Els malacostracis (Malacostraca) són la major classe de crustacis existent que inclou gairebé tots els crustacis més coneguts:
La paraula malacostraca prové del grec i significa "closca tova" (malakos, "tou" i ostrakos, "closca o petxina") i, possiblement, va ser usada per primer cop per Aristòtil, a fi de diferenciar aquests animals dels mol·luscs de closca dura, com les cloïsses o les ostres.
Tenen el cos format per 19 segments, cinc de cefàlics, vuit de toràcics i sis d'abdominals (set en els leptostracis[1]), i una closca que recobreix el tòrax. Cal destacar:
Amb més de 42.000 espècies descrites,[1] aquest grup ja representa uns dos terços de totes les espècies de crustacis conegudes i conté tots els exemplars que són de mida gran. Pel que fa al registre fòssil, els primers malacostracis van aparèixer en el Cambrià.
La seva taxonomia és objecte de controvèrsia i existeixen diverses escoles que disputen les categoritzacions dels subgrups.
D'acord amb la proposta de Martin i Davis[2] tot i que aquesta taxonomia està en desenvolupament i, per tant, segons la referència poden existir diferències en la classificació.
Fonamentalment la Classe Malacostraca (Latreille, 1802) es divideix en tres subclasses:
___________________________________
Inclou quatre ordres, tres d'ells extints (†):
___________________________________
Amb un sol ordre:
___________________________________
Es subdivideix en tres superordres:
Inclou tres ordres, un d'ells extint:
Inclou nou ordres:
Inclou tres ordres:
Els malacostracis (Malacostraca) són la major classe de crustacis existent que inclou gairebé tots els crustacis més coneguts:
el cranc, la llagosta, el llamàntol i l'escamarlà (decàpodes); la galera (estomatòpodes); la panerola (isòpodes); el krill (eufausiacis).La paraula malacostraca prové del grec i significa "closca tova" (malakos, "tou" i ostrakos, "closca o petxina") i, possiblement, va ser usada per primer cop per Aristòtil, a fi de diferenciar aquests animals dels mol·luscs de closca dura, com les cloïsses o les ostres.
