La lechetrezna serrada, tártago de fueya serrada o figal del infiernu (Euphorbia serrata (L.) S.G.Gmel.) ye una planta yerbácea añal nativa d'Europa,[1] onde crez de manera montesa nes praderíes y a la vera de los caminos. El so cazumbre contién un látex ricu en ésteres, que s'utilizó tradicionalmente n'España como catalizador del cuayáu de la lleche.
Euphorbia serrata ye una yerba monoica, añal, d'unos 40 cm d'altor, erecta y ensin ramificaciones. Nel so únicu tarmu distribúyense fueyes alternes, serruchaes y ovales; el carauterísticu cantu serráu de fueyes y bráctees dexa estremala fácilmente d'otros euforbios. Les flores, de color verde bien brillosu, apaecen a mediaos de la primavera; son hermafrodites. La polinización ta de normal al cargu de dípterus. El frutu ye una pequeña cápsula dehiscente. Toles partes de la planta contienen un látex blancu y bien mafosu, d'onde toma'l so nome común.
Euphorbia serrata ye europea. Rique suelos llixeros o medios, muncha lluz y poco mugor pa granar; apaez con frecuencia bonalmente n'araxales, llanures, en cantu de caminos y nel esterior de la orla montiega nes rexones templaes d'Europa. Tamién ye conocida en cultivos, cuantimás de vide (Vitis vinifera, onde ye considerada meruxa.
Dizse qu'en dellos pueblos de la zona d'Andalucía, les neñes estrayíen la so lleche pa poder "pintase" llunares nes sos cares a manera de xuegu infantil. Aplicaben una pequeña cantidá d'esa sustanza nes sos cares, y la mesma producía-yos una quemadura qu'asemeyaba ser un pequeñu llunar que les enguapecer.
La camparina Oxicesta serratae pon los sos güevos nesta euforbiácea pa más tarde sirvir d'alimentu a los sos canesbes.
Anguaño la lechetrezna ta de moda. Úsase como especie d'interés mediu ambiental y d'arriquecimientu del paisaxe en xardinos d'urbanizaciones costeres. Ye una planta estimosa y bien resistente. Los matos de la planta queden perbién nes rocallas y al pie de murios. La so necesidá d'agua ye mínima.
Como otres del so xéneru. ye una planta bastante tóxica. La so resina blanca o 'latex', conocíu popularmente como 'lleche', puede agafar la piel y los güeyos severamente. Tamién s'usó pa esaniciar verrugas y dureces de la piel.
Euphorbia serrata describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 459. 1753.[2]
Euphorbia: nome xenéricu que remanez del médicu griegu del rei Juba II de Mauritania (52 a 50 e. C. - 23), Euphorbus, nel so honor – o n'alusión al so gran banduyu – yá que usaba médicamente Euphorbia resinifera. En 1753 Carlos Linneo asignó'l nome a tol xéneru.[3]
serrata: epítetu llatín que significa serrucháu, aludiendo a esta carauterística de les fueyes y bráctees de la inflorescencia nesta planta.
La lechetrezna serrada, tártago de fueya serrada o figal del infiernu (Euphorbia serrata (L.) S.G.Gmel.) ye una planta yerbácea añal nativa d'Europa, onde crez de manera montesa nes praderíes y a la vera de los caminos. El so cazumbre contién un látex ricu en ésteres, que s'utilizó tradicionalmente n'España como catalizador del cuayáu de la lleche.
La lleteresa serrada o simplement lleteresa (Euphorbia serrata) és una espècie de planta de la família Euphorbiaceae. En català aquesta planta se la coneix amb moltíssims noms populars.[1] Sovint aquests noms s'intercanvien amb els noms d'altres euforbiàcies similars:
És una planta herbàcia anual que creix fins a una alçada d'entre 20 i 50 cm. Les fulles són llargues i estretes amb els marges finament serrats, d'ací el nom de l'espècie. La fulla serrada fa que aquesta planta es distingeixi fàcilment d'altres lletereses. Les fulles prenen forma oval a les puntes de les tiges on hi ha les inflorescències. La planta floreix de febrer a juliol. El fruit de la lleteresa serrada és una càpsula esfèrica d'aproximadament 1/2 de diàmetre que conté unes llavors grises i petites.
La lleteresa serrada es troba a Europa meridional i l'Àfrica del nord. S'ha estès a altres zones del planeta, a on es considera una espècie invasora per la seva robustesa i capacitat de reproduir-se.
És una planta molt comuna i abundant que viu als fenassars, prats secs, erms, camps abandonats i marges de camins i vies de tren.[2] És una planta ruderal, tan poc exigent que sovint és una de les primeres plantes a colonitzar les seccions nues dels barrancs, les boïgues i altres terrenys alterats, com els abocadors.
A l'estiu aquesta lleteresa té la particularitat de conservar un color verd groguenc viu malgrat la sequera. Destaca en els llocs assolellats on creix per la seva coloració verda fresca, comparada amb altres plantes o herbes de tons grisencs o ja seques.
Actualment la lleteresa serrada és una planta d'interès paisatgístic que es fa servir com a planta ornamental als jardins de les urbanitzacions de la costa. És una planta ideal quan hom vol un efecte de "flora local" del Mediterrani i hom vol estalviar aigua, car és una planta agraïda i molt resistent. Les mates d'aquesta lleteresa queden força bé entre roques i al peu dels murs dels xalets.
Com altres plantes similars del gènere eufòrbia la lleteresa serrada produeix una resina blanca o làtex, conegut vulgarment com a "llet" que l'hi ha valgut el nom en català. Aquest líquid es coneix amb el nom d'euforbi i conté l'alcaloide euforbina que és tòxic i pot irritar la pell i els ulls severament.[3]
Aquesta "llet" tenia aplicacions en l'antiga medicina casolana contre les berrugues i durícies aplicada directament amb cura. També es feia servir la pols de les llavors i arrels com a laxant.
La lleteresa serrada o simplement lleteresa (Euphorbia serrata) és una espècie de planta de la família Euphorbiaceae. En català aquesta planta se la coneix amb moltíssims noms populars. Sovint aquests noms s'intercanvien amb els noms d'altres euforbiàcies similars:
Noms que es deriven de la seva "llet"; lleteresa. lletera, lletrera, lleterola, lleterol, lletera bona, lleteresa serrada, llet de bruixa, llet de cabra, herba de llet, lletrera de vinya, lleterons, lletons, lletoses. Noms que es deriven de les seves propietats laxants: cagamoix, cagamuixa, escurripa, cataprusa, catapúcia, catapúcia de Montserrat. Altres noms; herba de cuca
Euphorbia serrata is a species of spurge known by the common names serrated spurge and sawtooth spurge. It is native to Europe but it is present elsewhere as a weedy introduced species.[1][2] This is a perennial herb growing anywhere from 20 centimetres to about half a metre in height.[1] The leaves are long and very narrow on most of the plant, with more oval-shaped leaves toward the tips of the stems.[1][3] They are finely toothed.[1] At the ends of the branches are inflorescences of tiny flowers. The fruit is a spherical capsule about half a centimetre wide containing tiny gray seeds.[1]
Euphorbia serrata is a species of spurge known by the common names serrated spurge and sawtooth spurge. It is native to Europe but it is present elsewhere as a weedy introduced species. This is a perennial herb growing anywhere from 20 centimetres to about half a metre in height. The leaves are long and very narrow on most of the plant, with more oval-shaped leaves toward the tips of the stems. They are finely toothed. At the ends of the branches are inflorescences of tiny flowers. The fruit is a spherical capsule about half a centimetre wide containing tiny gray seeds.
La lechetrezna serrada, tártago de hoja serrada o higuera del infierno (Euphorbia serrata (L.) S.G.Gmel.) es una planta herbácea anual nativa de Europa,[1] donde crece de manera silvestre en las praderas y a la vera de los caminos. Su savia contiene un látex rico en ésteres, que se ha utilizado tradicionalmente en España como catalizador del cuajado de la leche.
Euphorbia serrata es una hierba monoica, anual, de unos 40 cm de altura, erecta y sin ramificaciones. En su único tallo se distribuyen hojas alternas, aserradas y ovales; el característico borde serrado de hojas y brácteas permite distinguirla fácilmente de otros euforbios. Las flores, de color verde muy brillante, aparecen a mediados de la primavera; son hermafroditas. La polinización está normalmente a cargo de dípteros. El fruto es una pequeña cápsula dehiscente. Todas las partes de la planta contienen un látex blanco y muy viscoso, de donde toma su nombre común.
Euphorbia serrata es europea. Requiere suelos ligeros o medios, mucha luz y poca humedad para germinar; aparece con frecuencia espontáneamente en eriales, llanuras, al borde de caminos y en el exterior de la orla boscosa en las regiones templadas de Europa. También es conocida en cultivos, en especial de vid (Vitis vinifera), donde es considerada mala hierba.
Se dice que en algunos pueblos de la zona de Andalucía, las niñas extraían su leche para poder "pintarse" lunares en sus rostros a modo de juego infantil. Aplicaban una pequeña cantidad de esa sustancia en sus caras, y la misma les producía una quemadura que simulaba ser un pequeño lunar que las embellecía.
La mariposa Oxicesta serratae pone sus huevos en esta euforbiácea para más tarde servir de alimento a sus larvas.
Actualmente la lechetrezna está de moda. Se usa como especie de interés medio ambiental y de enriquecimiento del paisaje en jardines de urbanizaciones costeras. Es una planta agradecida y muy resistente. Las matas de la planta quedan muy bien en las rocallas y al pie de muros. Su necesidad de agua es mínima.
Como otras de su género. es una planta bastante tóxica. Su resina blanca o 'látex', conocido popularmente como 'leche', puede irritar la piel y los ojos severamente. También se usó para eliminar verrugas y durezas de la piel.
Euphorbia serrata fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 459. 1753.[2]
Euphorbia: nombre genérico que deriva del médico griego del rey Juba II de Mauritania (52 a 50 a. C. - 23), Euphorbus, en su honor – o en alusión a su gran vientre – ya que usaba médicamente Euphorbia resinifera. En 1753 Carlos Linneo asignó el nombre a todo el género.[3]
serrata: epíteto latino que significa aserrado, aludiendo a esta característica de las hojas y brácteas de la inflorescencia en esta planta.
La lechetrezna serrada, tártago de hoja serrada o higuera del infierno (Euphorbia serrata (L.) S.G.Gmel.) es una planta herbácea anual nativa de Europa, donde crece de manera silvestre en las praderas y a la vera de los caminos. Su savia contiene un látex rico en ésteres, que se ha utilizado tradicionalmente en España como catalizador del cuajado de la leche.
Euphorbe à feuilles dentées en scie, Euphorbe dentée
L’Euphorbe à feuilles dentées en scie[1] ou Euphorbe dentée[1],[2] (Euphorbia serrata L., 1753) est une espèce de plante herbacée de la famille des Euphorbiacées.
Euphorbe à feuilles dentées en scie, Euphorbe dentée
L’Euphorbe à feuilles dentées en scie ou Euphorbe dentée, (Euphorbia serrata L., 1753) est une espèce de plante herbacée de la famille des Euphorbiacées.
Euphorbia serrata é uma espécie de planta com flor pertencente à família Euphorbiaceae.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 1: 459. 1753.
Os seus nomes comuns são leiteira-dentada ou leiteira-serrada.[1]
Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente em Portugal Continental.
Em termos de naturalidade é nativa da região atrás indicada.
Não se encontra protegida por legislação portuguesa ou da Comunidade Europeia.
Euphorbia serrata é uma espécie de planta com flor pertencente à família Euphorbiaceae.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 1: 459. 1753.
Os seus nomes comuns são leiteira-dentada ou leiteira-serrada.
Euphorbia serrata là một loài thực vật có hoa trong họ Đại kích. Loài này được Carl von Linné mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.[1]
Euphorbia serrata là một loài thực vật có hoa trong họ Đại kích. Loài này được Carl von Linné mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.