Els cinorincs (Kinorhyncha, del grec kīneō, 'moure' + rhynchos musell) és un fílum de diminuts (1 mm or menys) invertebrats pseudocelomats marins que viuen en el fang i la sorra de les profunditats.
Estan segmentats amb un cos consistent de cap, coll i un tronc d'onze fragments. No tenen cilis externs, però en canvi tenen un nombre d'espines al llarg del cos, a més de diversos cercles d'espines al llarg del cos que fan servir per a la locomoció. Les espines són part de la cutícula secretada per l'epidermis; se l'han de canvir diverses vegades a mesura que desenvolupen el cos. El cap és totalment retràctil i es cobreixen per una sèrie de plaques del coll.
Els cinorincs mengen diatomees i qualsevol altra cosa que trobin en el fang.
Hi ha dos sexes d'aspecte similar, i les larves són de vida lliure, però se sap molt poc del seu procés de reproducció.
Els seus parents més propers són els embrancaments dels loricífers i els priapúlids, constituint tots junts el clade dels escalidòfors.
Els dos subgrups de cinorincs estan generalment classificats en ordres en comptes de fer-ho en classes. Se'n coneixen unes 150 espècies.
Ordre Cyclorhagida
Ordre Homalorhagida
Els cinorincs (Kinorhyncha, del grec kīneō, 'moure' + rhynchos musell) és un fílum de diminuts (1 mm or menys) invertebrats pseudocelomats marins que viuen en el fang i la sorra de les profunditats.
Estan segmentats amb un cos consistent de cap, coll i un tronc d'onze fragments. No tenen cilis externs, però en canvi tenen un nombre d'espines al llarg del cos, a més de diversos cercles d'espines al llarg del cos que fan servir per a la locomoció. Les espines són part de la cutícula secretada per l'epidermis; se l'han de canvir diverses vegades a mesura que desenvolupen el cos. El cap és totalment retràctil i es cobreixen per una sèrie de plaques del coll.
Els cinorincs mengen diatomees i qualsevol altra cosa que trobin en el fang.
Hi ha dos sexes d'aspecte similar, i les larves són de vida lliure, però se sap molt poc del seu procés de reproducció.
Els seus parents més propers són els embrancaments dels loricífers i els priapúlids, constituint tots junts el clade dels escalidòfors.
