meter in length, of which 47-57 centimeters are tail. The species is an arboreal vertical climber and leaper whose diet consists of leaves, fruits and flowers. It is threatened by habitat destruction caused by human activities and is currently classified as critically endangered by the IUCN. Conservation planning needs to take local people needs and views into account in order to be successful over the long term.
El sifaca coronado (Propithecus coronatus) es una especie de primate estrepsirrino de la familia Indriidae endémico de Madagascar.[1] Mide entre 87 y 102 centímetros, de los cuales de 47 a 57 corresponden a su cola.[2] Es de hábitos diurnos, vive en el oeste de la isla,[2] en bosques caducifolios secos.[2]
Su pelaje es principalmente blanco cremoso, con la cabeza, cuello y garganta marrón oscuro.[2] Vive en grupos de 2 a 8 individuos.[2]
La especie se encuentra clasificada como en peligro. Ha habido una disminución en su población del 50% en los últimos 30 años, y se mantiene la tendencia al descenso.[3]
El sifaca coronado (Propithecus coronatus) es una especie de primate estrepsirrino de la familia Indriidae endémico de Madagascar. Mide entre 87 y 102 centímetros, de los cuales de 47 a 57 corresponden a su cola. Es de hábitos diurnos, vive en el oeste de la isla, en bosques caducifolios secos.
Su pelaje es principalmente blanco cremoso, con la cabeza, cuello y garganta marrón oscuro. Vive en grupos de 2 a 8 individuos.
La especie se encuentra clasificada como en peligro. Ha habido una disminución en su población del 50% en los últimos 30 años, y se mantiene la tendencia al descenso.
Propithecus coronatus Indriidae familiako primate espezie estrepsirrino bat da. Madagaskarren bizi da[1]. 87 eta 102 zentimetro artean neurtzen ditu, horietatik 47 eta 57 artean isatsa direlarik. Egun-argitan bizi da, uhartearen mendebaldean, hosto erorkorreko basoetan[2].
Bere larrua zurixka da, eta burua, lepoa eta eztarria marroi iluna. 2 eta 8 kidez osatutako taldetan bizi dira[2].
Propithecus coronatus Indriidae familiako primate espezie estrepsirrino bat da. Madagaskarren bizi da. 87 eta 102 zentimetro artean neurtzen ditu, horietatik 47 eta 57 artean isatsa direlarik. Egun-argitan bizi da, uhartearen mendebaldean, hosto erorkorreko basoetan.
Bere larrua zurixka da, eta burua, lepoa eta eztarria marroi iluna. 2 eta 8 kidez osatutako taldetan bizi dira.
Propithecus deckenii coronatus
Le Propithèque couronné ou Sifaka couronné est, en fonction des auteurs, une espèce (Propithecus coronatus) ou une sous-espèce (Propithecus deckenii coronatus) de lémurien de la famille des indridés. Évoluant en petits groupes (2 à 8 individus) dans les forêts sèches, les forêts-galeries et les mangroves du Nord-Ouest de Madagascar, il est reconnaissable par son pelage blanc-crème, sa tête noire et son torse roux. Ses déplacements très particuliers en pas-chassés en font l’une des espèces emblématiques de la « Grande île ». C'est une espèce très rare.
Propithecus coronatus est une espèce qui mesure 39 à 45 cm (sans la queue) pour un poids compris entre 3,5 et 4,3 kg. C'est une espèce végétarienne qui se nourrit de bourgeons, fruits, feuilles et fleurs. Propithecus coronatus vit environ 20 ans et jusqu'à 30 ans en captivité.[réf. nécessaire]
Feuilles, fleurs, bourgeons, fruits...
Gestation de 5 mois et demi, avec une reproduction tous les 2 ou 3 ans.
Le Propithèque couronné vit dans les forêts sèches caducifoliées de l'Ouest de Madagascar.
Le Sifaka couronné fait l'objet d'un programme européen d’élevage conservatoire (EEP) de l'Association européenne des zoos et aquariums (EAZA) dès 1994, à l’initiative du parc zoologique de Paris, qui a été le premier parc à les présenter au public et qui est toujours coordinateur de ce programme[1]. L’espèce est, en janvier 2020, présentée dans six autres parcs, tous en Europe : Mulhouse, Besançon[2], Apenheul (Pays-Bas), Heidelberg (Allemagne), Cotswold (en) et Belfast (Royaume-Uni), pour un total d'une vingtaine d'individus[3].
Parc Zoologique de Paris (France)
Une tradition malgache voit dans le Propithèque couronné la réincarnation des ancêtres. Il est tabou de le toucher.
Propithecus deckenii coronatus
Le Propithèque couronné ou Sifaka couronné est, en fonction des auteurs, une espèce (Propithecus coronatus) ou une sous-espèce (Propithecus deckenii coronatus) de lémurien de la famille des indridés. Évoluant en petits groupes (2 à 8 individus) dans les forêts sèches, les forêts-galeries et les mangroves du Nord-Ouest de Madagascar, il est reconnaissable par son pelage blanc-crème, sa tête noire et son torse roux. Ses déplacements très particuliers en pas-chassés en font l’une des espèces emblématiques de la « Grande île ». C'est une espèce très rare.
Il sifaka coronato (Propithecus deckenii coronatus) è un lemure della famiglia degli Indriidae. Come tutti i lemuri, è endemico del Madagascar.
La sottospecie veniva fino a poco tempo fa classificata come sottospecie del sifaka di Verreaux (Propithecus verreauxi coronatus); dopo l'elevazione a rango di specie a sé stante del sifaka di Decken (Propithecus deckenii), il sifaka coronato è stato classificato come sottospecie di quest'ultimo. Alcuni autori, tuttavia, riterrebbero questi animali non una sottospecie di P. deckeni, ma una specie a sé stante (Propithecus coronatus).
È diffuso nel Madagascar occidentale, dove colonizza le aree di foresta decidua secca.
Sono lemuri di taglia medio-grande: hanno una lunghezza media di 87–102 cm, cui si sommano 47–52 cm di coda.
Il pelo è uniformemente bianco-crema, con testa, collo e gola bruno scuro e sfumature arancio su petto, spalle e fianchi.
Si tratta di animali diurni e arboricoli. Sono abili arrampicatori e potenti saltatori, capaci di compiere lunghi balzi (anche fino a 6 m) da un albero all'altro.
Sono animali sociali, organizzati in gruppi da 2 a 8 esemplari (anche se mediamente un gruppo conta 4-5 esemplari), con un maschio e una femmina dominanti.
Amano crogiolarsi al sole nelle prime ore del mattino, stendendosi sul dorso ed appoggiando le zampe anteriori su quelle posteriori tenute incrociate.
Sono erbivori: si nutrono di foglie, fiori e frutti.
Il sifaka coronato (Propithecus deckenii coronatus) è un lemure della famiglia degli Indriidae. Come tutti i lemuri, è endemico del Madagascar.
De kroonsifaka (Propithecus coronatus) is een dagactieve lemuur uit het geslacht van de Sifaka's (Propithecus). Dit is een van de drie geslachten uit de familie van de indriachtigen (Indriidae). Zoals alle lemuren is de kroonsifaka endemisch op Madagaskar.
De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Henri Milne-Edwards in 1871. In 1993 werd de kroonsifaka door de Australische primatoloog Colin Groves geclassificeerd als ondersoort van de verreauxsifaka (Propithecus verreauxi). Later beschouwde Groves hem als ondersoort van Von der Deckens sifaka (Propithecus deckenii), maar in 2007 is hij na een antropometrische studie als volle soort gepubliceerd.[2]
De kroonsifaka kan een lengte bereiken van een meter, met een staartlengte van tussen de 45 en 55 centimeter. Zijn vacht is crème tot wit, met donkerbruine schouders, hoofd en nek. Kroonsifaka's komen voor in groepen van twee tot acht individuen, in een territorium van ongeveer 15 vierkante kilometer.[3]
Net als alle lemuren heeft de kroonsifaka een tandenkam die dient om de vacht te verzorgen of vruchtvlees van een pit te schrapen.[4]
De kroonsifaka komt voor in droge loofbossen in het zuidwesten van Madagaskar, tussen de rivieren Mahavavy en Betsiboka. Daar komen ze voornamelijk voor in de wildreservaten Kasijy en Ambohijanahary. Kroonsifaka's zouden ook gerapporteerd zijn in het zuiden en zuidwesten van Madagaskar. Het precieze aantal kroonsifaka's is onbekend.[3]
De grootste bedreiging voor de kroonsifaka is verlies van leefomgeving, voornamelijk door toedoen van landbouw en steenkoolmijnen. Ook wordt er nog steeds op de kroonsifaka gejaagd.[2]
Zie de categorie Propithecus coronatus van Wikimedia Commons voor mediabestanden over dit onderwerp. De kroonsifaka (Propithecus coronatus) is een dagactieve lemuur uit het geslacht van de Sifaka's (Propithecus). Dit is een van de drie geslachten uit de familie van de indriachtigen (Indriidae). Zoals alle lemuren is de kroonsifaka endemisch op Madagaskar.
O sifaka-coroado (Propithecus coronatus) é uma espécie de lêmure endêmcia de Madagascar. Tais animais medem de 87 a 102 centímetros, dos quais 47–57 cm são da cauda.[1]
O sifaka-coroado (Propithecus coronatus) é uma espécie de lêmure endêmcia de Madagascar. Tais animais medem de 87 a 102 centímetros, dos quais 47–57 cm são da cauda.
Propithecus coronatus är en primat i släktet sifakor som förekommer i västra Madagaskar. Djurets taxonomiska status är omstridd. Wilson & Reeder (2005) listar populationen som underart till Propithecus deckenii.[2] IUCN godkänner den som självständig art på grund av avvikande detaljer i skallens konstruktion.[1]
Denna sifaka når en kroppslängd (huvud och bål) av 39,5 till 45,5 cm och en svanslängd av 47,5 till 56,5 cm. Vikten ligger mellan 3,5 och 4,2 kg. Pälsen är övervägande vitaktig. Som kontrast har huvudets hår en mörkbrun färg. Ansiktet är nästan naken och mörkgrå. Även pälsen på buken, bröstet, övre låren och ibland på skuldrorna är mörkare i gulbrun.[3]
Utbredningsområdet ligger i centrala delen av provinsen Mahajanga. Arten vistas där i låglandet och i kulliga områden upp till 700 meter över havet. Habitatet utgörs av mangrove och av mera torra skogar.[1]
Individerna är aktiva på dagen och vilar på natten uppe i träd. De klättrar vanligen i växtligheten och kommer ibland ner till marken. Propithecus coronatus äter blad, omogna frukter och unga växtskott. Ibland intar den jord, troligen för att kompensera giftiga ämnen i födan.[3]
Två till åtta individer bildar en flock som har ett 1,2 till 1,5 hektar stort revir. De har ett typiskt varningsläte men är allmänt ljudlös.[3] Fortplantningssättet borde motsvara andra sifakor.
Det största hotet mot arten är habitatförstöringar. Ibland dödas en individ av jägare och ibland fångas ungdjur för att hålla de som sällskapsdjur. IUCN uppskattar att beståndet minskade med 50 procent under de senaste 30 åren (tre generationer) och listar Propithecus coronatus som starkt hotad (EN).[1]
Wikimedia Commons har media som rör Propithecus coronatus.
Wikispecies har information om Propithecus coronatus.
Propithecus coronatus är en primat i släktet sifakor som förekommer i västra Madagaskar. Djurets taxonomiska status är omstridd. Wilson & Reeder (2005) listar populationen som underart till Propithecus deckenii. IUCN godkänner den som självständig art på grund av avvikande detaljer i skallens konstruktion.
Vượn cáo sifaka vương miện (Danh pháp khoa học: Propithecus coronatus) là một loài vượn cáo sifaka, giống như tất cả các loài vượn cáo khác, chúng là loài đặc hữu của Madagascar. Chúng có chiều dài 87–102 cm, trong đó 47–57 cm là đến từ cái đuôi. Vượn cáo sifaka vương miện sống ở phía tây Madagascar. Nó sống trong rừng rụng lá khô. Bộ lông thú của nó là chủ yếu là màu trắng kem, đầu, cổ và cổ họng màu nâu sẫm. Số lượng các cá thể trong một nhóm khoảng từ 2 đến 8 cá thể.
Bài viết liên quan đến Bộ Linh trưởng này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Vượn cáo sifaka vương miện (Danh pháp khoa học: Propithecus coronatus) là một loài vượn cáo sifaka, giống như tất cả các loài vượn cáo khác, chúng là loài đặc hữu của Madagascar. Chúng có chiều dài 87–102 cm, trong đó 47–57 cm là đến từ cái đuôi. Vượn cáo sifaka vương miện sống ở phía tây Madagascar. Nó sống trong rừng rụng lá khô. Bộ lông thú của nó là chủ yếu là màu trắng kem, đầu, cổ và cổ họng màu nâu sẫm. Số lượng các cá thể trong một nhóm khoảng từ 2 đến 8 cá thể.
Увенчанный сифака[1] (лат. Propithecus coronatus) — вид приматов из семейства индриевых. До недавнего времени считался подвидом хохлатого индри (Propithecus verreauxi).
Длина тела составляет от 40 до 46 см, длина хвоста составляет от 48 до 57 см, масса — от 3,5 до 4,3 кг. Шерсть окрашена преимущественно в белый цвет, голова, затылок и горло тёмно-коричневого или чёрного цвета. Грудь, плечи и предплечья имеют иногда немного желтовато-коричневую окраску. Лицо безволосое, серого цвета, уши белёсые, задние конечности значительно длиннее чем передние.
Эти приматы обитают только на Мадагаскаре. Они населяют небольшую территорию на западном побережье острова между реками Mahavavy и Бецибука. Естественная среда обитания вида — это сухие лиственные леса до 700 метров над уровнем моря.
Это дневные обитатели деревьев, передвигающиеся в кроне, вертикально лазая и прыгая. Они живут группами численностью от 2-х до 8-ми животных, состоящих из одного или нескольких самцов, одной или нескольких самок и общего потомства. Это территориальные животные, площадь их участка очень маленькая и составляет от 1,2 до 1,5 га. К тому же они часто держатся в его центре площадью около 0,3 га.
В сухой сезон приём пищи занимает примерно от 30 до 40 % дневного времени, остаток дня животные отдыхают или используют для коммуникации с членами группы. В этот период они питаются почками, незрелыми плодами и листьями. Рацион питания в сезон дождей не известен.
Основную угрозу для вида представляет разрушение его жизненного пространства вырубкой и производством древесного угля. По оценкам МСОП, общая популяция вида сократилась в течение последних 30 лет (3 поколения) более чем на 50 %. Вид имеет статус вымирающего (endangered).
Увенчанный сифака (лат. Propithecus coronatus) — вид приматов из семейства индриевых. До недавнего времени считался подвидом хохлатого индри (Propithecus verreauxi).
관시파카(Propithecus coronatus)는 마다가스카르에서 발견되는 시파카의 일종이다. 몸 길이는 꼬리 길이 47~57cm를 포함하여, 87~102cm정도이다.[3] 관시파카는 마다가스카르의 서부에 산다.[3] 건조한 낙엽성의 숲에서 생활한다.[3]
몸의 털은 머리를 포함하여 거의 크림색의 흰색을 띠며, 목과 턱 밑은 어두운 갈색이다.[3] 2 마리에서 8마리 사이의 군집 생활을 한다.[3]
,_Parc_Zoologique_de_Paris.jpg)
