Scilla luciliae és una espècie de planta bulbosa perenne de la família de les Asparagàcies, endèmica de l'oest de Turquia que floreix a la primavera. Després de florir és una planta efímera fins a la següent primavera.
S. luciliae és molt semblant a la Scilla sardensis, però hi ha diferències subtils però reals que fan que siguin espècies diferents.[3] Cada bulb produeix de dues a tres fulles que poden mesurar al voltant dels 14 cm de llarg i 1,5 cm d'ample, i com a mínim una tija florida, per sobre dels 14 cm de longitud. Les flors es produeixen en un raïm gairebé piramidal, amb prop de 22 flors per tija. Cada flor mesura 2,5 cm amb tèpals individuals d'1,5 cm de longitud. Els tèpals són de color blau, essent alguns una mica més pàl·lids a la base, produint un "ull" més clar al centre de la flor.[4] No obstant, alguns bulbs conreats que creixen sota la denominació d'aquesta espècie surten amb un "ull" similar a la S. forbesii. La base de l'estam és blanca. S. luciliae és molt semblant a la Scilla sardensis, però hi ha diferències subtils però reals que fan que siguin espècies diferents.[3]
La Chinodoxa posee flores estrelladas nacidas en número de seis sobre un corto pedúnculo de unos 20 cm. de altura que se desarrolla en el centro de dos hojas basales estrechas, largas y acanaladas. El color de las flores es azul pálido, aunque se cultivan también variedades blancas y rosadas. Florece durante los meses de marzo o abril, dependiendo de la bondad climática, y desaparece completamente una vez que sus hojas han "recargado" el bulbo, a finales de mayo.
Al hablar de este género de plantas se debe advertir que a menudo existe cierta confusión con los nombres bajo los cuales se comercializa. Ch. luciliae suele aparecer como Ch. gigantea, mientras que con aquella denominación se vende Ch. forbesii.
Scilla luciliae és una espècie de planta bulbosa perenne de la família de les Asparagàcies, endèmica de l'oest de Turquia que floreix a la primavera. Després de florir és una planta efímera fins a la següent primavera.
S. luciliae és molt semblant a la Scilla sardensis, però hi ha diferències subtils però reals que fan que siguin espècies diferents. Cada bulb produeix de dues a tres fulles que poden mesurar al voltant dels 14 cm de llarg i 1,5 cm d'ample, i com a mínim una tija florida, per sobre dels 14 cm de longitud. Les flors es produeixen en un raïm gairebé piramidal, amb prop de 22 flors per tija. Cada flor mesura 2,5 cm amb tèpals individuals d'1,5 cm de longitud. Els tèpals són de color blau, essent alguns una mica més pàl·lids a la base, produint un "ull" més clar al centre de la flor. No obstant, alguns bulbs conreats que creixen sota la denominació d'aquesta espècie surten amb un "ull" similar a la S. forbesii. La base de l'estam és blanca. S. luciliae és molt semblant a la Scilla sardensis, però hi ha diferències subtils però reals que fan que siguin espècies diferents.
La Chinodoxa posee flores estrelladas nacidas en número de seis sobre un corto pedúnculo de unos 20 cm. de altura que se desarrolla en el centro de dos hojas basales estrechas, largas y acanaladas. El color de las flores es azul pálido, aunque se cultivan también variedades blancas y rosadas. Florece durante los meses de marzo o abril, dependiendo de la bondad climática, y desaparece completamente una vez que sus hojas han "recargado" el bulbo, a finales de mayo.
Al hablar de este género de plantas se debe advertir que a menudo existe cierta confusión con los nombres bajo los cuales se comercializa. Ch. luciliae suele aparecer como Ch. gigantea, mientras que con aquella denominación se vende Ch. forbesii.
