Old World warblers and relatives articles

Sílvid ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Chrysomma sinense

Sinosuthora webbiana

Chamaea fasciata

Els sílvids (Sylviidae) són una família d'ocells de mida petita que inclou un gran nombre d'espècies, si bé en època recent s'han separat un bon nombre, formant les famílies Phylloscopidae, Cettiidae, Acrocephalidae i Megaluridae o Locustellidae.

Morfologia

Tenen el plomatge suau i de colors apagats, terrosos, ocres, negres i rosats.
No presenten dimorfisme sexual acusat.
Tenen el típic bec estret i fi dels ocells insectívors.^[1]

Alimentació

El seu aliment bàsic són els insectes que persegueixen entre la vegetació.^[2]

Hàbitat

Aquesta família reuneix espècies molt característiques dels ambients palustres, que acostumen a nidificar en els canyissars. Són molt representatius de les zones humides dels Països Catalans.

Distribució geogràfica

Viuen a Euràsia i Àfrica.

Costums

Solen tindre un cant melòdic i agradable que emeten moltes vegades entre el fullam o amagats.

Llistat d'espècies

Arran els estudis de Gelang et al (2009), algunes espècies que estaven classificades com a timàlids, ara es consideren dins aquesta família.^[3] Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.6, 2010), aquesta família està formada per 20 gèneres, amb 70 espècies:

Gènere Myzornis, amb una espècie: Myzornis pyrrhoura.
Gènere Parophasma, amb una espècie: Parophasma galinieri.
Gènere Pseudoalcippe, amb dues espècies.
Gènere Horizorhinus, amb una espècie: Horizorhinus dohrni.
Gènere Lioptilus, amb una espècie: Lioptilus nigricapillus.
Gènere Sylvia, amb 28 espècies.
Gènere Lioparus, amb una espècie: Lioparus chrysotis.
Gènere Moupinia, amb una espècie: Moupinia poecilotis.
Gènere Fulvetta, amb 8 espècies.
Gènere Chrysomma, amb dues espècies.
Gènere Rhopophilus, amb una espècie: Rhopophilus pekinensis.
Gènere Chamaea, amb una espècie: Chamaea fasciata.
Gènere Conostoma, amb una espècie: Conostoma oemodium.
Gènere Cholornis, amb dues espècies.
Gènere Sinosuthora, amb 6 espècies.
Gènere Suthora, amb tres espècies.
Gènere Neosuthora, amb una espècie: Neosuthora davidiana.
Gènere Chleuasicus, amb una espècie: Chleuasicus atrosuperciliaris.
Gènere Psittiparus, amb 4 espècies.
Gènere Paradoxornis, amb 4 espècies.

Referències

↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 131-132. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 91. ISBN 84-315-0434-X.
↑ Gelang, M.; Cibois, A.; Pasquet, E.; Olsson, U.; Alström, P.; Ericson, P.G.P. (2009). "Phylogeny of babblers (Aves, Passeriformes): major lineages, family limits and classification". Zoologica Scripta 38: 225-236.