Rosmarinus és un gènere de la família Lamiaceae amb només dues espècies: el romaní comú Rosmarinus officinalis i el Rosmarinus eriocalyx. Són natives de la regió mediterrània, R. eriocalyx es troba només a Andalusia i nord d'Àfrica.
Les dues espècies són arbustives, de fulles perennes, linears, coriàcies i corbades cap endins, blanc tomentoses al revers. Aquesta morfologia foliar ajuda a estalviar aigua. La flor és bilabiada de color blau o blanquinosa. Poden arribar a fer 2 metres i viuen uns quinze anys. R. eriocalyx té les fulles més petites i flors més piloses.
L'espècie Rosmarinus officinalis té dues varietats: La varietat R. o. officinalis (de branques erectes) present a tots els Països Catalans i al País Valencià, la varietat R. o. palaui (de branques que baixen) que només es troba a Mallorca, Menorca i Cabrera. Als Països Catalans el romaní es troba fins a 1.400 metres d'altitud (aquest màxim a Mallorca)
Són plantes molt mel·líferes, la mel de romaní ha tenir un mínim del 15% del pol·len d'aquest gènere. Com són plantes molt adaptades a la pol·linització per abelles (la disposició de les flors fa que l'insecte necessàriament entri en contacte amb les anteres i el pol·len) donen molt nèctar però poc pol·len per això un 15% de pol·len en la mel ja indica que la major part del nèctar és de romaní.
