Vespula vulgaris és un vèspid eusocial que construeix nius de paper gris dins o sobre d'estructures capaces de suportar-lo. És present a la major part d'Euràsia i ha estat introduïda a Austràlia i Nova Zelanda. Sota terra sol fer servir caus abandonats de mamífers. Presenta colors aposemàtics, groc i negre.
Les obreres adultes de les vespes comunes mesuren uns 12–17 mm (0.5–0.7 in) del cap a l'abdomen,[1] mentre que la reina fa uns 20 mm (0.8 in). Les vespes comunes presenten una taca en forma d'àncora o de daga a la cara i una sèrie de punts negres a la part dorsal de l'abdomen(terga gastral) que solen estar fusionats amb els anells negres.[2] Aquestes característiques permeten diferenciar Vespula vulgaris de Vespula germanica, en la qual podem trobar tres punts negres a la cara en lloc de la taca en forma d'àncora i punts negres a l'esquena sense fusionar amb els anells.
El niu és fet de fibres de fusta mastegades i barrejades amb saliva. Té cel·les obertes i una columna cilíndrica anomenada "pecíol" que uneix el niu al substrat. Les vespes produeixen substàncies químiques que repel·leixen les formigues i la segreguen al voltant del pecíol per evitar la depredació. Una reina solitària comença el niu; construeix 20-30 cel·les abans de la posta d'ous inicial. Aquesta fase comença a la primavera, depenent de les condicions climàtiques. En aquest procés, la reina construeix el pecíol i una cel·la al final. Després afegeix sis cel·les al voltant de l'inicial, donant lloc a la característica forma hexagonal de les cel·les. Es deixa un ou a cada cel·la, i un cop es desclouen, cada larva s'aguanta verticalment estrenyent el seu cos contra les parets. Ara la reina dedica el temps a l'alimentació de les larves amb sucs i insectes mastegats i a l'ampliació del niu.[3] Un cop les larves assoleixen la mida final, cobreixen les respectives cel·les i inicien la metamorfosi: es converteixen en pupes i finalment en adultes. Quan les adultes emergeixen, s'encarreguen de la recerca d'aliment, de la cura de les cries i del manteniment del niu. La reina, que ara és alimentada per les obreres, concentra tota la seva energia en la reproducció.[3] El niu, que és esfèric, es construeix de dalt cap a baix, amb successives crestes de cel·les separades per pecíols.[4] Les larves de reina són criades a les cel·les més grans de les crestes inferiors.[4] El niu finalitzat pot contenir entre 5.000 i 10.000 individus[3]
Cada colònia inclou una reina fèrtil i diverses obreres estèrils. Les colònies normalment duren un any, i tots els individus menys la reina moren a principis d'hivern. Les noves reines i els mascles són produïts a finals d'estiu. Després de l'aparellament la reina hiberna en un forat o algun altre lloc protegit, de vegades en edificis. Els nius de vespa no es reutilitzen d'un any per l'altre; tanmateix, en el clima suau de Nova Zelanda i Austràlia, algunes colònies poden sobreviure l'hivern. En tot cas, això és més comú en Vespula germanica .[1][5]
Vespula vulgaris caça insectes, incloent-hi erugues, per alimentar les seves larves; els adults es nodreixen de nèctar i fruita dolça. V. vulgaris també envaeix els ruscos de les abelles de la mel per prendre'n la mel; en tal cas les abelles intentaran defensar-se picant la vespa fins a matar-la.
Les vespes comunes estan subjectes a depredació per part de l'aligot vesper, que excava els nius per obtenir-ne les larves. El sírfid Volucella pellucens i espècies properes ponen els ous en els nius de les vespes, i les seves larves s'alimenten de vespes joves i adultes mortes. Les aranyes són també depredadores d'aquesta i altres espècies de vespa. Una espècie d'àcar paràsit, Varroa destructor jacobsoni, va ser trobada en les larves de Vespula vulgaris a Polònia el 1988.[6]
Juntament amb Vespula germanica i dues espècies de Polistes, Vespula vulgaris és considerada una plaga a llocs com Nova Zelanda, on competeix amb les espècies endèmiques pel menjar, com insectes i melassa.[7]
PDF). Pest Animal Control. Environment Bay of Plenty, novembre 2004.(anglès) Vespula vulgaris és un vèspid eusocial que construeix nius de paper gris dins o sobre d'estructures capaces de suportar-lo. És present a la major part d'Euràsia i ha estat introduïda a Austràlia i Nova Zelanda. Sota terra sol fer servir caus abandonats de mamífers. Presenta colors aposemàtics, groc i negre.
