Cordia és un gènere de plantes amb flor de la família de les boraginàcies. S'han identificat al voltant de 300 espècies d'arbusts i arbres arreu del món, majoritàriament a les regions tropicals. Com és freqüent a la família, les fulles d'algunes espècies estan recobertes de pilositat. Moltes espècies de Cordia tenen flors fragants i s'utilitzen en jardineria, tot i que les seves flors tenen una durada curta. Les larves d'algunes espècies de lepidòpter s'alimenten de plantes del gènere Cordia, entre elles Endoclita malabaricus i dos minadors de fulles de la família dels bucculatrícids que s'han trobat exclusivament en aquestes plantes: Bucculatrix caribbea i Bucculatrix cordiaella. Algunes espècies tropicals tenen fruits comestibles. A Amèrica Central es coneixen amb el nom vulgar de bocote.
Branques de Cordia dodecandra
Tronc de Cordia dichotoma, a l'Estat de Hyderabad (Índia)
Fulles de Cordia dichotoma
Flors de Cordia boisseri
Fulles i flors de Cordia lutea, Santa Cruz (Galápagos)
Fulles i fruit de C. sinensis
Arbres de C. sinensis
Cordia és un gènere de plantes amb flor de la família de les boraginàcies. S'han identificat al voltant de 300 espècies d'arbusts i arbres arreu del món, majoritàriament a les regions tropicals. Com és freqüent a la família, les fulles d'algunes espècies estan recobertes de pilositat. Moltes espècies de Cordia tenen flors fragants i s'utilitzen en jardineria, tot i que les seves flors tenen una durada curta. Les larves d'algunes espècies de lepidòpter s'alimenten de plantes del gènere Cordia, entre elles Endoclita malabaricus i dos minadors de fulles de la família dels bucculatrícids que s'han trobat exclusivament en aquestes plantes: Bucculatrix caribbea i Bucculatrix cordiaella. Algunes espècies tropicals tenen fruits comestibles. A Amèrica Central es coneixen amb el nom vulgar de bocote.
Cordia es un género de arbustos y árboles de la familia de las Boraginaceae. Cerca de 300 especies han sido identificadas cosmopolitamente, sobre todo en regiones templadas.
Muchas Cordias tienen fragrancias y hermosas flores, populares en jardines, aunque no son especialmente duraderas. Como muchas otras borragináceas, tiene hojas pilosas.
Son árboles o arbustos, deciduos o siempreverdes; plantas hermafroditas heterostilas, subdioicas o dioicas. Hojas enteras o serradas, pecioladas. Inflorescencias cimosas, paniculadas o a veces en capítulos o espigadas, terminales, axilares o internodales; flores bisexuales distilas u homostilas o unisexuales con estambres o gineceo reducido; cáliz tubular a campanulado, generalmente 5-lobado; corola tubular a campanulada, marcescente o decidua, generalmente 5-lobada; estambres generalmente iguales en número a los lobos de la corola; estilo 2 veces bífido, estigmas 4. Fruto con el cáliz persistente, drupáceo o seco; semilla 1.[2]
Las especies de Cordia sirven de alimento por larvas de algunas especies de Lepidoptera incluyendo a Endoclita malabaricus y dos buculatrícidos, Bucculatrix caribbea y Bucculatrix cordiaella.
Algunas especies tropicales tienen frutos comestibles, como el sebesten. En India, la fruta de especies locales se usan como vegetales, en cocidos, pickles, con varios nombres, como lasora en hindi. Cordia dichotoma, gunda en hindi.
El género fue descrito por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 190–191. 1753.[2]
Cordia: nombre genérico otorgado en honor del botánico alemán Valerius Cordus (1515-1544).[3]
El análisis molecular para determinar las relaciones filogenéticas utilizando secuencias del espaciador transcrito interno (ITS1s) sugiere que las especies de Cordia se pueden clasificar en cuatro clados monofiléticos hermanos:[4]
Cordia es un género de arbustos y árboles de la familia de las Boraginaceae. Cerca de 300 especies han sido identificadas cosmopolitamente, sobre todo en regiones templadas.
Muchas Cordias tienen fragrancias y hermosas flores, populares en jardines, aunque no son especialmente duraderas. Como muchas otras borragináceas, tiene hojas pilosas.
Karhepuut (Cordia) on kasvisuku, joka kuuluu lemmikkikasvien heimoon. Siihen sisältyy 405 lajia.[1] Karhepuut edustavat heimossaan vähemmistöksi jääviä puumaisia lemmikkikasveja. Niitä esiintyy ympäri maailman lämpimällä vyöhykkeellä.
Karhepuut (Cordia) on kasvisuku, joka kuuluu lemmikkikasvien heimoon. Siihen sisältyy 405 lajia. Karhepuut edustavat heimossaan vähemmistöksi jääviä puumaisia lemmikkikasveja. Niitä esiintyy ympäri maailman lämpimällä vyöhykkeellä.
Cordia est un genre d'arbustes et d'arbres de la famille des Cordiaceae selon la classification phylogénétique APG IV (2016) (anciennement inclus dans les Boraginaceae). Environ 300 espèces ont été identifiées dans le monde entier, principalement dans les régions chaudes.
Beaucoup de Cordias ont des fleurs odorantes voyantes et sont très prisées dans les jardins, même s'ils ne sont pas particulièrement rustiques. Comme la plupart des Boraginaceae, la plupart ont des feuilles poilues.
Suite à des études de biologie moléculaire, environ 100 espèces du genre Cordia, originaires des Amériques tropicales et tempérées chaudes (de l'Arizona à l'Argentine), ont été réattribuées au genre Varronia P. Browne[1],[2],[3].
Le nom de Cordia a été attribué par Carl von Linné en l'honneur du médecin et botaniste allemand Valerius Cordus.
Certaines espèces sont utilisées comme nourriture par les larves de certains lépidoptères, comme Endoclita malabaricus et deux Bucculatricidae se nourrissent uniquement de Cordia: Bucculatrix caribbea et Bucculatrix cordiaella.
Un certain nombre d'espèces tropicales ont des fruits comestibles, connus sous une grande variété de noms anglophones: clammy cherries, glue berries, sebesten ou snotty gobbles. En Inde, les fruits des espèces locales sont utilisés comme légumes, crus, cuits ou marinés, et sont connus sous plusieurs noms dont lasora en hindi. Une de ces espèces, Cordia dichotoma est appelée Gunda ou Tenti dela en hindi et lasura en népalais. Son fruit est appelé phoa-po-chi (破布子), 樹子仔, ou 樹子 à Taiwan où il est mangé mariné.
Selon The Plant List[4] :
Cordia est un genre d'arbustes et d'arbres de la famille des Cordiaceae selon la classification phylogénétique APG IV (2016) (anciennement inclus dans les Boraginaceae). Environ 300 espèces ont été identifiées dans le monde entier, principalement dans les régions chaudes.
Beaucoup de Cordias ont des fleurs odorantes voyantes et sont très prisées dans les jardins, même s'ils ne sont pas particulièrement rustiques. Comme la plupart des Boraginaceae, la plupart ont des feuilles poilues.
Suite à des études de biologie moléculaire, environ 100 espèces du genre Cordia, originaires des Amériques tropicales et tempérées chaudes (de l'Arizona à l'Argentine), ont été réattribuées au genre Varronia P. Browne,,.
Cordia L., 1753 è un genere di arbusti e alberi della famiglia Boraginaceae[1], diffuso in tutto il mondo, specialmente nelle regioni temperate. Molte di queste specie sono comunemente chiamate manjack, mentre bocote può riferirsi a diverse specie centroamericane in spagnolo.
Il nome del genere è un omaggio al botanico e farmacista tedesco Valerio Cordo (1515-1544).[2]
Come avviene per la maggior parte delle Boraginacee, la maggior parte dei Cordia ha tricomi sulle foglie.
Il genere comprende quasi 250 specie.[1]
Cordia L., 1753 è un genere di arbusti e alberi della famiglia Boraginaceae, diffuso in tutto il mondo, specialmente nelle regioni temperate. Molte di queste specie sono comunemente chiamate manjack, mentre bocote può riferirsi a diverse specie centroamericane in spagnolo.
Cordia is de botanische naam van een geslacht van struiken en bomen uit de ruwbladigenfamilie (Boraginaceae). Er zijn wereldwijd ongeveer driehonderd soorten bekend, waarvan de meeste in warmere gebieden voorkomen.
Veel Cordia-soorten hebben geurige, opvallende bloemen, waardoor ze populair zijn in tuinen, hoewel ze niet erg winterhard zijn. Zoals alle ruwbladigen hebben ze sterk behaarde bladeren.
Hier worden behandeld:
Cordia is de botanische naam van een geslacht van struiken en bomen uit de ruwbladigenfamilie (Boraginaceae). Er zijn wereldwijd ongeveer driehonderd soorten bekend, waarvan de meeste in warmere gebieden voorkomen.
Veel Cordia-soorten hebben geurige, opvallende bloemen, waardoor ze populair zijn in tuinen, hoewel ze niet erg winterhard zijn. Zoals alle ruwbladigen hebben ze sterk behaarde bladeren.
Hier worden behandeld:
knoflookboom (Cordia alliodora) Texaanse olijf (Cordia boisseri) sebestenboom (Cordia sebestena) kou (Cordia subcordata)
Multimedia w Wikimedia Commons Kostliwka (Cordia) – rodzaj roślin z rodziny Cordiaceae, wyróżnianej też w randze podrodziny Cordioideae w szeroko ujmowanej rodzinie ogórecznikowatych Boraginaceae. Obejmuje w zależności od ujęcia ok. 250[3] do ponad 400[4] gatunków. Rośliny te występują w całej strefie międzyzwrotnikowej, przy czym największe zróżnicowanie osiągają w Ameryce Południowej i Północnej, podczas gdy w Afryce i południowej oraz południowo-wschodniej Azji rosną nieliczne gatunki[5]. Gatunki o słodkich i mięsistych owocach są uprawiane jako drzewa owocowe. Jadalnych owoców na Bliskim Wschodzie dostarcza np. Cordia myxa, stosowana tu także jako roślina lecznicza[6]. Liczne gatunki sadzone są dla drewna, cenione ze względu na jego jakość i szybki wzrost. Szorstkie liście niektórych gatunków (np. C. dodecandra) używane są jako papier ścierny. Wiele gatunków to także cenione rośliny ozdobne (np. kostliwka szkarłatna C. sebestena)[3].
Rodzaj zaliczany jest do rodziny Cordiaceae w rzędzie ogórecznikowców[1] albo do szeroko ujmowanej rodziny ogórecznikowatych Boraginaceae (np. w systemie APG IV (2016), łączącym wszystkie taksony w obrębie rzędu ogórecznikowców w tę jedną rodzinę)[7].
Kostliwka (Cordia) – rodzaj roślin z rodziny Cordiaceae, wyróżnianej też w randze podrodziny Cordioideae w szeroko ujmowanej rodzinie ogórecznikowatych Boraginaceae. Obejmuje w zależności od ujęcia ok. 250 do ponad 400 gatunków. Rośliny te występują w całej strefie międzyzwrotnikowej, przy czym największe zróżnicowanie osiągają w Ameryce Południowej i Północnej, podczas gdy w Afryce i południowej oraz południowo-wschodniej Azji rosną nieliczne gatunki. Gatunki o słodkich i mięsistych owocach są uprawiane jako drzewa owocowe. Jadalnych owoców na Bliskim Wschodzie dostarcza np. Cordia myxa, stosowana tu także jako roślina lecznicza. Liczne gatunki sadzone są dla drewna, cenione ze względu na jego jakość i szybki wzrost. Szorstkie liście niektórych gatunków (np. C. dodecandra) używane są jako papier ścierny. Wiele gatunków to także cenione rośliny ozdobne (np. kostliwka szkarłatna C. sebestena).
Cordiasläktet (Cordia)[1] är ett artrikt släkte i familjen strävbladiga växter,[2] innefattande tropiska träd eller buskar.
I olikhet med flera andra strävbladiga växter har dessa växter en stenfrukt. Bastet av C. latifolia och några andra arter nyttjas i Ostindien till framställning av grova vävnader. Vissa arters ved utgör ett slags "rosenträ" och används till virke; till exempel veden av C. abyssinica och av C. myxa. Den senares frukter, vilka är stora som plommon, nyttjas i Ostindien till födoämne och som läkemedel.
Den här artikeln är helt eller delvis baserad på material från Nordisk familjebok, Cordia, 1904–1926.
Wikimedia Commons har media som rör Cordiasläktet.
Wikispecies har information om Cordiasläktet.
Cordiasläktet (Cordia) är ett artrikt släkte i familjen strävbladiga växter, innefattande tropiska träd eller buskar.
I olikhet med flera andra strävbladiga växter har dessa växter en stenfrukt. Bastet av C. latifolia och några andra arter nyttjas i Ostindien till framställning av grova vävnader. Vissa arters ved utgör ett slags "rosenträ" och används till virke; till exempel veden av C. abyssinica och av C. myxa. Den senares frukter, vilka är stora som plommon, nyttjas i Ostindien till födoämne och som läkemedel.
Chi Tâm mộc (danh pháp khoa học: Cordia) là một chi thực vật có hoa trước đây được xếp trong phân họ Cordioideae của họ Mồ hôi (Boraginaceae) nhưng gần đây được chuyển sang họ Tâm mộc (Cordiaceae). Nó chứa khoảng 300 loài cây bụi và cây gỗ, được tìm thấy rộng khắp thế giới, chủ yếu trong khu vực ôn đới ấm. Các loài có ở Việt Nam được gọi chung trong tiếng Việt là tâm mộc.[cần dẫn nguồn]
Tên chi là để vinh danh nhà thực vật học kiêm nhà dược học người Đức Valerius Cordus (1515-1544).[3] Giống như phần lớn các loài trong họ Boraginaceae, phần lớn các loài có lông trên lá. Nhiều loài có hoa thơm và đẹp, mặc dù hoa không bền. Một số loài nhiệt đới có quả ăn được.
Phân loại chi Cordia là phức tạp và gây mâu thuẫn. Gottschling et al. (2005) viết rằng một phần điều này là do "sự biến thiên nội loài là cực kỳ cao" trong một số nhóm loài, làm cho việc nhận dạng gặp khó khăn, và một phần là do các đơn vị phân loại mới từng được "mô tả dễ dãi trên nền tảng các mẫu vật phòng mẫu cây được bảo tồn kém".[4]
Các loài Cordia bị một số loài sâu bướm (Lepidoptera) phá hại, như Endoclita malabaricus, Bucculatrix caribbea và Bucculatrix cordiaella.[11] Loài bọ rùa ô liu hoang dã (Physonota alutacea) cũng phá hại C. boissieri, C. alba, C. inermis và C. curassavica.[12]
Nhiều loài tâm mộc có hoa thơm và sặc sỡ và được trồng phổ biến trong nhiều khu vườn, mặc dù chúng không phải là những loài chịu được rét.[13]
Một số loài nhiệt đới có quả ăn được. Tại Ấn Độ, quả của các loài bản địa được sử dụng như là rau, tươi hoặc nấu chín hoặc ngâm, được biết đến dưới nhiều tên gọi như lasora trong tiếng Hindi. Một loài như vậy là tâm mộc hai ngả (C. dichotoma), được gọi là gunda hay tentidela trong tiếng Hindi và lasura trong tiếng Nepal. Quả tâm mộc hai ngả được gọi là phá bố tử 破布子 (pò bù zì), 樹子仔 (shù zì zì) hay 樹子(shù zì) ở Đài Loan nơi chúng được ăn ở dạng ngâm.
Gỗ của một vài loài Cordia được thu hoạch ở quy mô thương mại. Nguyệt quế Ecuador (C. alliodora), ziricote (C. dodecandra), du Tây Ban Nha (C. gerascanthus) và C. goeldiana được sử dụng làm đồ nội thất và cửa tại Trung và Nam Mỹ.[13]
Ziricote[14] và bocote[15] đôi khi được sử dụng như là gỗ làm thùng đàn guitar. Nhạc công Richard Thompson sử dụng loại đàn guitar Lowden F-35C RT Richard Thompson Signature Model với lưng và hông thùng đàn làm từ gỗ ziricote.[16] Tương tự, vỏ một số loại trống được làm từ gỗ C. africana, C. millenii và C. platythyrsa do sự âm vang của gỗ.[17]
Lá và quả C. sinensis.
Cây C. sinensis.
Quả C. goetzei.
Chi Tâm mộc (danh pháp khoa học: Cordia) là một chi thực vật có hoa trước đây được xếp trong phân họ Cordioideae của họ Mồ hôi (Boraginaceae) nhưng gần đây được chuyển sang họ Tâm mộc (Cordiaceae). Nó chứa khoảng 300 loài cây bụi và cây gỗ, được tìm thấy rộng khắp thế giới, chủ yếu trong khu vực ôn đới ấm. Các loài có ở Việt Nam được gọi chung trong tiếng Việt là tâm mộc.[cần dẫn nguồn]
Tên chi là để vinh danh nhà thực vật học kiêm nhà dược học người Đức Valerius Cordus (1515-1544). Giống như phần lớn các loài trong họ Boraginaceae, phần lớn các loài có lông trên lá. Nhiều loài có hoa thơm và đẹp, mặc dù hoa không bền. Một số loài nhiệt đới có quả ăn được.
Cordia L. (1753), nom. cons.
Типовой вид
Ко́рдия (Cordia) — род растений семейства Кордиевые (Cordiaceae). Представители рода произрастают в тропиках и субтропиках Америки, Африки и Азии.
Представители рода Кордия представляют собой полукустарники, кустарники или деревья. Переменностоящие, редко противостоящие листья на черенках опушены, как у большинства представителей семейства Бурачниковые. Края листьев ровные или зазубренные, редко дольчатые. Прилистники отсутствуют.
Многие растения рода используются в качестве декоративных из-за своих красивых душистых цветов.
Наибольшее количество видов рода растёт в Америке. Некоторые виды происходят из Африки и Азии. В Китае произрастает пять видов.
Растения рода служат кормом личинкам некоторых видов бабочек, например Endoclita malabaricus.
Фрукты некоторых тропических видов съедобны. В Индии плоды местных кордий едят свежими или варёными. Цирикоте (Cordia dodecandra) даёт твёрдую звонкую древесину, применяемую при изготовлении музыкальных инструментов.
Название рода Cordia было выбрано в честь Эвриция и его сына Валерия Кордов, двух немецких медиков и ботаников XVI века.[2]
Род Cordia насчитывает 405[3] видов, некоторые из них[4]
Следующие виды, причисленные к роду, на самом деле принадлежат к другим родам:
Ко́рдия (Cordia) — род растений семейства Кордиевые (Cordiaceae). Представители рода произрастают в тропиках и субтропиках Америки, Африки и Азии.
叶互生稀对生。全缘或具锯齿，稀具小裂片，通常有柄。聚伞花序无苞，呈伞房状排列；花两性，常有异常花柱或多少行使单性功能（花柱及柱头非常退化或完全不发育）；花萼筒状或钟状，花后增大，宿存；花冠钟状或漏斗状，白色、黄色或橙红色，通常5裂，稀4至裂，裂片伸展或下弯；雄蕊通常完全发育，花丝基部被毛；子房4室，无毛，每室含1粒胚珠，花柱基部合生，先端两次2裂，各具一匙形或头状的柱头。核果卵球形、圆形或椭圆形，通常有多水分及多胶质的肉质中果皮及骨质的内果皮，稀具木栓质中果皮或无肉质中果皮而为坚果，具1至4粒种子。种子无胚乳，子叶具褶。
破布木属共约250种，主产美洲热带。中国有6种，产西南、华南及台湾，尤以海南岛分布普遍。
_in_Hyderabad_W_IMG_7090.jpg)
_in_Hyderabad_W_IMG_7089.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
