Taxonomia Super-regne
EukaryotaRegne
FungiClasse
AgaricomycetesOrdre
RussulalesFamília
RussulaceaeGènere
RussulaEspècie
Russula torulosaBres. 1929[1][2]
NomenclaturaSinònim taxonòmic
-
Russula fuscorubra (Bres.) J. Blum 1973[3]
-
Russula queletii var. fuscorubra Bres. 1929[4]
-
Russula queletii var. torulosa (Bres.) Singer 1932[5][6]
Distribució
Dos exemplars de Russula torulosa
La blava, la blaveta, el bolet vermell, la mare d'esclata-sang,[7] la cualbra pinenca o l'escaldabec[8] (Russula torulosa) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.
Descripció
- El barret mesura de 5 a 8 cm de diàmetre. De bon principi és bombat, i més tard lleugerament aplanat i a vegades amb una suau protuberància central. La superfície és lluent, lubrificada però no viscosa, de color vinós o vermell porpra amb alguna tonalitat olivàcia.
- Les làmines arriben fins a la cama i són denses, toves i de color crema pàl·lid. L'aresta és sencera i del mateix color que la resta de la làmina o una mica més clara.
- La cama és robusta, cilíndrica, mesura 3-6 x 1,5-2,5 cm, és massissa i de color de vermell lila a violaci.
- La carn és compacta, densa, de color blanc amb algun to grisenc i de consistència trencadissa, com en altres Russula.
- Fa una olor que recorda la de la poma tallada i el seu sabor és coent.
- L'esporada és de color ocraci pàl·lid. Les espores són de subgloboses a ovoides, sense porus germinatiu i amiloides, i estan guarnides amb berrugues. Mesuren 7-8,5 x 5,5-7 micres.[9][10][11][12]
Hàbitat i distribució geogràfica
És una espècie freqüent que viu entre 10 i 1.500 m d'altitud, en sòls sorrencs, sota diverses espècies de pi (com ara, el pi blanc -Pinus halepensis- i la pinassa -Pinus nigra-) i fructifica de finals de l'estiu a la tardor (des de l'agost fins al novembre).[9] Es troba a Europa[13] (Andorra, Àustria,[14] Bulgària,[15] Croàcia,[16] Dinamarca,[17] Eslovàquia,[18] Estònia,[19] Finlàndia, Bèlgica -Flandes i Valònia-,[20] França, Itàlia -com ara, Úmbria, les Marques, el Laci, la Llombardia, Calàbria, Sardenya, etc.-,[21] Luxemburg, Noruega, els Països Baixos,[22][23] Portugal, Eslovènia, l'Estat espanyol (el País Basc -incloent-hi Navarra-,[24][25] el Parc Natural del Cadí-Moixeró,[26] Cabrera, Dragonera, Eivissa, Formentera, Mallorca, Menorca,[7] Extremadura,[27] Andalusia -incloent-hi Sierra Nevada-,[28] etc.), Suècia, Anglaterra -Norfolk-, Gal·les -Glamorganshire i Anglesey- i Escòcia -Morayshire-),[29] l'Àfrica del Nord (el Marroc)[30] i Àsia (Mongòlia).[31][32]
Reaccions químiques
No canvia de color ni amb l'hidròxid amònic ni amb el potàssic, però amb la fenilalanina vira a un color terracota.[33]
Comestibilitat
És un bolet no comestible a causa de la roentor de la seua carn.[9] Tot i així, hi ha gent que el consumeix després de bullir-lo i de rebutjar l'aigua de la cocció.[7]
Risc de confusió amb altres espècies
Es pot confondre amb Russula drimeia, que se'n diferencia perquè té les làmines de color groc viu. A més, aquestes reaccionen amb l'amoníac, de manera que es tornen de color rosa vermellós. També s'hi assembla Russula queletii, que se'n separa perquè creix sota avet roig (Picea abies) i perquè té el barret amb tons verdosos i el marge suauament estriat.[9]
Referències
-
↑ Bres. 1929. A: Iconogr. Mycol. 9:pl. 433.
-
↑ uBio (anglès)
-
↑ (Bres.) J. Blum, Beih. Sydowia 7: 106 (1973).
-
↑ Bres., Iconogr. Mycol. 9: 431 (1929).
-
↑ (Bres.) Singer, Beih. bot. Zbl., Abt. 2 49: 287 (1932).
-
↑ Catalogue of Life (anglès)
-
↑ 7,0 7,1 7,2 Bolets de les illes Balears (català)
-
↑ Isona.org (català)
-
↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 El Fascinant món dels bolets. Volum 3. Barcelona: ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2004. ISBN 8493317365. Pàg. 168.
-
↑ Marcel Bon (Hrsg.), 2005. Pareys Buch der Pilze. Franckh-Kosmos Verlag, Stuttgart. ISBN 3440099709. Pàg. 74.
-
↑ G. J. Krieglsteiner, A. Gminder, W. Winterhoff, 2000. Die Großpilze Baden-Württembergs. 2, Eugen Ulmer, Stuttgart. ISBN 3800135310. Pàg. 576.
-
↑ Fungipedia (castellà)
-
↑ Sarnari, M., 2007. Monografia illustrata del Genere Russula in Europa. Vol. 1. Trento: Ed. AMB.
-
↑ Austrian Fungi Database (anglès)
-
↑ Checklist of the larger basidiomycetes in Bulgaria (anglès)
-
↑ Z. Tkalcec & A. Mešic, 2003. Preliminary checklist of Agaricales from Croatia, V: Families Crepidotaceae, Russulaceae and Strophariaceae. A: Mycotaxon, 88. ISSN 0093-4666. Pàg. 296. [1]
-
↑ The Danish Red Data Book (anglès)
-
↑ Nahuby.sk (eslovac)
-
↑ Estonian eBiodiversity (anglès)
-
↑ Belgian Species List 2013 (anglès)
-
↑ Funghi in Italia (italià)
-
↑ Arnolds, E., Kuyper, T.W. & Noordeloos, M. E., 1995. Overzicht var de Paddestoelen in Nederland. – Nederlandsk Mykologische Vereninging.
-
↑ NMV Verspreidingsatlas Paddenstoelen Online (neerlandès)
-
↑ Catálogo micológico de Navarra (castellà)
-
↑ Catálogo micológico del País Vasco (castellà)
-
↑ Els fongs del Parc Natural del Cadí-Moixeró (català)
-
↑ Sociedad Micológica Extremeña (castellà)
-
↑ Setas de Andalucía (castellà)
-
↑ Checklist of the British & Irish Basidiomycota (anglès)
-
↑ Journal of Animal & Plant Sciences, 2011. Bibliographic inventory of Moroccan Rif's fungi: Catalog of rifain fungal flora. Vol. 12, núm. 1: 1493-1526. [2]
-
↑ Romagnesi, H., 1967. Les russules d'Europe et d'Afrique du Nord. J. Cramer (reimp. 1985), Vaduz. 1030 pp.
-
↑ GBIF (anglès)
-
↑ 2012 Asociación cultural "Baxauri" Kultur elkartea (castellà)
Bibliografia
- Aron, C., 2001. Field Mycology 2(3): 73-109. P. 102.
- Buchwald, N. F., 1960. Jubilæumsekskursionerne 2.-4. Octubre del 1955. – Friesia 6: 219-227.
- Knudsen, H. og Stordal, J., 1992. Russula. - I: Hansen, L. & Knudsen, H. (red.): Nordic macromycetes. Vol 2., s. 374-400.
- Lüderitz, M., 2001. Die Grosspilze Schleswig-Holsteins - Rote Liste. Vol. 3. Nichtbläaterpilze (Aphyllophorales), Täublinge und Milchlinge (Russulales). Bilanzierung und Ausblick. – Landesamt für Natur und Umwelt des Landes Schleswig-Holstein.
- Palazón Lozan, Fernando, 2001. Setas para todos. Pirineos. Península Ibérica. Edit. Pirineo. Osca.
- Vesterholt, J., 2002. Skørhatte for begyndere – arter under nåletræer. – Svampe 46: 1-25.
Enllaços externs
En altres projectes de
Wikimedia:
Commons (Galeria) Commons (Categoria)