dcsimg

Comments ( الإنجليزية )

المقدمة من eFloras
Found in Azad Kashmir and Murree Hills from 1000-2000 m. Also reported from Karachi and Sind by Hasanain & Rahman (Pl.Kar. & Sind.76.1957) but the record needs confirmation.

Roots and stems contain a heteroside, parillin and potassium nitrate. Medicinally used as a substitute for Indian sarsaparilla; also used as a diuretic.

ترخيص
cc-by-nc-sa-3.0
حقوق النشر
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
الاقتباس الببليوغرافي
Flora of Pakistan Vol. 0: 3 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
المصدر
Flora of Pakistan @ eFloras.org
محرر
S. I. Ali & M. Qaiser
المشروع
eFloras.org
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
eFloras

Description ( الإنجليزية )

المقدمة من eFloras
Vines climbing. Stem and branches woody, ridged-angled, usually very sparsely prickly; prickles short, slightly compressed. Petiole often curved or twisted, 3--4 cm, sometimes sparsely prickly, wingless; abscission zone apical; tendrils rather long. Leaf blade cordate-deltoid to ovate-lanceolate, 6--15 × 5--9.5 cm. Inflorescence a spike of 5--25 umbels, 7--45 cm, basally prophyllate; umbels of both sexes sessile on elongate rachis, 3--6-flowered, base slightly thickened; bracteoles many, broadly ovate. Male flowers: tepals white, 4--5 × ca. 1 mm; stamens 2--2.5 mm. Female flowers: tepals slightly smaller than male ones; staminodes 6. Fl. Jan--Feb, fr. Nov--Dec. 2 n = 32*.
ترخيص
cc-by-nc-sa-3.0
حقوق النشر
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
الاقتباس الببليوغرافي
Flora of China Vol. 24: 115 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
المصدر
Flora of China @ eFloras.org
محرر
Wu Zhengyi, Peter H. Raven & Hong Deyuan
المشروع
eFloras.org
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
eFloras

Description ( الإنجليزية )

المقدمة من eFloras
Shrubby climber, branches mostly with hooks and spines. Leaves 50-150 x 33-95 mm, broadly ovate to ovate or ovate-lanceolate, cordate, astate or cuneate at base; apex obtuse or acute, mucronate; margin entire or spiny ; leaf distinctly 3(-5)-nerved, midrib sometimes spiny below. Petiole c. 29 mm long, sometimes prickly with a pair of tendrils at the base. Flowers in umbellate racemes, white, fragrant. Peduncle c. 6 mm long. Pedicels c. 6 mm long, filiform. Bracteoles minute. Perianth segments 5 mm long, the outer linear-oblong, the inner linear, with a dark mid-portion. Male flower: filaments c. 3 mm long, anther 1 mm long. Female flower: staminodes 6; stigmas oblong. Berry globose. c. 5 mm long and broad, red, turning blue-black when ripe. Seed c. 4 mm long, dark brown.
ترخيص
cc-by-nc-sa-3.0
حقوق النشر
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
الاقتباس الببليوغرافي
Flora of Pakistan Vol. 0: 3 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
المصدر
Flora of Pakistan @ eFloras.org
محرر
S. I. Ali & M. Qaiser
المشروع
eFloras.org
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
eFloras

Distribution ( الإنجليزية )

المقدمة من eFloras
Widespread from Mediterranean and E. Africa eastwards to India & Ceylon.
ترخيص
cc-by-nc-sa-3.0
حقوق النشر
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
الاقتباس الببليوغرافي
Annotated Checklist of the Flowering Plants of Nepal Vol. 0 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
المصدر
Annotated Checklist of the Flowering Plants of Nepal @ eFloras.org
مؤلف
K.K. Shrestha, J.R. Press and D.A. Sutton
المشروع
eFloras.org
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
eFloras

Distribution ( الإنجليزية )

المقدمة من eFloras
S Xizang, SW Yunnan [Bhutan, India, Myanmar, Nepal; E and N Africa, SW Asia, C and S Europe].
ترخيص
cc-by-nc-sa-3.0
حقوق النشر
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
الاقتباس الببليوغرافي
Flora of China Vol. 24: 115 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
المصدر
Flora of China @ eFloras.org
محرر
Wu Zhengyi, Peter H. Raven & Hong Deyuan
المشروع
eFloras.org
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
eFloras

Distribution ( الإنجليزية )

المقدمة من eFloras
Distribution: Throughout India, Kashmir, Sri Lanka, S. Europe, Syria, N. Africa.
ترخيص
cc-by-nc-sa-3.0
حقوق النشر
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
الاقتباس الببليوغرافي
Flora of Pakistan Vol. 0: 3 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
المصدر
Flora of Pakistan @ eFloras.org
محرر
S. I. Ali & M. Qaiser
المشروع
eFloras.org
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
eFloras

Elevation Range ( الإنجليزية )

المقدمة من eFloras
1200-2600 m
ترخيص
cc-by-nc-sa-3.0
حقوق النشر
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
الاقتباس الببليوغرافي
Annotated Checklist of the Flowering Plants of Nepal Vol. 0 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
المصدر
Annotated Checklist of the Flowering Plants of Nepal @ eFloras.org
مؤلف
K.K. Shrestha, J.R. Press and D.A. Sutton
المشروع
eFloras.org
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
eFloras

Flower/Fruit ( الإنجليزية )

المقدمة من eFloras
Fl.Per.: Sept.-March. Fr.Per.: May-Aug.
ترخيص
cc-by-nc-sa-3.0
حقوق النشر
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
الاقتباس الببليوغرافي
Flora of Pakistan Vol. 0: 3 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
المصدر
Flora of Pakistan @ eFloras.org
محرر
S. I. Ali & M. Qaiser
المشروع
eFloras.org
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
eFloras

Habitat ( الإنجليزية )

المقدمة من eFloras
Forests; 1000--2000 m.
ترخيص
cc-by-nc-sa-3.0
حقوق النشر
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
الاقتباس الببليوغرافي
Flora of China Vol. 24: 115 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
المصدر
Flora of China @ eFloras.org
محرر
Wu Zhengyi, Peter H. Raven & Hong Deyuan
المشروع
eFloras.org
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
eFloras

Synonym ( الإنجليزية )

المقدمة من eFloras
Smilax maculata Roxburgh.
ترخيص
cc-by-nc-sa-3.0
حقوق النشر
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
الاقتباس الببليوغرافي
Flora of China Vol. 24: 115 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
المصدر
Flora of China @ eFloras.org
محرر
Wu Zhengyi, Peter H. Raven & Hong Deyuan
المشروع
eFloras.org
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
eFloras

Distribution ( الإسبانية، القشتالية )

المقدمة من IABIN
Chile Central
ترخيص
cc-by-nc-sa-3.0
حقوق النشر
Universidad de Santiago de Chile
مؤلف
Pablo Gutierrez
موقع الشريك
IABIN

Smilax aspera ( الأستورية )

المقدمة من wikipedia AST
Pa ver la fruta tamién conocida como "brusel", Ribes.
«Alzaparrilla» redirixe equí. Pa otres aceiciones, ver Alzaparrilla (dixebra).
 src=
Smilax aspera

La nuégada o alzaparrilla (Smilax aspera) ye un parrotal de la familia de les Smilacacees (d'antiguo allugar nuna definición amplia de les Liliacees). Ye orixinaria d'Asia, África y Europa.

Descripción

Ye un parrotal colos tarmos delgaos, cambiadizos, d'unu a dos metros de llargu y espinoses, fueyes peciolaes, alternes, aspres, con munchos nervios, acorazonaes, y persistentes, les flores de color mariellu-crema en recímanos axilares, los frutos en forma de bayes globoses como'l arbeyu y raigaños fibrosos y casi cilíndriques utilizaes en medicines en melecines sudoríficos y depurativos. Ye común nel continente americanu y n'España.

El frutu contién d'una a tres granes. Na base del pecíolude cada fueya, hai dos bilortos. El frutu nun s'utiliza, lo que s'utiliza ye'l so raigañu.

Nun tien de confundir se cola asemeyada nueza negra (Tamus communis), que los sos frutos son venenosos: Enroscar nel sentíu de les aguyes del reló, el so frutu contién 6 granes, y nun tien bilortos.

Distribución y hábitat

El so orixe ye d'África, Asia y Europa[1] Alcuéntrase siempres nes tierres baxes en munchos tipos de montes, carbaes y bardiales.

Usos

L'alzaparrilla da nome a una bébora refrescante llograda de los raigaños de la planta. Esta bébora yá bien antigua, foi bien popular n'Europa y n'Estaos Xuníos hasta l'apaición de refrescos como la Coca-Cola.[2] Sicasí determinaos compuestos presentes na planta fueron utilizaos pa la ellaboración de pesticidas y venenos altamente potentes. Yá na dómina Inca, mientres la batalla de Cajamarca, los caballos españoles que participaron nel sitiu que dio llugar a la captura del inca Atahualpa, aguantaron en vela un númberu inusitáu d'hores gracies a la ingesta accidental d'esta planta.

 src=
Zarzaparrila.
 src=
Ilustración téunica de la zarzaparrila.

Propiedaes

Son utilizaes como plantes melecinales, sobremanera nos casos de reumatismu y les enfermedaes de la piel (eccema, psoriasis), tamién nos casos de gripe, l'anorexa o la gota. Tien aición diurética y diaforética, porque favorez la circulación. Namái los sos raigaños utilícense, y les bagues, si realmente nun son tóxiques.

La planta tamién s'utiliza como tónicu y poles sos propiedaes afrodisíacas en Méxicu y na Amazonia p'aumentar la virilidad y el tratamientu de los trestornos de la menopausia. Utilizar nel tratamientu de les enfermedaes respiratories y la sífilis.

Taxonomía

Smilax aspera foi descritu por Carolus Linnaeus y espublizóse en Species Plantarum 2: 1028–1029. 1753.[3]

Etimoloxía

Smilax: nome xenéricu que recibe'l so nome del mitu griegu de Crocus y la ninfa Smilax. Anque esti mitu tien numberoses formes, siempres xira en redol al amor atayao y tráxico d'un home mortal que ye convertíu nuna flor, y una ninfa del monte que se tresforma nuna parra.

aspera: epítetu llatín que significa "rugosa".[4]

Sinónimos
[5][n. 1]
  • Smilax tetragona L.f., Suppl. Pl.: 427 (1782).
  • Smilax mauritanica Poir., Voi. Barbarie 2: 263 (1789).
  • Smilax rigida Sol. ex Sm. in A.Russell, Nat. Hist. Aleppo, ed. 2, 2: 271 (1794).
  • Smilax mauritanica Desf., Fl. Atlant. 2: 367 (1799), nom. illeg.
  • Smilax escelsa Duhamel, Traité Arbr. Arbust., nouv. ed., 1: 236 (1803), nom. inval.
  • Smilax catalonica Poir. in J.B.A.M.de Lamarck, Encycl. 6: 467 (1805).
  • Smilax nigra Willd., Sp. Pl. 4: 773 (1806).
  • Smilax variabilis Pers., Syn. Pl. 2: 618 (1807).
  • Smilax capitata Buch.-Ham. ex D.Don, Prodr. Fl. Nepal.: 49 (1825), pro syn.
  • Smilax maculata Roxb. ex D.Don, Prodr. Fl. Nepal.: 49 (1825).
  • Smilax sagittata Desv. in W.Hamilton, Prodr. Pl. Ind. Occid.: 58 (1825).
  • Smilax sagittifolia Lodd., Bot. Cab. 18: t. 1799 (1832).
  • Smilax pendulina Lowe, Trans. Cambridge Philos. Soc. 4(2): 12 (1833).
  • Smilax mauritanica var. vespertilionis Boiss., Voi. Bot. Espagne: 609 (1842).
  • Smilax mauritanica Webb & Berthel., Hist. Nat. Iles Canaries 2(3): 322 (1846), nom. illeg.
  • Smilax picta K.Koch, Dendrologie 2(2): 337 (1873).
  • Smilax nilagirensis Steud. ex A.DC. in A.L.P.P.de Candolle & A.C.P.de Candolle, Monogr. Phan. 1: 167 (1878), pro syn.
  • Smilax balearica (Willk. ex A.DC.) Burnat & Barbey, Not. Voi. Bot. Balear.: 12 (1882).
  • Smilax longipes Gand., Contr. Fl. Terr. Slav. Merid. 1: 28 (1883).
  • Smilax saxicola Gand., Contr. Fl. Terr. Slav. Merid. 1: 28 (1883).
  • Smilax mauritanica subsp. vespertilionis (Boiss.) K.Richt., Pl. Eur. 1: 234 (1890).
  • Smilax goetzeana Engl., Bot. Jahrb. Syst. 30: 275 (1901).
  • Smilax willkommii Gand., Bull. Soc. Bot. France 47: 124 (1901).
  • Smilax brevipes Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 42 (1903), nom. illeg.
  • Smilax conferta Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 43 (1903).
  • Smilax inermis Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 43 (1903), nom. illeg.
  • Smilax intricatissima Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 44 (1903).
  • Smilax oxycarpa Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 43 (1903).
  • Smilax peduncularis Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 42 (1903), nom. illeg.
  • Smilax platyphylla Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 43 (1903).
  • Smilax rettiana Willis ex Livera, Ann. Roy. Bot. Gard. (Peradeniya) 11: 103 (1928).

Nome común

  • Castellanu: allegra-campu, bigorda, cerrajuda, salparrilla, mueyu parilla, salsaparrilla, sarza d'España, uva de perru, hedra, zaparrilla, zarzamorisca, artu moriscu, zarzaparilla d'España, zarzaparilla del país, alzaparrilla, alzaparrilla blanca, alzaparrilla común, alzaparrilla falsa, alzaparrilla cervuna, alzaparrilla morisca.[6]

Notes

  1. La bibliografía utilizada pa definir el nome correctu y los sinónimos ta en el sitiu de Royal Botanic Gardens, Kew, y ye la siguiente:
    • Ghazanfar, S. (1977). Flora of Pakistan 107: 1-5. Department of Botany, University of Karachi, Karachi.
    • Jafri, S.M.H. & El-Gadi, A. (eds.) (1978). Flora of Libya 57: 1-81. Al-Faateh University, Tripoli..
    • Tutin, T.G. & al. (eds.) (1980). Flora Europaea 5: 1-452. Cambridge University Press, Cambridge.
    • Davis, P.H. (ed.) (1984). Flora of Turkey and the East Aegean Islands 8: 1-632. Edinburgh University Press, Edinburgh.
    • Meikle, R.D. (1985). Flora of Cyprus 2: 833-1970. The Bentham-Moxon Trust Royal Botanic Gardens, Kew.
    • Hansen, A. & Sunding, P. (1985). Flora of Macaronesia. Checklist of vascular plants. 3. revised edition. Sommerfeltia 1: 5-103.
    • Karthikeyan, S., Jain, S.K., Nayar, M.P. & Sanjappa, M. (1989). Florae Indicae Enumeratio: Monocotyledonae: 1-435. Botanical Survey of India, Calcutta.
    • Cowley, Y.J. (1989). Smilacaceae. Flora of Tropical East Africa: 1-4.
    • Rechinger, K.H., Browicz, K., Persson, K. & Wendelbo, P. (1990). Flora Iranica 165: 1-194. Naturhistorisches Museums Wien.
    • Noltie, H.J. (1994). Flora of Bhutan 3(1): 1-456. Royal Botanic Garden, Edinburgh.
    • Zhengyi, W. & Raven, P.H. (eds.) (2000). Flora of China 24: 1-431. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
    • Dassanayake (ed.) (2000). A Revised Handbook to the Flora of Ceylon 14: 1-307. Oxford & IBH Publishing Co. PVT. LTD., New Delhi, Calcutta.
    • Kress, W.J., DeFilipps, R.A., Farr, Y. & Kyi, D.Y.Y. (2003). A Checklist of the Trees, Shrubs, Herbs and Climbers of Myanmar. Contributions from the United States National Herbarium 45: 1-590.
    • Danin, A. (2004). Distribution Atles of Plants in the Flora Palaestina area: 1-517. The Israel Academy of Sciences and Humanities, Xerusalem.

Referencies

  1. Smilax aspera information from NPGS/GRIN
  2. «Propiedad de l'alzaparrilla». El mundu de les plantes editorial=Botanical-online SL. Consultáu'l 5 de febreru de 2013.
  3. Smilax aspera en Trópicos
  4. N'Epítetos Botánicos
  5. «Smilax aspera». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 1 d'ochobre de 2009.
  6. «Smilax aspera». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 7 d'ochobre de 2009.

Ver tamién

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia AST

Smilax aspera: Brief Summary ( الأستورية )

المقدمة من wikipedia AST
Smilax aspera Pa ver la fruta tamién conocida como "brusel", Ribes. «Alzaparrilla» redirixe equí. Pa otres aceiciones, ver Alzaparrilla (dixebra).  src= Smilax aspera

La nuégada o alzaparrilla (Smilax aspera) ye un parrotal de la familia de les Smilacacees (d'antiguo allugar nuna definición amplia de les Liliacees). Ye orixinaria d'Asia, África y Europa.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia AST

Arítjol ( الكتالونية )

المقدمة من wikipedia CA

L'arítjol (Smilax aspera)[2] és una planta enfiladissa de la família de les esmilacàcies, també coneguda com a aritja, arínjol,[3] banya de bou, matavelles,[4] heura del diable, sarsa (d'Espanya o del país) i sarsaparrella.

Descripció

És un arbust d'1 a 15 metres d'alçada, verda tot l'any i s'enfila en altres plantes gràcies a circells que li surten de dos en dos a la base del pecíol. No té gaire densitat de fulles. L'arítjol té les fulles esparses, coriàcies i lluents. Al marge del limbe i a l'anvers normalment té petites espines. Les fulles tenen entre 4 i 10 cm.

La tija n'és voluble, ja que es manté dempeus aferrada a alguna superfície gràcies als seus circells.

Floreix entre els mesos d'agost i novembre. Les flors són de color crema amb el periant constituït per sis tèpals, només soldats per la base, units en grups de 5 a 30 en raïms. N'hi ha flors masculines, amb sis estams, i flors femenines de peus diferents i formen inflorescència axial.

Fruit

El fruit és una baia bastant esfèrica, d'uns 7 mm, de color vermell, amb 1-3 llavors i que es presenta en forma de raïms. Aquestes baies són de color vermellós o negres quan són madures. La seva ingesta és tòxica, produeix: vòmits, diarrea i una disminució elevada dels glòbuls vermells en la sang.

Distribució i hàbitat

Creixen en zones de clima moderat i amb un cert grau d'humitat. Es troba principalment sota arbres de fulla perenne dels boscos mediterranis com els boscos de pins blancs o alzinars. En parets o arbustos a la vora dels camps de cultiu o zones d'arbustos protegits per l'ombra que produeixen.

És molt comuna en tots els Països Catalans, excepte als Pirineus, on és rara. Prolifera sempre a la terra baixa en molts tipus de boscos, garrigues i bardissars.[5] Creix entre 0 i 1.000 metres d'altitud.[6]

Cicle vital

La Smilax Aspera és una planta de fulla perenne, per la qual cosa no és una planta anual, floreix entre els mesos d'agost i setembre; les seves flors color crema estan constituïdes per sis tèpals només soldats per la base. Hi ha flors masculines amb un nombre de sis estams per flor i femenines de peus diferents i formen inflorescències axials.

Es pot reproduir per al·logàmia: es un mètode de propagació sexual, també anomenat fecundació encreuada, un sistema que deixa garantida la variabilitat genètica, per tant, les noves combinacions al·lèliques dintre de la mateixa espècie.

La difusió del pol·len d’aquesta planta es produeix per zoogàmia, és a dir, és transportat de flor en flor gràcies a l’acció d'animals o insectes: el pol·len els queda enganxat als pèls, plomes, etc. En aquest cas, és més concretament per entomogàmia, ja que són els insectes els que transporten el pol·len i faciliten la fecundació d’aquestes plantes.

Etimologia

Arítjol segons el DCVB és d'etimologia desconeguda, si bé proposa per a la variant balear "aritja" una poc probable procedència del llatí *aridĭca, derivat de arĭda, ‘seca’. El castellanisme sarsaparrella és un manlleu a l'espanyol zarzaparrilla, també passat al francès, compost de zarza, arç (de l’àrab saras, planta espinosa o segons el DCVB d'origen obscur, probablement preromà), i de parrilla, trilla, parra.

Subespècie balearica

 src=
La subespècie balearica

Hi ha una subespècie endèmica de les Illes Balears: l'aritja baleàrica o Smilax aspera balearica, que es diferencia pel fet de quasi no tenir fulles.[7]

 src=
Smilax aspera
 src=
Fulla

Referències

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arítjol Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Killip, Ellsworth Paine; Morton, Conrad Vernon «A revision of the Mexican and Central American species of Smilax». Botany of the Maya area: Miscellaneous papers, 12, 1936, p.1-11.
  2. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans (en català). Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 223-224. ISBN 84-7306-407-0.
  3. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 14 gener 2016].
  4. Notes de viatge
  5. Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
  6. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 14 gener 2016].
  7. «Smilax aspera balearica». Herbari virtual del Mediterrani Occidental. Universitat de les Illes Balears.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autors i editors de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia CA

Arítjol: Brief Summary ( الكتالونية )

المقدمة من wikipedia CA

L'arítjol (Smilax aspera) és una planta enfiladissa de la família de les esmilacàcies, també coneguda com a aritja, arínjol, banya de bou, matavelles, heura del diable, sarsa (d'Espanya o del país) i sarsaparrella.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autors i editors de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia CA

Orientalsk sarsaparil ( الدانماركية )

المقدمة من wikipedia DA
 src=
Smilax aspera

Orientalsk sarsaparil (Smilax aspera) er en stedsegrøn, klatrende busk med tornede grene. Blomsterne dufter.

Beskrivelse

Skuddene er tydeligt firkantede, meget zig-zag-slyngede og mere eller mindre tæt besat med buede torne. bladene er spredtstillede, læderagtige, hele og forskelligt formede (fra lancetform til trekantet ægform) med lang, kileformet spids. Bladstilke, bladrande og midterribber er ofte tornede. Begge bladsider er skinnende græsgrønne, oversiden dog ofte med hvide pletter eller marmoreringer.

Blomsterne er 3-tallige og regelmæssige, bortset fra at de er særbo. De er samlet i 5-7 hoveder, der tilsammen danner klaser, der udgår fra bladhjørner og skudspidser. De enkelte blomster er gulgrønne uden tydelig forskel på bæger- og kronblade. Frugterne er kuglerunde, seje bær, som skifter fra rød til sort farve under modningen. Hvert bær indeholder 1-3 frø.

Rodsystemet består af en kraftig, knoldagtig jordstængel og mange, vidt udbredte rødder.

Højde x bredde og årlig tilvækst: 15,00 x 10,00 m (100 x 100 cm/år).

Hjemsted

Arten har sin naturlige udbredelse i Makaronesien, Nordafrika, tropisk Afrika, Mellemøsten, det Indiske Subkontinent og Sydeuropa. Alle steder foretrækker den et lysåbent eller letskygget voksested med gruset og veldrænet jord. Derimod er den mindre afhængig af humus- og næringsindhold. Arten optræder som lian i lysninger, krat, maki og på ruderater.

I Sierra Calderona i delstaten Valencia, Spanien, danner arten skove sammen med bl.a. Jordbærtræ, vedbend, Daphne gnidium (en art af dafne), dværgpalme, kermeseg, korkeg, mastikstræ, middelhavsene, middelhavskorsved, musetorn, rundbladet eg, skarpbladet asparges, smalbladet stenved, stedsegrøn rose, vild krap og vintersnebolle[1]




Note

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia-forfattere og redaktører
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia DA

Orientalsk sarsaparil: Brief Summary ( الدانماركية )

المقدمة من wikipedia DA
 src= Smilax aspera

Orientalsk sarsaparil (Smilax aspera) er en stedsegrøn, klatrende busk med tornede grene. Blomsterne dufter.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia-forfattere og redaktører
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia DA

Raue Stechwinde ( الألمانية )

المقدمة من wikipedia DE

Die Raue Stechwinde (Smilax aspera) ist eine Pflanzenart aus der Gattung Stechwinden (Smilax) innerhalb der Familie der Stechwindengewächse (Smilacaceae). Sie gedeiht im Mittelmeerraum, in Afrika und Asien.

Beschreibung

 src=
Laubblatt
 src=
Blütenstand
 src=
Zweig mit Laubblättern und Früchten
 src=
Zweig mit Laubblättern und Früchten
 src=
Illustration aus Flore coloriée de poche du littoral méditerranéen de Gênes à Barcelone y compris la Corse

Vegetative Merkmale

Die Raue Stechwinde ist eine immergrüne, verholzende Kletterpflanze, die bis 15 Meter hoch klettert. Die Zweige sind deutlich vierkantig, hin- und hergebogen und mehr oder weniger dicht mit etwas gebogenen, kurzen und leicht zusammengedrückten Stacheln besetzt.

Die wechselständig angeordneten Laubblätter sind in Blattstiel und Blattspreite gegliedert. Der Blattstiel ist häufig gebogenen oder verdrehten, 3 bis 4 Zentimeter lang und manchmal mit wenigen Stacheln besetzt. Am Grund des Blattstiels wachsen zwei lange Ranken. Die einfache, auffallende glänzende, herz- bis spießförmige Blattspreite ist derb ledrig, herzförmig-dreieckig bis eiförmig-lanzettlich, 6 bis 15 Zentimeter lang und 5 bis 9,5 Zentimeter breit. Die Spreitenbasis ist herzförmig oder breit-keilförmig. Der Blattrand und die Mittelrippe der Blattunterseite sind häufig mit Stacheln versehen. Beide Blattseiten sind glänzend grün, die Oberseite ist häufig weiß gefleckt oder marmoriert. Je Blattspreite sind vier bis neun Blattadern erkennbar.[1][2][3]

Generative Merkmale

Die Raue Stechwinde ist zweihäusig getrenntgeschlechtig (diözisch).[3] Der aus 5 bis 25 sitzenden, drei- bis sechsblütigen doldigen Teilblütenständen zusammengesetzte, ährige Gesamtblütenstand ist 7 bis 45 Zentimeter lang mit verlängerter Achse und etwas verdickter Basis. Es werden zahlreiche breit eiförmige Vorblätter gebildet.

Die Blüten duften stark und angenehm. Die eingeschlechtigen Blüten sind dreizählig. Die Blütenhülle ist einfach und nicht in Kelch und Krone unterteilt. Die Blütenhüllblätter der männlichen Blüten sind weiß, 4 bis 5 Millimeter lang und etwa 1 Millimeter breit. Ihre Staubblätter sind 2 bis 2,5 Millimeter lang. Weibliche Blüten besitzen etwas kleinere Blütenhüllblätter und sechs Staminodien.

Die anfangs grünen, während der Reifung roten und sich später blauschwarz färbenden Beeren bei Durchmessern von bis zu 5 Millimetern rundlich. Die dunkelbraunen Samen sind 4 Millimeter lang.[2][4]

Chromosomensatz

Die Chromosomengrundzahl beträgt x = 16; es liegt Diploidie mit einer Chromosomenzahl von 2n = 32 vor.[2][5]

Verbreitung

Das Verbreitungsgebiet der Rauen Stechwinde erstreckt sich vom Mittelmeerraum bis nach Malawi in Afrika und bis nach Indien, Nepal und Sri Lanka in Asien.[6] Sie gedeiht in Macchien, Wäldern und an Mauern.[3] In China findet man sie in Wäldern in Höhenlagen von 1000 bis 2000 Metern im Südwesten von Yunnan und im Süden des Autonomen Gebiets Tibet.[2]

Systematik

Die Erstveröffentlichung von Smilax aspera erfolgte 1753 durch Carl von Linné in seinem Werk Species Plantarum, 2, Seite 1028–1029.[7] Synonyme für Smilax aspera L. sind: Smilax aspericaulis Wall. ex A.DC., Smilax maculata Roxb. Smilax sagittata Desv. ex Ham.[7]

Die Art Smilax aspera gehört zur Gattung Smilax innerhalb der Familie der Smilacaceae.

Von Smilax aspera wurden mehrere Varietäten bzw. Unterarten beschrieben, deren Status unklar ist.[7] Die Unterart Smilax aspera subsp. mauritanica (Poir.) Arc. hat breit herzförmige Laubblätter und ist beinahe stachellos.[3]

Verwendung und Inhaltsstoffe

Die jungen Sprosse werden ähnlich wie Wildspargel als Gemüse gegessen.[3] Die Wurzeln und Sprosse enthalten Heteroside, Parillin und Kaliumnitrat. Sie wurden medizinisch als Diuretikum und als Ersatz für Smilax regelii u. a. verwendet.[4] Ähnlich ist die Hohe Stechwinde.

Nachweise

Literatur

  • Ingrid Schönfelder, Peter Schönfelder: Die Kosmos-Mittelmeerflora. Über 500 Mittelmeerpflanzen in Farbfotos (= Kosmos-Naturführer). 3. Auflage. Franckh-Kosmos, Stuttgart 1999, ISBN 3-440-07803-5, S. 268, 269.
  • Andreas Roloff, Andreas Bärtels: Flora der Gehölze. Bestimmung, Eigenschaften und Verwendung. 3., korrigierte Auflage. Eugen Ulmer, Stuttgart (Hohenheim) 2008, ISBN 978-3-8001-5614-6, S. 603.
  • Chen Xinqi, Tetsuo Koyama: Smilax. In: Wu Zheng-yi, Peter H. Raven (Hrsg.): Flora of China. Volume 24: Flagellariaceae through Marantaceae. Science Press und Missouri Botanical Garden Press, Beijing und St. Louis, 2000, ISBN 0-915279-83-5. Smilax aspera, S. 115 – textgleich online wie gedrucktes Werk.

Einzelnachweise

  1. Roloff et al.: Flora der Gehölze, S. 603
  2. a b c d Chen Xinqi, Tetsuo Koyama: Smilax. In: Wu Zheng-yi, Peter H. Raven (Hrsg.): Flora of China. Volume 24: Flagellariaceae through Marantaceae. Science Press und Missouri Botanical Garden Press, Beijing und St. Louis, 2000, ISBN 0-915279-83-5. Smilax aspera, S. 115 – textgleich online wie gedrucktes Werk.
  3. a b c d e Schönfelder et al.: Die Kosmos-Mittelmeerflora, S. 268
  4. a b Smilax aspera bei Tropicos.org. In: Flora of Pakistan. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  5. Smilax aspera bei Tropicos.org. In: IPCN Chromosome Reports. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  6. Smilax aspera im Germplasm Resources Information Network (GRIN), USDA, ARS, National Genetic Resources Program. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. Abgerufen am 24. August 2010.
  7. a b c Smilax aspera bei Tropicos.org. Missouri Botanical Garden, St. Louis Abgerufen am 13. Oktober 2013.

Weblinks

 src=
– Album mit Bildern, Videos und Audiodateien
 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia DE

Raue Stechwinde: Brief Summary ( الألمانية )

المقدمة من wikipedia DE

Die Raue Stechwinde (Smilax aspera) ist eine Pflanzenart aus der Gattung Stechwinden (Smilax) innerhalb der Familie der Stechwindengewächse (Smilacaceae). Sie gedeiht im Mittelmeerraum, in Afrika und Asien.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia DE

Ariège ( الأوكيتانية (بعد 1500) )

المقدمة من wikipedia emerging languages
 src=
Smilax aspera

L'ariège (Smilax aspera L.) es una planta monocotiledona qu'aparten al genre Smilax, que fa partida de l’òrdre de las Liliales e de la familha de las Smilacacèas.

Lo genre Smilax compta 350 espècias dins lo mond. D’autras espècias son utilizadas a de fins medicinalas, coma Smilax china L.

Descripcion

 src=
Fuèlha
 src=
Flors

L'ariège es un arbrilhonet o liana vivaça. Mesura d'1 a 3 m de naut e possèda una tija volubila, linhosa, rameluda e espinosa. Sas fuèlhas altèrnas, persistantas, lusissentas, son en forma de còr o de pica, e amb dos estipuls transformats en vedilhas. Lo limbe coriaci es percorrit de 5 a 7 nervaduras de traça pseudo parallèl se jonhant a la cima, mas, qu'es excepcional per una monocotiledona, amaçat per un malhum de nervaduras secondàrias. Lo bòrd del limbe es espinós.

Es una planta dioïca, de flors pichonas, blanc jaunenc, reünidas en pichonas ombèlas. Los fruchs pichons e globuloses, a vegada ovals, semblan a de groselhas, son roge escur. La planta conten de saponinas.

Florason d’agost a octobre en region mditerranèa. Lo fruchs maduran en novembre decembre.

Qualques sosespècas son a vegadas distingadas :

  • S. aspera subsp aspera
  • S. aspera subsp balearica
  • S. aspera subsp mauritanica
  • S. aspera subsp nigra

Espandiment e abitat

Aquela espècia buta dins las tèrras sècas en Mexic, en Orient Mejan, en Africa centrala (Republica Democratica de Còngo, Kenya, Etiopia), en Asia centrala (Índia, Botan, Nepal) e en Euròpa dins las regions mediterranèas.

La liana, tròp solida per èsser trencada de la man, contribuís a far la garriga lengadociana dificilament penetrabla.

Utilizacions

 src=
Aspècte general

Planta medicinala, utilizada en cas de raumatisme e de malautiá de pel (eczemà, psoriasi), mas tanben en cas de gripa, anorexia o gota. A una accion diuretica e diaforetca, car activa la circulacion. Solas las racinas son utilizadas, e sas grana, se son pas vertadièrament toxica, totun son pas consomablas.

La planta es tanben consomada per sa vertuts fortificantas e afrodisiacas en Mexic e Amazònia per tal de far créisser la virilitat e tractar los trebolums de la menopausa. Es utilizada dins lo tractament de problèmas respiratòris e de la sifilis.

Notas e referéncias

Vejatz tanben

Articles connèxes

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia emerging languages

Ariège: Brief Summary ( الأوكيتانية (بعد 1500) )

المقدمة من wikipedia emerging languages
 src= Smilax aspera

L'ariège (Smilax aspera L.) es una planta monocotiledona qu'aparten al genre Smilax, que fa partida de l’òrdre de las Liliales e de la familha de las Smilacacèas.

Lo genre Smilax compta 350 espècias dins lo mond. D’autras espècias son utilizadas a de fins medicinalas, coma Smilax china L.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia emerging languages

Iskerci ( القبايلية )

المقدمة من wikipedia emerging languages

Iskerci imezdi neɣ Iskerci Kan (Assaɣ ussnan: Smilax aspera) d talmest n yimɣan iynayawwen yeṭṭafaren tawsit n iskerci deg twacult n teskercin. Talmest-a tettwasexdem i wsuji n kra n waṭṭanen

Aglam

Tidu-lmasin

Ideggan n wemɣay

Iskerci i wsuji

Tiwlafin

Ẓeṛ daɣen

Tilmas

tiwlafin

 src=
Smilax aspera - Iskerci[1][2][3]

Tiwelhiwin

  1. 'Imɣan n Tensawt - Plantes de Kabylie ' - Saïd Zidat - Editions Innexsys, Luxembourg, Avril 2016 ISBN 978-99959-0-205-6 www.imghantensawt.lu
  2. 'Amawal n Yemɣan - Lexique de plantes ' - Chabane Mohand u Remdane - Mémoire d'études en Agronomie - Université de Tizi ouzou (non daté ~années 80)
  3. ‘Étude botanique sur la Kabylie du Jurjura, avec catalogue’ - Aristide Letourneux - Imprimerie Nationale Française, Paris 1870
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia emerging languages

Iskerci: Brief Summary ( القبايلية )

المقدمة من wikipedia emerging languages

Iskerci imezdi neɣ Iskerci Kan (Assaɣ ussnan: Smilax aspera) d talmest n yimɣan iynayawwen yeṭṭafaren tawsit n iskerci deg twacult n teskercin. Talmest-a tettwasexdem i wsuji n kra n waṭṭanen

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia emerging languages

Raza ( الكورسيكية )

المقدمة من wikipedia emerging languages
 src=
Smilax aspera

A Raza (Smilax aspera) hè una pianta chì face parte di a famiglia di e Smilacaceae. Hè ancu chjamata u razu (o u razzu in u sartinese). Hè longa sin'à 2 metri. Fiurisce d'aostu à uttrove. I frutti i a raza sò bagarelli rossi. Sò maturi da nuvembre à dicembre.

A raza hè diffusa in u Messicu, in l'isule Canarie, in Africa centrale, in Asia centrale è in e regione di l'area mediterranea. Si scontra da u livellu di u mare sin'à 1200 metri.

A radica di a raza cuntene numerosi principi attivi frà i quali si pò mintuvà: a smilacina, a salsasapunina, l'acidu salsasapinicu.

In Corsica

A raza hè cumuna in Corsica. Si trova à spessu in a machja. Hè ancu chjamata a tìrria.

Referenze

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autori è editori di Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia emerging languages

Raza: Brief Summary ( الكورسيكية )

المقدمة من wikipedia emerging languages
 src= Smilax aspera

A Raza (Smilax aspera) hè una pianta chì face parte di a famiglia di e Smilacaceae. Hè ancu chjamata u razu (o u razzu in u sartinese). Hè longa sin'à 2 metri. Fiurisce d'aostu à uttrove. I frutti i a raza sò bagarelli rossi. Sò maturi da nuvembre à dicembre.

A raza hè diffusa in u Messicu, in l'isule Canarie, in Africa centrale, in Asia centrale è in e regione di l'area mediterranea. Si scontra da u livellu di u mare sin'à 1200 metri.

A radica di a raza cuntene numerosi principi attivi frà i quali si pò mintuvà: a smilacina, a salsasapunina, l'acidu salsasapinicu.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autori è editori di Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia emerging languages

कुकुरडाइनो ( النيبالية )

المقدمة من wikipedia emerging languages
 src=
नेपालमा पाइने कुकुरडाइनो
 src=
Smilax aspera

कुकुरडाइनो नेपालमा जंगली अवस्थामा पाइने औषधीय गुण भएको वनस्पति हो। बहुवर्षीय पोथ्रा वर्गमा पर्ने यो वनस्पति लहरायुक्त हुने गर्दछ।

चित्र दिर्घा

यो पनि हेर्नुहोस्

सन्दर्भ सामग्रीहरू

बाह्य लिङ्कहरू

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
विकिपेडिया लेखक र सम्पादकहरू
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia emerging languages

कुकुरडाइनो: Brief Summary ( النيبالية )

المقدمة من wikipedia emerging languages
 src= नेपालमा पाइने कुकुरडाइनो  src= Smilax aspera

कुकुरडाइनो नेपालमा जंगली अवस्थामा पाइने औषधीय गुण भएको वनस्पति हो। बहुवर्षीय पोथ्रा वर्गमा पर्ने यो वनस्पति लहरायुक्त हुने गर्दछ।

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
विकिपेडिया लेखक र सम्पादकहरू
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia emerging languages

Smilax aspera ( الإنجليزية )

المقدمة من wikipedia EN

Smilax aspera, with common names common smilax,[2] rough bindweed,[3] sarsaparille,[4] and Mediterranean smilax, is a species of flowering vine in the greenbriar family.

Description

Smilax aspera is a perennial, evergreen climber with a flexible and delicate stem, with sharp thorns. The climbing stem is 1–4 metres (3 ft 3 in – 13 ft 1 in) long.[5] The leaves are 8–10 centimetres (3.1–3.9 in) long,[5] petiolated, alternate, tough, leathery, and heart-shaped, with toothed and spiny margins. It is a monocot with reticulate venation. The midrib of the underside of the leaf is also provided with spines. The flowers, very fragrant, are small, yellowish or greenish, gathered in axillary racemes. The flowering period in Mediterranean regions extends from September to November. The fruits are globose berries, gathered in clusters, which ripen in autumn. They are initially red, later turning black. They have a diameter of 8–10 millimetres (0.31–0.39 in)[5] and contain one to three tiny and round seeds. They are insipid and unpalatable to humans, but they are a source of nourishment for many species of birds.

Distribution

This species is widespread in Central Africa (Democratic Republic of Congo, Kenya, Ethiopia), Mediterranean Europe (Cyprus, Albania, Croatia, Greece, Italy, Malta, Montenegro, France, Portugal, Spain), temperate Asia ( Israel, Jordan, Lebanon, Syria, Turkey) and tropical Asia (India, Bhutan, Nepal). It is also naturalized in other regions.[6]

Habitat

It grows in the woods and scrubs, at an altitude of 0–1,200 metres (0–3,937 ft) above sea level.[5]

Gallery

See also

References

  1. ^ "The Plant List: A Working List of All Plant Species". Retrieved 6 August 2014.
  2. ^ BSBI List 2007 (xls). Botanical Society of Britain and Ireland. Archived from the original (xls) on 2015-06-26. Retrieved 2014-10-17.
  3. ^ USDA, NRCS (n.d.). "Smilax aspera". The PLANTS Database (plants.usda.gov). Greensboro, North Carolina: National Plant Data Team. Retrieved 2 February 2016.
  4. ^ Altervista Flora Italiana, salsapariglia, sarsaparille, rough bindweed, Smilax aspera includes photos and European distribution map
  5. ^ a b c d Pignatti S. - Flora d'Italia – Edagricole – 1982. Vol. III, pag. 401
  6. ^ "Smilax aspera". Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service (ARS), United States Department of Agriculture (USDA). Retrieved 6 August 2014.
Wikimedia Commons has media related to Smilax aspera.
Wikispecies has information related to Smilax aspera.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EN

Smilax aspera: Brief Summary ( الإنجليزية )

المقدمة من wikipedia EN

Smilax aspera, with common names common smilax, rough bindweed, sarsaparille, and Mediterranean smilax, is a species of flowering vine in the greenbriar family.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EN

Aspra smilako ( إسبرانتو )

المقدمة من wikipedia EO

La aspra smilako [1] (Smilax aspera) estas specio de angiosperma grimpoplanto el la familio de smilakacoj (Smilacaceae). Ĝi estas indiĝena en Afriko, Eŭropo, Sudokcidenta Azio, kaj Suda Azio [2].

Oni trovas ĝin interalie en la makisoj de la Mediteranea regiono.

En Maroko la planto troviĝas en tuta la lando, sed ne en la pli aridaj regionoj aŭ en la alta montaro. En la Maamora-Arbaro aspra smilako vegetas en la arbustaroj apud la uedoj [3].

Vidu ankaŭ

Referencoj

  1. PIV2 p. 1057
  2. angle Smilax aspera L.. Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture (1996-04-22). Alirita 2009-04-12.
  3. Métro A. e.a. 1955

Bibliografio

  • france Métro A. & Ch. Sauvage 1955 : Flore des végétaux ligneux de la Mamora, Société des sciences naturelles et physiques du Maroc, Rabat, 498 pp. (p. 144-145)
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EO

Aspra smilako: Brief Summary ( إسبرانتو )

المقدمة من wikipedia EO

La aspra smilako (Smilax aspera) estas specio de angiosperma grimpoplanto el la familio de smilakacoj (Smilacaceae). Ĝi estas indiĝena en Afriko, Eŭropo, Sudokcidenta Azio, kaj Suda Azio .

Oni trovas ĝin interalie en la makisoj de la Mediteranea regiono.

En Maroko la planto troviĝas en tuta la lando, sed ne en la pli aridaj regionoj aŭ en la alta montaro. En la Maamora-Arbaro aspra smilako vegetas en la arbustaroj apud la uedoj .

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EO

Smilax aspera ( الإسبانية، القشتالية )

المقدمة من wikipedia ES
 src=
Smilax aspera

Smilax aspera (comúnmente llamada zarzaparrilla o zarza morisca, entre otros nombres) es un arbusto de la familia de las esmilacáceas (antiguamente se lo ubicaba en una definición amplia de las liliáceas). Es originaria de Asia, África y Europa.

Descripción

Es un arbusto con los tallos delgados, volubles, de uno a dos metros de largo y espinosas, hojas pecioladas, alternas, ásperas, con muchos nervios, acorazonadas, y persistentes, las flores de color amarillo-crema en racimos axilares, los frutos en forma de bayas globosas como el guisante y raíces fibrosas y casi cilíndricas utilizadas en medicinas o medicamentos sudoríficos y depurativos. Es común en el continente americano y en España.

El fruto contiene de una a tres semillas. En la base del pecíolo de cada hoja, hay dos zarcillos. El fruto no se utiliza, lo que se utiliza es su raíz.

No debe confundirse con la parecida nueza negra (Tamus communis), cuyos frutos son venenosos: Se enrosca en el sentido de las agujas del reloj, su fruto contiene seis semillas, y no tiene zarcillos.

Distribución y hábitat

Su origen es de África, Asia y Europa[1]​ Se localiza siempre en las tierras bajas en muchos tipos de bosques, matorrales y zarzales.

Usos

La zarzaparrilla da nombre a una bebida refrescante obtenida de las raíces de la planta. Esta bebida ya muy antigua, fue muy popular en Europa y en Estados Unidos hasta la aparición de refrescos como la Coca-Cola.[2]​ Sin embargo determinados compuestos presentes en la planta fueron utilizados para la elaboración de pesticidas y venenos altamente potentes. Ya en la época Inca, durante la batalla de Cajamarca, los caballos españoles que participaron en el sitio, que dio lugar a la captura del inca Atahualpa, aguantaron en vela un número inusitado de horas gracias a la ingesta accidental de esta planta (la especie no se encontraba en esa zona).[cita requerida]

 src=
Zarzaparrilla.
 src=
Ilustración técnica de la zarzaparrilla.

Propiedades

Se utilizan como plantas medicinales, sobre todo en los casos de reumatismo y las enfermedades de la piel (eccema, psoriasis), también en los casos de gripe, la anorexia o la gota. Tiene acción diurética y diaforética, porque favorece la circulación. Sólo sus raíces se utilizan, y las bayas, si realmente no son tóxicas.

La planta también se utiliza como tónico y por sus propiedades afrodisíacas en México y en la Amazonia para aumentar la erección y el tratamiento de los trastornos de la menopausia. Se utiliza en el tratamiento de las enfermedades respiratorias y la sífilis. Incluso se ha llegado a realizar una investigación en Australia que destaca su contenido en furostanol, sustancia que posiblemente tiene una poderosa actividad antiproliferativa contra las células cancerosas.[3]

Taxonomía

Smilax aspera fue descrito por Carolus Linnaeus y publicado en Species Plantarum 2: 1028–1029. 1753.[4]

Etimología

Smilax: nombre genérico que recibe su nombre del mito griego de Crocus y la ninfa Smilax. Aunque este mito tiene numerosas formas, siempre gira en torno al amor frustrado y trágico de un hombre mortal que es convertido en una flor, y una ninfa del bosque que se transforma en una parra.

aspera: epíteto latíno que significa "rugosa".[5]

Sinónimos
[6][n. 1]
  • Smilax tetragona L.f., Suppl. Pl.: 427 (1782).
  • Smilax mauritanica Poir., Voy. Barbarie 2: 263 (1789).
  • Smilax rigida Sol. ex Sm. in A.Russell, Nat. Hist. Aleppo, ed. 2, 2: 271 (1794).
  • Smilax mauritanica Desf., Fl. Atlant. 2: 367 (1799), nom. illeg.
  • Smilax excelsa Duhamel, Traité Arbr. Arbust., nouv. ed., 1: 236 (1803), nom. inval.
  • Smilax catalonica Poir. in J.B.A.M.de Lamarck, Encycl. 6: 467 (1805).
  • Smilax nigra Willd., Sp. Pl. 4: 773 (1806).
  • Smilax variabilis Pers., Syn. Pl. 2: 618 (1807).
  • Smilax capitata Buch.-Ham. ex D.Don, Prodr. Fl. Nepal.: 49 (1825), pro syn.
  • Smilax maculata Roxb. ex D.Don, Prodr. Fl. Nepal.: 49 (1825).
  • Smilax sagittata Desv. in W.Hamilton, Prodr. Pl. Ind. Occid.: 58 (1825).
  • Smilax sagittifolia Lodd., Bot. Cab. 18: t. 1799 (1832).
  • Smilax pendulina Lowe, Trans. Cambridge Philos. Soc. 4(2): 12 (1833).
  • Smilax mauritanica var. vespertilionis Boiss., Voy. Bot. Espagne: 609 (1842).
  • Smilax mauritanica Webb & Berthel., Hist. Nat. Iles Canaries 2(3): 322 (1846), nom. illeg.
  • Smilax picta K.Koch, Dendrologie 2(2): 337 (1873).
  • Smilax nilagirensis Steud. ex A.DC. in A.L.P.P.de Candolle & A.C.P.de Candolle, Monogr. Phan. 1: 167 (1878), pro syn.
  • Smilax balearica (Willk. ex A.DC.) Burnat & Barbey, Not. Voy. Bot. Balear.: 12 (1882).
  • Smilax longipes Gand., Contr. Fl. Terr. Slav. Merid. 1: 28 (1883).
  • Smilax saxicola Gand., Contr. Fl. Terr. Slav. Merid. 1: 28 (1883).
  • Smilax mauritanica subsp. vespertilionis (Boiss.) K.Richt., Pl. Eur. 1: 234 (1890).
  • Smilax goetzeana Engl., Bot. Jahrb. Syst. 30: 275 (1901).
  • Smilax willkommii Gand., Bull. Soc. Bot. France 47: 124 (1901).
  • Smilax brevipes Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 42 (1903), nom. illeg.
  • Smilax conferta Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 43 (1903).
  • Smilax inermis Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 43 (1903), nom. illeg.
  • Smilax intricatissima Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 44 (1903).
  • Smilax oxycarpa Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 43 (1903).
  • Smilax peduncularis Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 42 (1903), nom. illeg.
  • Smilax platyphylla Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 43 (1903).
  • Smilax rettiana Willis ex Livera, Ann. Roy. Bot. Gard. (Peradeniya) 11: 103 (1928).

Nombres comunes

  • alegra-campo, bigorda, cerrajuda, salparrilla, salsa parrilla, salsaparrilla, sarza de España, cocolmeca, uva de perro, yedra, zaparrilla, zarzamorisca, zarza morisca, zarzaparilla de España, zarzaparilla del país, zarzaparrilla, zarzaparrilla blanca, zarzaparrilla común, zarzaparrilla falsa, zarzaparrilla montaraz, zarzaparrilla morisca.[7]

Notas

  1. La bibliografía utilizada para definir el nombre correcto y los sinónimos está en el sitio de Royal Botanic Gardens, Kew, y es la siguiente:
    • Ghazanfar, S. (1977). Flora of Pakistan 107: 1-5. Department of Botany, University of Karachi, Karachi.
    • Jafri, S.M.H. & El-Gadi, A. (eds.) (1978). Flora of Libya 57: 1-81. Al-Faateh University, Tripoli..
    • Davis, P.H. (ed.) (1984). Flora of Turkey and the East Aegean Islands 8: 1-632. Edinburgh University Press, Edinburgh.
    • Meikle, R.D. (1985). Flora of Cyprus 2: 833-1970. The Bentham-Moxon Trust Royal Botanic Gardens, Kew.
    • Hansen, A. & Sunding, P. (1985). Flora of Macaronesia. Checklist of vascular plants. 3. revised edition. Sommerfeltia 1: 5-103.
    • Karthikeyan, S., Jain, S.K., Nayar, M.P. & Sanjappa, M. (1989). Florae Indicae Enumeratio: Monocotyledonae: 1-435. Botanical Survey of India, Calcutta.
    • Cowley, E.J. (1989). Smilacaceae. Flora of Tropical East Africa: 1-4.
    • Rechinger, K.H., Browicz, K., Persson, K. & Wendelbo, P. (1990). Flora Iranica 165: 1-194. Naturhistorisches Museums Wien.
    • Noltie, H.J. (1994). Flora of Bhutan 3(1): 1-456. Royal Botanic Garden, Edinburgh.
    • Zhengyi, W. & Raven, P.H. (eds.) (2000). Flora of China 24: 1-431. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
    • Dassanayake (ed.) (2000). A Revised Handbook to the Flora of Ceylon 14: 1-307. Oxford & IBH Publishing Co. PVT. LTD., New Delhi, Calcutta.
    • Kress, W.J., DeFilipps, R.A., Farr, E. & Kyi, D.Y.Y. (2003). A Checklist of the Trees, Shrubs, Herbs and Climbers of Myanmar. Contributions from the United States National Herbarium 45: 1-590.
    • Danin, A. (2004). Distribution Atlas of Plants in the Flora Palaestina area: 1-517. The Israel Academy of Sciences and Humanities, Jerusalem.

Referencias

  1. «Smilax aspera information from NPGS/GRIN». Archivado desde el original el 24 de septiembre de 2015. Consultado el 13 de enero de 2008.
  2. «Propiedades de la zarzaparrilla». El mundo de las plantas. Botanical-online SL. Consultado el 5 de febrero de 2013.
  3. «Cocolmeca: Propiedades medicinales y usos de la raíz de está planta». Consultado el 27 de junio de 2019.
  4. Smilax aspera en Trópicos
  5. En Epítetos Botánicos
  6. «Smilax aspera». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultado el 1 de octubre de 2009.
  7. «Smilax aspera». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. Consultado el 7 de octubre de 2009.

 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores y editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia ES

Smilax aspera: Brief Summary ( الإسبانية، القشتالية )

المقدمة من wikipedia ES
 src= Smilax aspera

Smilax aspera (comúnmente llamada zarzaparrilla o zarza morisca, entre otros nombres) es un arbusto de la familia de las esmilacáceas (antiguamente se lo ubicaba en una definición amplia de las liliáceas). Es originaria de Asia, África y Europa.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores y editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia ES

Endalar ( الباسكية )

المقدمة من wikipedia EU

Endalar edo arkasats (Smilax aspera) zurtoin igokari eta arantzatsuak dituen zuhaixka da, bihotz itxurako hostoak eta mulkotan bilduriko ale gorri edo beltzak ematen dituena.[1] Huntzaren antzeko landare txikia da,[2] Smilax generokoa.

Erreferentziak


Biologia Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz.
(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipediako egileak eta editoreak
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EU

Endalar: Brief Summary ( الباسكية )

المقدمة من wikipedia EU

Endalar edo arkasats (Smilax aspera) zurtoin igokari eta arantzatsuak dituen zuhaixka da, bihotz itxurako hostoak eta mulkotan bilduriko ale gorri edo beltzak ematen dituena. Huntzaren antzeko landare txikia da, Smilax generokoa.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipediako egileak eta editoreak
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EU

Salsepareille d'Europe ( الفرنسية )

المقدمة من wikipedia FR

Smilax asperaSalsepareille

La Salsepareille ou Salsepareille d'Europe (Smilax aspera L.) est une espèce de plantes monocotylédones de la famille des Smilacacées. Elle est parfois appelée liseron épineux. On consomme les jeunes pousses et, de même que plusieurs autres plantes du genre Smilax, elle est utilisée pour ses vertus médicinales.

Description

 src=
Feuille
 src=
Fleurs
 src=
Smilax aspera - Muséum de Toulouse

La Salsepareille d'Europe est un sous-arbrisseau ou liane vivace. Elle mesure de 1 à 3 m de haut et possède une tige volubile, ligneuse, sarmenteuse et épineuse. Ses feuilles alternes, persistantes, luisantes, sont en forme de cœur ou de pique, et munies de deux stipules transformés en vrilles. Le limbe coriace est parcouru de 5 à 7 nervures à tracé pseudo-parallèle se rejoignant au sommet, mais, fait exceptionnel pour une monocotylédone, réunies par un réseau de nervures secondaires. Le bord du limbe est épineux.

C’est une plante dioïque, à fleurs petites, blanc jaunâtre, réunies en petites ombelles. Les fruits petits et globuleux, parfois ovales, ressemblent à des groseilles, sont rouge foncé. La plante contient des saponines.

La floraison, très odorante, a lieu d’août à octobre en région méditerranéenne. Les fruits arrivent à maturité en novembre-décembre.

On peut confondre cette plante avec le Tamier commun (Dioscorea communis), mais ce dernier a une tige sans épine.

Sous-espèces

  • S. aspera subsp. aspera
  • S. aspera subsp. balearica
  • S. aspera subsp. mauritanica
  • S. aspera subsp. nigra

Distribution et habitat

Cette espèce pousse[1],[2] dans les terres sèches :

  • du pourtour méditerranéen (Espagne, France, Italie, ex-Yougoslavie, Grèce, Turquie, Liban, Syrie, Jordanie, Libye, Algérie, Maroc) ;
  • en Afrique de l’est et du centre ;
  • en Asie (Inde, Népal, Chine du sud).

La liane, trop solide pour être rompue à la main, contribue à rendre la garrigue languedocienne difficilement pénétrable.

Étymologie

Il s’agit d’un emprunt au portugais salsaparrilha, lui-même emprunté (avec altération due à l’influence de salsa « persil ») à l’espagnol zarzaparrilla « salsepareille », composé de zarza « ronce » et de parrilla « treille », dérivé diminutif de parra « treille », zarza et parra étant d’origine inconnue, probablement préromaine[3].

esp. zarzaparrilla (zarza ronce, parrilla treille) ⇒ port. salsaparrilha ⇒ fr. salsepareille

Usages divers

 src=
Aspect général

Usages médicinaux

Comme plante médicinale, elle a été utilisée contre le rhumatisme et certaines maladies de peau (eczéma, psoriasis), contre la grippe, l'anorexie ou la goutte.

Elle a une action diurétique et diaphorétique, car elle active la circulation. Seules ses racines sont utilisées.

Des salsepareilles ont été importées de Nouvelle-Espagne aux XVIe – XVIIe siècles, comme plantes médicinales. Le médecin de Séville, Nicolas Monardes (1493-1588), qui l’a dit fort semblable à notre salsepareille[4], ne savait pas qu’il s’agissait d’espèces différentes (Smilax aristolochiifolia Mill.[5], Smilax febrifuga, Smilax regelii).

Elle contient des phyto-stérols et des formes de stéroïdes, on pense donc qu’elle joue sur les taux de testostérone[6].

Usages alimentaires

Jeunes pousses

Les parties toutes jeunes des branches de la salsepareille sont comestibles, crues (en Espagne par exemple) ou cuites. On les cueille au printemps, rougeâtres et très tendres. Elles ont une saveur légèrement amère agréable, et elles peuvent être préparées comme les asperges[7],[8].

En Turquie et Italie, après les avoir fait bouillir, elles sont servies avec de l'huile d’olive et du citron ou dans des omelettes. Elles sont aussi appréciées en Bosnie[8].

Fleurs

Dans le midi de la France, infusées dans de l'eau-de-vie avec un sirop de sucre, elles servent à fabriquer une liqueur[8].

Racines

Une boisson espagnole (dite Zarzaparilla) était produite avec ses racines[8].

Fruits

Ses baies, si elles ne sont pas vraiment toxiques, ne sont généralement pas considérées comme consommables[réf. souhaitée] mais bien mûres, elles ont servi à faire des confitures en Sicile[8].

Plante d'ornement

On la retrouve cultivée à cet usage dans divers parcs et jardins.

Consommateur

Parmi les consommateurs, on trouve :

Dans la fiction

Autre salsepareille

Au Québec, on nomme salsepareille une autre espèce de plante, que l’on trouve communément dans les sous-bois d'érables et conifères : l'Aralia nudicaulis L., de la famille des Araliacées, celle du lierre et du ginseng. La plante porte trois tiges sur un pied. La fleur, lorsque présente, part du pied et les fruits deviennent bleu foncé en murissant. Son rhizome se développe à l'horizontale à fleur de terre. Cette plante est utilisée en décoction comme anti-stress, régulateur de la pression sanguine et stimulant général.

Le nom de « salsepareille indigène » désigne aussi le Houblon (Humulus lupulus).

Notes et références

  1. (en) Référence GRIN : espèce Smilax aspera L.
  2. (en) Référence Flora of China : Smilax aspera
  3. CNRTL, « Salsepareille » (consulté le 15 janvier 2017)
  4. Cristóbal Acosta, Garcia de Orta, Charles de L'Ecluse, Nicolás Monardes, Prospero Alpino, Histoire des drogues, espisceries, et de certains medicamens simples, qui naissent és Indes [et] en l'Amerique, Iean Pillehotte, 1619 (lire en ligne)
  5. Ken Fern, « Smilax aristolochiifolia, Useful Tropical Plants Database 2014 »
  6. Goetz P. (2007). LA PHYTOTHERAPIE : SANTE PAR PLANTE (French Edition ), Selection Reader's Digest , Cachan, p.202
  7. Salsapariglia dans : www.dipbot.unict.it/alimurgiche/piantespontanee.aspx
  8. a b c d et e Couplan, François (2009) Le régal végétal : plantes sauvages comestibles ; Editions Ellebore, Voir p75/527 pages

Voir aussi

Article connexe

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia FR

Salsepareille d'Europe: Brief Summary ( الفرنسية )

المقدمة من wikipedia FR

Smilax aspera • Salsepareille

La Salsepareille ou Salsepareille d'Europe (Smilax aspera L.) est une espèce de plantes monocotylédones de la famille des Smilacacées. Elle est parfois appelée liseron épineux. On consomme les jeunes pousses et, de même que plusieurs autres plantes du genre Smilax, elle est utilisée pour ses vertus médicinales.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia FR

Silvamar ( الجاليكية )

المقدمة من wikipedia gl Galician
 src=
Smilax aspera

A silvamar[1][2] ou zarzaparrilla[2][3] (Smilax aspera) é un arbusto da familia das Smilacáceas (antigamente situábase nunha definición ampla das Liliáceas) de talo delgado, follas pecioladas e espiñentas, flores abrancazadas en umbela, froito globoso de cor vermella escura e rizoma alongado e nodoso, da que se utiliza principalmente o rizoma en infusión; as follas teñen tamén propiedades medicinais[4][5]. É orixinaria de Asia, África e Europa.

Descrición

É un arbusto cos talos magros, volúbeis, dun a dous metros de longo e espiñentos, follas pecioladas, alternas, ásperas, con moitos nervios, forma de corazón, e persistentes, as flores de cor amarela-crema en acios axilares, os froitos en forma de bagas globosas coma o chícharo e raíces fibrosas e case cilíndricas utilizadas en menciñas en medicamentos sudoríficos e depurativos. É común no continente americano e en España.

O froito contén dunha a tres sementes. Na base do pecíolo de cada folla, hai dous gabiáns. O froito non se utiliza, o que se utiliza é a súa raíz.

Cómpre non confundir a especie coa outra rubideira semellante: as uvas de can ou norza moura (Tamus communis), cuxos froitos son velenosos: enróscase no senso das agullas do reloxo, o seu froito contén 6 sementes, e non ten gabiáns.

Distribución e hábitat

A súa orixe é de África, Asia e Europa[6] Localízase sempre nas terras baixas en moitos tipos de bosques, matogueiras e silveirais.

Usos

A zarzaparrilla[3] dá nome a unha bebida refrescante obtida das raíces da planta. Esta bebida xa moi antiga, foi moi popular en Europa e nos Estados Unidos até a aparición de refrescos como a Coca-Cola.[7] Con todo determinados compostos presentes na planta foron utilizados para a elaboración de pesticidas e velenos altamente potentes. Xa na época Inca, durante a batalla de Cajamarca, os cabalos españois que participaron no cerco que deu lugar á captura do inca Atahualpa, pasaron a noitada espertos grazas á inxesta accidental desta planta.

 src=
Silvamar.
 src=
Ilustración técnica da silvamar.

Propiedades

Son utilizadas como plantas medicinais, especialmente nos casos de reumatismo e as doenzas da pel (eccema, psoríase), tamén nos casos de gripe, a anorexia ou a gota. Ten acción diurética e diaforética, porque favorece a circulación. Utilízanse só as súas raíces e as bagas, que realmente non son tóxicas.

A planta tamén se utiliza como tónico e polas súas propiedades afrodisíacas en México e na Amazonia para aumentar a virilidade e o tratamento dos trastornos da menopausa. Utilízase no tratamento das enfermidades respiratorias e a sífilis.

Taxonomía

Smilax aspera foi descrito por Carl von Linné e publicado en Species Plantarum 2: 1028–1029. 1753.[8]

Etimoloxía

Smilax: nome xenérico que recibe o seu nome do mito grego de Crocus e a ninfa Smilax. Aínda que este mito ten numerosas formas, sempre vira en torno ao amor frustrado e tráxico dun home mortal que é convertido nunha flor, e unha ninfa do bosque que se transforma nunha videira.

aspera: epíteto latíno que significa "rugosa".[9]

Sinónimos
[10][11]
  • Smilax tetragona L.f., Suppl. Pl.: 427 (1782).
  • Smilax mauritanica Poir., Vou. Barbarie 2: 263 (1789).
  • Smilax rigida Sol. ex Sm. in A.Russell, Nat. Hist. Aleppo, ed. 2, 2: 271 (1794).
  • Smilax mauritanica Desf., Fl. Atlant. 2: 367 (1799), nom. illeg.
  • Smilax excelsa Duhamel, Traité Arbr. Arbust., nouv. ed., 1: 236 (1803), nom. inval.
  • Smilax catalonica Poir. in J.B.A.M.de Lamarck, Encycl. 6: 467 (1805).
  • Smilax nigra Willd., Sp. Pl. 4: 773 (1806).
  • Smilax variabilis Pers., Syn. Pl. 2: 618 (1807).
  • Smilax capitata Buch.-Ham. ex D.Don, Prodr. Fl. Nepal.: 49 (1825), prol syn.
  • Smilax maculata Roxb. ex D.Don, Prodr. Fl. Nepal.: 49 (1825).
  • Smilax sagittata Desv. in W.Hamilton, Prodr. Pl. Ind. Occid.: 58 (1825).
  • Smilax sagittifolia Lodd., Bot. Cab. 18: t. 1799 (1832).
  • Smilax pendulina Lowe, Trans. Cambridge Philos. Soc. 4(2): 12 (1833).
  • Smilax mauritanica var. vespertilionis Boiss., Vou. Bot. Espagne: 609 (1842).
  • Smilax mauritanica Webb & Berthel., Hist. Nat. Iles Canaries 2(3): 322 (1846), nom. illeg.
  • Smilax picta K.Koch, Dendrologie 2(2): 337 (1873).
  • Smilax nilagirensis Steud. ex A.DC. in A.L.P.P.de Candolle & A.C.P.de Candolle, Monogr. Phan. 1: 167 (1878), prol syn.
  • Smilax balearica (Willk. ex A.DC.) Burnat & Barbey, Not. Vou. Bot. Balear.: 12 (1882).
  • Smilax longipes Gand., Contr. Fl. Terr. Slav. Merid. 1: 28 (1883).
  • Smilax saxicola Gand., Contr. Fl. Terr. Slav. Merid. 1: 28 (1883).
  • Smilax mauritanica subsp. vespertilionis (Boiss.) K.Richt., Pl. Eur. 1: 234 (1890).
  • Smilax goetzeana Engl., Bot. Jahrb. Syst. 30: 275 (1901).
  • Smilax willkommii Gand., Bull. Soc. Bot. France 47: 124 (1901).
  • Smilax brevipes Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 42 (1903), nom. illeg.
  • Smilax conferta Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 43 (1903).
  • Smilax inermis Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 43 (1903), nom. illeg.
  • Smilax intricatissima Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 44 (1903).
  • Smilax oxycarpa Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 43 (1903).
  • Smilax peduncularis Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 42 (1903), nom. illeg.
  • Smilax platyphylla Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 43 (1903).
  • Smilax rettiana Willis ex Livera, Ann. Roy. Bot. Gard. (Peradeniya) 11: 103 (1928).

Nome común

  • Galego: silvamar, zarzaparrilla, rigorda[12] bigorda , silva do mar[13].

Notas

  1. Definicións no Dicionario da Real Academia Galega e no Portal das Palabras para silvamar.
  2. 2,0 2,1 VV. AA. (2012): Dicionario de alimentación e restauración, Santiago de Compostela, Termigal. Xunta de Galicia. Real Academia Galega, p.226.
  3. 3,0 3,1 Definicións no Dicionario da Real Academia Galega e no Portal das Palabras para zarzaparrilla.
  4. Nome galego e definición en Diccionario Cumio da lingua galega, Vigo, Ed. do Cumio, 1999
  5. VV. AA. (2012) Dicionario de alimentación e restauración, Santiago de Compostela, Termigal. Xunta de Galicia. Real Academia Galega
  6. "Smilax aspera information from NPGS/GRIN". Arquivado dende o orixinal o 24 de setembro de 2015. Consultado o 20 de xuño de 2017.
  7. "Propiedades de la zarzaparrilla". Botanical-online SL.
  8. Smilax aspera en Trópicos
  9. En Epítetos Botánicos
  10. "Smilax aspera".
  11. A bibliografía utilizada para definir o nome correcto e os sinónimos está en el sitio de Royal Botanic Gardens, Kew, e é a seguinte:
  12. Termos esenciais de botánica, Santiago de Compostela, Universidade, 2004; Vocabulario de ciencias naturais, Santiago de Compostela, Xunta, 1991; Gran dicionario Xerais da lingua galega, Vigo, Xerais, 2009; Vocabulario ortográfico da lingua galega, A Coruña, Real Academia Galega / Instituto da Lingua Galega, 2004
  13. E. Losada, J. Castro e E. Niño, (1992): Nomenclatura vernácula da flora vascular galega, Xunta de Galicia
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores e editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia gl Galician

Silvamar: Brief Summary ( الجاليكية )

المقدمة من wikipedia gl Galician
 src= Smilax aspera

A silvamar ou zarzaparrilla (Smilax aspera) é un arbusto da familia das Smilacáceas (antigamente situábase nunha definición ampla das Liliáceas) de talo delgado, follas pecioladas e espiñentas, flores abrancazadas en umbela, froito globoso de cor vermella escura e rizoma alongado e nodoso, da que se utiliza principalmente o rizoma en infusión; as follas teñen tamén propiedades medicinais. É orixinaria de Asia, África e Europa.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores e editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia gl Galician

Crvena tetivika ( الكرواتية )

المقدمة من wikipedia hr Croatian
 src=
Smilax aspera

Crvena tetivika (oštra tetivika, bodljikavi slak, lat. Smilax aspera) je vrsta višegodišnje penjuće kritosjemenjače iz porodice Smilacaceae.

Opis

Tetivika je višegodišnja, zimzelena biljka. Penjuća stabljika je izrazito savitljiva i nježna, te na sebi ima vrlo oštre bodlje. Najčešće naraste od 1 do 4 metra duljine[1]. Listovi su pak dugi 8-10 centimetara[1], naizmjenično poredani, te poprilično tvrdi i kožasti. Srcolikog su oblika, a rubovi su im nazubljeni i trnoviti, a trnovito je i srednje rebro u njegovoj unutrašnjosti.

Vrlo mirisni cvjetovi su dosta maleni, boja im je najčešće žućkasta ili zelenkasta, te su okupljeni u grozdolike cvatove. Razdoblje cvjetanja traje od rujna do studenoga. Plodovi su loptaste bobice, također okupljene u grozdove. U početku su crvene boje, ali s vremenom postaju crni. Promjera su -10 milimetara[1], te sadrže tri sićušne, okrugle sjemenke. Dok su čovjeku neukusne, nejestive, ove bobice su izvor ishrane mnogim vrstama ptica. Izdanci ove biljke često se kuhaju i priređuju kao šparoge, kojima su po dosta gorkom okusu slični.

Rasprostranjenost i stanište

Ova biljka penjačica rasprostranjena je na području Meksika, srednje Afrike (Demokratska Republika Kongo, Kenija, Etiopija), mediteranske Europe (Albanija, Bosna i Hercegovina, Crna Gora, Hrvatska, Slovenija, Grčka, Italija, Francuska, Portugal i Španjolska), umjerene (Cipar, Izrael, Jordan, Libanon, Sirija i Turska), i tropske Azije (Indija, Butan, Nepal)[2]. Nastanjuje šumovita područja na visini 0-1200 metara iznad mora[1].

Izvori

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Pignatti S. - Flora d'Italia – Edagricole – 1982. Vol. III, pag. 401
  2. Smilax aspera L.. Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture (22. travnja 1996.) Arhivirano s izvorne stranice 24 Rujan 2015, pristupljeno 12. travnja 2009.
Logotip Zajedničkog poslužitelja
Na Zajedničkom poslužitelju postoje datoteke vezane uz: Crvena tetivika
Logotip Wikivrsta
Wikivrste imaju podatke o: Smilax aspera
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autori i urednici Wikipedije
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia hr Croatian

Crvena tetivika: Brief Summary ( الكرواتية )

المقدمة من wikipedia hr Croatian
 src= Smilax aspera

Crvena tetivika (oštra tetivika, bodljikavi slak, lat. Smilax aspera) je vrsta višegodišnje penjuće kritosjemenjače iz porodice Smilacaceae.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autori i urednici Wikipedije
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia hr Croatian

Kałata přestupnička ( اللغة الصربية العليا )

المقدمة من wikipedia HSB

Kałata přestupnička (Smilax aspera) je rostlina ze swójby přestupničkowych rostlinow (Smilacaceae).

Wopis

Stejnišćo

Rozšěrjenje

Wužiwanje

Žórła

  • Brankačk, Jurij: Wobrazowy słownik hornjoserbskich rostlinskich mjenow na CD ROM. Rěčny centrum WITAJ, wudaće za serbske šule. Budyšin 2005.
  • Kubát, K. (Hlavní editor): Klíč ke květeně České republiky. Academia, Praha (2002)
  • Lajnert, Jan: Rostlinske mjena. Serbske. Němske. Łaćanske. Rjadowane po přirodnym systemje. Volk und Wissen Volkseigener Verlag Berlin (1954)
  • Rězak, Filip: Němsko-serbski wšowědny słownik hornjołužiskeje rěče. Donnerhak, Budyšin (1920)

Eksterne wotkazy

Commons
Hlej wotpowědne dataje we Wikimedia Commons:
Kałata přestupnička
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia HSB

Kałata přestupnička: Brief Summary ( اللغة الصربية العليا )

المقدمة من wikipedia HSB

Kałata přestupnička (Smilax aspera) je rostlina ze swójby přestupničkowych rostlinow (Smilacaceae).

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia HSB

Smilax aspera ( الإيطالية )

المقدمة من wikipedia IT
 src=
Smilax aspera

La salsapariglia nostrana (Smilax aspera L.) è una pianta monocotiledone della famiglia delle Smilacaceae[1]. In Italia è nota anche col nome comune di stracciabraghe, stracciabrache e strazzacausi.

Etimologia

Smilax (Smilace) era il nome di una ninfa della mitologia greca che, perdutamente e infelicemente innamorata del giovane Croco, suicidatosi perché non poteva amarla per l'opposizione degli Dei dell'Olimpo, fu trasformata in un rampicante.

Descrizione

 src=
Foglie di Smilax aspera

È una pianta arbustiva con portamento lianoso, rampicante, dal fusto flessibile e delicato, ma cosparso di spine acutissime.
Le foglie, a forma di cuore, hanno i margini dentati e spinosi, e spinosa è anche la nervatura mediana della pagina inferiore.
I fiori, molto profumati, sono piccoli, giallicci o verdastri, poco vistosi e raccolti in piccole ombrelle; fioriscono, nelle regioni a clima mediterraneo, da agosto ad ottobre.
I frutti sono bacche rosse, riunite in grappoli, che giungono a maturazione in autunno. Contengono semi minuscoli e rotondi. Insipide e poco appetibili per l'uomo, costituiscono una fonte di nutrimento per numerose specie di uccelli.

Distribuzione e habitat

La specie è diffusa nell'area mediterranea, nelle isole Canarie, nell'Africa subsahariana e in Asia centrale (India, Bhutan, Nepal). In Italia è comune in gran parte della penisola, nelle isole maggiori e minori[2]; al Nord è rara e si presenta solo in stazioni isolate (Trieste, Grado, Chioggia, Cervia).

Cresce spontanea nei boschi e nelle macchie. È una specie legata essenzialmente all'ambiente delle sclerofille, dalla lecceta alle sue forme degradate fino al Oleo-Ceratonion e alla gariga, ad altitudini che vanno dal livello del mare fino a 1.200 m.

Usi

Usi terapeutici

La radice contiene numerosi principi attivi tra cui la smilacina, la salsasaponina, l'acido salsasapinico. Ha proprietà sudoripare e depurative. Può essere utilizzata in infusi e decotti per curare l'influenza, il raffreddore, i reumatismi, l'eczema. Ha inoltre proprietà espettoranti ed emetiche (se somministrata in dosi abbondanti) e gli estratti vengono usati in formulazioni galeniche per migliorare l'assorbimento dei principi attivi farmacologici.

Usi alimentari

Nel Salento (Puglia) i germogli teneri di questa pianta vengono raccolti e utilizzati alla stregua degli asparagi selvatici, preparati previa bollitura in frittata; con le uova; sott'olio (in conserva); in insalata, lessati e conditi con olio e aceto di vino.

Nei media

La salsapariglia è uno degli alimenti preferiti dai Puffi.

Note

  1. ^ (EN) Smilax aspera, su Plants of the World Online, Royal Botanic Gardens, Kew. URL consultato il 29 novembre 2021.
  2. ^ Smilax aspera, su actaplantarum.org. URL consultato il 29 novembre 2021.

 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autori e redattori di Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia IT

Smilax aspera: Brief Summary ( الإيطالية )

المقدمة من wikipedia IT
 src= Smilax aspera

La salsapariglia nostrana (Smilax aspera L.) è una pianta monocotiledone della famiglia delle Smilacaceae. In Italia è nota anche col nome comune di stracciabraghe, stracciabrache e strazzacausi.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autori e redattori di Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia IT

Smilax aspera ( النرويجية )

المقدمة من wikipedia NO


Smilax aspera er en plante i familien Smilacaceae.

Den er en eviggrønn, delvis forvedet klatreplante som kan bli opptil 15 meter høy. Stengelen har krumme torner, og Smilax aspera har også torner på bladene som eneste art i sin slekt. Bladene sitter spredt og er blanke, læraktige og hjerteformede eller pilformede. Ved basis av hvert blad er det to slyngtråder. Blomstene er grønnhvite til grønngule, 3–5 mm, og sitter i forgrenede klaser. Bærene er røde eller svarte.

Utbredelsen omfatter alle middelhavslandene. Den forekommer i skog, maquis og garrigue fra havets nivå opp til 1200 moh. og danner ofte ugjennomtrengelige kratt. Det finnes også spredte populasjoner i det østafrikanske høylandet (Kenya, Etiopia, Tanzania) og Sør-Asia (Nepal, Sri Lanka, India, Bhutan, Kashmir, sørvestlige Kina). Disse populasjonene vokser for det meste i eviggrønn skog 1000–2000 moh.

Lokale varianter er blitt skilt ut som egen arter (for eksempel Smilax mauritanica, Smilax nigra) eller underarter (for eksempel subsp. balearica). Disse formene er ikke bredt anerkjent og betraktes som regel som synonymer for Smilax aspera.

Bærene er tilpasset spredning med fugler. I Sør-Spania er munk den viktigste arten, men rødstrupe og svarthodesanger har også en viss betydning. Det er mulig at langdistansetrekkende munk har spredt planten fra middelhavsområdet til Øst-Afrika og Sør-Asia.

Unge skudd kan spises på samme måte som asparges.

Galleri

Kilder

Eksterne lenker

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia forfattere og redaktører
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia NO

Smilax aspera: Brief Summary ( النرويجية )

المقدمة من wikipedia NO


Smilax aspera er en plante i familien Smilacaceae.

Den er en eviggrønn, delvis forvedet klatreplante som kan bli opptil 15 meter høy. Stengelen har krumme torner, og Smilax aspera har også torner på bladene som eneste art i sin slekt. Bladene sitter spredt og er blanke, læraktige og hjerteformede eller pilformede. Ved basis av hvert blad er det to slyngtråder. Blomstene er grønnhvite til grønngule, 3–5 mm, og sitter i forgrenede klaser. Bærene er røde eller svarte.

Utbredelsen omfatter alle middelhavslandene. Den forekommer i skog, maquis og garrigue fra havets nivå opp til 1200 moh. og danner ofte ugjennomtrengelige kratt. Det finnes også spredte populasjoner i det østafrikanske høylandet (Kenya, Etiopia, Tanzania) og Sør-Asia (Nepal, Sri Lanka, India, Bhutan, Kashmir, sørvestlige Kina). Disse populasjonene vokser for det meste i eviggrønn skog 1000–2000 moh.

Lokale varianter er blitt skilt ut som egen arter (for eksempel Smilax mauritanica, Smilax nigra) eller underarter (for eksempel subsp. balearica). Disse formene er ikke bredt anerkjent og betraktes som regel som synonymer for Smilax aspera.

Bærene er tilpasset spredning med fugler. I Sør-Spania er munk den viktigste arten, men rødstrupe og svarthodesanger har også en viss betydning. Det er mulig at langdistansetrekkende munk har spredt planten fra middelhavsområdet til Øst-Afrika og Sør-Asia.

Unge skudd kan spises på samme måte som asparges.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia forfattere og redaktører
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia NO

Smilax aspera ( البرتغالية )

المقدمة من wikipedia PT
 src=
Folha cordiforme de Smilax aspera.

A Smilax aspera é um arbusto da família Smilacaceae. É uma planta nativa da África, Europa, Sul e Sudoeste Asiático.[1] Em Portugal pode ser encontrada em matos e bosques do sul do país.

É conhecida pelos nomes comuns de alagacão, alagação, alegra-campo, alegra-cão, legacão, recama, salsaparrilha, salsaparrilha-bastarda, salsaparrilha-brava, salsaparrilha-do-reino, salsaparrilha-indígena, salsaparrilha-rugosa ou silvamar.[2][3]

Descrição

S. aspera é uma trepadeira perene (liana), rizomatosa, com porte subarbustivo, com caules cilíndricos lenhosos, finos e sarmentosos que podem atingir os 15 m de comprimento, rastejantes ou trepadores, frequentemente emaranhados, angulosos e providos de acúleos.[4] Os rizomas são tuberiformes e alongados. Apresenta as as estípulas foliares transformadas em gavinhas delgadas, geralmente ramificadas, adaptadas a envolver ramos ou outros tipos de suportes, o que lhe permite trepar sobre a vegetação.

As folhas são persistentes e coriáceas, glabras e verde-escuras brilhantes, ocasionalmente manchadas de branco, apresentando grande plasticidade morfológica, sendo comuns, entre outros tipos foliares, folhas cordadas, lanceoladas, reniformes e sagitadas. As folhas cordadas são mais comum em espécimes que cresçam em locais abrigados, como bosques e matos altos, ou em locais sombrios. A herbivoria e a exposição ao vento e à radiação solar parece favorecer os outros tipos foliares.[5] Qualquer que seja a forma, as folhas são aculeadas e alternas, as margens lisas ou com espinhos aduncos. O limbo tem um veio central, com 5 a 7 nervuras pseudo-paralelas unidas no ápice. Cada folha junto aos nós é ladeada na base do pecíolo por duas estípulas transformadas em gavinhas, não ramificadas, muito enroladas. Nalgumas formas, as gavinhas estão ausentes.[4]

A espécie floresce de agosto a novembro, produzindo inflorescências do tipo racemo, com implantação axilar ou terminal, com umbelas sésseis e simples. Cada inflorescência contém de 5 a 30 pequenas flores unissexuais de cor branco-esverdeada. As flores masculinas apresentam 6 estames livres e proeminentes, ligados na base do perianto, e anteras esbranquiçadas. As flores femininas têm ovário trilocular, com três estigmas sésseis.[4]

Os frutos são bagas que adquirem uma tonalidade avermelhada quando maduros.

S. aspera tem o seu óptimo biogeográfico na zona mediterrânica, evitando as montanhas (andares bioclimáticos oromediterrânico, supramediterrânico e supratemperado) e os territórios com climas mais continentais. Aparece numa grande variedade de habitats, incluindo escarpas, dunas, pinhais e matos baixos, mas sendo mais frequente nos matos altos e nos bosques perenifólios.

Etnobotânica

Em Espanha a salsaparrilha dava o seu nome a uma bebida semelhante à Coca Cola, a "Zarzaparrilla 1001", entretanto desaparecida devido à concorrência das grandes marcas. O extracto das suas raízes é indicado como diurético, auxiliar no tratamento do reumatismo, gota, dermatose e psoríase. [carece de fontes?]

Referências

  1. «Smilax aspera L.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture. 22 de abril de 1996. Consultado em 12 de abril de 2009. Arquivado do original em 24 de setembro de 2015
  2. Smilax em Flora iberica 1-8, 10-15, 17-18, 21. Real Jardín Botánico, CSIC, Madrid.
  3. Smilax aspera - Flora Digital de Portugal. jb.utad.pt/flora.
  4. a b c Salsaparrilha.
  5. Smilax aspera (Smilacaceae).

Galeria

 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores e editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia PT

Smilax aspera: Brief Summary ( البرتغالية )

المقدمة من wikipedia PT
 src= Folha cordiforme de Smilax aspera.

A Smilax aspera é um arbusto da família Smilacaceae. É uma planta nativa da África, Europa, Sul e Sudoeste Asiático. Em Portugal pode ser encontrada em matos e bosques do sul do país.

É conhecida pelos nomes comuns de alagacão, alagação, alegra-campo, alegra-cão, legacão, recama, salsaparrilha, salsaparrilha-bastarda, salsaparrilha-brava, salsaparrilha-do-reino, salsaparrilha-indígena, salsaparrilha-rugosa ou silvamar.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores e editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia PT

Smilax aspera ( الأوكرانية )

المقدمة من wikipedia UK

Опис

Багаторічна, вічнозелена витка рослина з гнучким тонким стеблом і з гострими шипами. Стебло 1-4 метрів завдовжки. Листя довжиною 8-10 см, чергові, жорсткі й шкірясті, серцеподібні, з зубчастими краями і колючками. Крім того, жилки на нижній стороні теж із шипами. Квіти, дуже ароматні, невеликі, жовтуваті чи зеленуваті, зібрані в кистях. Період цвітіння в районах Середземномор'я від вересня по листопад. Плоди кулясті ягоди, зібрані в кластери, дозрівають восени. Вони спочатку червоні, пізніше чорніють. Вони мають діаметр 8-10 мм і містять від одного до трьох крихітних круглих насінин. Несмачні й неприємні для людини, вони є джерелом живлення для багатьох видів птахів.

Поширення

Вид поширений в Центральній Африці (Демократична Республіка Конго, Кенія, Ефіопія), Середземноморській Європі (Албанія, Хорватія, Греція, Італія, Мальта, Франція, Португалія, Іспанія, Гібралтар), помірній Азії (Кіпр, Ізраїль, Йорданія, Ліван, Сирія, Туреччина) і тропічній Азії (Індія, Бутан, Непал). Він також натуралізований в інших регіонах. Він росте в рідколіссі й чагарниках, на висоті 0-1200 м над рівнем моря.

Галерея

Посилання

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Автори та редактори Вікіпедії
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia UK

Smilax aspera ( الفيتنامية )

المقدمة من wikipedia VI
 src=
Smilax aspera

Smilax aspera là một loài thực vật có hoa trong họ Smilacaceae. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1753.[1]

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Smilax aspera. Truy cập ngày 20 tháng 7 năm 2013.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết liên quan đến Bộ Loa kèn này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia tác giả và biên tập viên
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia VI

Smilax aspera: Brief Summary ( الفيتنامية )

المقدمة من wikipedia VI
 src= Smilax aspera

Smilax aspera là một loài thực vật có hoa trong họ Smilacaceae. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1753.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia tác giả và biên tập viên
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia VI

穗菝葜 ( الصينية )

المقدمة من wikipedia 中文维基百科
二名法 Smilax aspera
L.
 src=
Smilax aspera

穗菝葜学名Smilax aspera)为百合科菝葜属下的一个种。

参考文献

扩展阅读

小作品圖示这是一篇與植物相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。
 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
维基百科作者和编辑
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia 中文维基百科

穗菝葜: Brief Summary ( الصينية )

المقدمة من wikipedia 中文维基百科
 src= Smilax aspera

穗菝葜(学名:Smilax aspera)为百合科菝葜属下的一个种。

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
维基百科作者和编辑
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia 中文维基百科