La camamilla dels Pirineus, Achillea ptarmica, és una espècie de les plantes amb flors dins la família asteràcia. La seva distribució és al centre i nord d'Europa. Als Països Catalans només es troba als Pirineus, la subespècie pyrenaica, entre els 1200 i els 2650 m d'altitud.[1] És una planta herbàcia perenne de 20 a 150 cm que té grups oberts de grups de flors blanques amb la forma de botons. Floreix de juny a agost.
L'epítet específic ptarmica prové del grec ptairo (=esternut) i significa 'que fa esternudar'.
Les fulles es poden menjar crues o cuites. A. ptarmica proporciona un oli essencial que es fa servir en la medicina herbal. Les seves fulles es fan servir com repel·lent d'insectes.[2]
Aquesta planta és verinosa pels animals de la ramaderia (bovins, ovelles i cavalls).
És una planta dura resistent a la secada i que prefereix el ple sol i humit però ben drenat. Es propaga per les llavors o la divisió de les plantes a la primavera. Se n'han seleccionat nombrosos cultivars per a la jardineria, incloent 'The Pearl' (una varietat clonal)[3] i 'Aunt Stientje'.[4]
La camamilla dels Pirineus, Achillea ptarmica, és una espècie de les plantes amb flors dins la família asteràcia. La seva distribució és al centre i nord d'Europa. Als Països Catalans només es troba als Pirineus, la subespècie pyrenaica, entre els 1200 i els 2650 m d'altitud. És una planta herbàcia perenne de 20 a 150 cm que té grups oberts de grups de flors blanques amb la forma de botons. Floreix de juny a agost.
L'epítet específic ptarmica prové del grec ptairo (=esternut) i significa 'que fa esternudar'.
