Els cínclids són una família d'ocells passeriformes que comprèn cinc espècies, l'única europea de les quals és la merla d'aigua (Cinclus cinclus).
La incubació dels ous s'allarga durant un període de 16-17 dies i els pollets són alimentats per tots progenitors. Poden efectuar dues postes el mateix any.
Mengen invertebrats com ara larves, ous de peixos i peixets. mol·luscs i crustacis també són consumits, especialment a l'hivern quan les larves d'insectes són escasses.
Habiten vora els rius i torrents d'aigües ràpides.
Viuen al Marroc (només a la serralada de l'Atles), Euràsia i l'Amèrica occidental.
Tenen molta habilitat per a nedar sota l'aigua. A més, la seua sang té una alta concentració d'hemoglobina per a emmagatzemar més oxigen i poder romandre sota l'aigua fins a 30 segons.[1]
Els cínclids es veuen afectats per la pol·lució i per l'acidificació i terbolesa causades per l'erosió del sòl. A més, la creació d'embassaments i canals pot degradar i destruir el seu hàbitat natural.[1]
D'altra banda, són objecte de persecució per part dels humans per diverses raons: a la serralada de l'Atles són caçats per les seues suposades propietats afrodisíaques i, en certes àrees d'Escòcia i Alemanya fins a començaments del segle XX, també eren caçats perquè hom creia que s'alimentaven d'ous de salmònids.[1]
Tot i així, l'estat de conservació de les diferents espècies de cínclids no és preocupant llevat de Cinclus schulzi que forma poblacions petites i fragmentades a Sud-amèrica, especialment a l'Argentina a causa de la gestió de les conques fluvials.[2]
Aquest gènere està format per 5 espècies:
Els cínclids són una família d'ocells passeriformes que comprèn cinc espècies, l'única europea de les quals és la merla d'aigua (Cinclus cinclus).
