dcsimg

Mustela lutreola transsylvanica ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA
 src=
Il·lustració de visons europeus (Gustav Mützel, 1927).

El visó europeu (Mustela lutreola) és un dels mustèlids més mal estudiats a Europa, fins al punt que encara l'any 1989 era una espècie desconeguda a la fauna dels Països Catalans.

Descripció

  • És més petit que el visó americà: les femelles pesen uns 400-600 g i els mascles uns 500-900 g.
  • Presenta un color marró més clar i unes taques blanques invariablement ben desenvolupades tant al llavi inferior com al superior.

Subespècies

Reproducció

Quant a la seva reproducció, l'aparellament té lloc des de febrer fins a l'abril inclòs. El visó capturat a Catalunya presentava un estat semifuncional dels seus testicles. La durada de la implantació diferida de l'òvul no és gaire coneguda. La gestació té una durada de 5-6 setmanes i el nombre de nadissos oscil·la entre 3 i 7, els quals romanen amb la mare fins a la tardor i arriben a la maduresa sexual a 9 mesos.[14][15]

Alimentació

L'alimentació únicament ha estat estudiada a l'antiga URSS i a França.[16] A França, el visó europeu depreda principalment micromamífers (rata mesquera americana, talp de camp, talpó roig, talps i altres rosegadors), peixos, amfibis, crustacis, mol·luscs i insectes de mida gran, principalment. També s'alimenta, amb menor freqüència, d'ocells, rèptils i vegetals.

Hàbitat

És un animal d'hàbits semiaquàtics. Viu a les masses d'aigua (aiguamolls i llacs) i als cursos fluvials de cabal mitjà amb abundant vegetació de ribera. Evita, però, els grans rius. A la península Ibèrica se l'ha trobat fins als 800 m d'altitud.

Distribució geogràfica

L'àrea de distribució històrica del visó europeu abasta la meitat del nord de l'Europa Central, Bielorússia, Lituània, Letònia, Estònia, Ucraïna, Moldàvia, Romania i Rússia fins als Urals. No obstant això, aquesta distribució s'ha modificat a causa de la desaparició de les seves poblacions de molts indrets i a la colonització de l'Europa Occidental des del segle XIX. Actualment roman restringit a dues zones totalment aïllades entre si per més de 2.000 km: la zona oriental a Romania i l'antiga Unió Soviètica, i l'occidental a l'oest de França i nord d'Espanya.[17][18]

A la península Ibèrica el gruix de la població es troba al País Basc i Navarra,[19][20][21][22][23] i ha estat citat a Cantàbria.[24] Malgrat tot, la dada d'aquesta darrera localitat és molt antiga i no confirmada. Aquestes poblacions són producte d'una recent colonització efectuada durant el segle XX per les poblacions de l'oest de França.[18] L'any 1989 hom trobà un exemplar al Delta de l'Ebre,[25] segurament procedent de les poblacions navarreses i de La Rioja, tot seguint la conca de l'Ebre des d'aquestes localitats. L'exemplar fou capturat a la Mar Morta dintre d'una nansa de pescar crancs marins. Posteriorment han estat trobats rastres al riu Ebre.

Estat de conservació

El visó europeu és una espècie amenaçada d'extinció i actualment està inclòs en diverses legislacions com són el Conveni de Berna i el de Washington. A Espanya es troba protegit des de l'any 1980. Totes les poblacions europees estan desapareixent a un ritme molt accelerat. Les poblacions del nord de la península Ibèrica segurament s'estan reduint. Les explicacions de la regressió i desaparició del visó europeu són molt variades.

Segurament, una de les primeres i més important podria ser la presència d'algun tipus de malaltia o epizoòtia encara desconeguda que està afectant greument les poblacions de visó europeu i que segurament provocà la seva desaparició d'Alemanya, Holanda, Suïssa, Dinamarca, Polònia i altres països de l'Europa Central durant aquest segle, abans de la destrucció de l'hàbitat i de l'aparició del visó americà als ecosistemes europeus. Amb posterioritat es van afegir altres causes com ara la construcció de pantans i canals, desviació dels cursos d'aigua i desbrossaments dels marges, desaparició de les zones humides per dessecació i aprofitament agrícola, pol·lució dels rius per metalls pesants i pesticides, presència del visó americà al mateix hàbitat (ocupen nínxols ecològics similars), ús de trampes, caça il·legal, etc.

Actualment la seva caça està totalment prohibida, i els exemplars que són morts per causa de l'ésser humà ho són accidentalment. A Ibèria les seves poblacions són molt reduïdes i amenaçades, mentre que a Catalunya l'única dada de la qual hom disposa no permet de cap forma acceptar la presència d'una població, encara que no seria estrany que se'n trobessin més individus tant al Principat de Catalunya com a Aragó. L'única localitat coneguda amb aquesta espècie a Catalunya és inclosa al Parc Natural del Delta de l'Ebre, raó per la qual, i mentre s'esperen possibles noves troballes, el grau de protecció de l'hàbitat hauria de ser satisfactori.

Referències

  1. Mammal Species of the World (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 www.funet.com (anglès)
  3. Mammal Species of the World (anglès)
  4. Ellerman, J. R. i T. C. S. Morrison-Scott. 1951. Checklist of Palearctic and Indian mammals, 1758–1946. British Museum of Natural History, Londres, el Regne Unit, 263 pàg.
  5. Mammal Species of the World (anglès)
  6. Matschie, P., 1912. Einige bisher wenig beachtete Rassen des Nörzes. Sitzungsberichten der Gessellschaft naturforschender Freunde, 6: 345–354.
  7. Mammal Species of the World (anglès)
  8. Mammal Species of the World (anglès)
  9. Ellerman, J. R. i T. C. S. Morrison-Scott. 1951. Checklist of Palearctic and Indian mammals, 1758–1946. British Museum of Natural History, Londres, el Regne Unit, 263 pàg.
  10. Mammal Species of the World (anglès)
  11. Éhik, J., 1932. Allatt. Közlem, 2: 142.
  12. Mammal Species of the World (anglès)
  13. «Mustela lutreola». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  14. Camby, A. (1990). Le vison d'Europe (Mustela lutreola Linnaeus, 1761). En: Encyclopédie des Carnivores de France, 13: 1-18. S.F.E.P.M., Ed., París.
  15. Novikov, G. (1962). Carnivours mammals in the fauna of the USSR., 62. Israel Program for Scientific Translation, Jerusalem, Israel.
  16. Saint-Girons, M. C. (1990). Wild mink (Mustela lutreola) in Europe. Convention on the Conservation of European Wildlife and Natural Habitats. Council of Europe, Estrasburg, França.
  17. Ruiz-Olmo, J. i Palazón, S. (1992). Situación del visón europeo en Europa. Quercus, 72: 14-17.
  18. 18,0 18,1 Youngman, P. M. (1982). Distribution and systematics of the European Mink Mustela lutreola Linnaeus, 1761. Acta Zool. Fenn., 166: 1-48.
  19. Castien, E. i Mendiola, I. (1984). Atlas de los mamíferos continentales de Alava, Vizcaya i Guipúzcoa. En: Atlas de los vertebrados continentales de Alava, Vizcaya y Guipúzcoa. Ed. Govern Basc, pàg. 269-325.
  20. Puente-Amestoy, F. (1963). El visón en Álava. Munibe, 8: 201-207.
  21. Rodríguez de Ondarra, P. M. (1955). Hallazgo en Guipúzcoa de un mamífero no citado en la "Fauna Ibérica" de Cabrera. El "Putorius lutreola". Munibe, 15: 103-110.
  22. Rodríguez de Ondarra, P. M. (1963). Nuevos datos sobre el visón en España. Munibe.
  23. Senosiain, A. i Donazar, J. A. (1983). Nuevos datos sobre la presencia del visón europeo (Mustela lutreola L.) en Navarra. Doñana. Acta Vert., 10(1): 219-221.
  24. Blas-Aritio, L. (1970). Vida y costumbres de los Mustélidos españoles. Servicio de Pesca Continental, Caza y Parques Nacionales, Min. de Agricultura, Madrid.
  25. Ruiz-Olmo, J. i Palazón, S. (1990). Ocurrence of European Mink (Mustela lutreola) in Catalonia. Miscel. Zool., 14: 249-253.

Bibliografia

  • Birks, J. (1984). en Macdonald, D.: The Encyclopedia of Mammals. Nova York: Facts on File, 116-117. ISBN 0-87196-871-1.
  • Davidson, A., Griffith, H. I., Brookes, R. C., Maran, T., MacDonald, D. W., Sidorovich, V. E., Kitchener, A. C., Irizar, I., Villate, I., Gonzales-Esteban, J., Cena, A., Moya, I. i Palazon Minano, S., 2000. Mitochondrial DNA and paleontological evidence for the origin of endangered European mink, Mustela lutreola. Animal Conservation 3: 345–357.
  • Fournier, P. i Maizeret, C., 2003. Status and conservation of the European Mink (Mustela lutreola) in France. International Conference on the Conservation of the European Mink, Logroño (La Rioja) (5 - 8 November 2003): 21-24.
  • Fournier, P. i Mazairet, C., 2006. Status and Conservation of the European mink in France. International Conference on the conservation of European mink. Proceeding Book. Gobierno de la Rioja. P.: 95–100.
  • Kranz, A., Toman, A., Polednikova, K., Polednik, L. i Kiss, J. B., 2004. Distribution, status and conservation priorities of the European mink in the Romanian Danube delta. Scientific Annals of the Danube Delta Institute for Research and Development, Tulcea – Romania 2003–2004, pàg. 38–44.
  • Kranz, A., Toman, A., Polednikova, K., Polednik, L. i Kiss, J. B., 2006. The European mink in the Romanian Danube Delta and adjastent lagoon complexes: distribution, status and conservation priorities. International Conference on the conservation of European mink. Proceeding Book, pàg. 103-112. Gobierno de la Rioja.
  • Lode, T., 1999. Genetic bottleneck in the threatened western population of European mink, Mustela lutreola.
  • Maizeret, C., Migot, P., Rosoux, R., Chusseau, J.-P., Gatelier, T., Maurin, H. i Fournier-Chambrillon, C., 2002. The distribution of the European mink (Mustela lutreola) in France: towards a short term extinction? Mammalia 66(4): 525-532.
  • Maran, T. i Henttonen, H., 1995. Why is the European mink, Mustela lutreola disappearing? - A review of the process and hypotheses. Annales Fennici Zoologici 32: 47-54.
  • Maran, T., MacDonald, D. W., Kruuk, H., Sidorovich, V. i Rozhnov, V. V., 1998. The continuing decline of the European mink, Mustela lutreola: evidence for the intra-guild aggression hypothesis. Symposia of the Zoological Society of London 71: 297-324.
  • Maran, T., 1999. Mustela lutreola. A: A. J. Mitchell-Jones, G. Amori, W. Bogdanowicz, B. Kryštufek, P. J. H. Reijnders, F. Spitzenberger, M. Stubbe, J. B. M. Thissen, V. Vohralík i J. Zima (eds), The Atlas of European Mammals, pàg. 332-333. Academic Press, Londres, el Regne Unit.
  • Maran, T., 2006. Conservation of the European mink, Mustela lutreola, in Estonia: an update 2001 – 2003. A: Gobierno de la Rioja (ed.), International Conference on the conservation of European mink. Proceeding Book, pàg. 131 – 142.
  • Michaux, J. R., Hardy, O. J., Justy, F., Fournier, P., Kranz, A., Cabria, M., Davison, A., Rosoux, R. i Libois, R., 2005. Conservation genetics and population history of the threatened European mink, Mustela lutreola, with an emphasis on the west European population. Molecular Ecology 14(8): 2373–2389.
  • Michaux, J. R., Libois, R., Davidson, A., Chevret, P. i Rosoux, R., 2004. Is the western population of the European mink, (Mustela lutreola) a distinct Management Unit for the conservation? Biological Conservation 115: 357–367.
  • Palazón, S., Cena, J., Ruiz-Olmo, J., Cena, A., Gosablez, J. i Gomez-Gayubo, A., 2003. Trends in distribution of the European mink (Mustela lutreola) in Spain: 1950 - 1999.
  • Palomo, L. J. i Gisbert, J., 2002. Atlas de los mamíferos terrestres de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza. SECEM-SECEMU, Madrid.
  • Ruiz-Olmo, Jordi i Aguilar, Àlex: Els Grans Mamífers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. ISBN 84-87334-18-0, planes 82-84.
  • Sidorovich, V. E., 2006. The European mink (Mustela lutreola) in Belarus: past and present, the population decline, urgent questions, conservation initiatives and problems. International Conference on the conservation of European mink: 231–251.
  • Skumatov, D. V., 2005. European mink in Russia (current status, perspectives for preservation in conditions of continued industrial hunting). Tesi.
  • Skumatov, D. V. i Saveljev, A. P., 2006. The distribution of the European mink in Russia and the estimation of the trapping impact. Gobierno de la Rioja.
  • Volokh, A., 2004. Distribution and amount of the European mink (Mustela lutreola L., 1766) in Ukraine. Visnyl of L'viv univ. Biology series 38: 118-128.


Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Mustela lutreola transsylvanica: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA
 src= Il·lustració de visons europeus (Gustav Mützel, 1927).

El visó europeu (Mustela lutreola) és un dels mustèlids més mal estudiats a Europa, fins al punt que encara l'any 1989 era una espècie desconeguda a la fauna dels Països Catalans.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Mustela lutreola transsylvanica ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Mustela lutreola transsylvanica es una subespecie de mamíferos carnívoros de la familia Mustelidae subfamilia Mustelinae.

Distribución geográfica

Se encuentra en Europa.[1]

Referencias

  1. Éhik, J., 1932. Allatt. Közlem, 2: 142.

Bibliografía

  • Don E. Wilson & DeeAnn M. Reeder (editors). 2005. Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference. 3a. edición.

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Mustela lutreola transsylvanica: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Mustela lutreola transsylvanica es una subespecie de mamíferos carnívoros de la familia Mustelidae subfamilia Mustelinae.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES