الأسماء في صفحات التنقل
Forpus a zo ur genad e rummatadur an evned, krouet e 1858 gant an naturour alaman Friedrich Boie (1789-1870).
Nav spesad a ya d'ober ar genad :
a vo kavet e Wikimedia Commons.
Forpus a zo ur genad e rummatadur an evned, krouet e 1858 gant an naturour alaman Friedrich Boie (1789-1870).
Forpus és un gènere d'ocells de la família dels psitàcids (Psittacidae ).
S'han descrit 8 espècies dins aquest gènere:[1]
Els Forpus són procedents d'Amèrica del Sud.
D'entre tots els Forpus, el Forpus Coelestis és el més conegut i estès entre els aficionats i criadors. Si bé hi ha altres subespècies ben arrelades al món de l'avicultura.
El Forpus Coelestis té una grandària de 12 - 13 cm; és rabassut i de cua "retallada": una "barreja" entre el periquito i l'Agapornis.
La seva distribució en llibertat inclou l'occident de l'Equador i el nord-occident del Perú. És realment molt abundant i comú, formant grans esbarts en recerca d'aliment.
En captivitat és una au tranquil·la, bastant "silenciosa" en comparació amb altres tipus de lloros i pericos que són molt més sorollosos i escandalosos. Resulten tan tranquils que una vegada acostumats i aclimatats al seu lloc, resulten ser molt confiats, no espantant-se així com així ni sent tan*histriónicos com el són en general totes les aus.
El Forpus és un dels pocs pistàcids amb dimorfisme sexual, sent molt fàcil, per tant, distingir mascles de femelles, fins i tot quan emplomen els polls.
A grans trets el color dels mascles és més vistós: el mascle posseeix sota les ales, a les celles i la rabada un marcat blau, molt vistós en vol, concretament el situat sota les seves ales. Les femelles són d'una coloració una mica més apagada i no posseeixen aquestes tonalitats blaves tan tremendament marcades en els mascles.
L'alimentació del forpus no és molt diferent ni dista molt de l'alimentació que se li proporociona a altres petits pistàcids com són els periquitos, Agapornis, etc.
La seva alimentació es basa en mixtura o pinso per Agapornis, juntament amb escaiola, i tenint especial cura amb els greixos (pipes, etc.). Al seu torn, la seva alimentació haurà de ser rica en fruites i verdures, llavors germinades...
Com tots, haurà de tenir sempre a disposició un bona mixtura de llavors o pinso. Concretament pels Forpus els és totalment vàlida la mixtura destinada a Agapornis. No obstant això, segons la marca, aquesta porta massa pipa, llavor alta en greix que convé rebaixar (els forpus són propensos a "engreixar-se"). Per a això, podrem rebaixar-la barrejant, a parts iguals, *mixtura per a Agapornis i mixtura per a periquitos (aquesta última no porta tanta pipa ni greixos). Així mateix, podem enriquir encara més la mixtura afegint-hi només escaiola (doncs normalment n'hi ha molt poca a les de periquitos i Agapornis).
Aconseguint doncs aquesta barreja, estarem donant una varietat de llavors necessàries i molt vàlida al nostre Forpus.
D'altra banda és molt important oferir-li fruita i verdura, almenys, 3-4 vegades a la setmana. És important també sortir de la típica fruita (poma) i verdura (enciam), donant-li a tastar la infinitat de fruites i verdures que realment podrem oferir-los:
- Fruites: pera, taronja, raïm, pruna, maduixa, kiwi, meló, albercoc, cirera, magrana, mandarina, figa, etc.
- Verdures: bledes, espinacs, pastanaga, col, dent de lleó, créixens, escarola, endívia, mongetes verdes, pebrot, pèsol, tomàquet, etc.
L'única fruita que no se li pot donar doncs resulta mortal a causa d'un component que porta és l'ALVOCAT.
A més de tota aquesta fruita i verdura, és molt aconsellable oferir-li llavors germinades, doncs resulten altament nutritives. Per a això posarem a germinar algunes de les llavors de la seva mixtura; o millor encara podrem adquirir llavors específicament destinades a la germinació.
Pot donar-se el cas que el nostre forpus amb anterioritat no hagi estat acostumat a les llavors germinades o a una varietat de fruita i verdura concreta i resulti difícil fer-lo menjar, ni tan sols tastar una mica de tot això.
Serà qüestió d'acostumar-lo: durant les primeres vegades i possiblement setmanes, no farà cas de totes aquestes "novetats alimentàries", havent-les de llençar, fins i tot, sense tocar. No obstant això, serà qüestió de paciència i d'insistir, i fins i tot d'oferir-li-ho de diferents maneres amb la finalitat de fer-li-ho atractiu i li pugui la curiositat (entre els barrots, penjant del sostre, picat a una menjadora, barrejat amb les seves llavors, etc.).
Això no obstant, durant tot l'any no hem d'oblidar tenir sempre a la seva disposició os de sèpia, ric en calci i molt necessari principalment per a la femella, per a la formació dels seus ous.
Fins aquí seria la seva alimentació base i principal. A part de tot això, podríem complementar la seva alimentació amb pinso. D'un temps ençà ha anat creixent i reconeixent-se aquest tipus d'alimentació tan nutritiva i completa.
Podrem trobar diferents tipus de marques de pinsos per a petits psitàcids (Agapornis i nimfes), i que molt vàlidament podrem oferir als nostres Forpus. Igualment serà un aliment que no menjaran al principi i que haurem d'oferir-li amb assiduïtat i insistència.
Finalment, durant l'època de cria menjaran pasta de cria (també anomenada pasta o paté d'ou). Convé donar-li aquelles pastes seques del mercat, no les humides, doncs aquestes últimes són més grasses.
Font: http://www.forpus-es.com
Die Sperlingspapageien (Forpus) sind eine Gattung von kleinen Papageien, die zu den Neuweltpapageien (Arini) gehören. Die Vögel leben von Mexiko bis in die Mitte Südamerikas.
Sperlingspapageien sind kurzschwänzige Vögel von 10 bis 13 cm Länge, nur der Gelbmasken-Sperlingspapagei (F. xanthops) ist mit 14–15 cm Länge etwas größer. Das Gefieder ist überwiegend grün oder gelbgrün gefärbt. Leuchtend blaue Gefiederpartien haben nur die Männchen. Blau gefärbt können insbesondere Bürzel, Nacken und Teile der Flügel sein. Bei angelegten Flügeln reichen ihre Spitzen bis zum Ende des Schwanzes.
Mehrere Arten werden als Heimtiere gehalten, am häufigsten der Blaugenick-Sperlingspapagei (F. coelestis), der in der Schweiz und in Österreich auch als Blaunacken- oder Graurücken-Sperlingspapagei bezeichnet wird. Eine paarweise Haltung der Sperlingspapageien ist unbedingt erforderlich. Die Mindestgröße der Voliere beträgt 1m*0,5m*0,5m (lbh). Mittlerweile gibt es bei mehreren Arten Mutationen – vor allem in Gelb, Blau und gescheckt.
Die Gattung besteht aus 9 Arten.[1]
Als Georges Cuvier im Jahr 1800 die neue Gattung der Edelsittiche (Psittacula) einführte, wurden auch Sperlingspapageien in diese Gattung eingeordnet.[2] Der Grünbürzel-Sperlingspapagei und der Kubasittich passten nicht so richtig in die neue Gattung, aber auch nicht in die Gattung der Keilschwanzsittiche (Aratinga). Somit wurde eine neue Gattung erforderlich.[3]
Für die Etymologie des Wortes Forpus gibt es keine Erklärung. Es wurde vermutet, dass es sich aus dem griechischen φορέω phoreō für „etwas tragen“, „mit etwas ausgestattet sein“ und πούς pous für „Fuß“ zusammensetzt. Arthur Alfred Prestwich stellte in seinem Buch I Name This Parrot. Brief biographies of men and women in whose honour commemorative names have been given die These auf, dass es sich vom lateinischen „profus“ für „sich ausbreiten“, in Anspielung auf ihre kurzen, keilförmigen Schwänze, ableiten könnte.[4]
Die Sperlingspapageien (Forpus) sind eine Gattung von kleinen Papageien, die zu den Neuweltpapageien (Arini) gehören. Die Vögel leben von Mexiko bis in die Mitte Südamerikas.
Forpus is a genus of neotropical parrots in the family Psittacidae. It is the only genus in the Forpini tribe of the subfamily Arinae.
The genus Forpus was introduced in 1858 by the German zoologist Friedrich Boie.[1] The type species was subsequently designated as the green-rumped parrotlet.[2][3] The etymology of the genus name is unknown.[4]
The genus contains nine species:[5]
Because of similarities to their larger parrot relatives and their small size, Forpus birds are often called parrotlets.
Forpus parrotlets are relatively small birds. Species range between 11–14.5 centimetres (4.3–5.7 in)[6][7] long and typically weigh 30–35 grams (1.1–1.2 oz).[7][8]
Forpus species are sexually dimorphic. Most males are bright green or yellow-green, with bright blue markings on their wings, tails, rumps, and heads (location varies between species). Females are duller green with more yellow-green markings and have few or no blue feathers. Forpus parrotlets have dark brown eyes with light peach or tan feet and beaks (with the exception of the dusky-billed parrotlet, which has a darker beak and feet). Like all parrots, Forpus species exhibit zygodactyly, meaning two toes face forwards and two face backwards.
All Forpus species are found in Latin, Central, or South America, and some species have been introduced on various Caribbean islands. Mexican parrotlets are found the furthest north, in western Mexico,[9] while cobalt-rumped parrotlets have the southernmost range, extending into southern Brazil and Argentina.[10] All other species are found between these two ranges, mostly in Peru, Ecuador, and Colombia.
Forpus species tend to live in subtropical and tropical dry forests, but are also found in shrublands, savannas, and heavily deforested or degraded forest areas. They are not found at altitudes higher than 1,800 metres (5,900 ft),[11] though most species remain far below.
Forpus species are non-migratory, though some populations of cobalt-rumped parrotlets are known to locally migrate to follow ripening fruit and budding trends. Some cobalt-rumped parrotlet populations are also known to be altitudinal migrants.[12]
Forpus species often flock in groups of up to 100 individuals to socialize and feed; they are very gregarious. They have complex social relationships, and many species (especially spectacled parrotlets) have individually specific greeting calls (sometimes called "names") to recognize one another.[13]
Most species nest in small holes or openings in trees, fenceposts, or similar objects. They have been known to use old nests created by various unrelated species. Clutch sizes range from 3-7 small, white, elliptical or spherical eggs.[8] Most species breed between March and November, but some species' breeding habits are not well enough studied to know this for sure.
The typical Forpus diet includes berries and fruits, seeds, leaves, flowers, buds, and other plant matter, possibly including nectar. Some species have been observed licking or eating clay from naturally-occurring clay mounds, a behavior which is thought to serve a similar purpose as a salt lick: the clay is a reliable source of minerals, such as calcium, that are important for birds to remain healthy.
Most Forpus species are listed as Least Concern by the IUCN Red List, with the exception of the Mexican parrotlet, which is Near Threatened and has a decreasing population, and the yellow-faced parrotlet, which is Vulnerable and has a stable population.[14] This is because of increases in the illegal parrot trade - birds are captured and sold as pets in Mexico, the U.S., and other countries.[8] This goes directly against the Wild Bird Conservation Act, CITES, and other species protection legislation.[15]
Every other species of Forpus parrotlet is believed to have stable populations. Some species, such as the spectacled parrotlet, are even believed to be increasing in population.[16] This is because parrotlets prefer low-density woodland or open spaces rather than densely forested areas, and deforestation has increased in many of their ranges.
Across all Forpus ranges, there are many conservation sites or protected areas already in place.
_-_Flickr_-_Alejandro_Bayer.jpg)
Many species in the genus Forpus are commonly kept as pets. These parrotlets are very social and may show signs of depression if kept alone, unless they have frequent contact with humans. Forpus parrots, especially males, can be very loud and need space to fly and roam. Like any other parrot, they usually spend their time socializing with their partner. These parrotlets enjoy chewing on calcium treats, wood (bark, e.g. corkbark), and porous rocks. Due to their curiosity, exposure to toxic material like plastic, toxic plants, and chemically treated objects should be strictly avoided, especially galvanized wires (falsely used as cheap material for aviaries) which have led to many cases of toxidrome.
Forpus parrotlets are not easy to breed as they are extremely aggressive and will sometimes kill or severely maim their partners.
Mexican, spectacled, and yellow-faced parrotlets are rarer in the U.S. but are more common as pets in other countries. Dusky-billed parrotlets, more commonly known as Sclater's parrotlets, are extremely rare and are only found in captivity in Europe. Some Forpus species, such as the Pacific parrotlet, have several color mutations that are selectively bred for as pets.
Green-rumped parrotlet (Forpus passerinus)
Cobalt-rumped parrotlet
(Forpus xanthopterygius)
Spectacled parrotlet
(Forpus conspicillatus)
Pacific parrotlet
(Forpus coelestis)
Yellow-faced parrotlet
(Forpus xanthops)
_(8079380755).jpg)
Mexican parrotlet (Forpus cyanopygius)
Dusky-billed parrotlet (Forpus modestus)
Pacific parrotlet (Forpus coelestis), captive yellow mutation
Forpus is a genus of neotropical parrots in the family Psittacidae. It is the only genus in the Forpini tribe of the subfamily Arinae.
Forpus es un género de aves de la familia Psittacidae, que incluye a una serie de especies de loros americanos de la región neotropical.
Forpus es un género de aves de la familia Psittacidae, que incluye a una serie de especies de loros americanos de la región neotropical.
Viheraraset (Forpus) on papukaijojen heimoon kuuluva lintusuku. Viheraraset ovat pieniä, 12–15 cm:n pituisia, lyhytpyrstöisiä papukaijoja, jotka elävät Etelä-Amerikassa. Sukupuolet ovat erivärisiä.
Viheraraset (Forpus) on papukaijojen heimoon kuuluva lintusuku. Viheraraset ovat pieniä, 12–15 cm:n pituisia, lyhytpyrstöisiä papukaijoja, jotka elävät Etelä-Amerikassa. Sukupuolet ovat erivärisiä.
Forpus est un genre d'oiseaux qui comprend sept espèces de touis.
Ces oiseaux ont un plumage essentiellement vert, rehaussé d'autres couleurs (jaune, azur et bleu) et une taille variant de 12 à 14 cm. Leur silhouette robuste et trapue, avec une queue courte et effilée font d'eux de véritables perroquets miniatures.
Les espèces de ce genre présentent également un dimorphisme sexuel.
D'après la classification de référence (version 2.2, 2009) du Congrès ornithologique international (ordre phylogénique) :
Forpus Boie, 1858 è un genere di uccelli della famiglia degli Psittacidi.[1]
Si tratta di un gruppo di sette specie di piccoli pappagalli caratterizzati da una taglia ridotta, attorno ai 12–14 cm, da una conformazione compatta e leggermente tozza, dovuta anche alla coda corta e leggermente a punta. Hanno tutti piumaggio generale verde e le specie sono tipicizzate grazie alla presenza dei colori giallo, azzurro e blu su parti del corpo di alcune di esse. I due sessi mostrano un certo dimorfismo sessuale. Molto amati e studiati e anche molto allevati in cattività, alcune specie di Forpus sono tra i pappagallini più diffusi e si sono ottenute mutazioni di colore, giallo e blu, ormai fissate.
Il genere Forpus comprende le seguenti specie:[1]
Forpus Boie, 1858 è un genere di uccelli della famiglia degli Psittacidi.
Žvirblinės papūgėlės (lot. Forpus, angl. Parrotlet, vok. Sperlingspapageien) – papūginių (Psittacidae) šeimos paukščių gentis.
Tai labai mažos papūgos, kurių kūnas nuo 12 iki 14,5 cm ilgio. Uodega trumpa. Snapas storas. Patelės blankesnių spalvų.
Paplitusios Pietų Amerikos šiaurės vakarinėje dalyje ir Centrinėje Amerikoje.
Gentyje 5-7 rūšys:
Žvirblinės papūgėlės (lot. Forpus, angl. Parrotlet, vok. Sperlingspapageien) – papūginių (Psittacidae) šeimos paukščių gentis.
Forpus is een geslacht van vogels uit de familie Psittacidae (papegaaien van Afrika en de Nieuwe Wereld).
Het geslacht kent de volgende soorten:[1]
Forpus is een geslacht van vogels uit de familie Psittacidae (papegaaien van Afrika en de Nieuwe Wereld).
Multimedia w Wikimedia Commons Forpini – monotypowe plemię niewielkich ptaków z podrodziny papug neotropikalnych (Arinae) w rodzinie papugowatych (Psittacidae).
Plemię obejmuje gatunki występujące w Ameryce[4].
Długość ciała 12–15 cm; masa ciała 20–37 g[5].
Do plemienia należy jeden rodzaj z następującymi gatunkami[9]:
Układ filogenetyczny (podrodziny, plemiona, rodzaje) na podstawie:
Forpini – monotypowe plemię niewielkich ptaków z podrodziny papug neotropikalnych (Arinae) w rodzinie papugowatych (Psittacidae).
Tuim é o nome comum dado à pequenas aves psitaciformes do género Forpus. As espécies do gênero se caracterizam pela coloração verde, e cauda curta, semelhantes aos periquitos, porém mais robustos. Na natureza, alimentam-se de sementes de grama e plantas herbáceas, bagas, frutos, brotos e, provavelmente, flores. Em cativeiro, comem mistura de sementes, frutas, verduras, legumes e ração comercial específica.
"Tuim" procede do termo tupi tu'i,no sentido de 'espécie de periquito'[1][2]
Botam de 3 a 7 ovos, que somente a fêmea choca por aproximadamente 18 dias. É ela também que os alimenta sozinha. Os filhotes saem do ninho a partir de 4 semanas de vida.
Amplamente distribuído no Brasil, ocorre no nordeste, leste e sul do Brasil até o Paraguai e Bolívia; também no alto Amazonas até o Peru e Colômbia.
É o menor psitacídeo do Brasil. O macho é verde com uma grande área azul na asa e no baixo dorso. A fêmea é totalmente verde, ligeiramente mais pálida e mais amarelada nas partes ventrais. O bico é cor de marfim e cinza na base da mandíbula superior. Íris marrom-escura e patas cinza. O peso máximo é aproximadamente 26 gramas. O seu tamanho máximo é 12 centímetros. A expectativa média de vida é de 15 anos.
Tuim é o nome comum dado à pequenas aves psitaciformes do género Forpus. As espécies do gênero se caracterizam pela coloração verde, e cauda curta, semelhantes aos periquitos, porém mais robustos. Na natureza, alimentam-se de sementes de grama e plantas herbáceas, bagas, frutos, brotos e, provavelmente, flores. Em cativeiro, comem mistura de sementes, frutas, verduras, legumes e ração comercial específica.
Sparvpapegojor, Forpus, är ett släkte fåglar i familjen Västpapegojor (Psittacidae).
Wikimedia Commons har media som rör Sparvpapegojor.
Sparvpapegojor, Forpus, är ett släkte fåglar i familjen Västpapegojor (Psittacidae).
Це дуже маленькі папуги з довжиною тіла від 12 до 14,5 см. До характерних рис цих папуг належить форма хвоста. Він у них короткий, закруглений або клиноподібної форми. Дзьоб товстий і як би роздутий з боків. Самки мають більше скромне забарвлення. Восковиця добре виражена, частіше вона оперена, але біля носових отворів гола.
Живуть у північно-західній частині Південної Америки й у Центральній Америці.
Залежно від класифікації кількість видів може варіювати, рід може включати від 7 до 9 видів. За Г. В. Фесенком — 7 видів[1]:
Це незавершена стаття з орнітології.
Forpus là một chi chim trong họ Psittacidae.[1]
.jpg)
Forpus là một chi chim trong họ Psittacidae.
Воробьиные попугайчики (лат. Forpus) — род попугаевых.
Это очень маленькие попугайчики с длиной тела от 12 до 14,5 см. К характерным особенностям этих попугаев относится форма хвоста. Он у них короткий, закруглённый или клинообразный. Клюв толстый и как бы вздутый по бокам. Самки имеют более скромную окраску. Восковица хорошо выражена, чаще она оперённая, но возле носовых отверстий голая.
Обитают в северо-западной части Южной Америки и в Центральной Америке.
Род включает 7 видов.
В зависимости от классификации количество видов может варьировать, и род может включать от 5 до 7 видов.
Воробьиные попугайчики (лат. Forpus) — род попугаевых.
