Watermelon

La sindriera, meló d'aigua, meló de moro o meló d'Alger, Citrullus lanatus i antigament Cucumis citrullus és la planta conreada pel seu fruit, la síndria. El gallet o coret n'és la part central, i la més saborosa. Abans s’oferia com una mostra de mirament, i quan un xic donava el gallet a una xica era la manera de fer veure que li agradava.^{[cal citació]}

Descripció

La síndria, síndia, meló d(e l')'aigua, meló d'Alger, meló de moro, meló roig o albudeca (Val., Tort.) (Citrullus lanatus (Thunb.), Matsum. & Nakai dins la família Cucurbitaceae) és una espècie de planta amb flor, la sindriera, que proporciona una fruita, la síndria, del tipus pepònide generalment, esfèrica o el·lipsoidal amb la pèla gruixuda (que pot ser verda, groga i de vegades blanca) i el mesocarp i endocarp carnós de color generalment vermell, però de vegades rosat, taronja, groc o verd quan no és encara madur. Les llavors són negres o de color marró fosc. Recentment s'han creat varietats sense llavors. La pepònide deriva d'un ovari ínfer com és característic de les cucurbitàcies. És una planta enfiladissa o que s'estén per terra originària del Sud d'Àfrica.

És de la família Cucurbitàcia, del gènere Citrullus i de l'espècie lanatus varietat jace (anteriorment estava classificada dins del gènere Cucumis que és el gènere del cogombre.

El seu origen probable és l'Àfrica tropical.

La sindriera és una planta herbàcia anual, de tiges prostrades, llargues i asprament peloses, de fulles lobulades, de flors masculines i femenines separades en la mateixa planta (monoica), grogues.

Etimologia

El nom de síndia (o amb r epentètica síndria) prové de l'àrab baṭîḫa sindîia (meló del país de Sind).^[1]

Noms en català

Meló d’Alger és la forma majoritària en valencià per a designar la fruita que a la major part del domini lingüístic es coneix com a síndria (també a una zona molt reduïda del tortosí meridional). Al País Valencià conviu, però, amb altres formes com meló d’aigua (sobretot a les comarques alacantines, però també a diversos indrets de la Vall d’Albaida i a una petita part del tortosí meridional), meló de moro (a bona part del tortosí meridional), meló roig i amb alguna altra forma que apareix de manera molt minoritària, com ara melona (Benifairó de les Valls) o meló aiguós.

Història

Es creu que la síndria es va originar al sud d'Àfrica on encara se'n troben formes silvestres i n'hi ha tipus dolços i amargants que expressen la diversitat genètica de l'espècie.

• Del segon mil·lenni aC, ja hi ha evidències del conreu de la síndria a la vall del Nil.^[2] També es menciona la síndria a la Bíblia com menjada pels antics israelites en el seu captiveri a Egipte.^[3]

• Cap al segle X la síndria es cultivava a la Xina, la qual actualment és el principal productor mundial.
• Cap al segle XII els musulmans introduïren el seu conreu a Europa, segons el Dictionary of American Food and Drink de John Mariani, la síndria ("watermelon") va fer la primera aparició en un diccionari en anglès l'any 1615. En català apareix mencionada des de l'any 1371^[4]

• Des del segle XVII els amerindis dels Estats Units cultivaven la síndria, per exemple a la vall del Mississippi. Es pensa que va ser introduït pels esclaus negres africans.
• Al segle XIX, Alphonse de Candolle^[5] va assegurar que la síndria era originària d'Àfrica tropical.^[6] Però la colonquinta sovint es considera l'antecessor silvestre de la síndria i és originària del nord i oest d'Àfrica i les recerques sobre l'ADN del cloroplast suggereixen que l'antecessor comú de la síndria silvestre i la cultivada és potser l'espècie C. ecirrhosus de Namíbia.^[7]

Cultiu

La síndria pot ser cultivada en el secà o en el regadiu en el primer cas les plantes es disposen més espaiades i el rendiment és molt menor encara que els fruits acostumen a ser més dolços. Necessita terres molt femades. Pot ser sembrada directament o fent un planter però s'ha de plantar sempre amb el pa de terra íntegre, ja que les seves arrels són molt delicades i no resistirien un trasplantament directe. No suporta la glaçada. Per evitar les malalties dels fongs sovint s'empelta la síndria sobre altres cucurbitàcies compatibles. Les síndries necessiten un període de cultiu més perllongat que la majoria de les altres plantes de l'hort i els cal normalment uns 85 dies de creixement per arribar a madurar i no es poden cultivar en les zones relativament fredes. Per detectar que el fruit ja és madur tradicionalment es diu que aquest ha de ser pesant, al contrari que el que passa en el meló.

És la cucurbitàcea més exigent en calor i en aigua. Les seves llavors no germinen fins als 16 graus. Sovint se sembren pregerminades o en planter que ha de mantenir la integritat de les arrels. Necessita un adobat orgànic molt intens. Normalment es conrea en regadiu. És sensible a diversos fongs del sòl i a determinats tipus de virus. En els darrers anys es planten empeltades en altres espècies de cucurbitàcies per tal de resistir els problemes fitopatològics.

Les varietats més conreades són la Sugar Beauty i la Klondike i altres varietats més tradicionals com la Catalana. Des de fa pocs anys es conreen molt les que no tenen llavors, en realitat aquestes queden avortades, en estat molt rudimentari.

Nutrició

De mitjana la síndria conté un 6% de sucre i un 92% d'aigua.^[8]

Com molts altres fruits és una font de vitamina C.

El seu contingut calòric per 100 grams és de 127kJ, amb:

• 0'61 grams de proteïna
• 0'15g de greix
• 7'55g d'hidrats de carboni
• 0'4g de fibra
• 6'2g de sucre
• 0'24mg de ferro
• 7mg de calci
• 10mg de magnesi
• 11mg de fòsfor
• 112mg de potassi
• 0'10mg de zinc
• petites quantitats de les vitamines A, C, àcid pantotènic, vitamina B6, folat, tiamina, riboflavina i niacina.

L'aminoàcid citrul·lina va ser extret i analitzat per primera vegada de la síndria.^[9] La síndria és lleugerament diürètica^[10] i conté grans quantitats de beta carotè.^[11] La síndria amb la polpa vermella és una font significativa de licopè.

Varietats

Hi ha més de 1.200 varietats de síndria^[12] vque oscil·len entre un pes de 400 grams a més de 80 quilos.^[13]

• La varietat 'Carolina Cross' té el rècord de pes d'una síndria, 119 kg.
• La varietat 'Yellow Crimson'té la carn de color groc i es diu que és més dolça i amb més gust de mel que les varietats tradicionals vermelles.
• La varietat 'Orangeglo' té la polpa de color taronja i el fruit gros i oblong de fins a 9–14 kg. Triga de 90 a 100 dies des de la plantació a la maduració.^[14]
• La varietat 'Moon and Stars' va ser creada el 1926.^[15] En la pèla té cercles grocs (moon). El fruit pesa de 9–23 kg.^[16]
• La varietat 'Cream of Saskatchewan' té els fruits rodons i petits d'uns 25 cm de diàmetre. Pot créixer en climes relativament freds i originàriament va ser portada a Saskatchewan, Canadà, per emigrants russos. triga de 80 a 85 dies des de la plantació a la collita.^[17]

Al Japó, els agricultors de la regió Zentsuji van trobar el sistema de fer síndries quadrades encapsulant-les dins de caixes de plàstic i de forma natural els fruits adopten la forma del seu receptacle.^[18] Originàriament aquesta forma cúbica facilitava l'emmagatzematge però actualment una síndria quadrada té un preu doble que les oblongues normals. També es formen síndries polièdriques.

Galeria fotogràfica

• Síndria a Dubai

• Ovari

• Lasioglossum malachurum, recollint pol·len d'una flor de síndria (Hulda, Israel)

• Llavors a la venda a Wuhan, China

Referències

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia: Commons (Galeria) Commons (Categoria) Viquidites

• North Carolina State University: Watermelon breeding
• Growing watermelons in the home garden
• Blomberg, Marina (June 10, 2004). "In Season: Savory Summer Fruits." The Gainesville Sun. Retrieved Jul. 17, 2005.
• "An African Native of World Popularity." Texas A&M University Aggie Horticulture website. Retrieved Jul. 17, 2005.
• Blomberg, Marina (June 10, 2004). "In Season: Savory Summer Fruits." The Gainesville Sun. Retrieved Jul. 17, 2005.
• "Charles Fredric Andrus: Watermelon Breeder." Cucurbit Breeding Horticultural Science. Retrieved Jul. 17, 2005.
• "Crop Production: Icebox Watermelons." Washington State University Vancouver Research and Extension Unit website. Retrieved Jul. 17, 2005.
• Hamish, Robertson. "Citrullus lanatus (Watermelon, Tsamma)." Museums Online South Africa. Retrieved Mar. 15, 2005.
• Motes, J.E.; Damicone, John; Roberts, Warren; Duthie, Jim; Edelson, Jonathan. "Watermelon Production." Oklahoma Cooperative Extension Service. Retrieved Jul. 17, 2005.
• Parsons, Jerry, Ph.D. (June 5, 2002). "Gardening Column: Watermelons." Texas Cooperative Extension of the Texas A&M University System. Jul. 17, 2005.
• "Redneck Olympics." ISKRA television. Retrieved Jul. 17, 2005.
• Shosteck, Robert (1974). Flowers and Plants: An International Lexicon with Biographical Notes. Quadrangle/The New York Times Book Co.: New York.
• "Watermelon." The George Mateljan Foundation for The World's Healthiest Foods. Retrieved Jul. 28, 2005.
• "Watermelon Production and Consumption Demographics."
• "Watermelon History." National Watermelon Promotion Board website. Retrieved Jul. 17, 2005.
• Wolford, Ron and Banks, Drusilla. "Watch Your Garden Grow: Watermelon." University of Illinois Extension. Retrieved Jul. 17, 2005.