Celeus spectabilis, ye una especie d'ave piciforme de la familia de los picatueros (Picidae). La so distribución acutar a les carbes de bambú de la Amazonía, Brasil, que s'especializa n'alimentase de formigues que viven dientro de tarmos buecos de tacuaras (similares al bambú) (Kratter 1997, 1998). La especie ye clasificada como un especialista obligáu del hábitat de bambú o tacuaral, polo tanto la vulnerabilidá por destrucción del mesmu y pol so acutáu nichu alimentario poner en seria situación de vulnerabilidá. La UICN amestar na so llista colorada. Distribúyese xeográficamente nes selves amazóniques del sudoeste de Perú y Brasil.
El nial d'esta ave alcuéntrase en 1992 nun árbol secu descompuestu, de 6 dm de diámetru, asitiáu a 2,8 m del suelu, nuna área pura de carbes espinoses de tacuaras bambú (Guadua weberbaueri). El cuévanu d'entrada tien 15 cm de diámetru. (Kratter 1997, 1998). El territoriu qu'ocupen esta especie ta ente les 40 a 50 ha por pareya, colo cual tien una estremada baxa densidá de población. Mientres Celeus lugubris y Celeus flavescens nidifican n'árboles vivos y niales de termites, Celeus spectabilis facer sobre árboles muertos de más de 50 cm de diámetru. Nidifica de xunu a payares.
Antes de 1973, Celeus spectabilis yera considerada una especie politípica con dos subespecies descrites:
En 1973, Lester S. Short describe una nueva subespecie, Celeus spectabilis obrieni a partir d'un solu espécime (informáu por Charles O'Brien) a quien-y dedica'l nome subespecífico. El tipu yera una fema adulta, recoyida'l 16 d'agostu de 1926 por Y. Kaempfer en Iruçui, estáu de Piauí, en Brasil, a una elevación 124 msnm, nel ríu Parnaiba. El cortucircuitu producir nel hábitat nel cual Celeus obrieni foi colectado, un monte xerófito, y especulando que yera probablemente la estensa rexón de Piauí-Maranhão.
El holotipo (espécime solitariu) de Celeus obrieni ye la única base pa la inclusión de la especie nel llistáu d'Aves de Brasil, hasta 1995, cuando l'A. Whittaker, como parte d'una espedición del Muséu de Goeldi, alcontró y grabó a dellos individuos que pertenecíen a la carauterístiques de Celeus spectabilis exsul pol so plumaxe en dellos llugares na cuenca cimera del Ríu Juruá (Whittaker y Oren 1999). Toles aves fueron atopaos en cañaverales de bambú, redoma a los ríos, confirmando un ambiente húmedu secundariu (apoderáu por Cecropia); los hábitat típicos nos cualos la especie alcuéntrase en Perú y Ecuador (y.g. Winkler y otros 1995, Parker y otros 1996, Ridgely y Greenfield 2001, Winkler y Christie 2002). Whittaker y Oren (1999), comentando al respective de la distinción de Celeus obrieni, concluyeron que la enorme separación ente les poblaciones de Celeus spectabilis, y el so hábitat bien diversu, suxurió que Celeus obrieni fuera una especie plena. Tamién suxurieron el nome n'inglés de Caatinga Woodpecker pa Celeus obrieni, pa destacar el so hábitat bastante aracterístico. Winkler y Christie (2002), sabiendo que Celeus obrieni tien diferencies perceptiblemente en plumaxe, y los datos sobre hábitat indiquen una distinción importante de les otres races; consideren que ye una especie plena, pero nenguna otra información ta disponible. Esti autores dicen que tien que ser asumíu que la taxa ta estinguida o que representa otra especie.
mm
147 y 150 mm (n2) 138 mm (n9) 95mm
92 y 101 mm (n2) 99,1 mm (n9) 24,3mm
28,3 mm (n2) 28,7-31,2 mm (n9) 21,1mm
23,1-23,4 mm (n2) 22,1 mm (n9)Celeus spectabilis, ye una especie d'ave piciforme de la familia de los picatueros (Picidae). La so distribución acutar a les carbes de bambú de la Amazonía, Brasil, que s'especializa n'alimentase de formigues que viven dientro de tarmos buecos de tacuaras (similares al bambú) (Kratter 1997, 1998). La especie ye clasificada como un especialista obligáu del hábitat de bambú o tacuaral, polo tanto la vulnerabilidá por destrucción del mesmu y pol so acutáu nichu alimentario poner en seria situación de vulnerabilidá. La UICN amestar na so llista colorada. Distribúyese xeográficamente nes selves amazóniques del sudoeste de Perú y Brasil.
El nial d'esta ave alcuéntrase en 1992 nun árbol secu descompuestu, de 6 dm de diámetru, asitiáu a 2,8 m del suelu, nuna área pura de carbes espinoses de tacuaras bambú (Guadua weberbaueri). El cuévanu d'entrada tien 15 cm de diámetru. (Kratter 1997, 1998). El territoriu qu'ocupen esta especie ta ente les 40 a 50 ha por pareya, colo cual tien una estremada baxa densidá de población. Mientres Celeus lugubris y Celeus flavescens nidifican n'árboles vivos y niales de termites, Celeus spectabilis facer sobre árboles muertos de más de 50 cm de diámetru. Nidifica de xunu a payares.
Celeus spectabilis[1] a zo ur spesad evned eus ar c'herentiad Picidae.
Ar spesad a gaver an daou isspesad anezhañ[2] :
a vo kavet e Wikimedia Commons.
Celeus spectabilis a zo ur spesad evned eus ar c'herentiad Picidae.
El picot cap-rogenc (Celeus spectabilis) és un ocell de la família dels pícids (Picidae) que habita la selva humida, boscos i zones amb bambú a l'est d'Equador i de Perú, nord de Bolívia i est de Brasil.
El picot cap-rogenc (Celeus spectabilis) és un ocell de la família dels pícids (Picidae) que habita la selva humida, boscos i zones amb bambú a l'est d'Equador i de Perú, nord de Bolívia i est de Brasil.
Aderyn a rhywogaeth o adar yw Cnocell benwinau (sy'n enw benywaidd; enw lluosog: cnocellau penwinau) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Celeus spectabilis; yr enw Saesneg arno yw Rufous-headed woodpecker. Mae'n perthyn i deulu'r Cnocellod (Lladin: Picidae) sydd yn urdd y Piciformes.[1]
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn C. spectabilis, sef enw'r rhywogaeth.[2] Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yn Ne America.
Mae'r cnocell benwinau yn perthyn i deulu'r Cnocellod (Lladin: Picidae). Dyma rai o aelodau eraill y teulu:
Rhestr Wicidata:
rhywogaeth enw tacson delwedd Cnocell benddu Picus erythropygius Cnocell fraith Japan Yungipicus kizuki Cnocell gorunfrown Yungipicus moluccensis Corgnocell Temminck Yungipicus temminckii Fflamgefn cyffredin Dinopium javanense Pengam Jynx torquillaAderyn a rhywogaeth o adar yw Cnocell benwinau (sy'n enw benywaidd; enw lluosog: cnocellau penwinau) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Celeus spectabilis; yr enw Saesneg arno yw Rufous-headed woodpecker. Mae'n perthyn i deulu'r Cnocellod (Lladin: Picidae) sydd yn urdd y Piciformes.
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn C. spectabilis, sef enw'r rhywogaeth. Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yn Ne America.
Celeus spectabilis Celeus generoko animalia da. Hegaztien barruko Picidae familian sailkatua dago.
Keikaritikka (Celeus spectabilis) on töyhtötikkojen sukuun kuuluva eteläamerikkalainen tikkalaji. Sen esiintymisalue käsittää alueen Itä-Ecuadorista ja itäisestä Perusta Pohjois-Boliviaan ja Brasiliaan. Lajista tunnetaan kolme alalajia. Philip Lutley Sclater ja Osbert Salvin kuvailivat lajin holotyypin Ecuadorin Sarayacusta vuonna 1880.[2]
Keikaritikka (Celeus spectabilis) on töyhtötikkojen sukuun kuuluva eteläamerikkalainen tikkalaji. Sen esiintymisalue käsittää alueen Itä-Ecuadorista ja itäisestä Perusta Pohjois-Boliviaan ja Brasiliaan. Lajista tunnetaan kolme alalajia. Philip Lutley Sclater ja Osbert Salvin kuvailivat lajin holotyypin Ecuadorin Sarayacusta vuonna 1880.
De oranjekopspecht (Celeus spectabilis) is een vogel uit de familie Picidae (spechten).
Deze soort komt voor in het westelijk Amazonebekken en telt 2 ondersoorten:
Rödtofsad kastanjespett[2] (Celeus spectabilis) är en fågel i familjen hackspettar inom ordningen hackspettartade fåglar.[3] IUCN kategoriserar arten som livskraftig.[1]
Rödtofsad kastanjespett delas in i två underarter:[3]
Rödtofsad kastanjespett (Celeus spectabilis) är en fågel i familjen hackspettar inom ordningen hackspettartade fåglar. IUCN kategoriserar arten som livskraftig.
Rödtofsad kastanjespett delas in i två underarter:
Celeus spectabilis spectabilis – förekommer i låglänta områden i östra Ecuador och närliggande nordöstra Peru C. s. exsul – förekommer i tropiska sydöstra Peru, västligaste Brasilien (västra Acre) och norra BoliviaCeleus spectabilis là một loài chim trong họ Picidae.[2]