dcsimg

Russula torulosa ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA
Taxonomia Super-regneEukaryotaRegneFungiClasseAgaricomycetesOrdreRussulalesFamíliaRussulaceaeGènereRussulaEspècieRussula torulosa
Bres. 1929[1][2]
NomenclaturaSinònim taxonòmic
  • Russula fuscorubra (Bres.) J. Blum 1973[3]
  • Russula queletii var. fuscorubra Bres. 1929[4]
  • Russula queletii var. torulosa (Bres.) Singer 1932[5][6]
Distribució
Distribution of Russula torulosa.svg
Distribució a Europa
Modifica les dades a Wikidata
 src=
Vista per sota
 src=
Detall d'una blaveta
 src=
Dibuix esquemàtic
 src=
Dos exemplars de Russula torulosa

La blava, la blaveta, el bolet vermell, la mare d'esclata-sang,[7] la cualbra pinenca o l'escaldabec[8] (Russula torulosa) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.

Descripció

  • El barret mesura de 5 a 8 cm de diàmetre. De bon principi és bombat, i més tard lleugerament aplanat i a vegades amb una suau protuberància central. La superfície és lluent, lubrificada però no viscosa, de color vinós o vermell porpra amb alguna tonalitat olivàcia.
  • Les làmines arriben fins a la cama i són denses, toves i de color crema pàl·lid. L'aresta és sencera i del mateix color que la resta de la làmina o una mica més clara.
  • La cama és robusta, cilíndrica, mesura 3-6 x 1,5-2,5 cm, és massissa i de color de vermell lila a violaci.
  • La carn és compacta, densa, de color blanc amb algun to grisenc i de consistència trencadissa, com en altres Russula.
  • Fa una olor que recorda la de la poma tallada i el seu sabor és coent.
  • L'esporada és de color ocraci pàl·lid. Les espores són de subgloboses a ovoides, sense porus germinatiu i amiloides, i estan guarnides amb berrugues. Mesuren 7-8,5 x 5,5-7 micres.[9][10][11][12]

Hàbitat i distribució geogràfica

És una espècie freqüent que viu entre 10 i 1.500 m d'altitud, en sòls sorrencs, sota diverses espècies de pi (com ara, el pi blanc -Pinus halepensis- i la pinassa -Pinus nigra-) i fructifica de finals de l'estiu a la tardor (des de l'agost fins al novembre).[9] Es troba a Europa[13] (Andorra, Àustria,[14] Bulgària,[15] Croàcia,[16] Dinamarca,[17] Eslovàquia,[18] Estònia,[19] Finlàndia, Bèlgica -Flandes i Valònia-,[20] França, Itàlia -com ara, Úmbria, les Marques, el Laci, la Llombardia, Calàbria, Sardenya, etc.-,[21] Luxemburg, Noruega, els Països Baixos,[22][23] Portugal, Eslovènia, l'Estat espanyol (el País Basc -incloent-hi Navarra-,[24][25] el Parc Natural del Cadí-Moixeró,[26] Cabrera, Dragonera, Eivissa, Formentera, Mallorca, Menorca,[7] Extremadura,[27] Andalusia -incloent-hi Sierra Nevada-,[28] etc.), Suècia, Anglaterra -Norfolk-, Gal·les -Glamorganshire i Anglesey- i Escòcia -Morayshire-),[29] l'Àfrica del Nord (el Marroc)[30] i Àsia (Mongòlia).[31][32]

Reaccions químiques

No canvia de color ni amb l'hidròxid amònic ni amb el potàssic, però amb la fenilalanina vira a un color terracota.[33]

Comestibilitat

És un bolet no comestible a causa de la roentor de la seua carn.[9] Tot i així, hi ha gent que el consumeix després de bullir-lo i de rebutjar l'aigua de la cocció.[7]

Risc de confusió amb altres espècies

Es pot confondre amb Russula drimeia, que se'n diferencia perquè té les làmines de color groc viu. A més, aquestes reaccionen amb l'amoníac, de manera que es tornen de color rosa vermellós. També s'hi assembla Russula queletii, que se'n separa perquè creix sota avet roig (Picea abies) i perquè té el barret amb tons verdosos i el marge suauament estriat.[9]

Referències

  1. Bres. 1929. A: Iconogr. Mycol. 9:pl. 433.
  2. uBio (anglès)
  3. (Bres.) J. Blum, Beih. Sydowia 7: 106 (1973).
  4. Bres., Iconogr. Mycol. 9: 431 (1929).
  5. (Bres.) Singer, Beih. bot. Zbl., Abt. 2 49: 287 (1932).
  6. Catalogue of Life (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 Bolets de les illes Balears (català)
  8. Isona.org (català)
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 El Fascinant món dels bolets. Volum 3. Barcelona: ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2004. ISBN 8493317365. Pàg. 168.
  10. Marcel Bon (Hrsg.), 2005. Pareys Buch der Pilze. Franckh-Kosmos Verlag, Stuttgart. ISBN 3440099709. Pàg. 74.
  11. G. J. Krieglsteiner, A. Gminder, W. Winterhoff, 2000. Die Großpilze Baden-Württembergs. 2, Eugen Ulmer, Stuttgart. ISBN 3800135310. Pàg. 576.
  12. Fungipedia (castellà)
  13. Sarnari, M., 2007. Monografia illustrata del Genere Russula in Europa. Vol. 1. Trento: Ed. AMB.
  14. Austrian Fungi Database (anglès)
  15. Checklist of the larger basidiomycetes in Bulgaria (anglès)
  16. Z. Tkalcec & A. Mešic, 2003. Preliminary checklist of Agaricales from Croatia, V: Families Crepidotaceae, Russulaceae and Strophariaceae. A: Mycotaxon, 88. ISSN 0093-4666. Pàg. 296. [1]
  17. The Danish Red Data Book (anglès)
  18. Nahuby.sk (eslovac)
  19. Estonian eBiodiversity (anglès)
  20. Belgian Species List 2013 (anglès)
  21. Funghi in Italia (italià)
  22. Arnolds, E., Kuyper, T.W. & Noordeloos, M. E., 1995. Overzicht var de Paddestoelen in Nederland. – Nederlandsk Mykologische Vereninging.
  23. NMV Verspreidingsatlas Paddenstoelen Online (neerlandès)
  24. Catálogo micológico de Navarra (castellà)
  25. Catálogo micológico del País Vasco (castellà)
  26. Els fongs del Parc Natural del Cadí-Moixeró (català)
  27. Sociedad Micológica Extremeña (castellà)
  28. Setas de Andalucía (castellà)
  29. Checklist of the British & Irish Basidiomycota (anglès)
  30. Journal of Animal & Plant Sciences, 2011. Bibliographic inventory of Moroccan Rif's fungi: Catalog of rifain fungal flora. Vol. 12, núm. 1: 1493-1526. [2]
  31. Romagnesi, H., 1967. Les russules d'Europe et d'Afrique du Nord. J. Cramer (reimp. 1985), Vaduz. 1030 pp.
  32. GBIF (anglès)
  33. 2012 Asociación cultural "Baxauri" Kultur elkartea (castellà)


Bibliografia

  • Aron, C., 2001. Field Mycology 2(3): 73-109. P. 102.
  • Buchwald, N. F., 1960. Jubilæumsekskursionerne 2.-4. Octubre del 1955. – Friesia 6: 219-227.
  • Knudsen, H. og Stordal, J., 1992. Russula. - I: Hansen, L. & Knudsen, H. (red.): Nordic macromycetes. Vol 2., s. 374-400.
  • Lüderitz, M., 2001. Die Grosspilze Schleswig-Holsteins - Rote Liste. Vol. 3. Nichtbläaterpilze (Aphyllophorales), Täublinge und Milchlinge (Russulales). Bilanzierung und Ausblick. – Landesamt für Natur und Umwelt des Landes Schleswig-Holstein.
  • Palazón Lozan, Fernando, 2001. Setas para todos. Pirineos. Península Ibérica. Edit. Pirineo. Osca.
  • Vesterholt, J., 2002. Skørhatte for begyndere – arter under nåletræer. – Svampe 46: 1-25.


Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Russula torulosa: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA
 src= Vista per sota  src= Detall d'una blaveta  src= Dibuix esquemàtic  src= Dos exemplars de Russula torulosa

La blava, la blaveta, el bolet vermell, la mare d'esclata-sang, la cualbra pinenca o l'escaldabec (Russula torulosa) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA