dcsimg

Aɣsi ( Kabyle )

provided by wikipedia emerging languages

Aɣsi (Assaɣ ussnan: Canis lupus) d agman ameqran yakk deg twacult n taydiyyin, Timesɣaz sskanayen-t-d d akken iɣas (asget n weɣsi) ddren deg tegnit seg 300,000 n iseggasen aya, Aɣsi yezdi deg yiwen n uẓar imezdi yakk d waydi ɣas akken ttwafken-d kra n yisteqsiyen ɣef tesfelsant n tegrayt-a tussnant maca azal ameqran n inzaten (ttbut) yellan ssentamen-d tiẓri ayi, Dɣa imusnawen ukzen-d aṭas n tdu-lemsin maca amdan-nsent n tidet d win zeddiɣen deg tezrawt

Ideggan n tudert

Zik nni llan iɣas ttidiren deg tjumma tamaggagt (wssiɛen), Seg Urasya d Marikan n Ugafa yakk d usamar alemmas, ma d tura zeddiɣ (mazal) ttidiren anagar deg kra n ideggan kan s usrag (s ssebba) n wegmar i waexdem n weglim-is yakk d ugzam n tẓegwa i tmuska (i lebni) n tuddar d temdinin ayen ara ad yeglun s umray n iɣas d ifganen sin akin tettili-d tmenɣiwt n tɣerfin yettilin deg yideggan nni, Ɣas akken llan-d yakk isefk-a ayi yessedrusen (yessenqasen) deg umdan n iɣas maca talmest-a tettwasismel d talmest ur nettwaggez u unect n (ɛla ḥsab) n Tiddukla tagreɣlant i taggaẓt n tgama

Tikeli

S umata, iɣas ttidiren deg tegrawt yettusemman aclag, Maca llant tikwal dgi id yettwaf yiwen n weɣsi yettidir iman-is aladɣa mi ara ad yili d awessar yezzarab-it uwtem amenẓad (lqayed), Igmanen n yal aclag rennun neɣ ttenqasen s wezray n wakud s unect n imezzarwen igamanen am tilin n wučči d waṭṭanen ... Atg, s umata deg yal aclag ttilin seg 2 ar 20 n iɣas ma deg ulemmas ttilin 8, Ma d aclag meqqren yakk yewweṭ ar 36 n igmanen deg Alaska aseggasn 1967

Amyaraw

Amsawal

Asismel

Aɣsi d talmest yeṭṭafaren tawsit n waydi dgi llant gar 7 ar 10 n telmas n taydiyyin, Dɣa Aɣsi d yiwen n aɣersiw yettwasemman waɣsi, ma d tilmas n iden gan-t d: aɣsi azeggaɣ (Canis rufus), Aɣsi Ahendi (Canis indica), Aɣsi n Himalaya (Canis himalayensis), Aɣsi agmudan (Canis lycaon) d waɣes (Canis simensis) ɣas akken azernen ur yefri ara ɣef ma yella kra deg tdu-lmasin-a yessefk ad ttwikksent seg usismel n iɣes neɣ ad qqimen-t

Tamhazt

Tiẓra titrarin qqaren-t-d d akken aɣsi iban-d deg tazwara yakk deg Urasya deg tazwara n tallit tatrart yudsen acku iban-d seg yiwet n tezrawt (teɣṛi) tazernant n uzeffar aɣisan (Nucleic acid) d akken aẓaṛ n iɣas n Asya yettuɣal ar 800,000 iseggasen yezrin, s unemgal n yiɣas n Uruppa d Marikan n ugafa anda aẓaṛ-nsen yettuɣal ar 150,000 n iseggasen kan am tidak n usamar alemmas anect-a yella-d seld n mi id ssknen-t timesɣaz deg Uruppa ttuɣalen-t i wazal n 500,000 n iseggasen arwas (amcabi) meqqren d tdu-lemsin n Asya

Tidu-lmasin

Assaɣ d yiṭan

Addad amiran d uzrin

Aɣsi deg yidles alsan

Ẓeṛ daɣen

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Aɣsi: Brief Summary ( Kabyle )

provided by wikipedia emerging languages

Aɣsi (Assaɣ ussnan: Canis lupus) d agman ameqran yakk deg twacult n taydiyyin, Timesɣaz sskanayen-t-d d akken iɣas (asget n weɣsi) ddren deg tegnit seg 300,000 n iseggasen aya, Aɣsi yezdi deg yiwen n uẓar imezdi yakk d waydi ɣas akken ttwafken-d kra n yisteqsiyen ɣef tesfelsant n tegrayt-a tussnant maca azal ameqran n inzaten (ttbut) yellan ssentamen-d tiẓri ayi, Dɣa imusnawen ukzen-d aṭas n tdu-lemsin maca amdan-nsent n tidet d win zeddiɣen deg tezrawt

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors