Els bdel·loides (Bdelloidea) són una classe de rotífers que es troben en aigües dolces i en els sòls humits. Els bdel·loides típicament tenen una corona ben desenvolupada, dividida en dues parts, i un cap retràctil. Es desplacen nedant o arrossegant-se.
L'etimologia d'aquesta classe de rotífers prové del grec βδελλα, bdella, que significa sangonera.
En el grup dels bdel·loides ha desaparegut evolutivament el sexe, no hi ha mascles i les femelles només es reprodueixen per partenogènesi.[1] Estan diversificats en més de 300 espècies i són força similars a altres rotífers que es reprodueixen sexualment.
Els bdel·loides responen a l'estrès mediambiental entrant en un estadi de dormància conegut com a anhidrobiosi.
Quan tornen d'aquesta mena d'hibernació experimenten un procés genètic possiblement únic i segons Matthew Meselson de la Harvard University incorporarien ADN forà fet interpretable com un intermedi entre la reproducció sexual i asexual.
Són uns rotífers estraordinàriament resistents al dany per la radiació ionitzant.[2]
Vista lateral d'un bdel·loide.
Vista lateral en aigua rica en algues
Els bdel·loides (Bdelloidea) són una classe de rotífers que es troben en aigües dolces i en els sòls humits. Els bdel·loides típicament tenen una corona ben desenvolupada, dividida en dues parts, i un cap retràctil. Es desplacen nedant o arrossegant-se.
L'etimologia d'aquesta classe de rotífers prové del grec βδελλα, bdella, que significa sangonera.
En el grup dels bdel·loides ha desaparegut evolutivament el sexe, no hi ha mascles i les femelles només es reprodueixen per partenogènesi. Estan diversificats en més de 300 espècies i són força similars a altres rotífers que es reprodueixen sexualment.
Els bdel·loides responen a l'estrès mediambiental entrant en un estadi de dormància conegut com a anhidrobiosi.
Quan tornen d'aquesta mena d'hibernació experimenten un procés genètic possiblement únic i segons Matthew Meselson de la Harvard University incorporarien ADN forà fet interpretable com un intermedi entre la reproducció sexual i asexual.
Són uns rotífers estraordinàriament resistents al dany per la radiació ionitzant.
Pijavenky (Bdelloidea) je třída drobných vodních a půdních organizmů z kmene vířníci (Rotifera). Zahrnuje asi 360 druhů v 18 rodech.
Pijavenky se rozmnožují výhradně nepohlavně, pohlavní rozmnožování u nich nikdy nebylo pozorováno už z toho důvodu, že nikdy nebyla prokázána existence samců. Samice produkují partenogeneticky vajíčka s diploidním genomem, která tedy již nejsou oplozena a rovnou se z nich vyvíjí nové pijavenky. Skutečnost, že nedochází k pohlavnímu rozmnožování u žádných pijavenek, znamená, že se takto nerozmnožoval ani jejich společný předek před cca 40 miliony lety. Dodnes není uspokojivě vysvětleno, jak mohla bez pohlavního rozmnožování vzniknout takto početná skupina živočichů.[1]
S možným vysvětlením ale přišli na sklonku roku 2012 vědci z Cambridgeské univerzity, kteří zkoumali transkriptom (soubor veškeré RNA, která vzniká v buňkách) australské pijavenky Adineta ricciae. Navázali přitom na studii z roku 2008, která v genomu pijavenek objevila kousky cizí genetické informace. Podle výzkumu 10 % aktivních genů patří jiným organismům než pijavenkám. Ty zřejmě využívají DNA bakterií, hub, řas i prvoků.
Jedná se o takzvaný horizontální přenos genetické informace, který je známý především u bakterií. Probíhá i u bezobratlých živočichů, ale jak se zdá, u pijavenek je mnohem intenzivnější než u jiných druhů. Asi 80 % ukradených genů kóduje enzymy, z nichž se mnoho podílí na degradaci toxických látek nebo zvyšuje produkci ochranných antioxidantů. Jak přesně pijavenky cizí DNA získávají a začleňují do svého genomu, zatím není jasné.
Pijavenky (Bdelloidea) je třída drobných vodních a půdních organizmů z kmene vířníci (Rotifera). Zahrnuje asi 360 druhů v 18 rodech.
Bdelloidea /ˈdɛlɔɪdiə/ (Greek βδέλλα, bdella, "leech") is a class of rotifers found in freshwater habitats all over the world. There are over 450 described species of bdelloid rotifers (or 'bdelloids'),[1] distinguished from each other mainly on the basis of morphology.[2] The main characteristics that distinguish bdelloids from related groups of rotifers are exclusively parthenogenetic reproduction and the ability to survive in dry, harsh environments by entering a state of desiccation-induced dormancy (anhydrobiosis) at any life stage.[3] They are often referred to as "ancient asexuals" due to their unique asexual history that spans back to over 25 million years ago through fossil evidence.[4] Bdelloid rotifers are microscopic organisms, typically between 150 and 700 µm in length.[3] Most are slightly too small to be seen with the naked eye, but appear as tiny white dots through even a weak hand lens, especially in bright light. In June 2021, biologists reported the restoration of bdelloid rotifers after being frozen for 24,000 years in the Siberian permafrost.[5]
The phylum Rotifera traditionally included three classes: Bdelloidea, Monogononta and Seisonidea.[6] Prior to 1990, phylogenetic studies based on morphology seemed to indicate that the sister group to bdelloid rotifers was Monogononta, with seisonid rotifers as an early-diverging outgroup.[7]
.png)
Modern molecular phylogenetic studies demonstrate that this classic understanding of 'Rotifera' is incomplete (paraphyletic), because it omits a fourth clade of closely related organisms: the Acanthocephala, or thorny-headed worms.[10] Originally classified as a separate phylum, molecular and morphological evidence accumulated between 1994 and 2014 to indicate that Acanthocephala forms a monophyletic group with Bdelloidea, Monogononta and Seisonidea.[8][11] To accommodate this finding, some authors extend the term 'Rotifera' to include the highly modified, parasitic 'acanthocephalan rotifers' alongside bdelloid, monogonont and seisonid rotifers.[12] Others refer to the grouping of the four taxa as Syndermata, a term derived from their shared syncytial epidermis.[11]
The position of Bdelloidea within Syndermata (or Rotifera) is not entirely clear. Alternative possible phylogenetic relationships within the clade are illustrated by the accompanying cladograms. As of 2014, the "most comprehensive phylogenomic analysis of syndermatan relationships" to date was based on transcriptome data from all four groups,[8] and provided "strong support" for the hypothesis illustrated in the bottom left of the figure, in which Seisonidea and Acanthocephala are sister taxa. The study further indicated that the sister group to this taxon is Bdelloidea, whereas Monogononta is the outgroup to all three. This would mean that the closest living relatives of bdelloid rotifers are not monogonont rotifers, as previously believed, but seisonid rotifers and acanthocephalans, despite their highly modified morphology.
Bdelloidea is a class of the phylum Rotifera, consisting of three orders: Philodinavida, Philodinida and Adinetida.[13] These orders are divided into four families and about 450 species.[14] Since these organisms are asexual the usual definition of a species as a group of organisms capable of creating fertile offspring is inapplicable, therefore the species concept in these organisms is based on a mixture of morphological and molecular data instead. DNA studies suggest that the diversity is much greater than the original morphological classifications suggest.[15][16]
Bdelloids can only be identified by eye while they are alive because many of the characteristics significant to classification are related to feeding and crawling; however, genetic identification of bdelloids is possible on dead individuals. Once preserved, the individuals contract into "blobs" which restricts analysis.[17] There are currently three morphological identification methodologies, two of which are considered dated: Bartoš (1951)[18] and Donner (1965).[14] The third method is a diagnostic key developed in 1995 by Shiel.[17]
There are three main regions of the body of bdelloids: head, trunk and foot. The adjacent image depicts each area to show how body parts can be very different although they are named the same depending on the species involved. Bdelloids typically have a well-developed corona, divided into two parts, on a retractable head.
Some identifiable features of the bdelloids include :
The bdelloid digestive and reproductive systems can be found within the trunk sections of their bodies, with the stomach being the most visible of the organs. In certain genera, (Habrotrocha, Otostephanos and Scepanotrocha) the bdelloid can actually be identified by the appearance of distinct spherical pellets within the stomach, which will be released as faeces. These pellets are a distinguishing characteristic since all the other genera release faeces as loose material.[3]
Most bdelloids retract the foot while they eat, but there are four genera that lack a foot: Adineta, Bradyscela, Henoceros and Philodinavus. This affects not only how they feed but also how they crawl; for instance Adineta and Bradyscela slide whereas the other genera loop.[3]
The behaviour of bdelloids can be split into four categories: feeding, locomotion, reproduction and stress-induced behaviours.
The specific feeding behaviour of bdelloids is varied but most use rings of cilia in the corona organ to create currents of water which blow food through the mouth to the mastax organ which has been adapted specifically for grinding food.[19] Food includes suspended bacteria, algae, detritus, and other things.
There appear to be three main methods of movement: free swimming, inch-worming along a substrate, or sessility. Inch-worming (or crawling) involves taking alternate steps with the head and tail, as do certain leeches, which gives the group their name (Greek βδέλλα or bdella, meaning leech). This video demonstrates how bdelloids move in three different situations: locomotion and feeding of bdelloid rotifers.
Bdelloids are of interest in the study of the evolution of sex because a male has never been observed,[20] and females reproduce exclusively by parthenogenesis, a form of asexual reproduction where embryos grow and develop without the need for fertilization; this is akin to the apomixis seen in some plants.[21] Each individual has paired gonads. Despite having been asexual for millions of years, they have diversified into more than 450 species and are fairly similar to other sexually reproducing rotifer species.
However, a new study provided evidence for interindividual genetic exchange and recombination in Adineta vaga, a species previously thought to be anciently asexual.[22]
Adineta vaga is capable of carrying out DNA repair by a nonreductional meiosis.[23] Germline DNA repair occurs in a specific period of oogenesis during which homologous chromosomes take on a meiotic-like juxtaposed configuration.[23] This germline DNA repair results in accurate reconstitution of the genetic material transmitted to offspring.
In 2003, the mode of asexual reproduction in the bdelloid rotifers was wholly unknown.[24] One theory of how obligate parthenogenesis arose in bdelloid rotifers was that parthenogenic lineages lost the ability to respond to sex-inducing signal, which is why these lineages retained their asexuality.[25] The obligate parthenogenetic strains of bdelloid rotifers produce a sex-inducing signal but have lost the ability to respond to that signal. It was later discovered that the inability to respond to sex-inducing signals in obligate parthenogens was caused by simple Mendelian inheritance of the gene op. [26]
Bdelloids are able to survive environmental stresses by entering a state of dormancy known as anhydrobiosis which enables the organism to rapidly dehydrate and thus resist desiccation. While preparing for this dormant state many metabolic processes are adjusted to equate for the change in state; e.g. the production of protective chemicals.[27] The bdelloid can remain in this state, which is known as a 'xerosome' until the return of a sufficient amount of water, at which point they will rehydrate and become active within hours. Hatching of the young will only occur when conditions are at their most favourable.[28] These forms of dormancy are also known as cryptobiosis or quiescence. Bdelloids have been known to survive in this state for up to 9 years while waiting for favourable conditions to return.[28] In addition to surviving desiccation through anhydrobiosis, desiccation stress on two bdelloid species actually helped to maintain fitness and even improved their species fecundity.[29] The rotifers that were consistently kept hydrated fared worse than those desiccated and rehydrated.[30]
Bdelloidea have evolved a unique mechanism to help overcome one of the major perils of asexual reproduction. According to the Red Queen hypothesis of co-evolution, obligate asexuals will be driven extinct by rapidly changing parasites and pathogens, because they cannot change their genotypes quickly enough to keep up in this never-ending race. In populations of bdelloid rotifers, however, many parasites are destroyed during periods of extended desiccation.[31] Moreover, desiccated bdelloid rotifers are easily blown away from parasite-infested habitats by wind, and establish new, healthy populations elsewhere, which allows them to escape the Red Queen by moving in time and space instead of using sex to change their genotype.[32]
When these creatures recover from desiccation, it has been shown that they undergo a potentially unique genetic process where horizontal gene transfer occurs, resulting in a significant proportion of the bdelloid genome, up to 10%, having been obtained through horizontal gene transfer from bacteria, fungi and plants.[33] How and why horizontal gene transfer occur in bdelloids is under much debate at present; particularly with regards to possible connections between the foreign genes and the desiccation process as well as possible connections to bdelloids' ancient asexuality.
Bdelloid rotifers are extraordinarily resistant to damage from ionizing radiation due to the same DNA-preserving adaptations used to survive dormancy.[34] These adaptations include an extremely efficient mechanism for repairing DNA double-strand breaks.[35] This repair mechanism was studied in two Bdelloidea species, Adineta vaga,[35] and Philodina roseola.[36] and appears to involve mitotic recombination between homologous DNA regions within each species.
Large-scale horizontal transfer of bacterial, plant and fungal genes into bdelloid rotifers[37] has been documented, and may represent an important factor in bdelloid evolution.
Lateral view of a bdelloid.
Frontal view of a bdelloid's corona.
.jpg)
Lateral view of a bdelloid.
Lateral view of a bdelloid.
Lateral view of a bdelloid in algae-rich water
_-_Rotifera.jpg)
Specimen of the genus Philodina
Bdelloidea /ˈdɛlɔɪdiə/ (Greek βδέλλα, bdella, "leech") is a class of rotifers found in freshwater habitats all over the world. There are over 450 described species of bdelloid rotifers (or 'bdelloids'), distinguished from each other mainly on the basis of morphology. The main characteristics that distinguish bdelloids from are exclusively parthenogenetic reproduction and the ability to survive in dry, harsh environments by entering a state of desiccation-induced dormancy (anhydrobiosis) at any life stage. They are often referred to as "ancient asexuals" due to their unique asexual history that spans back to over 25 million years ago through fossil evidence. Bdelloid rotifers are microscopic organisms, typically between 150 and 700 µm in length. Most are slightly too small to be seen with the naked eye, but appear as tiny white dots through even a weak hand lens, especially in bright light. In June 2021, biologists reported the restoration of bdelloid rotifers after being frozen for 24,000 years in the Siberian permafrost.
Los bdeloideos (Bdelloidea) son una clase de rotíferos que se encuentran en agua dulce y en tierra húmeda. Estos rotíferos tienen típicamente una corona bien desarrollada, dividida en dos partes, en una cabeza retráctil. Pueden desplazarse nadando o arrastrándose. Este último método de desplazamiento implica por lo general dar pasos alternados con la cabeza y la cola, al igual que ciertas especies de sanguijuelas, lo que da el nombre al grupo (en griego: "βδελλα" o bdella, significa sanguijuela).
Estos rotíferos han captado el interés de aquellos investigadores interesados en el papel evolutivo de la reproducción sexual, ya que han desaparecido por completo del grupo: estas especies no tienen machos, y las hembras se reproducen exclusivamente por partenogénesis.[1] Cada individuo posee gónadas apareadas. A pesar del hecho de que han sido asexuales durante millones de años, se han diversificado en más de 300 especies y son bastante similares a otras especies de rotíferos que se reproducen sexualmente.
Estos rotíferos responden a las presiones ambientales entrando en un estado de latencia conocida como anhidrobiosis. Esta forma latencia permite que el organismo se deshidrate rápidamente. El bdelloidea permanecerá en este estado de quiste hasta que se presenten condiciones ambientales óptimas en cuyo caso se rehidratan y se encuentran nuevamente activos en cuestión de horas. La diapausa es la capacidad del organismo para producir descendencia en un estado latente y no eclosionados. La eclosión de la descendencia solo se producirá cuando las condiciones son favorables. Estas formas de latencia también se conocen como criptobiosis o quiescencia.
Cuando estas inusuales criaturas surgen de la hibernación, se someten a un proceso genético fascinante y posiblemente único. Un estudio realizado por Matthew Meselson, de la Universidad de Harvard sugiere que cuando los rotíferos bdelloidea se recuperan de animación suspendida, incorporan ADN extraño para remendar sus propias membranas celulares rotas.[2][3] Cualquier ADN en la proximidad de los organismos puede ser incluido en el nuevo genoma, incluyendo la comida semi digerida. Esto puede interpretarse como un modo intermedio entre la verdadera reproducción asexual y sexual.
Recientemente se ha descubierto que los rotíferos Bdelloidea son extraordinariamente resistentes a los daños producidos por las radiaciones ionizantes. Las mismas adaptaciones en cuanto a la incorporación de ADN que utilizan para sobrevivir la latencia se cree que operan en este caso, y también pueden haber ayudado a los organismos para prosperar a pesar de su modo totalmente asexual de reproducción.[4]
Vista lateral de un bdelloidea.
Vista lateral de un rotífero Bdelloidea en agua con alto contenido de algas
Ejemplar del género Philodina
Los bdeloideos (Bdelloidea) son una clase de rotíferos que se encuentran en agua dulce y en tierra húmeda. Estos rotíferos tienen típicamente una corona bien desarrollada, dividida en dos partes, en una cabeza retráctil. Pueden desplazarse nadando o arrastrándose. Este último método de desplazamiento implica por lo general dar pasos alternados con la cabeza y la cola, al igual que ciertas especies de sanguijuelas, lo que da el nombre al grupo (en griego: "βδελλα" o bdella, significa sanguijuela).
Bdelloidea ur gezan eta lur hezean bizi den errotiferoen klase bat da. Errotifero hauek koroa ondo garatua dute, bitan zatiturik.[1] Igeri egiten edo arrastaka ibiltzen dira. Zenbait izain moduan egiten dutenez, izen zientifiko hori hartu dute (grezieraz: βδελλα, bdella, izain esan nahi du).
Nahiko sexualitate berezia dute: ez dute arrik eta emeak partenogenesien bidez ugaltzen dira.[2] Milioika urtez asexualak izan arren, 450 espezie baino gehiago sortu dituzte eta, gainera, sexu bidez ugaltzen diren beste errotiferoen oso antzekoak.
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Bdelloidea ur gezan eta lur hezean bizi den errotiferoen klase bat da. Errotifero hauek koroa ondo garatua dute, bitan zatiturik. Igeri egiten edo arrastaka ibiltzen dira. Zenbait izain moduan egiten dutenez, izen zientifiko hori hartu dute (grezieraz: βδελλα, bdella, izain esan nahi du).
Nahiko sexualitate berezia dute: ez dute arrik eta emeak partenogenesien bidez ugaltzen dira. Milioika urtez asexualak izan arren, 450 espezie baino gehiago sortu dituzte eta, gainera, sexu bidez ugaltzen diren beste errotiferoen oso antzekoak.
Les Bdelloidea (les bdelloïdes en français) sont une sous-classe de l'embranchement des rotifères.
Les rotifères bdelloïdes sont des organismes microscopiques, dont la longueur varie entre 150 et 700 µm. La plupart sont trop petits pour être visibles à l’œil nu, mais peuvent être observés à l'aide d'une simple lentille grossissante[1].
La sous-classe des Bdelloidea est attribuée en 1884 au naturaliste anglais Charles Thomas Hudson (d) (1828-1903).
Le Système d'information taxonomique intégré ITIS considère le terme Bdelloida désignant la classe comme non valide (voir ci-dessous).
Les Bdelloidea représentent quatre familles et plus de 450 espèces connues au sein des rotifères[2]. Ils vivent principalement dans l'eau douce et dans les sols humides. Ils sont caractérisés par leur morphologie typique: bouche, tronc et pied; et une locomotion souvent rampante.
Les Bdelloidea sont très résistants et peuvent survivre dans de nombreux habitats, surtout en eau douce, dans la mousse humide ou dans la terre humide.
Les bdelloïdes ont un mode de reproduction asexué[3]. Cette découverte, faite dans les années 1950, a remis en cause l'idée que le brassage génétique est la seule méthode pour assurer une diversité génétique propre à assurer l'adaptation au milieu, et donc de ne pas éteindre l'espèce dans le temps. Des reproductions par parthénogenèse existent chez certaines espèces, comme des lézards, des grenouilles ou des poissons mais seulement dans certains cas atypiques et en parallèle d'une reproduction sexuée.
Or, les bdelloïdes n'ont que la reproduction asexuée et sont toutefois présents sur terre depuis au moins 25 millions d'années[4]. La réalité même de ce type de reproduction a été contestée jusqu'à ce qu'une étude publiée le 21 juillet 2013[5],[6] prouve que les gènes des bdelloïdes ne sont pas conçus pour être divisés par méiose en gamètes. Il en découle que la reproduction asexuée est la seule possible, et qu'il n'y a pas de "mâles cachés".
L'étude révèle ensuite que les gènes des bdelloïdes sont capables de corriger les mutations qui pourraient augmenter l'apparition de maladies, et qu'ils sont également capables d'absorber une partie de l'ADN d'organismes externes tels les bactéries, champignons, plantes[7] pour recréer une forme de diversité génétique. D'autres organismes (bactériens notamment) sont capables d'intégrer de l'ADN « exogène », mais il est présent chez les bdelloïdes selon l'étude jusqu'à 8 %, ce qui est plus que n'importe quel autre organisme étudié à ce jour.
Selon Catalogue of Life (20 juin 2013)[8] et ITIS (20 juin 2013)[9] (partim in World Register of Marine Species (20 juin 2013)[10]) :
Les Bdelloidea (les bdelloïdes en français) sont une sous-classe de l'embranchement des rotifères.
Les rotifères bdelloïdes sont des organismes microscopiques, dont la longueur varie entre 150 et 700 µm. La plupart sont trop petits pour être visibles à l’œil nu, mais peuvent être observés à l'aide d'une simple lentille grossissante.
Os bdeloideos (Bdelloidea), do grego βδελλα, bdella, "sambesuga", é unha clase de rotíferos que viven en augas doces de todo o mundo. Describíronse unhas 450 especies de rotíferos bdeloideos, que se distinguen entre si principalmente pola súa morfoloxía.[1] As principais características que distinguen os bdeloideos dos grupos de rotíferos relacionados son exclusivamente a reprodución partenoxenética e a súa capacidade de sobreviviren en ambientes secos e rigorosos ao entraren nun estado de dormencia inducida polo desecamento (anhidrobiose) en calquera dos seus estadios vitais.[2] Con frecuencia denomínanse os "asexuais antigos" debido á súa peculiar historia asexual que comprende os últimos 25 millóns de anos de rexistro fósil.[3] Os rotíferos bdeloideos son organismos pluricelulares microscópicos, que miden xeralmente entre 150 e 700 µm de lonxitude.[2] A maioría son só un pouco máis pequenos do necesario para poder verse a simple vista, pero vense como pequenos puntos brancos usando unha lupa de pouco aumento, especialmente con luz brillante.
O filo Rotifera tradicionalmente incluía tres clases: Bdelloidea, Monogonononta e Seisonidea.[4] Antes de 1990 os estudos filoxenéticos baseados na morfoloxía parecían indicar que o grupo irmán dos rotíferos bdeloideos era o dos monogonontes, mentres que os rotíferos seisónidos eran un grupo externo (outgroup) que se separou cedo.[5]
Os estudos modernos de filoxenética molecular demostran que esta idea clásica dos 'Rotifera' é incompleta (parafilética), porque omite un cuarto clado de organismos estreitamente relacionados: os Acanthocephala, ou vermes de cabeza espiñenta.[8] Estes, clasificados orixinalmente como un filo separado, presentan evidencias moleculares e morfolóxicas que se acumularon entre 1994 e 2014 que indican que os acantocéfalos forman un grupo monofilético conxuntamente cos Bdelloidea, Monogononta e Seisonidea.[6][9] Para acomodaren estes descubrimentos na clasificación, algúns autores ampliaron o termo 'Rotifera' para incluír aos moi modificados e parasitos 'rotíferos acantocéfalos' xunto cos rotíferos bdeloideos, monogonontes e seisónidos.[10] Outros prefiren chamar ao grupo formado polos catro taxons Syndermata, un termo derivado da súa epiderme sincicial común.[9]
A posición dos Bdelloidea dentro de Syndermata (ou Rotifera) non está enteiramente clara. As relacións filoxenéticas alternativas posibles dentro do clado ilústranse no cladograma mostrado. En 2014, a "análise filoxenómica máis completa das relacións dos sindermatas" feita ata agora estaba baseada en datos do transcritoma dos catro grupos,[6] e proporcionou un "forte apoio" á hipótese ilustrada abaixo á esquerda da figura, na cal Seisonidea e Acanthocephala son taxons irmáns. O estudo indicou ademais que o grupo irmán deste taxon é Bdelloidea, mentres que Monogononta é un grupo externo (outgroup) aos tres. Isto significaría que os parentes máis próximos vivos dos rotíferos bdeloideos non son os rotíferos monogonontes, como se cría previamente, senón os rotíferos seisónidos e os acantocéfalos, malia a súa morfoloxía tan modificada.
A clase Bdelloidea do filo Rotifera consta de tres ordes: Philodinavida, Philodinida e Adinetida. Estas ordes son divididas en catro familias e unhas 450 especies.[11] Como estes organismos son asexuais a definición usual de especie como grupo de organismos con capacidade de crear unha descendencia fértil é inaplicable, polo que o concepto de especie nestes organismos está baseado nunha mestura de datos morfolóxicos e moleculares.
Os bdeloideos só poden identificarse visualmente cando están vivos porque moitas das características significativas para a clasificación están relacionadas coa alimentación e o movemento reptante; con todo, nos individuos mortos é posible facer unha identificación xenética. Unha vez conservados, os individuos contráense formando unha masa informe que restrinxe a posibilidade de análise.[12] Acualmente hai tres metodoloxías de identificación morfolóxica, dúas das cales se consideran anticuadas: Bartôs (1951)[13] e Donner (1965).[11] O terceiro método é un diagnóstico clave desenvolvido en 1995 por Shiel.[12]
O corpo dos bdeloideos divídese en tres grandes rexións: cabeza, tronco e pé. A imaxe da dereita mostra cada área para ver como as mesmas partes do corpo poden ser moi diferentes dependendo da especie. Os bdeloideos tipicamente teñen unha coroa ciliada ben desenvolvida, dividida en dúas partes, nunha cabeza retraíble.
Algunhas características identificables dos bdeloideos son :
Os sistemas dixestivo e reprodutor dos bdeloideos poden encontrarse nas seccións do tronco dos seus corpos, e o estómago é o máis visible dos órganos. En certos xéneros, (Habrotrocha, Otostephanos e Scepanotrocha) os bdeloideos poden ser identificados pola aparición de claras boliñas compactadas (pellets) esféricas situados dentro dos estómagos, que serán liberados como feces. Estas boliñas son unha característica distinguible, xa que todos os outros xéneros liberan as feces como materiais soltos (non compactados).[2]
A maioría dos bdeloideos retraen o pé mentres comen, pero hai catro xéneros que carecen de pé, que son: Adineta, Bradyscela, Henoceros e Philodinavus. Isto non só afecta a como se alimentan senón tamén a como reptan; por exemplo, Adineta e Bradyscela escorregan, mentres que os outros xéneros serpentean.[2]
O comportamento dos bdeloideos comprende tres aspectos: alimentación, locomoción, reprodución e comportamentos inducidos polo estrés.
O comportamento específico dos bdeloideos é variado pero a maioría usa aneis de cilios no órgano da coroa para crear correntes de auga que arrastran a comida a través da boca ata o órgano mástrax, que está adaptado especificamente para triturar a comida.[14] Aliméntanse de bacterias de suspensión, algas, detritos, e outras cousas.
Teñen tres métodos principais de movemento: natación libre, reptación como un verme polo substrato, ou son sésiles. A reptación implica dar pasos alternantes coa cabeza e cola, como fan as sambesugas (anélidos), o que lle deu ao grupo o seu nome (do grego βδελλα, bdella, sambesuga). O seguinte vídeo demostra como se moven os bdeloideos en tres situacións diferentes: locomoción e alimentación dos rotíferos bdeloideos.
Os bdeloideos son interesantes no estudo da evolución do sexo porque neles nunca se observaron machos,[15] e son todos femias que se reproducen exclusivamente por partenoxénese, unha forma de reprodución asexual na que os embrións crecen e desenvólvense sen necesidade dunha previa fertilización; isto é paracido á apomixe que presentan algunhas plantas.[16] Cada individuo ten gónadas pares. A pesar de que levan sendo asexuais durante millóns de anos, diversificáronse en máis de 450 especies e son case similares a outras especies de rotíferos que se reproducen sexualmente.
En 2003, o modo de reprodución asexual dos rotíferos bdeloideos era completamente descoñecido.[17] Unha teoría que explicaba como se orxinou a partenoxénese obrigada nos bdeloideos propoñía que as liñaxes partenoxenéticas perdían a capacidade de responder aos sinais indutores do sexo, o que explicaba por que estas liñaxes mantiñan a súa asexualidade.[18] Aínda que se comprobou que as cepas partenoxenéticas obrigadas de rotíferos bdeloideos producen un sinal indutor do sexo, perderon a capacidade de responder a dito sinal. Posteriormente descubriuse que a incapacidade de responder a sinais indutores do sexo en partenóxenos obrigados era causada por simple herdanza mendeliana do xene op. [19]
Os bdeloideos son capaces de sobrevivir a estreses ambientais ao entraren nun estado de dormencia coñecido como anhidrobiose, que permite aos organismos deshidratarse rapidamente e así resistir ao desecamento. Mentres se preparan para este estado dormente axustan moitos procesos metabólicos para o cambio de estado; por exemplo, a produción de compostos químicos protectores.[20] Os bdeloideos poden permanecer neste estado, que se coñece como 'barril' (tun) ata que volva a haber unha cantidade suficiente de auga, coa que poden rehidratarse e facerse activos en poucas horas. A eclosión dos xoves só ocorre cando as condicións son as máis favorables.[21] Estas formas de dormencia tamén se chaman criptobiose ou quiescencia. Sábese que os bdeloideos poden chegar a sobrevivir nese estado ata 9 anos mentres agardan polo retorno das condicións favorables.[21] En dúas especies de bdeloideos viuse que o estrés de desecamento, ademais de para sobreviviren ao desecamento por medio da anhidrobiose, axuda a manter a fitness e mesmo mellora a fecundidade desas especies. Aos rotíferos que eran mantidos constantemente hidratados íalles peor que aos que eran desecados e rehidratados.[22]
Nos bdeloideos evolucionou un mecanismo exclusivo para axudar a superar un dos maiores perigos da reprodución asexual. Segundo a hipótese da Raíña Vermella da coevolución, os asexuais obrigados acaban extinguíndose por ausa de parasitos e patóxenos que cambian rapidamente, porque non poden cambiar so seus xenotipos o suficientemente rápido para manter o ritmo nesta carreira sen fin. Porén, en poboacións de rotíferos bdeloideos moitos parasitos son destruídos durante os períodos de desecamento ampliados.[23] Ademais, os bdeloideos desecados son facilmente levados polo vento dos hábitats infestados de parasitos, e establecen novas e vigorosas poboacións noutra parte, o que lles permite escapar da Raíña Vermella movéndose no tempo e no espazo en vez de utilizando a reprodución sexual para cambiar o seu xenotipo.[24]
Cando estas criaturas se recuperan do desecamento, sofren un proceso xenético probablemente exclusivo deles no que ocorre unha transferencia horizontal de xenes, o que en como resultado que unha proporción significativa do xenoma dos bdeloideos, de ata o 10%, obtivérona das bacterias, fungos e plantas por esta transferencia horizontal de xenes.[25] A causa e o modo en que ocorre a transferencia horizontal de xenes nos bdeloideos debátese moito actualmente; especialmente con respecto a posibles conexións entre os xenes alleos e o proceso de desecamento e tamén a posibles conexións coa asexualidade antiga dos bdeloideos.
Os rotíferos bdeloideos son extraordinariamente resistentes aos danos producidos pola radiación ionizante debido ás mesmas adaptacións que preservan o ADN utilizadas para sobrevivir á dormencia.[26] Estas adaptacións inclúen un mecanismo extremadamente eficiente para reparar as roturas de dobre febra do ADN.[27] Este mecanismo de reparación foi estudado en dúas especies de bdeloideos: Adineta vaga,[27] e Philodina roseola,[28] e parece implicar a recombinación mitótica entre rexións de ADN homólogas en cada especie.
Vista lateral dun bdeloideo.
Vista lateral dun bdeloideo.
Vista lateral dun bdeloideo en augas ricas en algas.
Os bdeloideos (Bdelloidea), do grego βδελλα, bdella, "sambesuga", é unha clase de rotíferos que viven en augas doces de todo o mundo. Describíronse unhas 450 especies de rotíferos bdeloideos, que se distinguen entre si principalmente pola súa morfoloxía. As principais características que distinguen os bdeloideos dos grupos de rotíferos relacionados son exclusivamente a reprodución partenoxenética e a súa capacidade de sobreviviren en ambientes secos e rigorosos ao entraren nun estado de dormencia inducida polo desecamento (anhidrobiose) en calquera dos seus estadios vitais. Con frecuencia denomínanse os "asexuais antigos" debido á súa peculiar historia asexual que comprende os últimos 25 millóns de anos de rexistro fósil. Os rotíferos bdeloideos son organismos pluricelulares microscópicos, que miden xeralmente entre 150 e 700 µm de lonxitude. A maioría son só un pouco máis pequenos do necesario para poder verse a simple vista, pero vense como pequenos puntos brancos usando unha lupa de pouco aumento, especialmente con luz brillante.
Gli bdelloidei (Bdelloidea Hudson, 1884) sono una classe di animali invertebrati microscopici appartenente al phylum Rotifera. Il loro nome deriva dal greco bdella, che significa sanguisuga, coniato in base alla somiglianza del loro movimento, avanzano strisciando su un substrato, con quello caratteristico degli anellidi parassiti.[1]
La classe degli bdelloidei è suddivisa in tre ordini: Adinetida, Philodinavida, e Philodinida. A loro volta questi ordini consistono in quattro famiglie (Philodinavidae, Habrotrochidae, Philodinidae, e Adinetidae) che comprendono complessivamente 19 generi e circa 350 specie riconosciute solamente in base alla loro morfologia.[2] Dato che questi organismi sono asessuati la classica definizione di una specie come un gruppo di organismi in grado di generare una prole fertile è inapplicabile, ricorrendo perciò in questo ai dati morfologici e molecolari per applicare il concetto di specie. Gli studi sul DNA evidenziano una diversità molto più grande rispetto a quella suggerita dalle classificazioni morfologiche originali.[3][4]
Gli bdelloidei possiedono una morfologia piuttosto uniforme e hanno una lunghezza compresa tra i 150–700 μm.[2] Il loro corpo consiste in tre differenti regioni: testa, tronco, e piede. La testa e il tronco appaiono segmentati e sono retrattili all'interno del tronco. Sulla testa è presente un rostro, chiaramente visibile durante il movimento strisciante dell'animale. Una caratteristica peculiare degli bdelloidei è la presenza di due dischi ciliati (trochi) sui peduncoli che costituiscono quella che viene chiamata corona, un apparato rotatorio usato per convogliare il cibo in bocca e per nuotare in acqua. Negli Adinetida la corona è trasformata in un insieme di ciglia ventrali. Possiedono un robusto apparato masticatorio (mastax) con trofi ramati che li differenziano dai rotiferi monogononti. La maggior parte degli bdelloidei ritraggono i loro piedi quando mangiano; i generi Adineta, Bradyscela, Henoceros, e Philodinavus non possiedono alcun piede e ciò, oltre a influenzare il modo in cui mangiano, influenza pure il loro movimento.[5]
Gli bdelloidei vivono principalmente nelle acque dolci (fiumi, laghi, stagni) e in alcuni ambienti terrestri (ad esempio, in muschi, licheni, cortecce d'albero, e suolo umido). Le loro piccole dimensioni ne permettono la facile dispersione a lunga distanza da parte del vento, dell'acqua, e degli animali.[6] A parte Abrochtha carnivora che si nutre di altri rotiferi, gli bdelloidei si alimentano filtrando o raschiando piccole particelle di cibo composte da batteri, alghe unicellulari, lieviti, o materia organica particolata.[2]
Una caratteristica che distingue gli bdelloidei dagli altri rotiferi è la loro capacità di sopravvivere negli ambienti aridi entrando in uno stato di quiescenza indotto dalla disidratazione definito anidrobiosi.[5] Gli bdelloidei possono permanere in questo stato finché non viene ripristinato un sufficiente contenuto di acqua che permetta la loro reidratazione. Una Mniobia si è dimostrata in grado di sopravvivere fino a 9 anni in queste condizioni.[7]
Gli bdelloidei sono di un certo interesse nell'ambito degli studi sull'evoluzione in quanto non è stato mai osservato alcun maschio in questa classe[8] e le femmine si riproducono esclusivamente tramite partenogenesi, una forma di riproduzione asessuale dove gli embrioni si sviluppano senza la fecondazione. Le uova diploidi sono prodotte attraverso la mitosi.[9] Questa caratteristica li distingue dagli altri rotiferi che si riproducono sessualmente.
L'ipotesi che gli bdelloidei nel corso dei loro 35-60 milioni di anni di storia evolutiva non abbiano mai introdotto alcuna diversità genetica nel loro genoma, non riproducendosi sessualmente, sembra essere apparentemente un'eccezione all'assunto che definisce la stessa diversità genetica essere vantaggiosa per una specie. In realtà, le evidenze scientifiche hanno dimostrato che questi "asessuati antichi" sono in grado di generare la diversità genetica durante l'anidrobiosi tramite il trasferimento genico orizzontale: con l'essiccazione la membrana cellulare può rompersi in alcuni punti consentendo al DNA di altri rotiferi, ma anche di specie più distanti come batteri, funghi, e piante, di penetrare all'interno ed essere incorporato.[10][11]
Gli bdelloidei (Bdelloidea Hudson, 1884) sono una classe di animali invertebrati microscopici appartenente al phylum Rotifera. Il loro nome deriva dal greco bdella, che significa sanguisuga, coniato in base alla somiglianza del loro movimento, avanzano strisciando su un substrato, con quello caratteristico degli anellidi parassiti.
Voor de superfamilie van mijten, zie Bdelloidea (superfamilie) Bdelloidea is een onderklasse van raderdiertjes die voorkomen in zoet water en vochtige bodems. Bdelloidea hebben meestal een goed ontwikkelde corona, verdeeld in twee delen, op een intrekbare kop. Zij kunnen zich door al zwemmend of kruipend voortbewegen. Dat laatste werkt door het nemen van stappen met de kop en staart, net zoals een aantal bloedzuigers. Dit geeft de groep hun naam (Grieks βδελλα of bdella, betekenis bloedzuiger).
Bdelloidea zijn van belang voor degenen die geïnteresseerd zijn in de evolutionaire rol van seksuele voortplanting, want het is helemaal verdwenen uit de onderklasse: mannetjes zijn niet aanwezig binnen de soorten, en de vrouwtjes planten zich uitsluitend voort door middel van parthenogenese (het leggen van onbevruchte eieren waardoor de nakomelingen exacte kopieën zijn van de ouder). Elk individu heeft gekoppelde geslachtsklieren. Ondanks het feit dat ze zich reeds aseksueel voortplanten sinds miljoenen jaren, zijn er gespreid over de wereld meer dan 300 soorten.
Bdelloidea reageren op milieu-invloeden door het invoeren van een staat van dormantie bekend als anhydrobiose. Deze rustperiode geeft het organisme de kans zeer snel uit te drogen. De Bdelloidea blijft in deze staat tot de optimale milieu-omstandigheden opnieuw optreden. Dan hydrateren ze zichzelf opnieuw en worden ze actief binnen enkele uren. Diapauze is het vermogen van het organisme om nageslacht te produceren in een slapende of niet uitgekomen staat. Het uitkomen van de jongen vindt alleen plaats wanneer de omstandigheden gunstig zijn. Deze vormen van rusttoestand zijn ook bekend als cryptobiose.
Wanneer deze ongewone wezens uit de slaapstand ontwaken, ondergaan ze een fascinerend en mogelijk uniek genetisch proces. Uit een studie uitgevoerd door Matthew Meselson van de Harvard University blijkt dat wanneer Bdelloidea raderdiertjes herstellen van schijndood, ze een vreemd DNA aannemen bij het patchen van hun eigen gescheurde celmembranen. Ook is het onlangs aangetoond dat Bdelloidea buitengewoon bestand zijn tegen beschadiging van ioniserende straling.
Bdelloidea is een onderklasse van raderdiertjes die voorkomen in zoet water en vochtige bodems. Bdelloidea hebben meestal een goed ontwikkelde corona, verdeeld in twee delen, op een intrekbare kop. Zij kunnen zich door al zwemmend of kruipend voortbewegen. Dat laatste werkt door het nemen van stappen met de kop en staart, net zoals een aantal bloedzuigers. Dit geeft de groep hun naam (Grieks βδελλα of bdella, betekenis bloedzuiger).
Bdelloidea zijn van belang voor degenen die geïnteresseerd zijn in de evolutionaire rol van seksuele voortplanting, want het is helemaal verdwenen uit de onderklasse: mannetjes zijn niet aanwezig binnen de soorten, en de vrouwtjes planten zich uitsluitend voort door middel van parthenogenese (het leggen van onbevruchte eieren waardoor de nakomelingen exacte kopieën zijn van de ouder). Elk individu heeft gekoppelde geslachtsklieren. Ondanks het feit dat ze zich reeds aseksueel voortplanten sinds miljoenen jaren, zijn er gespreid over de wereld meer dan 300 soorten.
Bdelloidea reageren op milieu-invloeden door het invoeren van een staat van dormantie bekend als anhydrobiose. Deze rustperiode geeft het organisme de kans zeer snel uit te drogen. De Bdelloidea blijft in deze staat tot de optimale milieu-omstandigheden opnieuw optreden. Dan hydrateren ze zichzelf opnieuw en worden ze actief binnen enkele uren. Diapauze is het vermogen van het organisme om nageslacht te produceren in een slapende of niet uitgekomen staat. Het uitkomen van de jongen vindt alleen plaats wanneer de omstandigheden gunstig zijn. Deze vormen van rusttoestand zijn ook bekend als cryptobiose.
Wanneer deze ongewone wezens uit de slaapstand ontwaken, ondergaan ze een fascinerend en mogelijk uniek genetisch proces. Uit een studie uitgevoerd door Matthew Meselson van de Harvard University blijkt dat wanneer Bdelloidea raderdiertjes herstellen van schijndood, ze een vreemd DNA aannemen bij het patchen van hun eigen gescheurde celmembranen. Ook is het onlangs aangetoond dat Bdelloidea buitengewoon bestand zijn tegen beschadiging van ioniserende straling.
Os bdeloídeos (Bdelloidea, do grego βδελλα, bdella, "sanguessuga"), é uma classe de rotíferos que vivem em água doce em todo o mundo. Compreende apenas uma ordem Bdelloida. Foram descobertas cerca de 450 espécies de rotíferos bdeloídeos, que se distinguem entre si principalmente pela sua morfologia.[1] As principais características que distinguem os bdeloídeos dos grupos de rotíferos relacionados são exclusivamente a reprodução partenogénica e a sua capacidade de sobreviverem em ambientes secos e severos ao entrarem num estado de dormência induzida por dessecamento (anidrobiose), em qualquer das suas fases de vida.[2] São frequentemente denominados de "assexuais ancestrais", devido à sua peculiar história reprodução assexuada que compreende os últimos 25 milhões de anos do registo fóssil.[3] Os rotíferos bdeloídeos são organismos pluricelulares microscópicos, que medem geralmente entre 150 e 700 µm de comprimento.[2] A maioria são apenas um pouco menores do que o necessário para se poder ver a olho nu, mas são vistos como pequenos pontos brancos, utilizando-se uma lupa de pouco aumento, especialmente com a luz brilhante.
Os bdeloídeos (Bdelloidea, do grego βδελλα, bdella, "sanguessuga"), é uma classe de rotíferos que vivem em água doce em todo o mundo. Compreende apenas uma ordem Bdelloida. Foram descobertas cerca de 450 espécies de rotíferos bdeloídeos, que se distinguem entre si principalmente pela sua morfologia. As principais características que distinguem os bdeloídeos dos grupos de rotíferos relacionados são exclusivamente a reprodução partenogénica e a sua capacidade de sobreviverem em ambientes secos e severos ao entrarem num estado de dormência induzida por dessecamento (anidrobiose), em qualquer das suas fases de vida. São frequentemente denominados de "assexuais ancestrais", devido à sua peculiar história reprodução assexuada que compreende os últimos 25 milhões de anos do registo fóssil. Os rotíferos bdeloídeos são organismos pluricelulares microscópicos, que medem geralmente entre 150 e 700 µm de comprimento. A maioria são apenas um pouco menores do que o necessário para se poder ver a olho nu, mas são vistos como pequenos pontos brancos, utilizando-se uma lupa de pouco aumento, especialmente com a luz brilhante.
Bdeloidky[1] (lat. Bdelloidea) sú rad vírnikov. Obyčajne sa v systémoch zaraďujú presnejšie pod plávajúce vírniky (Eurotatoria). [2]
Žijú v partenogenetických (thelytóknych) populáciách, samčie pohlavie je neznáme. Samičky majú párové vaječníky. Medzi zástupcov patria napr. Philodina roseola (a ďalšie druhy tohto rodu), v machoch viac druhov rodu Mniobia, a i.
Commons ponúka multimediálne súbory na tému Bdeloidky
Wikidruhy ponúkajú informácie na tému Bdeloidky
Bdeloidky (lat. Bdelloidea) sú rad vírnikov. Obyčajne sa v systémoch zaraďujú presnejšie pod plávajúce vírniky (Eurotatoria).
Žijú v partenogenetických (thelytóknych) populáciách, samčie pohlavie je neznáme. Samičky majú párové vaječníky. Medzi zástupcov patria napr. Philodina roseola (a ďalšie druhy tohto rodu), v machoch viac druhov rodu Mniobia, a i.
Bdelloider (Bdelloidea) är en klass hjuldjur som lever i sötvatten, men de förekommer också i fuktig till våt jord, mossa eller lavar. De är mikroskopiskt små organismer som inte är synliga för blotta ögat, de flesta är mindre än en millimeter långa och har transparenta kroppar. I kroppens främre ände finns ett huvud med det för hjuldjuren särskilda hjulorganet, som hos gruppen är tvådelat, och i den bakre kroppsänden finns ett slags fot som de kan hålla sig fast med. Bdelloider kan förflytta sig genom att simma eller krypa. Då de kryper sträcker de först fram huvudet och därefter följer kroppen och foten efter, ungefär på samma sätt som vissa iglar gör. Därav har gruppen fått sitt vetenskapliga namn Bdelloidea, det kan härledas från grekiskans βδελλα som betyder "igel".
Bdelloider har rönt intresse inom den forskning som studerar betydelsen av sexuell förökning för organismers överlevnad och evolution, eftersom det sedan miljontals år inte förekommer inom gruppen. Det finns inga hanar, utan alla individer är honor som förökar sig genom partenogenes. Trots detta har gruppen utvecklats till att omfatta hundratals arter.
Evolutionsbiologen John Maynard Smith kallade bdelloiderna för en "evolutionär skandal" och menade att det var en gåta hur gruppen blivit så framgångsrik utan sexuell förökning.[1] En annan fråga som studerats är hur de så länge kunnat undgå att gå under på grund av parasiter som annars på sikt kan slå ut grupper av organismer där den genetiska variationen är liten.[1]
Man vet att bdelloider kan överleva ogynnsamma förhållanden, till exempel torka, under långa perioder genom att gå in i ett dvalliknande tillstånd, så kallad kryptobios. I detta tillstånd kan de förbli i åratal och de vaknar till liv igen först när förhållandena åter är gynnsamma.
Detta kan även vara en del i deras sätt att undgå parasiter, genom att de överlever längre i uttorkat tillstånd än vad parasiterande organismer gör. Genom att spridas med vinden till nya platser kan de också etablera nya parasitfria populationer.[1] Men det antas att även andra faktorer har betydelse för att bdelloiderna har överlevt så länge, exempelvis har det föreslagits att de kan överta DNA från omgivningen.[1] Matthew Meselson är en av de forskare som studerat bdelloidernas utveckling och reproduktion.
Wikimedia Commons har media som rör bdelloider.
Bdelloider (Bdelloidea) är en klass hjuldjur som lever i sötvatten, men de förekommer också i fuktig till våt jord, mossa eller lavar. De är mikroskopiskt små organismer som inte är synliga för blotta ögat, de flesta är mindre än en millimeter långa och har transparenta kroppar. I kroppens främre ände finns ett huvud med det för hjuldjuren särskilda hjulorganet, som hos gruppen är tvådelat, och i den bakre kroppsänden finns ett slags fot som de kan hålla sig fast med. Bdelloider kan förflytta sig genom att simma eller krypa. Då de kryper sträcker de först fram huvudet och därefter följer kroppen och foten efter, ungefär på samma sätt som vissa iglar gör. Därav har gruppen fått sitt vetenskapliga namn Bdelloidea, det kan härledas från grekiskans βδελλα som betyder "igel".
Bdelloider har rönt intresse inom den forskning som studerar betydelsen av sexuell förökning för organismers överlevnad och evolution, eftersom det sedan miljontals år inte förekommer inom gruppen. Det finns inga hanar, utan alla individer är honor som förökar sig genom partenogenes. Trots detta har gruppen utvecklats till att omfatta hundratals arter.
Evolutionsbiologen John Maynard Smith kallade bdelloiderna för en "evolutionär skandal" och menade att det var en gåta hur gruppen blivit så framgångsrik utan sexuell förökning. En annan fråga som studerats är hur de så länge kunnat undgå att gå under på grund av parasiter som annars på sikt kan slå ut grupper av organismer där den genetiska variationen är liten.
Man vet att bdelloider kan överleva ogynnsamma förhållanden, till exempel torka, under långa perioder genom att gå in i ett dvalliknande tillstånd, så kallad kryptobios. I detta tillstånd kan de förbli i åratal och de vaknar till liv igen först när förhållandena åter är gynnsamma.
Detta kan även vara en del i deras sätt att undgå parasiter, genom att de överlever längre i uttorkat tillstånd än vad parasiterande organismer gör. Genom att spridas med vinden till nya platser kan de också etablera nya parasitfria populationer. Men det antas att även andra faktorer har betydelse för att bdelloiderna har överlevt så länge, exempelvis har det föreslagits att de kan överta DNA från omgivningen. Matthew Meselson är en av de forskare som studerat bdelloidernas utveckling och reproduktion.
Film som visar en bdelloid som intar föda och förflyttar sig.Bdelloidea (/dɨˈlɔɪdiə/), tatlı suda ve nemli toprakta bulunan bir tekerlekli hayvan sınıfıdır. Tür olarak; içeri çekilebilir kafalarının üzerinde ikiye ayrılmış halde, gelişmiş taçlar bulunmaktadır. Yüzerek veya sürünerek hareket ederler.
Hayvanlar ile ilgili bu madde bir taslaktır. Madde içeriğini geliştirerek Vikipedi'ye katkıda bulunabilirsiniz. Bdelloidea (/dɨˈlɔɪdiə/), tatlı suda ve nemli toprakta bulunan bir tekerlekli hayvan sınıfıdır. Tür olarak; içeri çekilebilir kafalarının üzerinde ikiye ayrılmış halde, gelişmiş taçlar bulunmaktadır. Yüzerek veya sürünerek hareket ederler.
Bdelloidea Hudson, 1884
Семейства[1]
Bdelloidea (лат.) — подкласс коловраток из класса Eurotatoria[1]. Передвигаются вплавь или ползком. Во втором случае они передвигаются, поочерёдно переставляя голову и хвост, как это делают пиявки, отчего получили своё название (др.-греч. βδελλα — «пиявка»). Включают около 300 видов.
Bdelloidea живут в пресной воде, сыром мхе и влажной почве. Могут выдерживать засуху в обезвоженном состоянии. При увлажнении они восстанавливаются и включают в свою ДНК гены съеденных организмов — животных, растений, грибов и бактерий — что позволило этим коловраткам миллионы лет обходиться без полового размножения[2][3]. Каждая особь несёт пару гонад.
Ближайшими родственниками являются скребни, которые рассматриваются как отдельный тип[4][5].
Habrotrochidae sp.
Philodinidae sp.
Это заготовка статьи по зоологии. Вы можете помочь проекту, дополнив её. Bdelloidea (лат.) — подкласс коловраток из класса Eurotatoria. Передвигаются вплавь или ползком. Во втором случае они передвигаются, поочерёдно переставляя голову и хвост, как это делают пиявки, отчего получили своё название (др.-греч. βδελλα — «пиявка»). Включают около 300 видов.
Bdelloidea живут в пресной воде, сыром мхе и влажной почве. Могут выдерживать засуху в обезвоженном состоянии. При увлажнении они восстанавливаются и включают в свою ДНК гены съеденных организмов — животных, растений, грибов и бактерий — что позволило этим коловраткам миллионы лет обходиться без полового размножения. Каждая особь несёт пару гонад.
Ближайшими родственниками являются скребни, которые рассматриваются как отдельный тип.
蛭形轮虫（拉丁語：Bdelloidea，/ˈdɛlɔɪdiə/）是轮形动物门的一个纲，名称源自希腊语 βδελλα, bdella,意为"水蛭状"，是一类在世界各地淡水生态环境中生活的生物。有超过450个已被描述的物种，通过形态學的差异彼此区分。[1]
_-_Rotifera.jpg)
.png)
