الأسماء في صفحات التنقل
L'arítjol (Smilax aspera)[2] és una planta enfiladissa de la família de les esmilacàcies, també coneguda com a aritja, arínjol,[3] banya de bou, matavelles,[4] heura del diable, sarsa (d'Espanya o del país) i sarsaparrella.
És un arbust d'1 a 15 metres d'alçada, verda tot l'any i s'enfila en altres plantes gràcies a circells que li surten de dos en dos a la base del pecíol. No té gaire densitat de fulles. L'arítjol té les fulles esparses, coriàcies i lluents. Al marge del limbe i a l'anvers normalment té petites espines. Les fulles tenen entre 4 i 10 cm.
La tija n'és voluble, ja que es manté dempeus aferrada a alguna superfície gràcies als seus circells.
Floreix entre els mesos d'agost i novembre. Les flors són de color crema amb el periant constituït per sis tèpals, només soldats per la base, units en grups de 5 a 30 en raïms. N'hi ha flors masculines, amb sis estams, i flors femenines de peus diferents i formen inflorescència axial.
El fruit és una baia bastant esfèrica, d'uns 7 mm, de color vermell, amb 1-3 llavors i que es presenta en forma de raïms. Aquestes baies són de color vermellós o negres quan són madures. La seva ingesta és tòxica, produeix: vòmits, diarrea i una disminució elevada dels glòbuls vermells en la sang.
Creixen en zones de clima moderat i amb un cert grau d'humitat. Es troba principalment sota arbres de fulla perenne dels boscos mediterranis com els boscos de pins blancs o alzinars. En parets o arbustos a la vora dels camps de cultiu o zones d'arbustos protegits per l'ombra que produeixen.
És molt comuna en tots els Països Catalans, excepte als Pirineus, on és rara. Prolifera sempre a la terra baixa en molts tipus de boscos, garrigues i bardissars.[5] Creix entre 0 i 1.000 metres d'altitud.[6]
La Smilax Aspera és una planta de fulla perenne, per la qual cosa no és una planta anual, floreix entre els mesos d'agost i setembre; les seves flors color crema estan constituïdes per sis tèpals només soldats per la base. Hi ha flors masculines amb un nombre de sis estams per flor i femenines de peus diferents i formen inflorescències axials.
Es pot reproduir per al·logàmia: es un mètode de propagació sexual, també anomenat fecundació encreuada, un sistema que deixa garantida la variabilitat genètica, per tant, les noves combinacions al·lèliques dintre de la mateixa espècie.
La difusió del pol·len d’aquesta planta es produeix per zoogàmia, és a dir, és transportat de flor en flor gràcies a l’acció d'animals o insectes: el pol·len els queda enganxat als pèls, plomes, etc. En aquest cas, és més concretament per entomogàmia, ja que són els insectes els que transporten el pol·len i faciliten la fecundació d’aquestes plantes.
Arítjol segons el DCVB és d'etimologia desconeguda, si bé proposa per a la variant balear "aritja" una poc probable procedència del llatí *aridĭca, derivat de arĭda, ‘seca’. El castellanisme sarsaparrella és un manlleu a l'espanyol zarzaparrilla, també passat al francès, compost de zarza, arç (de l’àrab saras, planta espinosa o segons el DCVB d'origen obscur, probablement preromà), i de parrilla, trilla, parra.
Hi ha una subespècie endèmica de les Illes Balears: l'aritja baleàrica o Smilax aspera balearica, que es diferencia pel fet de quasi no tenir fulles.[7]
L'arítjol (Smilax aspera) és una planta enfiladissa de la família de les esmilacàcies, també coneguda com a aritja, arínjol, banya de bou, matavelles, heura del diable, sarsa (d'Espanya o del país) i sarsaparrella.
.jpg)
