Els coccinèl·lids (Coccinellidae) són una família de coleòpters de colors lluents molt vistoses, amb fons vermell, carabassa, verd o groc i un nombre variable de taques negres. Tenen un cos pla per davall i bombat per damunt. Són considerats insectes beneficiosos perquè en general són depredadors de pugons i pasteretes. Sovint han estat utilitzats en la lluita biològica contra plagues. Se'n troben per tot el món i actualment se'n coneixen prop de 4.500 espècies, algunes de cosmopolites pel fet que han estat transportades per combatre poblacions de determinats insectes que atacaven els conreus.
Com que són insectes molt populars, reben nombrosos noms a diferents part del territori: marieta,[1] poriol,[2] pariol[3][4](o oriol),[5] voliol,[6] boliol[6] (L'Alguer, Viladrau), buriol/curiol[6] (Tortosí), papiol (Selva), papallol ([-ul)] (Conflent), juliol[6] (L'Alguer i Vinaròs), gallineta[6] (gallineta cega (sud del País Valencià),[6] gallineta de borràs,[6] gallineta del cel,[6] gallineta de Nostre Senyor,[6] gallineta de la Mare de Déu),[7] formigol[6] (valencià), cuqueta de Sant Miquel, bou de Sant Jordi, vaqueta de Sant Antoni, senyoreta (Capcir), catarineta (Conflent), catarina/catalina, margarideta (del bon Déu) (Rosselló), mariol·lo (Sóller), animeta[7] (Vallespir), i volamaria[7] (Vallespir), voliaina[7] (Cerdanya), voliol, format sens dubte sobre "volar" , però amb un sufix no ben aclarit, s’ha modificat en boriol, buriol, boriolet, buriolet, per dissimilació de laterals, puriol per dessonorització de la inicial, puliol, pupuriol, fubiol i juriol, multitud de variants que no ens han d’estranyar en el cas d’un insecte amb el qual jugaven els infants de tot el domini; en efecte, aquestes variants es retroben tant a Mallorca com a la Segarra, el Montsià, el Baix Ebre, la Plana Baixa o el Camp de Túria.
Quan un xiquet d'una colla d'amics «de joguera» veu una marieta, llavors l'agafa, se la posa damunt la palma de la mà ben estesa a, que fa així, per exemple: «Gallinetacega, pujate'n al Cel i voràs a Sant Miquel» (Alcoi), i tot seguit el xiquet bufa amb tota la força possible perquè l'insecte salte a l'aire i obrint les ales emprenga el vol. És un insecte molt popular entre els infants, que se'l posen al palmell de la mà ben estesa i tot mostrant-la als amiguets que observen el ritual atentament, li canten una cantarella o una tirallonga de mots rimats, abans que, ajudada pel xiquet que bufa amb tota la força possible perquè l'insecte salti a l'aire i obrint les ales emprengui el vol. De fet, una espècie d'híbrid entre cançoneta i frase màgica. També servia a les noies a interrogar el cosmos sobre l'amor que els era promès i reparaven la direcció que prenia creient que d'aquell indret vindria el fadrí casador:
Marieta vola, vola,Les versions del català central són aquestes: Marieta, marieta, puja al cel, porta'm una olla de mel; Marieta, marieta, puja al cel i et daran pa i mel (Bagà); Marieta, marieta, si m'ensenyes el camí del cel, et daré pa i mel (Campdevànol); Marieta, ensenya'm lo vestit vermell i t'ensenyaré el camí d'anar al cel...
La versió rossellonesa fa: Margarida, margarideta, mostra-me el camí del cel : te donaré pa i mel i la capcinesa Margarideta, margarideta, mostrar-me el camí del cel, que jo et donaré pa, vi i mel. La versió vallespirenca diu: Vola, Maria, mostrar-me el camí del cel, o entrament te mataré. La versió solsonesa fa Marieta, vola vola que demà plourà, nevarà, marieta volarà.
Versions valencianes: Gallinetacega, puja-te'n al Cel i veuràs a Sant Miquel (Alcoi), Gallineta cega, vola, vola, vola; vés-te'n tota sola (Cocentaina), Gallineta, vés al Cel, i menjaràs coquetes en mel (Banyeres de Mariola), Palometa del Cel, a menjar coquetes amb mel (Beneixama) Gallineta del Senyor, obri les ales i vete con Dios (Biar), Palometa del Senyor, obri les ales i vés-te'n amb Dios (La Canyada de Biar), Gallineta del Ce!, vola, vola a Sant Miquel (Onil), Cucaratxeta, vola al Cel i menjaràs rotllets amb mel (Tibi), Cucaratxeta de Sant Miquel, puja al Cel i dus-me mel (Elx).
Els coccinèl·lids (Coccinellidae) són una família de coleòpters de colors lluents molt vistoses, amb fons vermell, carabassa, verd o groc i un nombre variable de taques negres. Tenen un cos pla per davall i bombat per damunt. Són considerats insectes beneficiosos perquè en general són depredadors de pugons i pasteretes. Sovint han estat utilitzats en la lluita biològica contra plagues. Se'n troben per tot el món i actualment se'n coneixen prop de 4.500 espècies, algunes de cosmopolites pel fet que han estat transportades per combatre poblacions de determinats insectes que atacaven els conreus.
.JPG)
