dcsimg

Vespula vulgaris ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Vespula vulgaris és un vèspid eusocial que construeix nius de paper gris dins o sobre d'estructures capaces de suportar-lo. És present a la major part d'Euràsia i ha estat introduïda a Austràlia i Nova Zelanda. Sota terra sol fer servir caus abandonats de mamífers. Presenta colors aposemàtics, groc i negre.

Morfologia

Les obreres adultes de les vespes comunes mesuren uns 12–17 mm (0.5–0.7 in) del cap a l'abdomen,[1] mentre que la reina fa uns 20 mm (0.8 in). Les vespes comunes presenten una taca en forma d'àncora o de daga a la cara i una sèrie de punts negres a la part dorsal de l'abdomen(terga gastral) que solen estar fusionats amb els anells negres.[2] Aquestes característiques permeten diferenciar Vespula vulgaris de Vespula germanica, en la qual podem trobar tres punts negres a la cara en lloc de la taca en forma d'àncora i punts negres a l'esquena sense fusionar amb els anells.

Niu i cicle vital

 src=
Niu de Vespula vulgaris al qual s'ha tret la part exterior per mostrar els nivells de cel·les separats per pecíols.
 src=
Cel·les larvals (les cel·les cobertes contenen larves en el procés de metamorfosi.

El niu és fet de fibres de fusta mastegades i barrejades amb saliva. Té cel·les obertes i una columna cilíndrica anomenada "pecíol" que uneix el niu al substrat. Les vespes produeixen substàncies químiques que repel·leixen les formigues i la segreguen al voltant del pecíol per evitar la depredació. Una reina solitària comença el niu; construeix 20-30 cel·les abans de la posta d'ous inicial. Aquesta fase comença a la primavera, depenent de les condicions climàtiques. En aquest procés, la reina construeix el pecíol i una cel·la al final. Després afegeix sis cel·les al voltant de l'inicial, donant lloc a la característica forma hexagonal de les cel·les. Es deixa un ou a cada cel·la, i un cop es desclouen, cada larva s'aguanta verticalment estrenyent el seu cos contra les parets. Ara la reina dedica el temps a l'alimentació de les larves amb sucs i insectes mastegats i a l'ampliació del niu.[3] Un cop les larves assoleixen la mida final, cobreixen les respectives cel·les i inicien la metamorfosi: es converteixen en pupes i finalment en adultes. Quan les adultes emergeixen, s'encarreguen de la recerca d'aliment, de la cura de les cries i del manteniment del niu. La reina, que ara és alimentada per les obreres, concentra tota la seva energia en la reproducció.[3] El niu, que és esfèric, es construeix de dalt cap a baix, amb successives crestes de cel·les separades per pecíols.[4] Les larves de reina són criades a les cel·les més grans de les crestes inferiors.[4] El niu finalitzat pot contenir entre 5.000 i 10.000 individus[3]

Cada colònia inclou una reina fèrtil i diverses obreres estèrils. Les colònies normalment duren un any, i tots els individus menys la reina moren a principis d'hivern. Les noves reines i els mascles són produïts a finals d'estiu. Després de l'aparellament la reina hiberna en un forat o algun altre lloc protegit, de vegades en edificis. Els nius de vespa no es reutilitzen d'un any per l'altre; tanmateix, en el clima suau de Nova Zelanda i Austràlia, algunes colònies poden sobreviure l'hivern. En tot cas, això és més comú en Vespula germanica .[1][5]

Vespula vulgaris caça insectes, incloent-hi erugues, per alimentar les seves larves; els adults es nodreixen de nèctar i fruita dolça. V. vulgaris també envaeix els ruscos de les abelles de la mel per prendre'n la mel; en tal cas les abelles intentaran defensar-se picant la vespa fins a matar-la.

Les vespes comunes estan subjectes a depredació per part de l'aligot vesper, que excava els nius per obtenir-ne les larves. El sírfid Volucella pellucens i espècies properes ponen els ous en els nius de les vespes, i les seves larves s'alimenten de vespes joves i adultes mortes. Les aranyes són també depredadores d'aquesta i altres espècies de vespa. Una espècie d'àcar paràsit, Varroa destructor jacobsoni, va ser trobada en les larves de Vespula vulgaris a Polònia el 1988.[6]

Categoria de plaga

Juntament amb Vespula germanica i dues espècies de Polistes, Vespula vulgaris és considerada una plaga a llocs com Nova Zelanda, on competeix amb les espècies endèmiques pel menjar, com insectes i melassa.[7]

Imatges addicionals

Imatges de V. vulgaris
 src=
Imatge augmentada amb microscopi del fibló d'una reina de Vespula vulgaris
 src=
Micrografia electrònica d'un detall de la superfície de l'antena de V. vulgaris
 src=
Reina tornant al niu
Vídeo mostrant l'activitat de l'entrada d'un niu madur de V. vulgaris
 src=
Fotografia del rostre
 src=
Imatge dorsal d'una larva
 src=

Referències

  1. 1,0 1,1 «English Wasp (Vespula vulgaris)». OzAnimals.com. Australian Wildlife. [Consulta: 9 abril 2010].
  2. «Ecology of Vespula Vulgaris». Global Invasive Species Database. [Consulta: 13 febrer 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 Burton, Robert H.; Burton, Maurice. International wildlife encyclopedia. London: Marshall Cavendish, 2002, p. 2824–7. ISBN 0-7614-7286-X [Consulta: 19 juliol 2010].
  4. 4,0 4,1 Hunt, James G.. The evolution of social wasps. Oxford [Oxfordshire]: Oxford University Press, 2007, p. 95. ISBN 0-19-530785-2 [Consulta: 19 juliol 2010].
  5. D. M. Leathwick & P. L. Godfrey «Overwintering colonies of the common wasp (Vespula vulgaris) in Palmerston North, New Zealand». New Zealand Journal of Zoology, 23, 4, 1996, pàg. 355–8. DOI: 10.1080/03014223.1996.9518095.
  6. M. Jeliński «Roztocz Varroa jacobsoni Oudemans, 1904 na larwach osy pospolitej Vespa (Paravespula) vulgaris L."[The mite Varroa jacobsoni Oudemans, 1904 on larvae of common wasp Vespa (Paravespula) vulgaris L.]». Wiad Parazytol, 36, 1–3, 1990, pàg. 55–8. PMID: 2256338.
  7. «Wasps» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Pest Animal Control. Environment Bay of Plenty, novembre 2004.(anglès)
 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vespula vulgaris
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Vespula vulgaris: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Vespula vulgaris és un vèspid eusocial que construeix nius de paper gris dins o sobre d'estructures capaces de suportar-lo. És present a la major part d'Euràsia i ha estat introduïda a Austràlia i Nova Zelanda. Sota terra sol fer servir caus abandonats de mamífers. Presenta colors aposemàtics, groc i negre.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA