Pterygota ( Asturiano )

fornecido por wikipedia AST
Pa ver otros usos d'esti términu, Pterygota (planta).

Los pterigotos o pterigotas (en llatín Pterygota, que deriva de la mesma del griegu πτερυγωτος pterigotos que significa "aláu") son un grupu monofiléticu d'inseutos caracterizaos por presentar nales nel segundu (mesotórax) y tercer (metatórax) segmentos torácicos. La presencia de nales va siempres acompañada d'un refuerzu del exoesqueleto (esclerotización) nesos segmentos torácicos, que usualmente atópense xuníos formando la estructura conocida como pterotórax. El conceutu oponer al de apterigotos (Apterygota, que significa "ensin nales"). Apterygota ye un grupu artificial ensin calter taxonómicu.

Carauterístiques

La nala de los inseutos ye una estructura llaminar de consistencia membranosa a la cual otorgar la rixidez necesaria pal vuelu la presencia de venes, que clasifíquense como llonxitudinales y tresversales, les venes son usaes pa caracterizar a les especies. Esisten distintos sistemes d'homologación de les venes, que son utilizaos pa reconoceles ya interpretales, y de esta manera poder reconocer a qu'especie pertenez un ciertu inseutu, los sistemes d'homologación más utilizaos son el de Comstock y Needham (1898)[1] y el de Kukalova-Peck (1983)[ensin referencies].

La nala presenta munches variaciones tocantes a forma, tamañu, testura y coloración, siendo de resaltar les coloridas nales de los lepidópteros, que deben estos colores al fechu de tar cubiertes por perpequeñes escama.

Considérase que la evolución de les nales dientro de los inseutos foi la clave del so ésitu evolutivu (los inseutos son el grupu animal más diversu del planeta), esto asocedió posiblemente nel Carboníferu o'l Devónicu una y bones el fósil más antiguu que se conoz d'una nala ye del periodu Carboníferu, perteneciente a un Palaeodictyoptera, un orde estinguíu d'inseutos.

La presencia de pterigotos ensin nales (ápteros) considérase como una perda secundaria, como ye'l casu de los órdenes Grylloblattodea, Phthiraptera y Siphonaptera. Considérase que la condición áptera nestos grupos ye secundaria ente otres coses, porque esiste evidencia nel rexistru fósil de miembros alaos d'estos grupos, como la especie estinguida Liomopterum ornatum del orde Grylloblattodea que tenía nales a diferencia de tolos representantes actuales d'esti grupu.

Magar la condición ancestral del grupu de los Pterygota ye la presencia de dos pares de nales (inclusive 3 según la paleoentomóloga Jarmila Kukalova-Peck[ensin referencies]), atópense grupos nos cualos unu de los pares de nales ta amenorgáu, como nel casu de los dípteros (segundu par de nales) y estrepsípteros (primer par de nales), o modificáu con una función de proteición como nel casu de los élitros (primer par de nales esclerotizado) de coleópteros y dermápteros.

Los inseutos fueron los primeres animales en volar, muncho primero que lo fixeren pterosaurios y aves; los primeros inseutos alaos volaron nuna atmósfera distinta a l'actual, con una densidá y una concentración d'osíxenu mayores que les actuales, lo que se cree facilitó la evolución del vuelu, según l'apaición d'inseutos voladores xigantes, ensin equivalentes na fauna actual, como'l xigantescu protodonato Meganeura monyi colos sos 63 centímetros de valumbu.

En cuanto al orixe d'esta estructura plantegáronse delles hipótesis, siendo dos les que más aceptación atoparon; la primera postula que la nala aniciar a partir d'estensiones llaterales de la rexón dorsal del tórax (noto) y conozse como teoría paranotal debida a Crampton (1919)[ensin referencies]; la otra hipótesis postula que la nala aniciar a partir d'estructures de les pata de los antepasaos crustáceos, estos órganos coxales son parte d'un complexu respiratoriu lo qu'esplicaría l'alta venación de les nales ente otres coses y conozse como la teoría epicoxal, propuesta por Kukalova-Peck (1978)[ensin referencies]; ye de destacar que recién descubrimientos nos campos de xenética del desenvolvimientu y filoxenia molecular validaron la teoría epicoxal.

Orixe

Los primeres pterigotas apaecieron nos entamos del Carboníferu. Nel Carboníferu mediu taben yá perfectamente estremaos en siquier 11 órdenes, ente los que destaquen los Palaeodictyoptera, Diaphanopterodea† y Megasecoptera†, que recuerden a los odonatos actuales y qu'en dellos casos algamaron valumbos de casi 75 cm, y los Ephemeroptera que llegaron a algamar los 45 cm de valumbu y de los qu'entá esisten representantes actuales, enforma menores.[2]

Clasificación

Esti grupu d'inseutos tradicionalmente foi estremáu en paleópteros (Palaeoptera) y neópteros (Neoptera), siendo la diferencia fundamental ente estos grupos la capacidá que tienen los neópteros de plegar les nales sobre'l cuerpu, cosa que nun pueden faer los paleópteros.

Ente los paleópteros atopamos a los órdenes Odonata y Ephemeroptera según a los grupos Paleozoicos Diaphanopteroidea, Paleodictyoptera, Megasecoptera y Archodonata; los demás órdenes pterigotos inclúyense dientro de los Neópteros.

La validez del los paleópteros como grupu monofiléticu (clado) foi munches vegaes cuestionada y plantegóse como alternatives, ensin que nos actuales momentos esista un alcuerdu al respeutu:

  1. Los odonatos más cercanos a los neópteros qu'a efemerópteros, llamándose a esti grupu (Odonata + Neoptera) Metapterigota, #

Los efemerópteros más cercanos a los neópteros qu'a los odonatos, llamándose Opisthoptera al grupu formáu por Ephemeroptera + Noptera.

Referencies

  1. Fraser, F. C. 1938. A note on the fallaciousness of the theory of pretracheation in the venation of Odonata. Proc. Roy. Ent. Soc. London (A) 13: 60–70
  2. Marínez-Delclòs, X. 1996. El rexistru fósil de los inseutos. Boln. Asoc. esp. Ent., 20(1-2):9-30 (resume)
  • Naumann, I. D. (Ed). The Insects of Australia. Cornell University Press. NY.
  • Osuna, Y. 1995. Morfoloxía del exoesqueleto de los inseutos. Volume I ya II. CDCH. Universidá Central de Venezuela

Enllaces esternos


licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AST

Pterygota: Brief Summary ( Asturiano )

fornecido por wikipedia AST
Pa ver otros usos d'esti términu, Pterygota (planta).

Los pterigotos o pterigotas (en llatín Pterygota, que deriva de la mesma del griegu πτερυγωτος pterigotos que significa "aláu") son un grupu monofiléticu d'inseutos caracterizaos por presentar nales nel segundu (mesotórax) y tercer (metatórax) segmentos torácicos. La presencia de nales va siempres acompañada d'un refuerzu del exoesqueleto (esclerotización) nesos segmentos torácicos, que usualmente atópense xuníos formando la estructura conocida como pterotórax. El conceutu oponer al de apterigotos (Apterygota, que significa "ensin nales"). Apterygota ye un grupu artificial ensin calter taxonómicu.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AST

Qanadlı həşəratlar ( Azerbaijano )

fornecido por wikipedia AZ

Qanadlı həşəratlar (lat. Pterygota) Həşəratlar sinfinə aid heyvan yarımsinifi.

Təsnifatı

İnfrasinifləri:

Mənbə

BioLib

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AZ

Qanadlı həşəratlar: Brief Summary ( Azerbaijano )

fornecido por wikipedia AZ

Qanadlı həşəratlar (lat. Pterygota) Həşəratlar sinfinə aid heyvan yarımsinifi.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AZ

Pterigots ( Catalão; Valenciano )

fornecido por wikipedia CA

Els pterigots (Pterygota, del grec pterygotos, 'alat') són un tàxon monofilètic que agrupa tots els insectes alats, o que deriven clarament d'avantpassats amb ales. Es caracteritzen per presentar ales en el segon (mesotòrax) i tercer (metatòrax) segments toràcics. La presència d'ales sempre va acompanyada d'un reforç de l'exoesquelet (esclerotizació) en aquests segments toràcics, que es troben generalment units formant l'estructura coneguda com a pterotòrax.

Característiques

L'ala dels insectes és una estructura laminar de consistència membranosa, a la qual atorga la rigidesa necessària per al vol la presència de venes, que són en realitat tràquees; les venes són usades per a caracteritzar els ordres; existeixen diferents sistemes d'homologació de les venes, que són utilitzats per a reconèixer-les i interpretar-les; els sistemes d'homologació més utilitzats són el de Comstock i Needham (1898) i el de Kukalova-Peck (1983).

Si bé la condició ancestral del grup dels pterigots és la presència de dos parells d'ales (fins i tot, tres, segons la paleoentomòloga Jarmila Kukalova-Peck), es troben grups en els quals un dels parells d'ales està reduït, com en el cas dels dípters (segon parell d'ales) i estrepsípters (primer parell d'ales), o modificat amb una funció de protecció, com en els èlitres (primer parell d'ales esclerotitzat) de coleòpters i dermàpters.

La presència de pterigots sense ales (àpters) es considera una pèrdua secundària, com és el cas dels ordres Grylloblattodea, Phthiraptera o Siphonaptera. Es considera que la condició àptera en aquests grups és secundària, entre altres coses, perquè existeix evidència en el registre fòssil de membres alats d'aquests grups, com l'espècie extinta Liomopterum ornatum de l'ordre Grylloblattodea, que tenia ales, a diferència de tots els representants actuals d'aquest grup.

Es considera que l'evolució de les ales dintre dels insectes ha estat la clau del seu èxit evolutiu (els insectes són el grup animal més divers del planeta), cosa que va ocórrer possiblement en el Carbonífer o el Devonià, car el fòssil més antic que es coneix d'una ala és del període Carbonífer i pertany a un Palaeodictyoptera, un ordre extint d'insectes.

Els insectes van ser els primers animals a volar, molt abans que ho fessin els pterosaures i les aus; els primers insectes alats van volar en una atmosfera diferent a l'actual, en la qual la concentració d'oxigen era superior a l'actual, la qual cosa es creu que va possibilitar l'evolució del vol en aquest grup d'animals, així com l'aparició d'insectes voladors gegants, sense equivalents en la fauna actual, com la gegantina Meganeura monyi, amb 63 centímetres d'envergadura.

Quant a l'origen de les ales, s'han plantejat diverses hipòtesis, i dues són les que més acceptació han trobat; la primera postula que l'ala es va originar a partir d'extensions laterals de la regió dorsal del tòrax (notum) i es coneix com a teoria paranotal, deguda a Crampton (1919); l'altra hipòtesi postula que l'ala es va originar a partir d'una estructura de la pota (exita) i es coneix com a teoria epicoxal, proposta per Kukalova-Peck (1978); cal destacar que recents descobriments en els camps de la genètica del desenvolupament i filogènia molecular semblen validar la teoria epicoxal.

L'ala presenta moltes variacions quant a forma, grandària, textura i coloració, i cal ressaltar les acolorides ales dels lepidòpters, que deuen aquests colors al fet d'estar cobertes per escates molt petites.

Classificació

Els pterigots han estat dividits tradicionalment en paleòpters (Palaeoptera) i neòpters (Neoptera), que es diferencien fonamentalment perquè el neòpters poden plegar les ales sobre el cos, cosa que no poden fer els paleòpters. La validesa dels paleòpters com a grup monofilètic (clade) ha estat moltes vegades qüestionada, i la tendència actual és la de considerar-los un grup parafilètic sense validesa taxonòmica.

Entre els paleòpters, es troben els ordres Odonata i Ephemeroptera, així com els grups paleozoics Archodonata, Diaphanopteroidea, Megasecoptera i Palaeodictyoptera; la resta d'ordres de pterigots estan inclosos dins de la infraclasse dels neòpters.

Bibliografia

  • Naumann, I.D. (Ed). The Insects of Australia. Cornell University Press. NY.
  • Osuna, I. 1995. Morfología de l'exoesqueleto de los insectos. Vol. I y II. CDCH. Universidad Central de Venezuela.
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies


licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Autors i editors de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CA

Pterigots: Brief Summary ( Catalão; Valenciano )

fornecido por wikipedia CA

Els pterigots (Pterygota, del grec pterygotos, 'alat') són un tàxon monofilètic que agrupa tots els insectes alats, o que deriven clarament d'avantpassats amb ales. Es caracteritzen per presentar ales en el segon (mesotòrax) i tercer (metatòrax) segments toràcics. La presència d'ales sempre va acompanyada d'un reforç de l'exoesquelet (esclerotizació) en aquests segments toràcics, que es troben generalment units formant l'estructura coneguda com a pterotòrax.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Autors i editors de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CA

Křídlatí ( Checo )

fornecido por wikipedia CZ

Křídlatí (Pterygota) je podtřída hmyzu, do níž patří naprostá většina dnes žijícího hmyzu. Na středohrudi a zadohrudi (tedy na druhém a třetím ze tří hrudních článků) mají po páru křídel. Pokud křídla nemají, je to způsobeno druhotně v důsledku způsobu života (např. parazité).

Dělí se na dvě infratřídy:

Starokřídlý hmyz je vývojově starší a umí skládat křídla pouze kolmo nad tělem. Do této skupiny patří vážky, šídla, jepice a několik vyhynulých skupin. Všechny ostatní skupiny patří mezi novokřídlé, kteří umějí skládat křídla a to střechovitě na zadeček.

Pahýl
Tento článek je příliš stručný nebo postrádá důležité informace.
Pomozte Wikipedii tím, že jej vhodně rozšíříte. Nevkládejte však bez oprávnění cizí texty.
licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia autoři a editory
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CZ

Fluginsekten ( Alemão )

fornecido por wikipedia DE
Wissenschaftlicher Name Pterygota Gegenbaur, 1878

Als Fluginsekten (Pterygota) werden alle Insekten (Insecta) zusammengefasst, welche mit Flügeln ausgestattet sind. Dies schließt die Arten ein, die das Flugvermögen im Laufe der Evolution wieder verloren haben. Beispiele dafür sind die Flöhe, oder die Tierläuse. Der bei weitem größte Teil der Insekten gehört zu den Fluginsekten. Ausnahmen sind lediglich die nicht flugfähigen Urinsekten mit den Ordnungen der Felsenspringer (Archaeognatha) und der Fischchen (Zygentoma).

Mit der Entwicklung funktionstüchtiger Flügel hängen eine Reihe morphologischer und physiologischer Veränderungen zusammen. Aus diesem Grund kann ohne Zweifel angenommen werden, dass diese Entwicklung nur einmal im Laufe der Insektenevolution stattgefunden hat und alle Fluginsekten auf eine gemeinsame Stammart zurückzuführen sind.

Aufbau und Entwicklung der Flügel

Die Flügel stellen eine dünne Chitinplatte dar, welche mit Tracheen durchzogen ist. Zu ihrer Entstehung konkurrieren zwei Theorien miteinander. Entweder haben sie sich aus einer Abflachung der Seitenplatten (Paranota) an allen drei Brustsegmenten (Thorax) entwickelt, oder sie stammen von Auswüchsen der seitlich zwischen den dorsalen Nota und den ventralen Sterna gelegenen Pleuren, unter Einschluss der Beinanlagen, ab. Jüngere Theorien kombinieren beide Hypothesen, demnach stammen verschiedene Teile der Flügel von jeweils der einen oder der anderen Struktur. Argumente dafür liefern Funde von paläozoischen Insektenlarven, die vermutlich gelenkig mit dem Rumpf verbundene und bewegliche Flügelscheiden besaßen. Heute lebende Fluginsekten besitzen allerdings nur noch zwei Paar Flügel, jeweils am zweiten und am dritten Thoraxsegment. Ein drittes Flügelpaar konnte fossil bei den Palaeodictyoptera und den (libellen-ähnlichen) Geroptera nachgewiesen werden, die auch am ersten Thoraxsegment kleine, möglicherweise nicht voll bewegliche Flügelchen oder flügelähnliche Strukturen aufwiesen.

Die Tracheen zur Versorgung der Flügel zweigen von den Beintracheen ab. Da die Flügel als Duplikatur (also Verdopplung) der Körperwand ausgebildet sind, liegen die Tracheen als Adernetz ebenfalls in diesen zwei Schichten. Mit dem Thorax sind die Flügel durch ein komplexes Gelenk verbunden, an dem bei den Libellen auch direkt die Muskeln ansetzen (direkte Flugmuskulatur). Bei der weitaus häufigeren Variante wird der Flügelschlag durch eine Aufwölbung und ein Zurückziehen des Brustsegments erreicht (Indirekte Flugmuskulatur). Ebenfalls notwendig ist die Ausbildung von Muskelansatzstellen in den Brustsegmenten durch Chitinleisten.

Siehe auch: Insektenflug

Ontogenese der Fluginsekten

Alle Fluginsekten sind durch eine Metamorphose gekennzeichnet, da die Larven oder Nymphen nie Flügel besitzen. Diese kann schrittweise mit den Häutungen erfolgen (unvollständige Metamorphose bei den hemimetabolen Insekten) oder durch einen kompletten Umbau des Insekts in einer Puppenruhe (vollständige Metamorphose bei den holometabolen Insekten)

Literatur

Weblinks

 src= Commons: Fluginsekten – Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien
licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia Autoren und Herausgeber
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia DE

Fluginsekten: Brief Summary ( Alemão )

fornecido por wikipedia DE

Als Fluginsekten (Pterygota) werden alle Insekten (Insecta) zusammengefasst, welche mit Flügeln ausgestattet sind. Dies schließt die Arten ein, die das Flugvermögen im Laufe der Evolution wieder verloren haben. Beispiele dafür sind die Flöhe, oder die Tierläuse. Der bei weitem größte Teil der Insekten gehört zu den Fluginsekten. Ausnahmen sind lediglich die nicht flugfähigen Urinsekten mit den Ordnungen der Felsenspringer (Archaeognatha) und der Fischchen (Zygentoma).

Mit der Entwicklung funktionstüchtiger Flügel hängen eine Reihe morphologischer und physiologischer Veränderungen zusammen. Aus diesem Grund kann ohne Zweifel angenommen werden, dass diese Entwicklung nur einmal im Laufe der Insektenevolution stattgefunden hat und alle Fluginsekten auf eine gemeinsame Stammart zurückzuführen sind.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia Autoren und Herausgeber
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia DE

Fleeginsekten ( Low Saxon )

fornecido por wikipedia emerging languages

Fleeginsekten (Pterygota) weert all Insekten (Insecta) nömmt, de Flunken hefft. Dor höört ok Aarden to, de könnt, mit’n Loop vun de Evolutschoon, hüdigendags gor nich mehr flegen. So gung dat mit de Flöh oder mit de Deerterlüse. De gröttste Deel vun de Insekten höört to de Fleeginsekten to. Bloß de Ooldinsekten mit de Ornen vun de Felsenjumpers (Archaeognatha) un de Sülverglieders (Zygentoma) höört dor nich mit to.

As Flunken to’n Flegen bi de Insekten utspunnen wurrn sünd, hett sik in de Morphologie un de Physiologie vun de Deerter bannig wat ännert. Vundeswegen kann sunner Twiefel annahmen weern, datt in’n Loop vun de Evolutschoon vun de Insekten bloß eenmol Flunken utspunnen wurrn sünd, un all Fleeginsekten up een gemeensame Stammaart torüch gaht.

Wie de Flunken upboot sünd un wie se tostanne kamen sünd

Bi de Flunken hannelt sik dat um en dünne Platen ut Chitin. Dor loopt allerwegens Tracheen dör. Dat gifft twee Theorien, wie de Flunken tostanne kamen sünd: Dat kann angahn, se hefft sik an all dree Bostsegmente (Thorax) utspunnen, as dor de upperen Sietenplaten (Paranota) flack utwussen sünd, oder se hefft sik ut de Pleuren entwickelt, de, wieter unnen, Buuk un Ruggen bi de Insekten tosamensluut. Hüdigendags weert beide Theorien verbunnen un Forschers meent, de verscheden Deele vun de Flunken stammt ut de een oder de annere Struktur. Hüdigendags hefft Fleeginsekten bloß noch twee Paar Flunken, an dat tweede un drüdde Segment vun ehre Bost. Bi Fossilien is avers en drüdd Paar Flunken funnen wurrn: Bi de Palaeodictyoptera un bi de Geroptera (de laat na Goldpeer) hett ok an’n eersten Bostsegment en lüttjen Flunken oder en flunknhaftige Struktur seten. Kann angahn, datt de nich vull röögt weern konnen. De Tracheen to’n Versorgen vun de Flunken twiegt af vun de Beentracheen. Vunwegen, datt de Flunken as Dubbel vun de Liefhüll utbillt sünd, liggt de Tracheen as Adernett ok in düsse beiden Schichten. Mit de Bost hangt de Flunken dör en Lidd tosamen. Bi de Goldpeer sett dor direktemang de Muskulatur an (direkte Fleegmuskulatur]]. Man veel fökener kummt dat vor, datt de Flunkenslag tostanne kummt dör en Upwölven un Torüchtrecken vun dat Bostsegment (indirekte Fleegmuskulatur). Nödig weer ok, datt Chitinleisten sik in de Bostsegmente billt hefft, wo de Muskeln ansetten konnen.

Wie de Fleeginsekten tostanne kaamt

Bi all Fleeginsekten gifft dat en Metamorphose, vunwegen, datt de Larven oder Nymphen keen Flunken hefft. Dat Insekt kann sik nu dör en Reeg vun Treed dör Huututtrecken entwickeln (keen vullstännige Metamorphose bi de hemimetabolen Insekten) oder dat ganze Lief kann up een Slag heel un deel ummuddelt weern, nadem dat as Poppe en Tied Ruh harrt hett (vullstännige Metamorphose bi de holometabolen Insekten).

Systematik

To de Unnerklasse vun de Fleeginsekten (Pterygota) weert düsse Böverornen, Ornen un Unnerornen torekent:

Kiek ok bi

Literatur

  • Bernhard Klausnitzer: Pterygota, Fluginsekten. In: Wilfried Westheide, Reinhard Rieger (Rutg.): Spezielle Zoologie. Teil 1: Einzeller und Wirbellose Tiere. Gustav Fischer, Stuttgart u. a. 1996, ISBN 3-437-20515-3, S. 627 ff.

Weblenken

Commons-logo.svg . Mehr Biller, Videos oder Audiodateien to’t Thema gifft dat bi Wikimedia Commons.
licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging languages

Fleeginsekten: Brief Summary ( Low Saxon )

fornecido por wikipedia emerging languages

Fleeginsekten (Pterygota) weert all Insekten (Insecta) nömmt, de Flunken hefft. Dor höört ok Aarden to, de könnt, mit’n Loop vun de Evolutschoon, hüdigendags gor nich mehr flegen. So gung dat mit de Flöh oder mit de Deerterlüse. De gröttste Deel vun de Insekten höört to de Fleeginsekten to. Bloß de Ooldinsekten mit de Ornen vun de Felsenjumpers (Archaeognatha) un de Sülverglieders (Zygentoma) höört dor nich mit to.

As Flunken to’n Flegen bi de Insekten utspunnen wurrn sünd, hett sik in de Morphologie un de Physiologie vun de Deerter bannig wat ännert. Vundeswegen kann sunner Twiefel annahmen weern, datt in’n Loop vun de Evolutschoon vun de Insekten bloß eenmol Flunken utspunnen wurrn sünd, un all Fleeginsekten up een gemeensame Stammaart torüch gaht.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging languages

Fluginsekten ( Alemânico )

fornecido por wikipedia emerging languages

As Fluginsekte (Pterygota) wäre alli Insekte (Insecta) zämmegfasst, wu Fliigel hän, mitsamt dr Artegruppe, wu si im Lauf vu dr Evolution wider verlore hän (zem Byschpel Flee, Dierlyys usw.). In die Gruppe ghert dr grescht Dail vu alle Insekte, nume d Felsegumper (Archaeognatha) un d Fischli (Zygentoma) stelle urspringligi Arten ohni Flugvermege dar (Apterygota oder Urinsekte).

Mit dr Entwicklig vu Fliigel hange ne Raie vu morfologische un fysiologische Veränderige zämme. Us däm Grund wird aagnuu, ass die Entwicklig nume aimol im Lauf vu dr Insektenevolution stattgfunde het un dodermit alli Fluginsekten uf e gmainsami Stammart zruckgehn.

Ufböu un Entwicklig vu dr Fliigel

D Fliigel bstehn us ere dinne Chitinblatte, wu mit Dracheä durzogen isch. Si hän sich wahrschyns us ere Abflachig vu dr Syteblatte (Paranota) an allene drei Bruschtsegmänt (Thorax) entwicklet. D Fluginsekte vu hit hän aber nume no zwai Baar Fliigel, am zwaite un am dritte Thoraxsegmänt. E dritt Fliigelbaar het fossil bi dr Stenodictya chenne noogwise wäre, wu au am erschte Thoraxsegmänt fliigelähnligi Strukturen ufgwiise hän.

D Dracheä fir d Versorgig vu dr Fliigel zwyyge vu dr Fueßdracheän ab. Wel d Fliigel as Duplikatur (Verdopplig) vu dr Lyybwand uusblidet sin, liige d Dracheä as Ooderenetz au in däne zwoo Schichte. Mit em Thorax sin d Fliigel dur e kompläx Glaich verbunde, wu bi dr Deifelsnoodle au diräkt d Musklen aasetze (diräkti Flugmuskulatur). Bi dr hyfigere Variante chunnt dr Fliigelschlag dur e Ufwelbig un e Zruckzie vum Bruschtsegmänt (Indirekti Flugmuskulatur). Wäge däm chenne Deifelsnoodle di rächte un di linke Fliigel unabhängig vunenander bewege, derwylscht Insektze mit ere indiräkte Flugmuskulatur d Fliigel nume glychzytig chenne bewege.

Notwändig isch au d Uusbildig vu Muskelaasatzstellen in dr Bruschtsegmänt dur Chitinlyschte.

Ontogenese vu dr Fluginsekte

Alli Fluginsekte sin gchännzaichnet dur e Metamorfos, wel d Larve oder Nymphe nie Fliigel hän. Die Metamorfos cha schrittwys mit dr Hytige chuu (uuvollständigi Metamorfos bi dr hemimetabole Insekte) oder dur e komplette Umböu vum Insekt in ere Pupperuei (vollständigi Metamorfos bi dr holometabole Insekte).

Literatur

  • Bernhard Klausnitzer: Pterygota, Fluginsekten In Westheide, Rieger (Hrsg.): Spezielle Zoologie Teil 1: Einzeller und Wirbellose Tiere. Gustav Fischer Verlag, Stuttgart, Jena 1997; Seiten 627ff.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Autorët dhe redaktorët e Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging languages

Fluginsekten: Brief Summary ( Alemânico )

fornecido por wikipedia emerging languages

As Fluginsekte (Pterygota) wäre alli Insekte (Insecta) zämmegfasst, wu Fliigel hän, mitsamt dr Artegruppe, wu si im Lauf vu dr Evolution wider verlore hän (zem Byschpel Flee, Dierlyys usw.). In die Gruppe ghert dr grescht Dail vu alle Insekte, nume d Felsegumper (Archaeognatha) un d Fischli (Zygentoma) stelle urspringligi Arten ohni Flugvermege dar (Apterygota oder Urinsekte).

Mit dr Entwicklig vu Fliigel hange ne Raie vu morfologische un fysiologische Veränderige zämme. Us däm Grund wird aagnuu, ass die Entwicklig nume aimol im Lauf vu dr Insektenevolution stattgfunde het un dodermit alli Fluginsekten uf e gmainsami Stammart zruckgehn.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Autorët dhe redaktorët e Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging languages

Krilati insekti ( Bósnia )

fornecido por wikipedia emerging languages

Krilati insekti (lat. Pterygota, od grčkog πτερυγωτος – pterigotos = krilati) su monofiletska grupa – podrazred razreda Insecta. Karakteriziraju ih krila na na drugom (mezotoraks) i trećem (metatoraks) segmentu toraksa. Prisustvo krila je uvijek praćeno pojačanjem egzoskeleta (sklerotizacija)) u onim segmentima, koji su obično objedinjeni formirajući strukturu poznatu kao pterotoraks. Koncept je suprotan konceptu podrazreda Apterygota (što znači bez krila). Apterygota je vještačka grupa, bez taksonomskog znčenja.[1]

Karakteristike

Krilo insekata je laminarna struktura membranske konzistencije koja daje krutost neophodnu za let, uz prisustvo vena, koje su klasificirane kao uzdužne i poprečne; ene se koriste za karakterizaciju vrste. Postoje različiti sistemi homologacije vena, koji se koriste za njihovo prepoznavanje i tumačenje i na taj način se može prepoznati kojoj vrsti pripada određeni insekt, a najčešće se koriste sustavi homologacije Comstock System i Needham (1898) i Kukalova-Peck (1983).[2]

Krilo se javlja u mnogim varijacijacijama oblika, veličine, teksture i boje, s istaknutim šarama Lepidoptera, kod kojih ove boje potiču od sitnih pokrovnih ljuskica. Smatra se da je evolucija krila unutar insekata ključna za njihov evolucijski uspjeh (insekti su najraznovrsnija grupa životinja na planeti), što se možda dogodilo u karbonuif ili devonu, budući da je najstariji poznsati fosil krilo iz karbonskog perioda, koje pripadalo grupi Palaeodictyoptera, izumrlom redu insekata.

Pojava Pterygota bez krila smatra se sekundarnim gubitkom, kao što je slučaj u nadredovima Grylloblattodea, Phthiraptera i Siphonaptera. Stanje bez krila u tim skupinama smatra se, između ostalog, i zato što u fosilnim zapisima postoje krilati pripadnici tih skupina, poput izumrle vrste Liomopterum ornatum iz reda Grylloblattodea, koja je imala je krila, za razliku od svih sadašnjih predstavnika ove grupe. Insekti su bile prve životinje koje su letjele, davno prije pterosaura i ptice; prvi krilati insekti letjeli su u atmosferi različitoj od današnje, s većim gustoćom i koncentracijom kisika od sadašnje, za koje se vjeruje da su olakšali evoluciju leta, kao i pojavu insekata džinovskih letjelica, bez ekvivalenta u današnjoj fauni, poput gigantske protodonata Meganeura monyi, sa rasponomkrila od svojih 63 centimetra.

Što se tiče porijekla ove strukture, predloženo je nekoliko hipoteza, od kojih su dvije prihvaćenije; prvi postulat da je krilo nastalo iz bočnih ekstenzija dorzalne regije toraksa i poznat je kao paranotalna teorija, po Cramptonu (1919). Druga hipoteza pretpostavlja da je krilo nastalo iz struktura nožnih kliješta predačkih rakova; ti koksni organi dio su respiratornog kompleksa koji bi, između ostalog, objasnili visoku prozračnost krila. Hipoteza je poznata je kao teorija epikoksa, koju je predložila Kukalova-Peck, nalazeći da grupe u kojima je jedan od para krila manje, kao u slučaju Diptera (drugi par krila) i Strepsiptera (prvi par krila), modificiran i sa zaštitnom funkcijom kao u slučaju elitri (prvi par sklerotiziranih krila) Coleoptera i Dermaptera.[2] a znakovito je da su nedavna otkrića u poljima razvojne genetike i molekulske filogenije potvrdila eteoriju epikoksa.

Porijeklo

Prve pterigote pojavile su se na početku karbona. U srednjem karbonu su se već savršeno diferencirali u najmanje 11 redova, među kojima su Palaeodictyoptera , Diaphanopterdea † i Megasecoptera †, podsećajući na liniju Odonata, koji su u nekim slučajevima dosegli raspon krila od gotovo 75 cm i Ephemeroptera koji dosežu raspon krila od oko 45 cm u i od kojih postoje još uvijek aktualni, ali mnogo manji predstavnici.[3]

Klasifikacija

Ova skupina insekata uobičajeno je podijeljena na paleoptere (Palaeoptera) i neoptere (Neoptera), pri čemu je osnovna razlika između njih sposobnost neoptera da prekriju tijelo krilima, što ne mogu da čine paleoptere. Među paleopterama su redovi Odonata i Ephemeroptera kao i paleozojske grupe Diaphanopteridea, Paleodictyoptera, Megasecoptera i Archodonata ; ostali redovi krilatih insekata uključeni su u skupinu Neoptera. Valjanost paleoptera kao monofiletne grupe (kladusa) dovedena je u pitanje mnogo puta i predložena je kao alternativa, a da u ovom pogledu sada ne postoji dogovor:

  1. Odonata su bliži neopterama nego efemeroptera, nazivajući ovu grupu (Odonata + Neoptera) Metapterigota,
  2. Ephemeroptera su bliže neopterama nego odonatima, nazivajući Opisthoptera, grupu koju čine Ephemeroptera + Noptera.

Također pogledaje

Reference

  1. ^ Vincent H. Resh; Ring T. Cardé (2003). Encyclopedia of Insects. Academic Press. ISBN 978-0-08-054605-6.
  2. ^ a b Kukalova-Peck, J. 1992. Fossil History and Evolution of Hexapod Structures. En:The Insects of Australia, p.:1412-179. Melburne University Press.
  3. ^ Marínez-Delclòs, X. 1996. El registro fósil de los insectos. Boln. Asoc. esp. Ent., 20(1-2):9-30 (resumen) Arhivirano januar 23, 2009 na sajtu Wayback Machine

Dopunska literatura

  • Naumann, I. D. (Ed). The Insects of Australia. Cornell University Press. NY.
  • Osuna, E. 1995. Morfología del exoesqueleto de los insectos. Volumen I y II. CDCH. Universidad Central de Venezuela

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Autori i urednici Wikipedije
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging languages

Krilati insekti: Brief Summary ( Bósnia )

fornecido por wikipedia emerging languages

Krilati insekti (lat. Pterygota, od grčkog πτερυγωτος – pterigotos = krilati) su monofiletska grupa – podrazred razreda Insecta. Karakteriziraju ih krila na na drugom (mezotoraks) i trećem (metatoraks) segmentu toraksa. Prisustvo krila je uvijek praćeno pojačanjem egzoskeleta (sklerotizacija)) u onim segmentima, koji su obično objedinjeni formirajući strukturu poznatu kao pterotoraks. Koncept je suprotan konceptu podrazreda Apterygota (što znači bez krila). Apterygota je vještačka grupa, bez taksonomskog znčenja.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Autori i urednici Wikipedije
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging languages

Pterygota ( Occitan (post 1500) )

fornecido por wikipedia emerging languages

Dins la classificacion de Bey-Bienko, los pterigòts (Pterygota) son una sosclassa d'insèctes (en oposicion als apterigòts).

Se caracterizan per :

  • dos parelhs d'alas sul segond e tresen segment toracic. Aquestas alas pòdon desaparéisser (un parelh pels diptèrs e los dos pels ectoparasits coma los pesolhs, piuses... Los insèctes pterigòts son normalament alats a l'estat adulte quitament se certans representants son venguts segondàriament aptèrs (sens alas), aprèp aver agut d'ancèstres alats.
  • de metamorfòsis al cors de lor desvolopament. S'obsèrva pas jamai de muda posteriora a l'aparicion de la maturitat sexuala.

La classificacion dels insèctes pterigòts se fonda sus l'estructura de la nervacion alària e la forma de las alas al repaus. S'identifica doas seccions principalas de superòrdres:

Los pterigòts se repartisson en un total de 36 òrdres dont 8 son fossils. Los 28 òrdres actualament representats son formats d'insèctes normalament alats, quitament se un certan nombre d'entre eles an perdut lors alas al cors de l'evolucion.

Segon lo tipe de formacion de las alas e lo gra de metamorfòsi, los pterigòts se pòdon devesir en doas categorias :

En regard de las metamorfòsis, los pterigòts alats tanben se pòdon classar en doas categorias plan distintas :

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging languages

Pterygota ( Scots )

fornecido por wikipedia emerging languages

The Pterygota are a subcless o insects that includes the weenged insects. It an aa includes insect orders that are seicontarily weengless (that is, insect groups whase auncestors ance haed wings but that hae lost them as a result o subsequent evolution).[1]

References

  1. Vincent H. Resh; Ring T. Cardé (4 April 2003). Encyclopedia of Insects. Academic Press. p. 64. ISBN 978-0-08-054605-6.
licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging languages

Pterygota ( Stq )

fornecido por wikipedia emerging languages
Pterygota Die Rust Cicindela hybrida
Cicindela hybrida, ne Oard fon Rust Systematik Stam: Lidefäite (Arthropoda) Unnerstam: Trache'endierte Uurklasse: Hexapoda Klasse: Insekte (Insecta) Unnerklasse: Dicondylia Deelklasse: Pterygota

Doo Pterygota sunt ne Deelklasse fon doo Insekte. Deer heere aal doo Insekte deertou, doo deer Juuken hääbe (toun Biespiel juu Doarne) af doo Foarfoaren hieden, doo Juuken hieden (Toun Biespiel Flee-e).

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging languages

Pterygota: Brief Summary ( Stq )

fornecido por wikipedia emerging languages

Doo Pterygota sunt ne Deelklasse fon doo Insekte. Deer heere aal doo Insekte deertou, doo deer Juuken hääbe (toun Biespiel juu Doarne) af doo Foarfoaren hieden, doo Juuken hieden (Toun Biespiel Flee-e).

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging languages

Pterygota: Brief Summary ( Scots )

fornecido por wikipedia emerging languages

The Pterygota are a subcless o insects that includes the weenged insects. It an aa includes insect orders that are seicontarily weengless (that is, insect groups whase auncestors ance haed wings but that hae lost them as a result o subsequent evolution).

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging languages

Pterygota ( Inglês )

fornecido por wikipedia EN

The Pterygota (Ancient Greek πτερυγωτός (pterugōtós, “winged”)) are a subclass of insects that includes the winged insects. It also includes insect orders that are secondarily wingless (that is, insect groups whose ancestors once had wings but that have lost them as a result of subsequent evolution).[1]

The pterygotan group comprises almost all insects. The insect orders not included are the Archaeognatha (jumping bristletails) and the Zygentoma (silverfishes and firebrats), two primitively wingless insect orders. Also not included are the three orders no longer considered to be insects: Protura, Collembola, and Diplura.

Systematics

Traditionally, this group was divided into the infraclasses Paleoptera and Neoptera.[2] The former are nowadays strongly suspected of being paraphyletic, and better treatments (such as dividing or dissolving the group) are presently being discussed. In addition, it is not clear how exactly the neopterans are related among each other. The Exopterygota might be a similar assemblage of rather ancient hemimetabolous insects among the Neoptera like the Palaeoptera are among insects as a whole. The holometabolous Endopterygota seem to be very close relatives, indeed, but nonetheless appear to contain several clades of related orders, the status of which is not agreed upon.

The following scheme uses finer divisions than the one above, which is not well-suited to correctly accommodating the fossil groups.

Infraclass Palaeoptera

(probably paraphyletic)

Infraclass Neoptera

Superorder Exopterygota

Superorder Endopterygota

Neoptera orders incertae sedis

References

  1. ^ Vincent H. Resh; Ring T. Cardé (4 April 2003). Encyclopedia of Insects. Academic Press. p. 64. ISBN 978-0-08-054605-6.
  2. ^ Maddison, David (1 January 2002). "Pterygota Winged Insects". Tree of Life.

 title=
licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EN

Pterygota: Brief Summary ( Inglês )

fornecido por wikipedia EN

The Pterygota (Ancient Greek πτερυγωτός (pterugōtós, “winged”)) are a subclass of insects that includes the winged insects. It also includes insect orders that are secondarily wingless (that is, insect groups whose ancestors once had wings but that have lost them as a result of subsequent evolution).

The pterygotan group comprises almost all insects. The insect orders not included are the Archaeognatha (jumping bristletails) and the Zygentoma (silverfishes and firebrats), two primitively wingless insect orders. Also not included are the three orders no longer considered to be insects: Protura, Collembola, and Diplura.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EN

Flugilaj insektoj ( Esperanto )

fornecido por wikipedia EO

Flugilaj insektoj[mankas fonto]flugiluloj[1] (science: Pterygota) estas ĉiuj insektoj (Insecta), kiuj havas flugilojn, entenante ankaŭ tiujn kiuj perdis la flugkapablon dum la evoluo (ekz. puloj, bestopedikoj kc.). Al tiu ĉi grupo apartenas plimulto de la insektoj.

Referencoj

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EO

Flugilaj insektoj: Brief Summary ( Esperanto )

fornecido por wikipedia EO

Flugilaj insektoj[mankas fonto] aŭ flugiluloj (science: Pterygota) estas ĉiuj insektoj (Insecta), kiuj havas flugilojn, entenante ankaŭ tiujn kiuj perdis la flugkapablon dum la evoluo (ekz. puloj, bestopedikoj kc.). Al tiu ĉi grupo apartenas plimulto de la insektoj.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EO

Pterygota ( Espanhol; Castelhano )

fornecido por wikipedia ES

Los pterigotos o pterigotas (nombre científico Pterygota, que deriva del griego πτερυγωτος pterigotos que significa "alado") son un grupo monofilético de insectos caracterizados por presentar alas en el segundo (mesotórax) y tercer (metatórax) segmentos torácicos. La presencia de alas va siempre acompañada de un refuerzo del exoesqueleto (esclerotización) en esos segmentos torácicos, los cuales usualmente se encuentran unidos formando la estructura conocida como pterotórax. El concepto se opone al de apterigotos (Apterygota, que significa "sin alas"). Apterygota es un grupo artificial sin carácter taxonómico.[1]

Características

El ala de los insectos es una estructura laminar de consistencia membranosa a la cual le otorga la rigidez necesaria para el vuelo la presencia de venas, las cuales se clasifican como longitudinales y transversales, las venas son usadas para caracterizar a las especies. Existen diferentes sistemas de homologación de las venas, los cuales son utilizados para reconocerlas e interpretarlas, y de esta manera poder reconocer a que especie pertenece un cierto insecto, los sistemas de homologación más utilizados son el de Comstock y Needham (1898)[2]​ y el de Kukalova-Peck (1983).[3]

El ala presenta muchas variaciones en cuanto a forma, tamaño, textura y coloración, siendo de resaltar las coloridas alas de los lepidópteros, las cuales deben estos colores al hecho de estar cubiertas por pequeñísimas escamas.

Se considera que la evolución de las alas dentro de los insectos ha sido la clave de su éxito evolutivo (los insectos son el grupo animal más diverso del planeta), esto ocurrió posiblemente en el Carbonífero o el Devónico ya que el fósil más antiguo que se conoce de un ala es del período Carbonífero, perteneciente a un Palaeodictyoptera, un orden extinto de insectos.

La presencia de pterigotos sin alas (ápteros) se considera como una pérdida secundaria, como es el caso de los órdenes Grylloblattodea, Phthiraptera y Siphonaptera. Se considera que la condición áptera en estos grupos es secundaria entre otras cosas, porque existe evidencia en el registro fósil de miembros alados de estos grupos, como la especie extinta Liomopterum ornatum del orden Grylloblattodea que tenía alas a diferencia de todos los representantes actuales de este grupo.

Si bien la condición ancestral del grupo de los Pterygota es la presencia de dos pares de alas (incluso 3 según la paleoentomóloga Jarmila Kukalova-Peck[cita requerida]), se encuentran grupos en los cuales uno de los pares de alas está reducido, como en el caso de los dípteros (segundo par de alas) y estrepsípteros (primer par de alas), o modificado con una función de protección como en el caso de los élitros (primer par de alas esclerotizado) de coleópteros y dermápteros.

Los insectos fueron los primeros animales en volar, mucho antes que lo hicieran pterosaurios y aves; los primeros insectos alados volaron en una atmósfera diferente a la actual, con una densidad y una concentración de oxígeno mayores que las actuales, lo que se cree facilitó la evolución del vuelo, así como la aparición de insectos voladores gigantes, sin equivalentes en la fauna actual, como el gigantesco protodonato Meganeura monyi con sus 63 centímetros de envergadura.

En cuanto al origen de esta estructura se han planteado varias hipótesis, siendo dos las que más aceptación han encontrado; la primera postula que el ala se originó a partir de extensiones laterales de la región dorsal del tórax (noto) y se conoce como teoría paranotal debida a Crampton (1919)[cita requerida]; la otra hipótesis postula que el ala se originó a partir de estructuras de las pata de los antepasados crustáceos, estos órganos coxales son parte de un complejo respiratorio lo que explicaría la alta venación de las alas entre otras cosas y se conoce como la teoría epicoxal, propuesta por Kukalova-Peck (1978);[3]​ es de destacar que recientes descubrimientos en los campos de genética del desarrollo y filogenia molecular han validado la teoría epicoxal.

Origen

Los primeros pterigotas aparecieron en los inicios del Carbonífero. En el Carbonífero medio estaban ya perfectamente diferenciados en al menos 11 órdenes, entre los que destacan los Palaeodictyoptera, Diaphanopterodea† y Megasecoptera†, que recuerdan a los odonatos actuales y que en algunos casos alcanzaron envergaduras de casi 75 cm, y los Ephemeroptera que llegaron a alcanzar los 45 cm de envergadura y de los que aún existen representantes actuales, mucho menores.[4]

Clasificación

Este grupo de insectos tradicionalmente ha sido dividido en paleópteros (Palaeoptera) y neópteros (Neoptera), siendo la diferencia fundamental entre estos grupos la capacidad que tienen los neópteros de plegar las alas sobre el cuerpo, cosa que no pueden hacer los paleópteros.

Entre los paleópteros encontramos a los órdenes Odonata y Ephemeroptera así como a los grupos Paleozoicos Diaphanopteroidea, Paleodictyoptera, Megasecoptera y Archodonata; los demás órdenes pterigotos se incluyen dentro de los Neópteros.

La validez del los paleópteros como grupo monofilético (clado) ha sido muchas veces cuestionada y se ha planteado como alternativas, sin que en los actuales momentos exista un acuerdo al respecto:

  1. Los odonatos más cercanos a los neópteros que a efemerópteros, llamándose a este grupo (Odonata + Neoptera) Metapterigota,
  2. Los efemerópteros más cercanos a los neópteros que a los odonatos, llamándose Opisthoptera al grupo formado por Ephemeroptera + Noptera.

Referencias

  1. Vincent H. Resh; Ring T. Cardé (4 de abril de 2003). Encyclopedia of Insects. Academic Press. p. 64. ISBN 978-0-08-054605-6.
  2. Fraser, F. C. 1938. A note on the fallaciousness of the theory of pretracheation in the venation of Odonata. Proc. Roy. Ent. Soc. London (A) 13: 60–70
  3. a b Kukalova-Peck, J. 1992. Fossil History and Evolution of Hexapod Structures. En:The Insects of Australia, p.:1412-179. Melburne University Press.
  4. Marínez-Delclòs, X. 1996. El registro fósil de los insectos. Boln. Asoc. esp. Ent., 20(1-2):9-30 (resumen) Archivado el 23 de enero de 2009 en la Wayback Machine.
  • Naumann, I. D. (Ed). The Insects of Australia. Cornell University Press. NY.
  • Osuna, E. 1995. Morfología del exoesqueleto de los insectos. Volumen I y II. CDCH. Universidad Central de Venezuela

 title=
licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Autores y editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ES

Pterygota: Brief Summary ( Espanhol; Castelhano )

fornecido por wikipedia ES

Los pterigotos o pterigotas (nombre científico Pterygota, que deriva del griego πτερυγωτος pterigotos que significa "alado") son un grupo monofilético de insectos caracterizados por presentar alas en el segundo (mesotórax) y tercer (metatórax) segmentos torácicos. La presencia de alas va siempre acompañada de un refuerzo del exoesqueleto (esclerotización) en esos segmentos torácicos, los cuales usualmente se encuentran unidos formando la estructura conocida como pterotórax. El concepto se opone al de apterigotos (Apterygota, que significa "sin alas"). Apterygota es un grupo artificial sin carácter taxonómico.​

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Autores y editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ES

Pterygota ( Estônio )

fornecido por wikipedia ET

Pterygota on putukate alamklass.

Alamklassi on arvatud järgmised ülemseltsid:

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Vikipeedia autorid ja toimetajad
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ET

Pterygota ( Basco )

fornecido por wikipedia EU

Pterygota (grezieratik pterigotos, hegoekin) intsektu talde monofiletiko bat da. Hegoak dituzte bigarren eta hirugarren segmentu torazikoetan (mesotorax eta metatorax). Hegoak dituzten eremuetan exoeskeletoa garatuago dago esklerotizazio batekin. Bi segmentuak askotan pterotorax izeneko egituran bateratuak agertzen dira.

Sailkapena

Pterygota Paleoptera

Ephemeroptera



Odonata



Neoptera

Plecoptera



Embiidina



Phasmida



Orthoptera



Mantophasmatodea



Zoraptera



Dictyoptera



Dermaptera



Grylloblattodea




Psocodea



Thysanoptera



Hemiptera



Endopterygota





(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EU

Pterygota: Brief Summary ( Basco )

fornecido por wikipedia EU

Pterygota (grezieratik pterigotos, hegoekin) intsektu talde monofiletiko bat da. Hegoak dituzte bigarren eta hirugarren segmentu torazikoetan (mesotorax eta metatorax). Hegoak dituzten eremuetan exoeskeletoa garatuago dago esklerotizazio batekin. Bi segmentuak askotan pterotorax izeneko egituran bateratuak agertzen dira.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EU

Siipikantaiset ( Finlandês )

fornecido por wikipedia FI

Siipikantaiset (Pterygota) on suurin hyönteisten alaluokka. Siihen kuuluvat kaikki sekä nykyään elävät että sukupuuttoon kuolleet hyönteiset, joilla on siivet, joskin muutamilta ryhmiltä siivet ovat evoluution saatossa uudestaan hävinneet.

Siipikantaisten keskeisimpänä tuntomerkkinä ovat hyönteisen keskiruumiin toisesta ja kolmannesta segmentistä lähtevät siivet. Muutamissa lahkoissa ja joidenkin yksittäisten ryhmien tapauksessa siivet ovat myöhemmin surkastuneet olemattomiin. Taksonomisesti siipikantaisten alaluokka jaetaan uussiipisiin ja muutamaan muuhun, alkeellisempaan osaluokkaan. Ryhmä kehittyi kivihiilikaudella, noin 300 miljoonaa vuotta sitten ja sen ensimmäiset edustajat ovat muodostaneet maapallon ensimmäisen lentokykyisten eläinten ryhmän.[1]

Kolmen nykyisen osaluokan lisäksi siipikantaisiin on katsottu kuuluvaksi myös sukupuuttoon kuolleet hyönteislahkot Archodonata, Diaphanopterodea, Megasecoptera, Palaeodictyoptera, Protanisoptera, Protodonata, Protozygoptera sekä Triadophlebioptera.

Lähteet

Tämä eläimiin liittyvä artikkeli on tynkä. Voit auttaa Wikipediaa laajentamalla artikkelia.
licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FI

Siipikantaiset: Brief Summary ( Finlandês )

fornecido por wikipedia FI

Siipikantaiset (Pterygota) on suurin hyönteisten alaluokka. Siihen kuuluvat kaikki sekä nykyään elävät että sukupuuttoon kuolleet hyönteiset, joilla on siivet, joskin muutamilta ryhmiltä siivet ovat evoluution saatossa uudestaan hävinneet.

Siipikantaisten keskeisimpänä tuntomerkkinä ovat hyönteisen keskiruumiin toisesta ja kolmannesta segmentistä lähtevät siivet. Muutamissa lahkoissa ja joidenkin yksittäisten ryhmien tapauksessa siivet ovat myöhemmin surkastuneet olemattomiin. Taksonomisesti siipikantaisten alaluokka jaetaan uussiipisiin ja muutamaan muuhun, alkeellisempaan osaluokkaan. Ryhmä kehittyi kivihiilikaudella, noin 300 miljoonaa vuotta sitten ja sen ensimmäiset edustajat ovat muodostaneet maapallon ensimmäisen lentokykyisten eläinten ryhmän.

Kolmen nykyisen osaluokan lisäksi siipikantaisiin on katsottu kuuluvaksi myös sukupuuttoon kuolleet hyönteislahkot Archodonata, Diaphanopterodea, Megasecoptera, Palaeodictyoptera, Protanisoptera, Protodonata, Protozygoptera sekä Triadophlebioptera.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FI

Pterygota ( Francês )

fornecido por wikipedia FR

Les Ptérygotes (Pterygota) sont une sous-classe d'insectes à part (en opposition aux aptérygotes) dans la classification de Bey-Bienko. Ptérygote signifie « ailé ». Les insectes ptérygotes sont normalement ailés à l'état adulte bien que certains représentants aient pu devenir secondairement aptères (sans ailes), après avoir eu des ancêtres ailés.

Ils sont classifiés parmi les Dicondylia (un taxon également du rang de la sous-classe), en raison du caractère dicondylien (qui présente deux condyles) de leur articulation mandibulaire.

Caractéristiques

  • Une articulation mandibulaire dicondylienne ;
  • Des métamorphoses au cours de leur développement (d'où l'adjectif hétérométaboles) et jamais de mue postérieure à l'apparition de la maturité sexuelle (imago) ;
  • Deux paires d'ailes sur le deuxième et le troisième segment thoracique, qui peuvent être apparues au Dévonien à partir d'extensions sensorielles (détection des vibrations) ou thermorégulatrices[1], et avoir secondairement disparu au cours de l'évolution (une paire chez les diptères, l'autre étant souvent relictuellement présente, transformée en balancier ou en élément équilibrateur). Chez d'autres groupes, ce sont les deux ailes qui ont disparu (chez la fourmi ouvrière), ou chez des ectoparasites comme les morpions, puces ou poux. Chez la cochenille, seule la femelle est aptère. Certains papillons femelles n'ont plus que des ailes vestigielles.

Classification

Les insectes ptérygotes sont classés en se basant sur la structure de la nervation alaire et la forme des ailes au repos.

Deux principales sections de super-ordres sont identifiées, selon ITIS :

Les ptérygotes se répartissent en un total de 36 ordres dont 8 sont fossiles. Les 25 ordres actuellement représentés sont formés d'insectes normalement ailés bien qu'un certain nombre d'entre eux aient perdu leurs ailes au cours de l'évolution.

Selon le type de formation des ailes et le degré de métamorphose, les ptérygotes peuvent se scinder en deux catégories :

En regard des métamorphoses, les ptérygotes ailés peuvent aussi se classer en deux catégories bien distinctes :

Remarques

L'origine évolutive des ailes n'est pas la même que celle des pattes ou des antennes/pièces buccales, etc., les ailes ne sont pas des appendices arthropodiens transformés. Ce sont en fait des évaginations de tégument.

Liste des ordres et infra-classes

D'après ITIS (30 décembre 2015)[2] :

Selon World Register of Marine Species (30 décembre 2015)[3] :

Références taxinomiques

Notes et références

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FR

Pterygota: Brief Summary ( Francês )

fornecido por wikipedia FR

Les Ptérygotes (Pterygota) sont une sous-classe d'insectes à part (en opposition aux aptérygotes) dans la classification de Bey-Bienko. Ptérygote signifie « ailé ». Les insectes ptérygotes sont normalement ailés à l'état adulte bien que certains représentants aient pu devenir secondairement aptères (sans ailes), après avoir eu des ancêtres ailés.

Ils sont classifiés parmi les Dicondylia (un taxon également du rang de la sous-classe), en raison du caractère dicondylien (qui présente deux condyles) de leur articulation mandibulaire.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FR

Krilaši ( Croato )

fornecido por wikipedia hr Croatian

Krilaši (Pterygota; krilati kukci) su kukci koji su u odraslom stadiju krilati. U krilaše se ubrajaju čak i neki beskrilni kukci koji su (npr. prilagođavanjem staništu nepovoljnom za letenje kao što su spilje ili vjetroviti otoci) naknadnim evolucijskim razvojem izgubili krila. Čine najveći dio životinjskog svijeta u biosferi.

Evolucija

Već iz doba karbona poznati su prakrilaši (Palaeodictyoptera) koji su imali sva svojstva krilatih kukaca, a u velikim krilima potpun raspored uzdužnih i poprečnih rebara. U svojoj daljoj evoluciji krilati su se kukci posebnim prilagodbama razišli u mnogo smjerova što se pokazuje njihovim danas različitim izgledom i načinima preobrazbe.

Klasifikacja

Prema glavnim obilježjima krilaši se mogu podijeliti na 27 redova različita opsega. Manji redovi sadrže stotinjak vrsta, a veći više od 300 000 vrsta.[1]

Izvori

  1. Ivo Matoničkin, Ivan Habdija, Biserka Primc-Habdija, Beskralješnjaci, biologija viših avertebrata, Školska knjiga, Zagreb, 1999. ISBN 953-0-30824-8
licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Autori i urednici Wikipedije
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia hr Croatian

Krilaši: Brief Summary ( Croato )

fornecido por wikipedia hr Croatian

Krilaši (Pterygota; krilati kukci) su kukci koji su u odraslom stadiju krilati. U krilaše se ubrajaju čak i neki beskrilni kukci koji su (npr. prilagođavanjem staništu nepovoljnom za letenje kao što su spilje ili vjetroviti otoci) naknadnim evolucijskim razvojem izgubili krila. Čine najveći dio životinjskog svijeta u biosferi.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Autori i urednici Wikipedije
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia hr Croatian

Pterygota ( Indonésio )

fornecido por wikipedia ID

Pterygota adalah subclass dari serangga yang termasuk serangga bersayap. Ini juga mencakup ordo serangga yang secara sekunder tidak bersayap (yaitu, kelompok serangga yang nenek moyangnya pernah punya sayap tetapi itu telah kehilangan mereka sebagai hasil dari evolusi berikutnya).[1]

Kelompok pterygota terdiri dari hampir semua serangga. Ordo hexapoda tidak termasuk adalah Archaeognatha (melompat bristletails) dan Thysanura (gegat dan firebrats), dua ordo primitif tak bersayap serangga. Juga tidak termasuk yang tiga ordo tidak lagi dianggap serangga: Protura, Collembola, dan Diplura.

Referensi

  1. ^ Vincent H. Resh; Ring T. Cardé (4 April 2003). Encyclopedia of Insects. Academic Press. hlm. 64. ISBN 978-0-08-054605-6.

Pranala luar

 src= Media terkait Pterygota di Wikimedia Commons

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Penulis dan editor Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ID

Pterygota: Brief Summary ( Indonésio )

fornecido por wikipedia ID

Pterygota adalah subclass dari serangga yang termasuk serangga bersayap. Ini juga mencakup ordo serangga yang secara sekunder tidak bersayap (yaitu, kelompok serangga yang nenek moyangnya pernah punya sayap tetapi itu telah kehilangan mereka sebagai hasil dari evolusi berikutnya).

Kelompok pterygota terdiri dari hampir semua serangga. Ordo hexapoda tidak termasuk adalah Archaeognatha (melompat bristletails) dan Thysanura (gegat dan firebrats), dua ordo primitif tak bersayap serangga. Juga tidak termasuk yang tiga ordo tidak lagi dianggap serangga: Protura, Collembola, dan Diplura.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Penulis dan editor Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ID

Vængberar ( Islandês )

fornecido por wikipedia IS

Vængberar (fræðiheiti: Pterygota) er undirflokkur skordýraflokksins sem inniheldur vængjuð skordýr og þau skordýr sem voru vængjuð eitt sinn á þróunarskeiði sínu, nær öll skordýr teljast til þessa undirflokks.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Höfundar og ritstjórar Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia IS

Pterygota ( Italiano )

fornecido por wikipedia IT

Gli pterigoti (Pterygota) sono il più vasto raggruppamento di Insetti, inquadrato al rango di Sottoclasse, comprendente tutte le forme provviste di ali, comprese quelle diventate secondariamente attere nel corso dell'evoluzione da progenitori ancestrali alati.

La sottoclasse comprende la maggior parte degli insetti noti. Ne resta escluso solo l'ordine dei Thysanura, compreso nella sottoclasse degli Apterygota.

Sistematica

La sistematica degli Pterigoti si basa essenzialmente sulla metamorfosi e sulla genesi delle ali. Si suddivide in due grandi raggruppamenti che, secondo gli schemi tassonomici, sono elevati al rango di superordine oppure di coorte:

  • Exopterygota. Comprende gli insetti alati più primitivi, con metamorfosi incompleta. Le ali si formano gradualmente negli stadi di ninfa da abbozzi esterni.
  • Endopterygota. Comprende gli insetti alati più evoluti, con metamorfosi completa. Le ali si formano nello stadio di pupa da abbozzi alari interni (dischi preimmaginali).

Gli Esopterigoti si suddividono in due subcoorti, Palaeoptera e Neoptera. Del primo raggruppamento fanno parte per lo più insetti fossili e attualmente sono esistenti solo specie appartenenti a due ordini; il secondo raggruppamento comprende invece un più ampio numero di ordini, ripartiti in gruppi sistematici di rango intermedio (superordini e sezioni). Gli Endopterigoti comprendono ordini più evoluti, inseriti un unico raggruppamento elevato al rango di superordine, Oligoneoptera, che a sua volta si articola in più sezioni.

Lo schema tassonomico riassuntivo, limitato ai soli ordini non estinti, è il seguente:

Un altro schema tassonomico prevede invece la ripartizione della sottoclasse in due divisioni, rispettivamente i Palaeoptera ed i Neoptera. La prima divisione corrisponde alla subcoorte omonima dello schema precedente, mentre la seconda raggruppa i Neoptera dello schema precedente e tutti gli Endopterigoti.

 title=
licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Autori e redattori di Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia IT

Pterygota: Brief Summary ( Italiano )

fornecido por wikipedia IT

Gli pterigoti (Pterygota) sono il più vasto raggruppamento di Insetti, inquadrato al rango di Sottoclasse, comprendente tutte le forme provviste di ali, comprese quelle diventate secondariamente attere nel corso dell'evoluzione da progenitori ancestrali alati.

La sottoclasse comprende la maggior parte degli insetti noti. Ne resta escluso solo l'ordine dei Thysanura, compreso nella sottoclasse degli Apterygota.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Autori e redattori di Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia IT

Pterygota ( Latin )

fornecido por wikipedia LA

Pterygota sunt subclassis insectorum quae insecta alata comprehendit, cum ordinibus insectorum quae alis secundarie carent, gregibus cuius maioribus olim erant alae, quas per evolutionem amiserunt.

Subclassis pterygotorum paene omnia insecta comprehendit, solis Hexapodorum ordinibus Archaeognathis Thysanurisque exclusis, duobus ordinibus qui alis antiquitus carebant. Etiam excluduntur tres ordines qui noniam habentur insecta: Protura, Collembola, et Diplura.

Systematica

Hic grex in duas infraclassesPalaeoptera, nunc late paraphyletica habita, et Neoptera—usitate divisus est. Incertus est modus subtilis quo Neoptera inter se cognata sint. Inter Neoptera, Exopterygota fortasse sint similis antiquiorum hemimetabolorum insectorum congeries sicut Palaeoptera inter omnia insecta; Endopterygota autem sunt holometabola et arte cognata, sed alia nonnullos clados ordinum cognatorum continere videntur, quorum status est incertus.

Systema sequens normis subtilioribus utitur quam systema supra consideratum, quod se ad greges fossiles non bene accommodat.

"Infraclassis Palaeoptera"

Probabiliter paraphyletica:

Infraclassis Neoptera

Superordo Exopterygota

Superordo Endopterygota

Neoptera ordines incertae sedis

Nexus externi

Wikidata-logo.svg Situs scientifici:ITISNCBIEncyclopedia of LifeWoRMS: Marine SpeciesFossilworks Wikispecies-logo.svg Vide "Pterygota" apud Vicispecies.
Commons-logo.svg Vicimedia Communia plura habent quae ad Pterygota spectant.
licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Et auctores varius id editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia LA

Pterygota: Brief Summary ( Latin )

fornecido por wikipedia LA

Pterygota sunt subclassis insectorum quae insecta alata comprehendit, cum ordinibus insectorum quae alis secundarie carent, gregibus cuius maioribus olim erant alae, quas per evolutionem amiserunt.

 src= Insectum ordinis Ephemeropterorum

Subclassis pterygotorum paene omnia insecta comprehendit, solis Hexapodorum ordinibus Archaeognathis Thysanurisque exclusis, duobus ordinibus qui alis antiquitus carebant. Etiam excluduntur tres ordines qui noniam habentur insecta: Protura, Collembola, et Diplura.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Et auctores varius id editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia LA

Sparnuotieji ( Lituano )

fornecido por wikipedia LT

Į sparnuotųjų vabzdžių (Pterygota) poklasį patenka visi vabzdžiai (Insecta), kurie turi sparnus, įskaitant ir rūšis, kurios evoliucijos eigoje vėl prarado skraidymo sugebėjimą (pvz., utėlės, blusos). Į šią grupę patenka didžioji dalis visų vabzdžių, išskyrus tik Archeognatha ir šeriauodegius, kurie apima vabzdžius neturėjusius sparnų (dar vadinami Apterygota).

Su sparnų išsivystymu susiję daugelis morfologinių ir fiziologinių pakitimų. Dėl to be abejonės galima teigti, kad šie pakitimai vabzdžių evoliucijoje įvyko tik vieną kartą ir visi sparnuotieji yra tos pačios kilmės.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia LT

Spārneņi ( Latvian )

fornecido por wikipedia LV

Spārneņi (Pterygota) ir kukaiņu (Insecta) apakšklase, kurā apkopotas visas spārnaino kukaiņu sugas, ieskaitot arī tos kukaiņus, kuri evolūcijas gaitā lidošanas spēju ir zaudējuši (piemēram, blusas un utis). Pie spārneņiem tiek pieskaitīta lielākā daļa kukaiņu, izņemot bezspārnu zvīņenes un senžokļaiņus. Spārneņi parasti tiek iedalīti divās grupās: senspārņu un jaunspārņu infraklasēs.

Evolūcija

 src=
Plēvspārņu kārtas kukaiņa metamorfoze no kāpura par kukaini

Kukaiņi bija pirmie dzīvie organismi uz Zemes, kuriem attīstījās spēja lidot. Tas notika pirms apmēram 300 miljoniem gadu[1] un 150 miljonus gadu kukaiņi bija vienīgie, kas valdīja gaisā.[2] Spārnu rašanās un attīstība kukaiņiem bija saistīta ar virkni citu morfoloģisku un fizioloģisku izmaiņu. Tādēļ samērā droši var secināt, ka kukaiņu evolūcijas process, kas noveda pie kukaiņu spējas lidot, uzsākās ar vienu sugu un visi spārnainie kukaiņi ir vienas sugas pēcteči.[1][2]

Spārnu uzbūve un attīstība

Kukaiņu spārni pēc būtības ir plānas hitīna plātnītes, kas cauraustas ar trahejām. Iespējams, tie attīstījās no sānu plātnītēm (Paranota) uz visiem trijiem toraksa segmentiem. Mūsdienu spārnaino kukaiņu sugām ir saglabājušies tikai divi spārnu pāri, kas izvietoti uz otrā un trešā toraksa segmenta. Trešais spārnu pāris ir sastopams izmirušām sugam, tādām kā Stenodictya.

Spārnu trahejas atzarojas no ekstremitāšu trahejām. Tā, kā spārni radās ķermeņa apvalka dubultošanās rezultātā, tad trahejas atrodas starp šiem diviem slāņiem. Torakss un spārni ir savstarpēji savienoti ar īpašas locītavas palīdzību, kura spārēm tiešā veidā savienojas ar muskuļiem. Daudz biežāk izplatīts veids, kad spārnu vēziens tiek veikts krūšu segmentam izplešoties un saraujoties.

Ontoģenēze

Visiem spārneņiem augšanas laikā notiek metamorfoze, jo pēc izšķilšanās no olas tiem nekad nav spārnu. Metamorfoze var notikt divējādi: pakāpeniskas apvalku maiņas rezultātā, no nimfas kļūstot par kukaini (nepilnīgā pārvēršanās), vai arī no kāpura par kukaini ar pilnu pārvēršanos kūniņas stadijā.

Sistemātikas diskusijas

Pastāv vairākas alternatīvas sistemātikas, no kurām biežāk lietotā minēta šajā rakstā. Ir sistemātiķi, kas spāru kārtu (Odonata) un viendienīšu kārtu (Ephemeroptera) neapvieno vienā infraklasē.[1] Turklāt vieni uzskata, ka spāru kārta ir tuvāk radniecīga jaunspārņiem, bet citi, ka viendienīšu kārta.[1]

Sistemātika

 src=
Spāru kārta (Odonata)
 src=
Viendienīšu kārta (Ephemeroptera)
 src=

Atsauces

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia autori un redaktori
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia LV

Spārneņi: Brief Summary ( Latvian )

fornecido por wikipedia LV

Spārneņi (Pterygota) ir kukaiņu (Insecta) apakšklase, kurā apkopotas visas spārnaino kukaiņu sugas, ieskaitot arī tos kukaiņus, kuri evolūcijas gaitā lidošanas spēju ir zaudējuši (piemēram, blusas un utis). Pie spārneņiem tiek pieskaitīta lielākā daļa kukaiņu, izņemot bezspārnu zvīņenes un senžokļaiņus. Spārneņi parasti tiek iedalīti divās grupās: senspārņu un jaunspārņu infraklasēs.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia autori un redaktori
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia LV

Pterygota (dieren) ( Dutch; Flemish )

fornecido por wikipedia NL

Pterygota of gevleugelde insecten zijn naast de Apterygota een onderklasse van de insecten (Insecta). Gevleugeld wil nog niet zeggen dat alle soorten ook vliegen, een groot aantal heeft de vleugels of de functie ervan in de loop der evolutie weer verloren.

De groep is in te delen in twee hoofdorden, de Exopterygota (19 orden) en de Endopterygota (11 orden). Bij de eerste groep ontwikkelen de vleugels zich geleidelijk uitwendig (exo = uitwendig). Bij de tweede groep ontwikkelen de vleugels zich intern (endo = inwendig) en pas in het pop-stadium, er is in het larvestadium uiterlijk niets van te zien.

Indeling van de orden

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia NL

Pterygota (dieren): Brief Summary ( Dutch; Flemish )

fornecido por wikipedia NL

Pterygota of gevleugelde insecten zijn naast de Apterygota een onderklasse van de insecten (Insecta). Gevleugeld wil nog niet zeggen dat alle soorten ook vliegen, een groot aantal heeft de vleugels of de functie ervan in de loop der evolutie weer verloren.

De groep is in te delen in twee hoofdorden, de Exopterygota (19 orden) en de Endopterygota (11 orden). Bij de eerste groep ontwikkelen de vleugels zich geleidelijk uitwendig (exo = uitwendig). Bij de tweede groep ontwikkelen de vleugels zich intern (endo = inwendig) en pas in het pop-stadium, er is in het larvestadium uiterlijk niets van te zien.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia NL

Flygande insekt ( Norueguês )

fornecido por wikipedia NN

Flygande insekt (Pterygota) er ei stor gruppe insekt som anten har vengjer eller som stammar frå forfedrar med vengjer. Det store fleirtalet av insekt me kjenner til i dag reknast til denne gruppa, som tradisjonelt vert delt i gruppene Palaeoptera og Neoptera. Ein reknar derimot i dag med at Palaeoptera er parafyletisk, og nyare inndelingar er under utvikling.

Spire Denne biologiartikkelen er ei spire. Du kan hjelpe Nynorsk Wikipedia gjennom å utvide han.
licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia NN

Vingede insekter ( Norueguês )

fornecido por wikipedia NO

Vingede insekter (Pterygota) utgjør størsteparten ikke bare av insektene (99 % av artene), men av alle dyr (83 %). En del av grunnen til at de har vært så suksessrike ligger nettopp i vingene.

Selv om gruppen heter vingede insekter, har den mange representanter uten vinger (f.eks. lopper, lus, viftevinge-hunner). Men disse stammer fra arter som har hatt vinger, men som i evolusjonens løp har tilbakedannet disse. Grunnen kan ha vært at vingene for de respektive artenes levesett ikke var fordelaktige, eller til og med direkte ufordelaktige.

Vingene

Vingede insekter har to par vinger.. Disse befinner seg på bryststykkets andre og tredje segment (mesothorax og metathorax). De fleste artene kan ryttle, altså ha en stasjonær flukt i forhold til bakken.

I noen grupper er et av vingeparene modifisert. Eksempler er biller, der forvingene har blitt til harde dekkvinger (elytrer); tovinger (fluer m.m.) og viftevinger, der bak- respektive forvingene har blitt til svingkøller (halterer); eller trips, der vingene er omdannet til hårfrynser.

I de vingede insektenes stamart var vingene nokså stive. Hos de fleste insekter (mer nøyaktig: i stamarten til Neoptera, se nede) er imidlertid vingene videreutviklet slik at de kan brettes sammen over bakkroppens rygg. Dette var også en stor fordel, fordi det gjorde det mulig for insekter å ta i bruk helt nye habitater, for eksempel å krype under løv, grave i jord eller bore i tre.

Noen rekorder

De kjappeste flygerne blant insektene er klegger og tussmørkesvermere, som oppnår mer enn 50 km/h. Bier og øyenstikkere klarer vel 30 km/h. Den høyeste vingeslagfrekvensen finner man hos fluer og mygg: mer enn 300 vingeslag per sekund.

Inndeling

Den opprinnelige vingebygningen er bevart hos døgnfluer og øyenstikkere.

De resterende vingede insektene sammenfattes som Neoptera («nyvinger»). Slektskapsforholdene innenfor denne gruppen er fremdeles veldig uklare. Det som har avtegnet seg i evolusjonære slektskapsanalyser, er at lus, nebbmunner og trips danner en gruppe sammen (Parametabola), som i sin tur er søstergruppen til de holometabole insektene.

Hele resten (gresshopper, grylloblattider, jordlus, kakerlakker, termitter, knelere, Mantophasmatodea, saksedyr, vortebitere og sirisser, spinnfotinger, spøkelsesinsekter og steinfluer) sammenfattes ofte som «Paurometabola». Men en slik gruppe er med stor sannsynlighet parafyletisk.

Eksterne lenker

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia NO

Vingede insekter: Brief Summary ( Norueguês )

fornecido por wikipedia NO

Vingede insekter (Pterygota) utgjør størsteparten ikke bare av insektene (99 % av artene), men av alle dyr (83 %). En del av grunnen til at de har vært så suksessrike ligger nettopp i .

Selv om gruppen heter vingede insekter, har den mange representanter uten vinger (f.eks. lopper, lus, viftevinge-hunner). Men disse stammer fra arter som har hatt vinger, men som i evolusjonens løp har tilbakedannet disse. Grunnen kan ha vært at vingene for de respektive artenes levesett ikke var fordelaktige, eller til og med direkte ufordelaktige.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia NO

Owady uskrzydlone ( Polonês )

fornecido por wikipedia POL
Commons Multimedia w Wikimedia Commons

Owady uskrzydlone (Pterygota) – owady skrzydlate lub wtórnie bezskrzydłe o odwłoku pozbawionym odnóży krocznych (typowych czy zmodyfikowanych). Owady uskrzydlone to najliczniejszy takson zwierzęcy, obejmujący około 1 milion gatunków. Zamieszkują środowiska lądowe wszystkich kontynentów, a także środowisko słodkowodne i (rzadziej) morskie, przy czym przystosowanie do życia w wodzie jest wtórne.

Opis

Aparat gębowy

Wykształciły się u nich wszystkie typy aparatu gębowego.

Skrzydła

Skrzydła występują najczęściej w liczbie dwóch par, u niektórych taksonów druga para zanika, przekształcona w przezmianki.

Odwłok

Odwłok wyraźnie segmentowany, bez odnóży krocznych, za to występują na nim przydatki płciowe oraz narządy takie jak żądło, pokładełko, gonadopody, nici odwłokowe i inne.

W rozwoju owadów uskrzydlonych wyróżnia się dwa typy przeobrażenia: zupełne i niezupełne.

Rzędy

Zobacz też

owady bezskrzydłe, owady Polski

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia POL

Owady uskrzydlone: Brief Summary ( Polonês )

fornecido por wikipedia POL

Owady uskrzydlone (Pterygota) – owady skrzydlate lub wtórnie bezskrzydłe o odwłoku pozbawionym odnóży krocznych (typowych czy zmodyfikowanych). Owady uskrzydlone to najliczniejszy takson zwierzęcy, obejmujący około 1 milion gatunków. Zamieszkują środowiska lądowe wszystkich kontynentów, a także środowisko słodkowodne i (rzadziej) morskie, przy czym przystosowanie do życia w wodzie jest wtórne.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia POL

Pterygota ( Português )

fornecido por wikipedia PT
Question book.svg
Esta página ou secção não cita fontes confiáveis e independentes, o que compromete sua credibilidade (desde maio de 2015). Por favor, adicione referências e insira-as corretamente no texto ou no rodapé. Conteúdo sem fontes poderá ser removido.
Encontre fontes: Google (notícias, livros e acadêmico)
Disambig grey.svg Nota: Se procura o género botânico, veja Pterygota (género).
Infraclasses Paleoptera

Neoptera

Wikispecies
O Wikispecies tem informações sobre: Pterygota
 src=
besourinho-vaquinha da espécie Rhagonycha fulva, ordem Coleoptera

Na classificação de Bey-Bienko, os pterigotos (Pterygota) constituem uma subclasse de insectos que se opõe aos apterigotos. Caracterizam-se por terem dois pares de asas sobre o segundo e terceiro segmento torácico. Estas asas podem desaparecer: um par entre os dípteros e os dois, no caso dos ectoparasitas, como os chatos, as pulgas e os piolhos. Os insectos perigotos são, normalmente, alados no estado adulto, ainda que algumas espécies possas ser actualmente ápteras, depois de terem tido ancestrais com asas, perdidas durante a sua evolução. Caracterizam-se também por sofrerem metamorfoses ao longo do seu desenvolvimento. Não existem mudas depois de atingida a maturidade sexual. A subclasse inclui a grande maioria dos insectos que existem actualmente. As ordens de hexápodes (com seis patas - como vulgarmente se consideram os insectos) não incluídas nesta subclasse são os Thysanura (traça-dos-livros e tesourinhas) e duas ordens de insectos ápteros. Também não se incluem três ordens que, actualmente, já não são consideradas como de insectos: os Protura, Collembola e Diplura.

A classificação dos insectos pterigotos funda-se na estrutura da nervação das asas e na disposição das asas em repouso. Dividiu-se a subclasse, assim, em duas superordens:

A subclasse divide-se num total de 36 ordens, das quais 8 são fósseis (extintas).

Segundo o tipo de formação das asas e grau de metamorfoseamento, os pterigotos podem dividir-se, ainda nas categorias de:

Tendo em conta as metamorfoses, os pterigotos alados podem, ainda classificar-se como:

Ordens

Ordens
Ordens
Orders
 src=
Tavão da espécie Tabanus bromius, ordem Diptera
licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Autores e editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia PT

Pterygota: Brief Summary ( Português )

fornecido por wikipedia PT
WikispeciesO Wikispecies tem informações sobre: Pterygota  src= besourinho-vaquinha da espécie Rhagonycha fulva, ordem Coleoptera

Na classificação de Bey-Bienko, os pterigotos (Pterygota) constituem uma subclasse de insectos que se opõe aos apterigotos. Caracterizam-se por terem dois pares de asas sobre o segundo e terceiro segmento torácico. Estas asas podem desaparecer: um par entre os dípteros e os dois, no caso dos ectoparasitas, como os chatos, as pulgas e os piolhos. Os insectos perigotos são, normalmente, alados no estado adulto, ainda que algumas espécies possas ser actualmente ápteras, depois de terem tido ancestrais com asas, perdidas durante a sua evolução. Caracterizam-se também por sofrerem metamorfoses ao longo do seu desenvolvimento. Não existem mudas depois de atingida a maturidade sexual. A subclasse inclui a grande maioria dos insectos que existem actualmente. As ordens de hexápodes (com seis patas - como vulgarmente se consideram os insectos) não incluídas nesta subclasse são os Thysanura (traça-dos-livros e tesourinhas) e duas ordens de insectos ápteros. Também não se incluem três ordens que, actualmente, já não são consideradas como de insectos: os Protura, Collembola e Diplura.

A classificação dos insectos pterigotos funda-se na estrutura da nervação das asas e na disposição das asas em repouso. Dividiu-se a subclasse, assim, em duas superordens:

Paleoptera Neoptera

A subclasse divide-se num total de 36 ordens, das quais 8 são fósseis (extintas).

Segundo o tipo de formação das asas e grau de metamorfoseamento, os pterigotos podem dividir-se, ainda nas categorias de:

Exopterygota, Endopterygota.

Tendo em conta as metamorfoses, os pterigotos alados podem, ainda classificar-se como:

Holometábolos, Heterometábolos, que se dividem, por sua vez, em paurometábolos e em hemimetábolos.  src= Bicha-cadela, espécie Forficula auricularia, da ordem Dermaptera
licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Autores e editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia PT

Pterygota ( Romanian; Moldavian; Moldovan )

fornecido por wikipedia RO

Pterygota este o subclasă de insecte care include reprezentanți cu aripi. În acest taxon sunt incluse și insecte fără aripi (exp. păduchi), dar conform filogeniei, strămoșii lor au posedat aripi, însă s-au redus și au dispărut în cursul evoluției.

Stub icon Acest articol referitor la insecte este un ciot. Puteți ajuta Wikipedia prin completarea sa.
Acest infocasetă: v d mvizualizare discuție modificare
v d m
Insecta Regn Animalia · Subregn Eumetazoa · Supraîncrengătură Ecdysozoa · Încrengătură Arthropoda · Subîncrengătură Mandibulata Apterygota Insect collage.png Pterygota
licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia autori și editori
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia RO

Krilate žuželke ( Espanhol; Castelhano )

fornecido por wikipedia SL
»Pterygota« se preusmerja sem. Za druge pomene, glej Pterygota (razločitev).

Krilate žuželke (znanstveno ime Pterygota) so skupina žuželk, za katere je značilno, da imajo izvorno krila. Vanjo uvrščamo večino žuželk. Na zadku nimajo izrastkov, razen zunanjih spolnih organov na 8. in 9. členu ter cerkov.

Pri določenih skupinah, na primer pri stenicah, tripsih in kobilicah, je preobrazba nepopolna, vse stopnje od jajčeca do odrasle živali so nimfe. Druge skupine - hrošči, metulji, dvokrilci idr. pa preživijo popolno preobrazbo. Iz jajčeca se razvije ličinka ki se sama prehranjuje, ta se nato zabubi in se v tem stadiju neha prehranjevati. V bubi se med stalnim spreminjanjem razvije v končno obliko - odraslo žival.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Avtorji in uredniki Wikipedije
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia SL

Bevingade insekter ( Sueco )

fornecido por wikipedia SV
Question book-4.svg
Den här artikeln behöver källhänvisningar för att kunna verifieras. (2017-03)
Åtgärda genom att lägga till pålitliga källor (gärna som fotnoter). Uppgifter utan källhänvisning kan ifrågasättas och tas bort utan att det behöver diskuteras på diskussionssidan.

Bevingade insekter (Pterygota) är en underklass inom klassen insekter som innehåller alla insekter med vingar. Pterygota innehåller också insekter som är sekundärt vinglösa, det vill säga insektsgrupper vars anfäder hade vingar men som förlorat dem under evolutionen. Pterygota innehåller nästan alla insekter.

Traditionellt har Pterygota delats in de två infraklasserna Neoptera och Palaeoptera baserat på om de kan (Neoptera) eller inte kan (Palaeoptera) lägga vingarna utmed bakkroppen under vila. Palaeoptera är dock omdebatterad och kan vara parafyletisk. Ny organisation för ordningarna inom Palaeoptera diskuteras. Dessutom är det inte helt klarlagt hur ordningarna inom Neoptera är relaterade till varandra. Klassiskt har Neoptera delats upp i överordningarna Exopterygota och Endopterygota, men på samma sätt som för Neoptera och Palaeoptera är det möjligt att Exopterygota inte är en naturlig gruppering. Inom Endopterygota är ordningarna nära besläktade med varandra, men trots det finns det fler förslag till uppdelning av dessa.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia författare och redaktörer
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia SV

Bevingade insekter: Brief Summary ( Sueco )

fornecido por wikipedia SV

Bevingade insekter (Pterygota) är en underklass inom klassen insekter som innehåller alla insekter med vingar. Pterygota innehåller också insekter som är sekundärt vinglösa, det vill säga insektsgrupper vars anfäder hade vingar men som förlorat dem under evolutionen. Pterygota innehåller nästan alla insekter.

Traditionellt har Pterygota delats in de två infraklasserna Neoptera och Palaeoptera baserat på om de kan (Neoptera) eller inte kan (Palaeoptera) lägga vingarna utmed bakkroppen under vila. Palaeoptera är dock omdebatterad och kan vara parafyletisk. Ny organisation för ordningarna inom Palaeoptera diskuteras. Dessutom är det inte helt klarlagt hur ordningarna inom Neoptera är relaterade till varandra. Klassiskt har Neoptera delats upp i överordningarna Exopterygota och Endopterygota, men på samma sätt som för Neoptera och Palaeoptera är det möjligt att Exopterygota inte är en naturlig gruppering. Inom Endopterygota är ordningarna nära besläktade med varandra, men trots det finns det fler förslag till uppdelning av dessa.

Infraklass: Paleoptera (förmodligen parafyletisk) Dagsländor (Ephemeroptera) Trollsländor (Odonata) (egentliga trollsländor, flicksländor och jungfrusländor) Infraklass: Neoptera Överordning: Exopterygota Kackerlackor (Blattaria) Termiter (Isoptera) Bönsyrsor (Mantodea) Tvestjärtar (Dermaptera) Bäcksländor (Plecoptera) Hopprätvingar (Orthoptera) (gräshoppor, syrsor etc.) Spökskräckor (Phasmatodea) Spinnfotingar (Embioptera) Jordlöss (Zoraptera) Syrsborstsvansar (Grylloblattodea) - syn. Notoptera Mantophasmatodea (ordning endemisk för etiopiska regionen. Trivialnamnet "gladiatorer" har föreslagits) Stövsländor (Psocoptera) (parafyletisk: för att bilda en monofyletisk grupp måste djurlössen inkluderas) Djurlöss (Phthiraptera) Tripsar (Thysanoptera) Halvvingar (Hemiptera) överordning: Endopterygota Steklar (Hymenoptera) (växtsteklar, getingar, bin, myror etc.) Skalbaggar (Coleoptera) Vridvingar (Strepsiptera) Halssländor (Raphidioptera) Vattennätvingar (Megaloptera) (sävsländor etc.) Nätvingar (Neuroptera) (myrlejonsländor, vaxsländor, vattenrovsländor etc.) Näbbsländor (Mecoptera) (snösländor, skorpionsländor, etc.) Loppor (Siphonaptera) Tvåvingar (Diptera) Nattsländor (Trichoptera) Fjärilar (Lepidoptera) (dagfjärilar, nattflyn, malar etc)
licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia författare och redaktörer
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia SV

Крилаті комахи ( Ucraniano )

fornecido por wikipedia UK

Крилаті комахи або птеріготи (Pterygota) — підклас комах. Включає комах, які мають крила, а також тих, які втратили крила в процесі еволюції (вториннобезкрилі).

Цей підклас включає практично всіх сучасних комах. Ряди гексапод, що не входять до нього, включають два примітивних ряди первиннобезкрилих комах: Archaeognatha та Thysanura, а також 3 ряди, які раніше відносили до комах, а тепер розглядають окремо: Protura, Collembola та Diplura.

Розміри тіла від 0,5 до 300 мм, в деяких випадках досягає 350 мм. Практично у всіх комах цього підкласу тіло розділене на 3 відділи: голова, груди і черевце. Крила мають вигляд пластинчастих виростів в комплексі з низкою м'язів, що забезпечують їх рух.


Question book-new.svg
Ця стаття не містить посилань на джерела. Ви можете допомогти поліпшити цю статтю, додавши посилання на надійні джерела. Матеріал без джерел може бути підданий сумніву та вилучений. (липень 2013)
licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Автори та редактори Вікіпедії
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia UK

Côn trùng có cánh ( Vietnamita )

fornecido por wikipedia VI

Phân lớp Côn trùng có cánh (danh pháp khoa học: Pterygota) là một phân lớp trong lớp côn trùng và bao gồm các loài côn trùng có cánh. Nó cũng bao gồm các bộ côn trùng không cánh thứ cấp (nghĩa là, nhóm các côn trùng với tổ tiên của chúng là có cánh nhưng đã mất cánh đi do tiến hóa sau này).

Nhóm côn trùng có cánh bao gồm gần như toàn bộ lớp côn trùng. Các bộ sáu chân khác không được đưa vào đây có bộ Hàm nguyên thủy (Archaeognatha hay Microcoryphia, tức các côn trùng có quai hàm nguyên thủy) và bộ Đuôi tơ hay bộ Anh vĩ (Thysanura) (bọ bạcbọ dài đuôi), cũng như bộ Một đuôi (Monura) đã tuyệt chủng. Ngoài ra còn ba bộ mà hiện nay không được coi là côn trùng nữa: bộ Đuôi nguyên thủy hay bộ Nguyên vĩ (Protura), bộ Đuôi bật (Collembola) và bộ Hai đuôi (Diplura).

Phân loại

Chú thích

Tham khảo

 src= Wikispecies có thông tin sinh học về Côn trùng có cánh  src= Wikimedia Commons có thư viện hình ảnh và phương tiện truyền tải về Côn trùng có cánh
licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia VI

Côn trùng có cánh: Brief Summary ( Vietnamita )

fornecido por wikipedia VI

Phân lớp Côn trùng có cánh (danh pháp khoa học: Pterygota) là một phân lớp trong lớp côn trùng và bao gồm các loài côn trùng có cánh. Nó cũng bao gồm các bộ côn trùng không cánh thứ cấp (nghĩa là, nhóm các côn trùng với tổ tiên của chúng là có cánh nhưng đã mất cánh đi do tiến hóa sau này).

Nhóm côn trùng có cánh bao gồm gần như toàn bộ lớp côn trùng. Các bộ sáu chân khác không được đưa vào đây có bộ Hàm nguyên thủy (Archaeognatha hay Microcoryphia, tức các côn trùng có quai hàm nguyên thủy) và bộ Đuôi tơ hay bộ Anh vĩ (Thysanura) (bọ bạcbọ dài đuôi), cũng như bộ Một đuôi (Monura) đã tuyệt chủng. Ngoài ra còn ba bộ mà hiện nay không được coi là côn trùng nữa: bộ Đuôi nguyên thủy hay bộ Nguyên vĩ (Protura), bộ Đuôi bật (Collembola) và bộ Hai đuôi (Diplura).

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia VI

Крылатые насекомые ( Russo )

fornecido por wikipedia русскую Википедию
У слова «Pterygota» есть и другие значения: см. Pterygota (значения).
 src=
Различные примеры крылатых насекомых, иллюстрация из книги «The royal natural history», 1894
Когорта Paoliiformes
Отряд Паолиидовые (Paoliida)
Когорта Panephemeroptera
Подкогорта Protephemeroidea (парафилетический таксон)
Отряд Protephemerida
Отряд Syntonoptera
Подкогорта Euephemeroptera
Отряд Permoplectoptera
Отряд Подёнки (Ephemeroptera)
Когорта Палеодиктиоптеровые (Protorrhynchota)
Надотряд Palaeodictyoptera
Отряд Палеодиктиоптеры (Palaeodictyoptera)
Надотряд Panmegasecoptera
Отряд Megasecopterida
Отряд Eudiaphanoptera
Отряд Archodonata
Когорта Бимоторные (Bimotoria) (стрекозы и близкие группы)
Подкогорта Meganisoptera
Отряд Героптеры (Geroptera)
Отряд Меганевровые (Meganeuroptera)
Подкогорта Nodiaalata
Надотряд Permodonata
Отряд Protanisoptera
Надотряд Triadophlebiina
Отряд Triadophlebioptera
Надотряд Stigmoptera
Отряд Protozygoptera
Отряд Стрекозы (Odonata)
Подкогорта Polyneoptera (=Gryllones)
Отряд Веснянки (Plecoptera)
Отряд Тараканосверчки (Grylloblattodea)
Отряд Мантофазмиды (Mantophasmida)
Надотряд Уховерткообразные (Dermapteroidea)
Отряд Эмбии (Embiidina)
Отряд Protelytroptera
Отряд Кожистокрылые (Dermaptera)
Надотряд Тараканообразные (Pandictyoptera)
Отряд Пратараканы (Eoblattodea)
Отряд Тараканообразные (Dictyoptera) (тараканы и богомолы)
Инфраотряд Термиты (Isoptera)
Надотряд Гераридовые (Heraridea)
Отряд Герариды (Heraridea)
Надотряд Прямокрылообразные (Heteroneura, Gryllidea)
Отряд Пропрямокрылые (Proorthoptera)
Отряд Прямокрылые (Orthoptera) (кузнечики, сверчки и саранча)
Отряд Привиденьевые (Phasmatodea) (палочники)
Отряд Титаноптеры (Titanoptera)
Подкогорта Paraneoptera
Отряд Калоневридовые (Caloneurida)
Отряд Гипоперлидовые (Hypoperlida)
Отряд Зораптеры (Zoraptera)
Надотряд Сеноедообразные (Panpsocoptera)
Отряд Сеноеды (Psocoptera)
Отряд Пухоедовые (Phthiraptera)
Отряд Трипсы (Thysanoptera)
Надотряд Хоботные (Rhynchota)
Отряд Полужесткокрылые (Heteroptera)
Отряд Равнокрылые хоботные (Homoptera)
Подкогорта Насекомые с полным превращением (Oligoneoptera)
Надотряд Миомоптеровые (Palaeomanteidea)
Отряд Миомоптеры (Miomoptera)
Надотряд Сетчатокрылообразные (Neuropteroidea)
Отряд Большекрылые (Megaloptera)
Отряд Верблюдки (Raphidioptera)
Отряд Юринидовые (Glosselytrodea)
Отряд Сетчатокрылые (Neuroptera)
Надотряд Elytrophora
Отряд Жесткокрылые (Coleoptera) (жуки)
Отряд Веерокрылые (Strepsiptera)
Надотряд Мекоптероидовые (Mecopteroidea)
Отряд Скорпионницы (Mecoptera)
Отряд Ручейники (Trichoptera)
Отряд Чешуекрылые (Lepidoptera) (бабочки)
Отряд Двукрылые (Diptera) (мухи и комары)
Отряд Блохи (Aphaniptera)
Надотряд Перепончатокрылообразные (Phleboptera)
Отряд Перепончатокрылые (Hymenoptera) (пчелы, осы, муравьи)

Литература

  • Bernhard Klausnitzer: Pterygota, Fluginsekten In Westheide, Rieger (Hrsg.): Spezielle Zoologie Teil 1: Einzeller und Wirbellose Tiere. Gustav Fischer Verlag, Stuttgart, Jena 1997; Seiten 627ff.

Примечания

  1. Синёв С. Ю. Обзор современных представлений о системе класса насекомых // Труды Зоологического института РАН. — 2013. — Приложение № 2. — С. 155—173 (С. 157).
 title=
licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Авторы и редакторы Википедии

Крылатые насекомые: Brief Summary ( Russo )

fornecido por wikipedia русскую Википедию
У слова «Pterygota» есть и другие значения: см. Pterygota (значения).  src= Различные примеры крылатых насекомых, иллюстрация из книги «The royal natural history», 1894 Класс Крылатые насекомые (Pterygota) Инфракласс Древнекрылые насекомые (Palaeoptera) † Когорта Paoliiformes † Отряд Паолиидовые (Paoliida) Когорта Panephemeroptera Подкогорта Protephemeroidea (парафилетический таксон) † Отряд Protephemerida † Отряд Syntonoptera Подкогорта Euephemeroptera † Отряд Permoplectoptera Отряд Подёнки (Ephemeroptera) † Когорта Палеодиктиоптеровые (Protorrhynchota) † Надотряд Palaeodictyoptera † Отряд Палеодиктиоптеры (Palaeodictyoptera) † Надотряд Panmegasecoptera † Отряд Megasecopterida † Отряд Eudiaphanoptera † Отряд Archodonata Когорта Бимоторные (Bimotoria) (стрекозы и близкие группы) † Подкогорта Meganisoptera † Отряд Героптеры (Geroptera) † Отряд Меганевровые (Meganeuroptera) Подкогорта Nodiaalata † Надотряд Permodonata † Отряд Protanisoptera † Надотряд Triadophlebiina † Отряд Triadophlebioptera Надотряд Stigmoptera † Отряд Protozygoptera Отряд Стрекозы (Odonata) Инфракласс Новокрылые насекомые (Neoptera) Подкогорта Polyneoptera (=Gryllones) Отряд Веснянки (Plecoptera) Отряд Тараканосверчки (Grylloblattodea) Отряд Мантофазмиды (Mantophasmida) Надотряд Уховерткообразные (Dermapteroidea) Отряд Эмбии (Embiidina) † Отряд Protelytroptera Отряд Кожистокрылые (Dermaptera) Надотряд Тараканообразные (Pandictyoptera) † Отряд Пратараканы (Eoblattodea) Отряд Тараканообразные (Dictyoptera) (тараканы и богомолы) Инфраотряд Термиты (Isoptera) † Надотряд Гераридовые (Heraridea) † Отряд Герариды (Heraridea) Надотряд Прямокрылообразные (Heteroneura, Gryllidea) † Отряд Пропрямокрылые (Proorthoptera) Отряд Прямокрылые (Orthoptera) (кузнечики, сверчки и саранча) Отряд Привиденьевые (Phasmatodea) (палочники) † Отряд Титаноптеры (Titanoptera) Подкогорта Paraneoptera † Отряд Калоневридовые (Caloneurida) † Отряд Гипоперлидовые (Hypoperlida) Отряд Зораптеры (Zoraptera) Надотряд Сеноедообразные (Panpsocoptera) Отряд Сеноеды (Psocoptera) Отряд Пухоедовые (Phthiraptera) Отряд Трипсы (Thysanoptera) Надотряд Хоботные (Rhynchota) Отряд Полужесткокрылые (Heteroptera) Отряд Равнокрылые хоботные (Homoptera) Подкогорта Насекомые с полным превращением (Oligoneoptera) † Надотряд Миомоптеровые (Palaeomanteidea) † Отряд Миомоптеры (Miomoptera) Надотряд Сетчатокрылообразные (Neuropteroidea) Отряд Большекрылые (Megaloptera) Отряд Верблюдки (Raphidioptera) † Отряд Юринидовые (Glosselytrodea) Отряд Сетчатокрылые (Neuroptera) Надотряд Elytrophora Отряд Жесткокрылые (Coleoptera) (жуки) Отряд Веерокрылые (Strepsiptera) Надотряд Мекоптероидовые (Mecopteroidea) Отряд Скорпионницы (Mecoptera) Отряд Ручейники (Trichoptera) Отряд Чешуекрылые (Lepidoptera) (бабочки) Отряд Двукрылые (Diptera) (мухи и комары) Отряд Блохи (Aphaniptera) Надотряд Перепончатокрылообразные (Phleboptera) Отряд Перепончатокрылые (Hymenoptera) (пчелы, осы, муравьи)
licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Авторы и редакторы Википедии

有翅亞綱 ( Chinês )

fornecido por wikipedia 中文维基百科

有翅亞綱学名Pterygota)是所有有翅膀昆虫的总类,其中也包括在进化过程中失去了飞行能力和翅膀(比如跳蚤)。这个亚纲包括昆虫中的大多数物种,仅石蛃目衣鱼目动物是今天尚存的、比较原始的、还没有翅膀的昆虫(无翅亚纲)。

由于翅膀的发展需要一系列形态和生理学的变化,因此我们可以假设这个过程在昆虫进化过程中只发生过一次,也就是说所有有翅亞綱的动物拥有一个共同的祖先。

翅膀的结构和发展

昆虫的翅膀是非常薄的、被气管贯穿的甲壳素。它们可能是由所有三个胸环的边片变平演变出来的。今天的昆虫只有两对翅膀,分别位于胸环的第二和第三环上。在古昆虫Stenodictya的化石中还可以看得到位于第一胸环上的翅膀似的结构。

为翅膀提供氧气的气管是从足气管分离出来的。由于翅膀是从体壁上复制产生的,因此这两个结构中的气管网也相同。翅膀与胸环通过关节相连。蜻蛉目动物的肌肉直接控制这个关节。大多数昆虫的翅膀则是通过胸环的鼓胀和收缩来运动的。运动翅膀的肌肉附着在胸环上通过形成甲壳素基础,这也是有翅亞綱动物新的结构。

发育

有翅亞綱昆虫的一个特征是它们的变态,它们的幼虫时期没有翅膀。有些昆虫通过脱皮逐渐变态(不完全变态),有些则通过的阶段完全变态。

外部链接

 src= 维基共享资源中相关的多媒体资源:有翅亞綱
 title=
licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
维基百科作者和编辑
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia 中文维基百科

有翅亞綱: Brief Summary ( Chinês )

fornecido por wikipedia 中文维基百科

有翅亞綱(学名:Pterygota)是所有有翅膀昆虫的总类,其中也包括在进化过程中失去了飞行能力和翅膀(比如跳蚤)。这个亚纲包括昆虫中的大多数物种,仅石蛃目衣鱼目动物是今天尚存的、比较原始的、还没有翅膀的昆虫(无翅亚纲)。

由于翅膀的发展需要一系列形态和生理学的变化,因此我们可以假设这个过程在昆虫进化过程中只发生过一次,也就是说所有有翅亞綱的动物拥有一个共同的祖先。

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
维基百科作者和编辑
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia 中文维基百科

有翅亜綱 ( Japonês )

fornecido por wikipedia 日本語
有翅亜綱 Gaint Honey Bee (Apis dorsata) on Tribulus terrestris W IMG 1020.jpg
オオミツバチ Apis dorsata
分類 : 動物界 Animalia : 節足動物門 Arthropoda : 昆虫綱 Insecta 亜綱 : 有翅亜綱 Pterygota 学名 Pterygota (Lang, 1888) 下綱

有翅亜綱(ゆうしあこう、Pterygota)は、昆虫綱を大きく分けた分類群の一つ。シミ目イシノミ目ほか5目を除いた大部分の目が含まれ、旧翅下綱新翅下綱に分類される。

はねをもつ昆虫ばかりでなく、二次的にはねが退化したと思われる、ノミ目シラミ目なども含まれる。 無翅亜綱と異なり、これらの昆虫は成長の間に多少とも明らかな形態の変化、すなわち変態がみられる。成虫は脱皮することがなく、腹部には後端の尾角などを除いて付属肢の痕跡がまったくない。

執筆の途中です この項目は、動物に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めていますPortal:生き物と自然プロジェクト:生物)。
 title=
licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
ウィキペディアの著者と編集者
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia 日本語

有翅亜綱: Brief Summary ( Japonês )

fornecido por wikipedia 日本語
licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
ウィキペディアの著者と編集者
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia 日本語

유시아강 ( Coreano )

fornecido por wikipedia 한국어 위키백과
하강

유시아강(有翅亞綱)은 곤충강의 아강이다.

하위 분류

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia 작가 및 편집자

유시아강: Brief Summary ( Coreano )

fornecido por wikipedia 한국어 위키백과

유시아강(有翅亞綱)은 곤충강의 아강이다.

licença
cc-by-sa-3.0
Direitos autorais
Wikipedia 작가 및 편집자