L'acònit o tora (Aconitum) és un gènere de plantes amb flor de la família de les ranunculàcies. Són plantes herbàcies perennes de fulles palmades, flors blaves violetes o grogues, en inflorescències que s'obren l'estiu, fruit en forma de tres fol·licles. Són originàries de les regions fredes i muntanyenques de l'hemisferi nord. Als Països Catalans només n'hi ha al Pirineu (dels 600 a 2.500 metres d'altitud) i l'espècie Aconitum vulparia subsp neapolitanum també a l'Alcalatén en el País Valencià.
Són plantes atractives però molt tòxiques i fins i tot mortals, àdhuc amb el contacte de la pell amb la planta. Sota control estrictament mèdic el seu alcaloide aconitina és medicinal i també un tòxic que afecta al cor.[cal citació] Una de les espècies més perilloses és Aconitum ferox del Nepal anomenat bikh i amb el qual enverinaven les fletxes.
Segons el poeta Ovidi amb el verí dels acònits Medea fabricava els seus filtres.[1]
Segons la mitologia els acònits van néixer dels excrements de Cèrber empresonat per Hèrcules.[1]
Els lapons els agradava menjar els brots encara molt tendres d'Aconitum napellus[2] quan encara no havien desenvolupat el verí, costum que podria ser causa d'accidents mortals.
El gènere conté unes 250 espècies. Als Països Catalans n'hi ha tres: Aconitum napellus (Tora blava), A. anthora (Tora groga) i A. vulparia subsp neapolitanum (Tora pirinenca)
Homeopathic information
Miscellaneous
L'acònit o tora (Aconitum) és un gènere de plantes amb flor de la família de les ranunculàcies. Són plantes herbàcies perennes de fulles palmades, flors blaves violetes o grogues, en inflorescències que s'obren l'estiu, fruit en forma de tres fol·licles. Són originàries de les regions fredes i muntanyenques de l'hemisferi nord. Als Països Catalans només n'hi ha al Pirineu (dels 600 a 2.500 metres d'altitud) i l'espècie Aconitum vulparia subsp neapolitanum també a l'Alcalatén en el País Valencià.
