Embryophyta

Els embriòfits (clade Embryophyta o Metaphyta) és el grup de plantes més conegut. Principalment viuen en hàbitats terrestres, contrastant amb les algues verdes que són principalment aquàtiques. Els embriofitins són organismes eucariotes pluricel·lulars amb òrgans reproductius especialitzats, amb poques excepcions fan la fotosíntesi i utilitzen el diòxid de carboni.

Diversitat i classificació

Els embriofitins han evolucionat a partir de les algues verdes (Chlorophyta) durant l'era del Paleozoic. Les Charales són un exemple d'aquest pas evolutiu. Aquestes plantes, semblants a les algues, tenen una alternança de generacions entre organismes haploides i diploides (que respectivament donen lloc als gametòfits i esporòfits).

Briòfits

Tanmateix en els primers embriofitins els esporòfits eren molt diferents en estructura i funció, romanen petits i dependents de la planta progenitora en tota la seva breu vida. Inclouen aquests tres grups supervivents:

• Bryophyta (molses)
• Anthocerotophyta
• Marchantiophyta

Plantes vasculars/Tracheophyta

Altres plantes més adaptades a les condicions de la terra més o menys seca van aparèixer durant el període Silurià. Durant el període Devonià es van diversificar i estendre passant a ser les plantes vasculars o traqueòfites. Les plantes vasculars tenen teixits vasculars o traqueida, que transporten aigua i capes de cutícula resistent a la dessecació. En la majoria de les plantes vasculars l'esporòfit és l'individu dominant i desenvolupa veritables fulles, tiges i arrels, mentre que el gametòfit roman molt menut.

Moltes plantes vasculars es dispersen encara amb espores i això inclou a dos grups actuals:

• Lycopodiophyta (licopodis)
• Pteridophyta (falgueres i cues de cavall)

Altres grups que utilitzen llavors van aparèixer en el Paleozoic i s'anomenen espermatòfits En aquestes plantes el gametòfit està completament reduït en forma de pol·len i òvul, mentre que l'esporòfit comença la seva vida tancat en la llavor, inclouen els següents grups:

• Cycadophyta (cícades)
• Ginkgophyta (ginkgo)
• Pinophyta (coníferes)
• Gnetophyta (gnetae)
• Magnoliophyta (plantes amb flors)

Els primers quatre grups són les gimnospermes on l'esporòfit embriònic no està tancat fins després de la pol·linització. en contrast en les plantes amb flors o angiospermes el pol·len ha de fer créixer un tub pol·línic per penetrar a la llavor. Les angiospermes van evolucionar a partir de les gimnospermes durant el període Juràssic i es van estendre durant el Cretaci.

Referències

• Kenrick, Paul & Crane, Peter R. (1997). The Origin and Early Diversification of Land Plants: A Cladistic Study. Washington, D. C.: Smithsonian Institution Press. ISBN 1-56098-730-8.
• Raven, Peter H., Evert, Ray F., & Eichhorn, Susan E. (2005). Biology of Plants (7th ed.). New York: W. H. Freeman and Company. ISBN 0-7167-1007-2.
• Smith, Alan R., Kathleen M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, & Paul G. Wolf. (2006). "A classification for extant ferns". Taxon 55(3): 705-731.
• Stewart, Wilson N. & Rothwell, Gar W. (1993). Paleobotany and the Evolution of Plants (2nd ed.). Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-38294-7.
• Taylor, Thomas N. & Taylor, Edith L. (1993). The Biology and Evolution of Fossil Plants. Englewood Cliffs, NJ: Prentice Hall. ISBN 0-13-651589-4.