Thermobia domestica és un petit insecte zigentom de la família Lepismatidae similar al peixet d'argent (gènere Lepisma). Mesura aproximadament 1,5 cm de longitud.
T. domestica prefereix altes temperatures i requereix una mica d'humitat, i poden trobar-se en fleques i prop dels escalfadors d'aigua, calderes o forns. Muden de pell moltes vegades durant la seua vida podent recuperar una pota amb les mudes si l'havien perduda.[1] S'alimenten d'una àmplia varietat de carbohidrats i midons que també són fonts proteiques, com la farina i les cobertes dels llibres, i poden suportar fins a un any sense alimentar-se. Es distribueixen per la majoria dels llocs del món i poden trobar-se sovint en exteriors sota les roques, jaços de fulles, i similars, però també en interiors, on són considerats plagues. Són, abans de res, una molèstia dins de la llar o dels edificis, ja que, si bé no causen danys majors, poden contaminar el menjar, danyar articles de paper i tacar la roba. D'altra banda, són completament inofensius.
Amb 1½ a 4½ mesos d'edat, la femella de T. domestica comença a pondre ous si la temperatura és l'adequada (32–41 °C o 90–106 °F). Pot posar fins a 195 ous durant la seva vida.[cal citació] Després del període d'incubació (12-13 dies), les nimfes desclouen. El cicle vital pot completar-se en 2 a 4 mesos; per tant, poden néixer diverses generacions cada any.
Thermobia domestica és un petit insecte zigentom de la família Lepismatidae similar al peixet d'argent (gènere Lepisma). Mesura aproximadament 1,5 cm de longitud.
T. domestica prefereix altes temperatures i requereix una mica d'humitat, i poden trobar-se en fleques i prop dels escalfadors d'aigua, calderes o forns. Muden de pell moltes vegades durant la seua vida podent recuperar una pota amb les mudes si l'havien perduda. S'alimenten d'una àmplia varietat de carbohidrats i midons que també són fonts proteiques, com la farina i les cobertes dels llibres, i poden suportar fins a un any sense alimentar-se. Es distribueixen per la majoria dels llocs del món i poden trobar-se sovint en exteriors sota les roques, jaços de fulles, i similars, però també en interiors, on són considerats plagues. Són, abans de res, una molèstia dins de la llar o dels edificis, ja que, si bé no causen danys majors, poden contaminar el menjar, danyar articles de paper i tacar la roba. D'altra banda, són completament inofensius.
Amb 1½ a 4½ mesos d'edat, la femella de T. domestica comença a pondre ous si la temperatura és l'adequada (32–41 °C o 90–106 °F). Pot posar fins a 195 ous durant la seva vida.[cal citació] Després del període d'incubació (12-13 dies), les nimfes desclouen. El cicle vital pot completar-se en 2 a 4 mesos; per tant, poden néixer diverses generacions cada any.
